"Anar pel camp, avui, és com passar
per un vell barri en demolició "
Guido
Cerronetti, El Silenci del Cos
Primer de tot vull fer un incís respecte a l'expressió "urbanisme
sostenible", que els polítics de "l esquerra" han sostret del
llenguatge ecologista per qualificar així un creixement urbà menys destructiu a
curt termini i més rendible a llarg. El terme s'aplicava al funcionament d'un
sistema en circuit tancat, generant la seva pròpia energia i eliminant els seus
propis residus, fets incompatibles amb l'expansió inherent al capitalisme,
basada en l'especialització de les activitats i la deslocalització productiva.
Els projectes alternatius d'aquesta "esquerra" pintada de verd, ni
pretenen limitar el frenesí de l'economia, ni qüestionen el sistema capitalista
i la seua sagrada idea de progrés. A més, resulta més que evident el fet que no
existeix un model capitalista que se sostinga. Parlar de sostenibilitat sota
aquestes condicions és una estupidesa, o pitjor, un engany, ja que no existeix
un capitalisme "net", capaç de menjar-se les seues immundícies.
