Un bombardeig 74 anys en l'oblit sobre la Foia de Bunyol.
Un estudi de l'investigador David Mújica posa al descobert les conseqüències i els testimonis de l'atac a Xiva i Bunyol el 1938 per la Legió Còndor.
 |
| Refugiats de les FAI en Xiva (1937) |
El 2006, 70 anys després de la revolta i el colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i el posterior esclat de la Guerra Civil espanyola, en el transcurs d'una conversa vaig escoltar a un historiador comentar que empraven la majoria dels seus esforços a investigar sobre èpoques llunyanes i no prestaven excessiva atenció a successos més propers en el temps, en clara al·lusió a la contesa espanyola. Lamentava la desaparició de documentació a la qual es va prestar poca importància tot i el seu valor, i sobretot, les vivències de molts testimonis d'aquests esdeveniments històrics que, per la seua avançada edat morien sense haver estat consultats.
Una prova palpable d'aquest fet és el bombardeig de Xiva i Bunyol per avions de la Legió Còndor el 3 de desembre de 1938 que, tot i estudis d'experts (David Mújica, José Manuel Alonso Plaça o Joan Carrión) i de relats com els de Joaquín Calvo Diago, pilot de 'Chatos', que aquest dia estava a l'aeròdrom de Xiva i va ser testimoni del pas dels avions, és un dels oblidats de les cròniques de guerra. No apareix en cap dels principals mapes dels bombardejos italians i alemanys al País Valencià i 74 anys després encara segueix llançant dubtes.
Labor investigadora
El bombardeig de Xiva per part de l'aviació alemanya ha estat ignorat per la majoria d'estudiosos de la guerra aèria a Espanya, que no el citen en les seues publicacions. Cal remetre's a publicacions estrangeres per trobar alguna referència. Un altre dels factors a favor del seu oblit és la destrucció, ordenada per Hitler, de gran part dels arxius de la Legió Còndor al final de la II Guerra Mundial, pel que és difícil concretar dades a l'hora de parlar d'aquesta unitat que va recolzar als exèrcits revoltats.
El primer estudi seriós sobre el bombardeig, publicat el 1996 per una revista de difusió comarcal, atribueix la missió a avions Savoia SM-79 Sparviero italians escortats per Messerschmitt BF-109 alemanys, fet que posteriorment es va comprovar incert. Tanmateix, l'informe, qualifica l'acció com a «model dels atacs a poblacions civils durant la guerra d'Espanya, que malgrat la definició d'hipotètics objectius militars, la finalitat última d'aquests atacs és soscavar la moral de la població i sembrar en ella la llavor de la por», una hipòtesi que el temps revela com a encertada.
Cal esperar fins enguany perquè l'especialista en temes bèl·lics relacionats amb Xiva, David Mújica, després de sondejar fonts directes i documentació aconsegueix recrear l'atac aeri contra Xiva en un relat novel·lat publicat en una revista de difusió local.
Bombes sobre Xiva
 |
| Xiva |
A primers de desembre les operacions bèl·liques a terra estan paralitzades. Fa pocs dies que han finalitzat la batalla de l'Ebre, els republicans es baten en retirada i els colpistes ocupats a definir la seua ofensiva sobre Catalunya i Barcelona. En l'aire, la força aèria es defensa dels bombardejos a Barcelona i al País Valencià per avions italians, la Legió Còndor i hidroavions de la base de Pollença, a Mallorca. Els bàndols contendents estan en període de recuperació de les grans pèrdues de vides humanes i de material bèl·lic, sofrides pels dos.
A l'alba del dia 3 de desembre els Heinkel HE-111 del grup de bombardeig K/88 eixien de l'aeròdrom Sanjurjo (Saragossa) per reunir-se amb els Dornier DO-17 i Heinkel He-45 del grup de reconeixement A/88 destacat a Buñuel (Navarra). Minuts després, a aquesta formació, que superava la trentena d'avions, entre bombarders i de reconeixement, es van unir els Messerschmitt ME-109 del grup de caça J/88 que van eixir de la Sénia (Tarragona) per a efectuar tasques d'escorta.
.jpg)
.jpg)
