ESQUERRA UNIDA DE LLÍRIA: EL VOT DE LA COHERÈNCIA

 

Molt es parla a les eleccions locals i de votar a una candidata o a una altra, moltes vegades sense parar-se a pensar sota quines sigles s'embolica la candidata, tot i pensant que certa aurèola de prestigi personal, "mira que és bona xiqueta!  "O mira quina familia tan bonica que té!" Contribuiran de forma més o menys decissiva al seu "bon fer" en la tasca municipal.  És també propi de certs partits durants les eleccions locals omplir-se la boca de l'omnipresent "farem", com si ungits de poders sobrenaturals pugueren obrir les aigües del mar roig a plaer. Tanmateix, açò que dintre del curs de la història no deixa de ser mera anècdota requereix de certa anàlisi perquè en un món globalitzat la postura de "fer el que a una li rote" és pixar fora de test. I en posarem un exemple: fa temps, prou de temps, Llíria era un poble eminentment agrícola on l'aire era pur, les seues fonts eren apreciades per tot arreu i la seua bellesa paisatgistica celebrada, això va fer que moltes persones amb l'anim legítim de buscar un millor lloc on passar les vacances primer i desprès d´establir-se permanentment feren del nostre municipi la seua segona i primera residència.

EL PP ES CARREGA ELS AJUNTAMENTS AMB LA LLEI DE REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

Uns 70.800 llocs de treball en serveis socials, 2,6 milions de beneficiaris de prestacions (en ajuda a domicili, suport a la família, inserció social, albergs per a immigrants, menjadors) o 30.000 places en residències de majors estan en l'aire com a conseqüència de la Reforma de l'Administració Local , una llei que el Govern ha aprovat aquest 30 de desembre passat. La norma preveu retirar les competències en serveis socials a les entitats locals-les que coneixen més a fons les necessitats dels veïns i presten una atenció més propera-i traslladar la responsabilitat de l'assistència a les autonomies.

Aquest trànsit de titularitat es produeix en un moment econòmic especialment delicat per a les comunitats autònomes, que ja han vist reduïts els seus recursos per a serveis socials, així que difícilment podran encarregar-se d'altres. A més, es desconeix quines assumiran finalment les autonomies, que hauran de fer-se càrrec del cost de les prestacions en plena asfíxia financera, i quines decidiran tancar o privatitzar. A aquesta incertesa no ajuda que la retallada en la despesa pública siga un dels principis que han inspirat la nova llei.

Fins ara, els municipis de més de 20.000 habitants tenien la responsabilitat de prestar serveis socials. I així ho han vingut fent des de meitat dels vuitanta. Les localitats han anat desplegant serveis d'ajuda a domicili, residències de gent gran, prestacions de suport a la família, de prevenció i inserció social, menjadors, serveis d'atenció a la dona, albergs d'immigrants o qualsevol altre recurs que consideraren necessari.

La Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local elimina la responsabilitat de la prestació de serveis socials als municipis, més enllà dels estrets marges de la "avaluació i informació de situacions de necessitat i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social ".

És a dir, a poc més que una finestreta de derivació. Encara que es deixa la porta oberta a delegar els serveis socials als municipis a criteri de la comunitat autònoma.

Es tracta, amb tot això, d '"evitar duplicitats administratives" o "contribuir als processos de racionalització administrativa, generant un estalvi net de recursos", una terminologia que gairebé sempre anuncia retallades. L'estalvi vindria del tancament de serveis que ara presten ajuntaments i que les comunitats autònomes no consideressin necessaris.

La llei concedeix un any per transferir aquestes competències. A partir d'aquest moment, la titularitat dels serveis socials municipals "correspon a les comunitats autònomes, que podran establir les mesures necessàries per a la racionalització del servei". És a dir, la decisió de quins serveis mantenir dependrà d'unes autonomies obligades a no superar el llistó de dèficit públic establert.

 ELIMINACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS.

En el termini d’un any, a contar a partir de l’1 de gener de 2014, desapareixeran i retallaran els serveis per a l’atenció a les persones en situació de necessitat social, de dependència, amb discapacitat, en desocupació sense subsidi, i d'altres col·lectius en desavantatge social i econòmica. Ja no tindrem dret a disposar de l’atenció dels professionals dels serveis socials davant situacions de necessitat.

Es constatarà una extremada ambigüitat en la determinació de funcions i prestacions en l’anomenada “Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc o exclusió social”.
 Atentarà contra l’autonomia local i eliminarà l’atenció primària des de l’administració local comportant un greu perill per a la cohesió i pau social.
El desmantellament dels Serveis socials suposa retrocedir al model de la beneficiència franquista preconstitucional i discrefional.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS: ESCOLES D’ADULTS I INFANTILS, GUARDERIES MUNICIPALS i ESCOLES DE MÚSICA I DANSA.

Els centres educatius desapareixeran, passant la Comunitat Autònoma a decidir quins manté i en quins municipis, establint ciutadans de diferents categories i drets.

ELIMINARÀ ELS SERVEIS DE SALUT MUNICIPAL


Molts municipis han tingut accés a serveis de salut i assistència sanitària gràcies a la col·laboració entre els Ajuntaments i Mancomunitats amb les Comunitats Autònomes. També s’impedeix el desenvolupament de programes de salut pública i promoció de la salut, que els ajuntaments tenen en marxa: salut i majors, suport a les associacions de salut vinculades a diferents síndromes i malalties, drogodependències, etc.

ELIMINA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT I L’ASSISTÈNCIA A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Queda sense efecte l’Article 28 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, que habilitava als Ajuntaments a prestar entre altres serveis de promoció de la dona. Esta reforma impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere i els programes de promoció de la igualtat entre dones i homes.

ELIMINA LES OFICINES D’INFORMACIÓ ALS CONSUMIDORS


Elimina la competència municipal en defensa dels consumidores i usuaris, la qual cosa posa en perill el manteniment de la Xarxa d’Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).

COST EFECTIU DELS SERVEIS


La reforma estableix un concepte general de “Cost efectiu dels serveis, que servirà per medir el cost i obligar a la privatització si no compleixen l’objectiu. Es farà sense tenir en compte la qualitat del servei; les condiciones salarials dels professionals que ho presten; així com les circumstàncies geogràfiques, de població, realitat econòmica de cada municipi o província.

MANCOMUNITATS I XICOTETS MUNICIPIS


Amb la reforma perilla el manteniment de les Mancomunitats que permetia als Ajuntaments xicotets prestar de forma conjunta serveis als seus ciutadans. Actualment les Mancomunitats presten: El 47,6% de les mancomunitats presten serveis socials, el 43,9% de les 1024 mancomunitats registrades presta serveis educatius, el 24% presta serveis sanitaris. Hi ha a més mancomunitats que presten serveis bàsics, com la recollida de brossa, o el manteniment dels carrers i dependències. Es posa en perill les garanties d’habitabilitat i convivència de moltes zones rurals.

ELIMINA ELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ LABORAL I FORMACIÓ PER A l’OCUPACIÓ


Impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis de suport i formació per a la cerca d’ocupació dels seus ciutadans, precisament quan estos són més necesaris que mai i complementaris als prestats per comunitats i l’INEM.

DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ PÚBLICA

S’accelerarà la destrucció d’ocupació pública, que fins avui afecta a 98.200 llocs de treball en el sector de l’Administració Local (el 14,91% del sector). L’aplicació d’estes noves retallades podria afectar a prop de 200.000 ocupacions públiques. Limitarà també la capacitat de negociació de les condicions laborals del personal al servei de les entitats locals.

LIMITA L’AUTONOMIA MUNICIPAL

La reforma envadix competències dels Estatuts de Autonomía en matèria local, així com altres legislacions de caràcter sectorial sobre immigració, dona, educació, etc. Subordina el paper dels Ajuntaments a Diputacions i Governs Autonòmics, limitant la capacitat de prestar serveis als ajuntaments encara que tinguen capacitat econòmica per a això. 

LA POLÍTICA DOMENYADA

Fa dies que vaig amb la mosca darrere de l'orella per unes declaracions d'Alfredo Pérez Rubalcaba a la Cadena Ser on afirmava i cite d´oïda que "les polítiques del PP tenien data de caducitat", evidentment quan el PSOE entrara al govern d'Espanya les coses es farien amb el respecte institucional que tots mereixem, es canviarà possiblement allò que es mereix canviar i ací pau i allà glòria, en principi perfecte i que conste que no em cau malament el senyor Rubalcaba, al contrari, a mi les persones que es dediquen a la gestió tenen el meu aplaudiment sempre i quan siga un gestor dels qui treballen a una gestoria o un funcionari de qualsevol de les administracions que ens atenallen de vegada en quan la gola. El que no em sembla tan bé, és eixa idea tan pròpia de la Restauració i que tan bé prediquen els líders dels nostres partits majoritaris per la qual en turnar-se el partit corresponent en el poder hi haurà un tsunami en l'administració corresponent que ho canviarà tot, doncs no em la puc creure, ni de lluny. I no em la puc creure perquè és un concepte viciat tant en la forma com el fons i m'explique, si ara per ara foren els principis dels anys vuitanta del segle passat i no tinguerem una experiència personal sobre el que ha passat econòmicament, socialment i política al nostre país, és a dir, si visquerem tancats dintre d'un búnker a la Serra Calderona seria possible que encara ens creierem que hi ha una sèrie de tòtem intocables dintre del sistema constitucional, la Constitució mateixa per exemple, també podriem tancar els ulls i creure amb la fe del carboner que hauriem de deixar de banda certes qüestions espinoses per bé de l'estabilitat social, o que a Alemnya lliguen els gossos amb llonganises. Tanmateix la situació del país és de sobres coneguda per tots i totes, malauradament i el que és pitjor, la culpa no és només del gestors de la cosa pública sinó que rau en nosaltres mateixos, ull, no estic dient que la caiguda de Lehman Brothers fora cosa del botiguer del cantó, sinó que en dipositar una papereta cada quatre anys i oblidar-nos de qui i com gestiona allò que afecta directament a les nostres vides hem fet deixadesa de la nostra co-responsibilitat col·lectiva. Pose un cas proper, el dels Ajuntaments que per qüestions de proximitat hauria de ser focus d´atenció i aparador de l'administració més pròxima als ciutadans i ciutadanes, saben vostès qui parla als plenaris i de què? S'ha parat vosté a pensar de quina manera es prenen les decisions en la casa consistorial? Supose que no, és possible que algú pense que amb els rutllos de les majories absolutes no hi ha res a fer i que això, tots els ajuntaments en general, s´ho fan entre quatre. Dissortadament li tinc que donar part de raó, el rutllo de les majories absolutes funciona i tant, de la mateixa manera que l'opacitat en certes matèries però això no ens aparta ni una mica del desestiment de la nostra responsabilitat ciutadana en exigir transparència, en demanar una altra manera de fer política que no passe per la funcionarialització dels regidors i la seua i sempiterna cantinel·la "però això és el que diu la llei", perquè la llei diu moltes coses i està sotmesa a interpretació però les bones idees i les ganes de treballar a favor del poble i dels veïns i veïnes no. 

Ah, això de la foto, no he pogut evitar-ho, semblen com dues gotes d'aigua. 

FONT: LA TORXA