Esquerra Unida de Llíria amb la plataforma veïnal de Dalt de l'Estació

 

La candidatura feminista de Llíria amb el representant veïnal Roberto Marquino. 

El col·lectiu d'Esquerra Unida de Llíria s'ha reunit amb Roberto Marquino, representant de la plataforma veïna constituïda pel diversos problemes de salut que està provocant una mina de caolí pròxima al barri. Segons el portantveu dels veïns els afectats volen respostes efectives i imaginatives per tal de donar una solució al problema amb els mínims costs per a totes les parts afectades. Per al col.lectiu la resposta ha estat la de mostrar als afectats la seua solidaritat i el compromís per part d'Esquerra Unida de Llíria de buscar, en cas de formar govern municipal, una solució satisfactòria per a totes les parts implicades en el menor temps possible. 

"ENCARA HUI, EL SOMNI D'UN JOVE QUE FA 18 ANYS NO ÉS VOTAR, SINÓ COMPRAR-SE UN COTXE"

"En els anys 60 s'identificava tenir cotxe amb el desenvolupament, i es van fer autèntiques barbaritats a les ciutats per adaptar-les als vehicles privats"

• Els fundadors d'ecomovilidad.net advoquen per un canvi de mentalitat i de polítiques per al transport públic
• "Hem fet inversions de grans autopistes que són totalment insostenibles. Altres com la xarxa de rodalies que és molt més eficient es té completament abandonada"
• "Sobren moltíssims cotxes al centre de les ciutats. Caldria centrar-se en traure els cotxes de la ciutat"

Què és l'ecomobilitat?
L'ecomobilitat és un concepte molt ampli que va des de les decisions que es prenen des dels diferents organismes públics per promoure una ciutat sostenible fins a qüestions com decidir quin mitjà de transport utilitzem cada un per a desplaçar dins de la ciutat. Agafar el cotxe per ficar-se al centre de Madrid no és una cosa que promoga l'ecomobilitat.

S'estan fent bé les coses a Espanya en matèria d'ecomobilitat?
No, a Espanya falta planificació política i un canvi en la mentalitat ciutadana. Ara ens trobem que s'han fet inversions multimilionàries que estan infrautilitzades. No pot ser que la gent agafe el cotxe per anar a comprar el pa.

I com hem arribat fins ací?
Perquè els polítics fonamentalment s'han centrat en el que dóna vots, i per desgràcia en moltes ocasions és tot allò que té a veure amb el vehicle privat. Hem fet inversions de grans autopistes que són totalment insostenibles, però altres com la xarxa de rodalies, que és molt més eficient, es té completament abandonada. A més s'estan gastant milers de milions d'euros en trens d'alta velocitat que no tenen la demanda suficient, per no parlar d'altres polítiques com la subvenció de cotxes amb els plans PIVE. Així és complicat avançar en matèria d'ecomobilitat.

Però els plans PIVE ajuden a renovar el parc mòbil amb cotxes menys contaminants...
Se'ns està venent la idea que l'ecomobilitat vol dir utilitzar cotxes que no siguen contaminants, com el vehicle elèctric. Això està bé, però el veritable problema és que sobren moltíssims cotxes al centre de les ciutats. Caldria centrar-se en treure els cotxes de la ciutat. Un cotxe elèctric ocupa el mateix espai, provoca els mateixos accidents o els mateixos embussos que un de convencional. El veritable problema és que necessitem una confecció diferent de la ciutat que no estigadissenyada pel i per al cotxe, sinó per a les persones. Hem de canviar la mentalitat i comprendre que l'ús del cotxe no sempre és el més adequat.

D'on ens ve aquesta idea d'utilitzar cotxe per a tot?
En els anys seixanta s'identificava tenir cotxe amb el desenvolupament, i es van fer autèntiques barbaritats en totes les ciutats per adaptar-les als vehicles privats. Es van carregar places i altres llocs per fer pàrquings. Aquesta mentalitat l'arrosseguem fins als nostres dies, quan encara s'identifica tenir un bon cotxe com a símbol d'èxit en la vida. Si em toca la loteria canvie de cotxe. S'ha d'abandonar la idea que encara persisteix que agafar l'autobús o el metro és una cosa humiliant, quan és tot el contrari, si ens movem en transport públic estem contribuint a desencallar la ciutat i som més respectuosos. Encara els joves, quan fan 18 anys, el seu major desig no és poder votar sinó traure's el carnet i comprar-se un cotxe.

PLANTA LA TEUA HORTA

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula en fresc, fregida, bullida, torrada o en salmorra, també pot ser guardada per al consum durant bona part de l'any.

Ceba novella

Coneguda des de molt antic, botànicament és una planta bianual, és a dir, el primer any de vida emmagatzema reserves en fulles modificades que formen un bulb, i el segon any les gasta per emetre unes vigoroses tiges florals, anomenades canons.

Nosaltres aprofitarem el primer any, quan podem collir-la tendra, amb el bulb jove, o seca, ja madura per a guardar. Però si volem tindre calçots o llavor, triarem entre les millors cebes guardades i les plantarem al desembre. Així a la primavera tindrem els calçots i a l'estiu, la llavor.

EL ACEITE PUEDE SEGUIR SIENDO ÚTIL TRAS LA SARTÉN

Un diseño argentino-valenciano transforma de manera doméstica 
el residuo de oliva en producto de limpieza

Si hay algo de uso cotidiano en España, en prácticamente todos los hogares del país, es el aceite de oliva. Litros y litros de este alimento que se utilizan para casi todo. En especial para freir. Pero luego, lógicamente, encontramos todos los cocineros, más o menos avezados con un problema: ¿Qué hacer con el aceite usado? En algunas localidades se esfuerzan por montar circuitos de recogida y reciclado con mayor o menor éxito y, ciértamente, bastante gasto en campañas, recipientes, contenedores, máquinas recuperadoras...

En España se consumen cada año más de 500 millones de litros de aceite de oliva. Se calcula que un tercio de estos acaban en los ríos. Y también se calcula que cada 500 centilitros puede contaminar, una vez usado y tirado por las cañerías, 500 litros de agua. Es mucho. Una emprendedora argentina afincada en Valencia ha diseñado un electrodoméstico para ahorrar ese daño medioambiental, ¿cómo? Transformando el aceite en jabón.

PROJECTES I ACTUACIONS PER UNA LLÍRIA VERDA: PENSANT LA CIUTAT DEL FUTUR

Seguint el model del programa VITÒRIA-GASTEIZ EUROPEAN GREEN CAPITAL 2012, el de la capitalitat verda europea de fa dos anys, des d'EUPV de Llíria hem debatut un model centrat en els projectes i actuacions que permetran avançar cap a un sistema urbà més sostenible i fer realitat la ciutat verda del futur.

Són deu plans i intervencions que permetran a la nostra ciutat afrontar el seu futur amb èxit. 

Un decàleg d'iniciatives que es basen en en el marc de la Green Capital però que van més enllà.

1. PLA PER A LA MILLORA DE LA BIOCAPACITAT, BIODIVERSITAT I PAISATGE URBÀ. L'ANELLA VERDA INTERIOR

Llançament d'un projecte global per a forjar una Anella Verda Interior que permeta crear una nova infraestructura verda urbana, que millore la biocapacitat, biodiversitat i paisatge urbà i on hi haja projectes de remodelació i rehabilitació amb criteris "Green Building", projectes de reforma urbana amb tècniques d'ecodisseny que requeriran, per a posar-los en marxa, d'una coordinació política, social i veïnal que garantisca una implantació adequada.

El perímetre sud del casc urbà, aquell que limita amb les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara, és una mostra de la necessitat de rehabilitació paisatgística, urbana i ecològica: PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA.

2. PLA DE PREVENCIÓ DE LES INUNDACIONS

Parc Natural del Túria,
amb la part de les rambles del terme de Llíria

Afrontar i previndre d'una manera sostenible un dels problemes que afecta parts de la nostra ciutat mitjançant l'elaboració i execució dels projectes de sanejament, derivació i millora ecològica dels barranquets de les llomes que envolten el casc urbà.

D'altra banda, caldria preveure també els projectes de condicionament hidràulic i tractament ecològic i paisatgístic de la rambla Primera i la Castellarda, ja que el final d'estes rambles formen part del Parc Natural del Túria.

3. PLA DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE RECURSOS NATURALS SENSIBLES

Un pla que hauria de contemplar:

• Projecte d'establiment d'una Anella Verda, amb la consegüent restauració i millora de l'entorn del casc urbà, per a millorar la seua connectivitat ecològica, el paisatge i la biodiversitat i, com no, també per a potenciar el seu ús públic.
• Parc de Sant Vicent.
  
• Parc de les Travesses.
• Parc de la Buitrera, Santa Bàrbara i Sant Miquel.
• El Cabeçolo.
• El Cabeçó de l'Àguila.
• L'Horta Vella (Mura, Barba-séquia, la Closa, Beniali, Mitjana, el Rel...).
• Pla d'ocupació rural pel paisatge, que permeta la restauració forestal i la millora paisatgística en entorns degradats, que al nostre municipi s'estenen com la pólvora.

4. PLA DE MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC

És, sens dubte, un dels projectes que més necessita la ciutat, un pla que permeta una millora dels hàbits mediambientals de tots els ciutadans. Ho assenyalàvem a l'entrada PER UNA ORDENACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA DEL CASC HISTÒRIC DE LLÍRIA. A banda d'este pla, quedarien altres actuacions com:

• Impuls de la bicicleta com a mitjà de transport, desenvolupant el seu pla director amb un nou sistema automatitzat i integrat de lloguer de bicicletes i nous carrils bicis amb enllaços amb la xarxa existent que la facen eficient.
• Pla Director de Mobilitat dels vianants.
• Impuls al car-sharing i al vehicle elèctric.
• Nou impuls del "Centre Comercial a Cel Obert" que comporta, entre altres aspectes, un nou esquema de distribució urbana de mercaderies.

LA PERMACULTURA: CULTURA Y AGRICULTURA PERMANENTES Y SOSTENIBLES

'Mandala de la permacultura', ilustración de Graham Burnett, que resume la ética y los principios del diseño permacultural 

La permacultura constituye un sistema proyectado sostenible que integra armónicamente la vivienda y el paisaje, ahorrando materiales y produciendo menos desechos, a la vez que se conservan los recursos naturales (Bill Mollison); es el diseño de hábitats humanos sostenibles y sistemas agriculturales, que imita las relaciones encontradas en los patrones de la naturaleza.

La palabra permacultura (en inglés permaculture) es una contracción de agricultura permanente, como así también de cultura permanente.

Orígenes

casa nueva de adobe y paja

A mediados de la década de los años 1970 dos ecologistas de Australia, el doctor Bill Mollison y David Holmgren, comenzaron a desarrollar una serie de ideas que tenían la esperanza de poder utilizar para la creación de sistemas agrícolas estables. Lo hicieron como respuesta a lo que consideraban como el rápido crecimiento en el uso de métodos agroindustriales destructivos tras la segunda guerra mundial, que de acuerdo a su criterio estaban envenenando la tierra y el agua, reduciendo drásticamente la biodiversidad, y destruyendo billones de toneladas de suelo que anteriormente mantenían paisajes fértiles. Una aproximación denominada 'permacultura' fue el resultado y se dio a conocer con la publicación del libro Permaculture One en 1978. El libro tuvo un éxito inmediato en Australia, provocando mucho debate. La aparición de una revista (The International Permaculture Magazine), una miniserie televisiva con Bill Mollison como protagonista, y varias decenas de cursos que éste dictó a finales de los 70s y principios de los 80s contribuyeron a internacionalizar la permacultura y a forjar su imagen de herramienta práctica para la construcción de hábitats sostenibles.

Tras la publicación de Permaculture One, Mollison y Holmgren refinaron y desarrollaron sus ideas, con ambos originadores diseñando cientos de 'terrenos de permacultura' y escribiendo varios libros. Mollison dio clases en más de 80 países y el Curso de Diseño de dos semanas de duración, se enseñó a muchos cientos de estudiantes. A comienzos de la década de 1980, el concepto avanzó desde ser predominantemente un diseño de sistemas agrícolas a ser un proceso de diseño más plenamente holístico para crear hábitats humanos sostenibles. A mediados de la década de 1980, multitud de estudiantes se habían convertido en exitosos prácticos, comenzado a enseñar el método; en un corto periodo de tiempo se establecieron grupos de permacultura, proyectos, asociaciones e institutos en más de 100 países.

En el transcurso de sus viajes por Asia, África y América Latina, Mollison encontró y contribuyó a popularizar conceptos y prácticas ancestrales que habían contribuido a la sostenibilidad de las antiguas culturas agrícolas y cazadoras. Muchos de éstos conceptos fueron explicados y revalorizados, y pasaron a formar parte del aspecto técnico de la permacultura. Muy pronto se hizo evidente que los conceptos de diseño que manejaba la permacultura podían ser aplicados no solamente a la producción agropecuaria y forestal, sino a muchos aspectos de la vida humana, como la construcción, la educación, la economía y la organización social en general, abarcando todos los temas esenciales en el diseño de sistemas sustentables, de forma integrada.

La permacultura está en la actualidad bien establecida a lo largo y ancho del mundo, existiendo muchos ejemplos de su uso. Zimbabwe tiene 60 escuelas diseñadas utilizando la permacultura, con un equipo nacional trabajando en la unidad de desarrollo de currículos escolares. El Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR) ha elaborado un informe sobre el uso de la permacultura en situaciones de refugio, tras su exitoso uso en los campos de Sudáfrica y Macedonia. Una tribu en Perú ha evolucionado desde una creciente dependencia de las subvenciones estatales a su auto-dependencia y apoyo a otras tribus. Se está transformando una base militar de Estados Unidos para que se convierta en un parque de eco-negocio y en un paraíso de la vida salvaje.

Definición

Permacultura es un término genérico que engloba la aplicación de éticas y principios de diseño universales en planificación, desarrollo, mantenimiento, organización y la preservación de hábitats aptos para sostener la vida en el futuro.

La Permacultura también es una red y un movimiento internacional de practicantes, diseñadores y organizaciones, la gran mayoría de las cuales se han desarrollado y sostenido sin apoyo de corporaciones, instituciones o gobiernos.

Los ejes centrales de la permacultura son la producción de alimentos, abastecimiento de energía, el diseño del paisaje y la organización de (Infra) estructuras sociales. También integra energías renovables y la implementación de ciclos de materiales en el sentido de un uso sostenible de los recursos a nivel ecológico, económico y social.

Desde sus inicios a finales de los años 70, la permacultura se ha definido como una respuesta positiva a la crisis ambiental y social que estamos viviendo.

La permacultura tiene tres ingredientes principales:

1. La Ética, que consiste de tres principios fundamentales:
   1. Cuidar de la tierra
   2. Cuidar de las personas
   3. Poner límites a la población y el consumo (o Redistribución de los excedentes. Nota: existe un debate⁵ sobre qué título de la 3a ética resume mejor su significado). Holmgren, en su libro "Principios y senderos de Permacultura", especifica que se entiende como reparto entre todas las especies y que esto supone distribuir tanto la población como el consumo humanos (dos conceptos directamente opuestos al antropocentrismo y consumismo dominante actual, que aportan un signíficado necesariamente ambiguo a "Reparto equitativo" como resumen de estos conceptos). También se añaden dos Directivas: tomar plena responsabilidad para nuestras vidas y co-operar)
2. Principios ecológicos derivados de la observación de los sistemas naturales, por ecologistas como Birch y Odum, a los cuales se añaden los 'principios de actitud' de Mollison.
3. Diseñar herramientas y procesos que reúnan conceptos, elementos y componentes estratégicos dentro de un marco o plan de acción que pueda ser implementado y mantenido con mínimos recursos.

RESIDUS: CALEN POLÍTIQUES DE REDUCCIÓ I MINIMITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN ORIGEN

Per parar la tendència al creixement continuat i insostenible dels residus, s’han de prioritzar polítiques de reducció i minimització de la producció en origen. Es tracta d’una política preventiva dirigida a evitar que determinats objectes o parts d’objectes, productes o subproductes comercials (envasos, embolcalls, etc.) es convertesquen en residu i vagen a parar al fem (o s’abandonen de manera descurada). 
EUPV defensa la revisió de l’Acord Marc de residus i el Mapa zonal, buscant la participació del màxim d’entitats implicades: sindicats, col·lectius conservacionistes, partits polítics, associacions de veïns, consumidors, entitats del món rural, etc., per a arribar a acords àmpliament consensuats, dirigits a aconseguir una gestió racional i sostenible del problema que els residus constitueixen en la nostra societat. 

Estem per una recollida selectiva optimitzada, instaurant sistemes no voluntaristes de recollida que fomenten la separació en origen i penalitzen a qui no faça aquesta separació, prioritzant la separació de la matèria orgànica i la minimització radical dels fems inseparables. Rebutgem la incineració per ser una activitat altament contaminant, que implica multitud de problemes des del punt de vista sanitari, ecològic i econòmic, que en absolut actua desincentivant la generació d’RSU (residus sòlids urbans), i que provoca altres problemes derivats de l’alliberament atmosfèric de perillosos tòxics com les dioxines i la generació de cendres tòxiques que exigeixen un tractament especial. Proposem que prime el principi de solidaritat entre comarques i el principi de proximitat en la implantació de les plantes de tractament.

La producció d’RSU al País valencià ha crescut de manera important, més d’un 42% en els 8 últims anys. En l’actualitat, cada valencià ve a produir més d’1,5 Kg de residus al dia, la qual cosa es converteix en uns 550 Kg per persona a l’any. La tendència, a més, si no s’adopten mesures urgents, és de seguir incrementant aquestes xifres. Avui dia, la separació de residus urbans és voluntarista i, per això, de baixa eficàcia i, en conseqüència, els nivells de reciclatge són encara molt baixos.

Cal prioritzar la recollida selectiva de la matèria orgànica, que representa el 50%, per a poder produir un “compost” de qualitat per a la seua utilització en els camps com a abonament. Només es recupera un 25 % de vidre i un 10% de paper i cartró. També a causa del baix nivell de separació d’RSU, el compost que s’obté és de baixa qualitat i provoca problemes en la seua utilització en els camps.

D’altra banda, els abocadors generen gran quantitat de problemes ambientals i socials lligats a la seua ubicació i al trasllat dels residus. Els conflictes derivats de l’increment dels residus ha anat augmentant en els últims 4 anys, convertint-se en una font permanent de tensions socials, mediambientals i econòmiques. La falta de compliment de les infraestructures necessàries i previstes en el primer PIR (Pla Integral de Residus) ha generat un rebliment dels abocadors i plantes instal·lades, especialment en les comarques del sud (El Campello, Xixona, Villena, Asp, etc.)

L’única forma viable i sostenible d’enfrontar-se al greu problema de la ingent quantitat de residus sòlids urbans generats per la nostra societat és, per tant, frenar-ne la tendència a l’increment quantitatiu i aconseguir-ne una disminució com més prompte millor.

Per a aconseguir aquests objectius cal establir estratègies de minimització i prevenció de la producció dels residus, per a disminuir la quantitat d’objectes i materials susceptibles de convertir-se en residu després del seu efímer ús; molt particularment, embolcalls, envasos i embalatges.

Cal impulsar una normativa per a la minimització de residus elaborada amb el màxim consens i participació social, comptant especialment amb la col·laboració de botigues i grans superfícies comercials. Aquesta normativa ha d’aconseguir:

• Disminuir al màxim la quantitat d’embolcalls i embalatges que no siguen estrictament necessaris.
• Emprar per a aquests usos materials que siguen fàcilment reutilitzables o reciclables, com el cartró o el vidre, en detriment del plàstic.
• Evitar aquells materials o combinacions de materials que resulten de difícil reciclatge o que compliquen la seua separació. Unificar al màxim les característiques dels plàstics d’ús inevitable per a facilitar el seu reciclatge.
• Gravar l’ús de les bosses de plàstic o altres utensilis d’un sol ús per a promoure la utilització de bosses duradores reutilitzables.
• Promoure l’ús preferent dels envasos reutilitzables (si és possible de vidre) o almenys els reciclables amb més facilitat.
• Restringir i gravar els envasos el procés de fabricació dels quals tinga un elevat consum de recursos naturals (energia, aigua o materials no renovables) o que genere nivells destacats de contaminació o de destrucció de paratges naturals en la seua producció (com l’alumini).
• Establiment de mesures legals, fiscals i de foment a escala local, comarcal i autonòmica per a promoure aquestes mesures de minimització.
• Elaboració de Programes de Minimització Sectorials (residus de la construcció i demolició, olis usats, residus perillosos, voluminosos, etc.).
• Inclusió de criteris favorables a la reducció en origen en les polítiques de compra i adjudicacions de les Administracions públiques.

EUPV DE LLÍRIA: PER UN NOU URBANISME

En Esquerra Unida volem aconseguir un espai públic accessible per a totes les persones; que la gent amb més dificultats, com la gent major, els xiquets i els discapacitats puguen gaudir d'un municipi habitable, sense barreres arquitectòniques.

És necessari el canvi de mentalitat respecte al tant anomenat creixement econòmic i urbanístic neoliberal, causant de la desaparició del nostre paisatge natural, de l'ocupació dels nostres espais tradicionals per espais macrourbanitzats, insostenibles i innecessaris. Així com l'absurda idea de traure's de la mànega polígons industrials que només beneficien als especuladors.

Volem treballar no només des de l'Ajuntament, sinó també des del carrer, afavorint l'ordenació natural i equilibrada del nostre poble, amb unes idees clares que amb la vostra ajuda poden ser realitat.

Per una reorganització de la xarxa viària del casc històric de Llíria.
Per la protecció, delimitació i consolidació del perímetre sud del casc urbà de Llíria.

LES ELÈCTRIQUES I EL PP S'ALIEN PER A CARREGAR-SE LES ENERGIES RENOVABLES

L'Executiu del PP aplica mesures dissuasòries per a evitar l'autocosum a través de panells solars

"Es volen carregar el sector de les energies renovables, però nosaltres seguirem endavant perquè el futur serà renovable o no hi haurà futur". Alberto Bezunartea, soci promotor d'GoiEner, una cooperativa integrada per gairebé 500 socis que han sumat les seues forces per a impulsar un model d'energia verda a Euskadi, assegura que la reforma del sector elèctric elaborada pel Govern central busca la "fi de les renovables". 

"L'Executiu", afegeix, "s'ha aliat amb les grans empreses elèctriques perquè no els interessen les renovables. És increïble que una cosa així passe en un país amb un potencial tan enorme de sol, vent i aigua".

Alta tensió a la partida de la Volta, Llíria

• Els consumidors diuen que el nou impost a l'autoconsum energètic els aboca a l'economia submergida.
• La reforma del sector elèctric que ha dut a terme l'Executiu penalitza la generació a través de plaques solars i altres tecnologies renovables per a consum propi.
• L'impost (peatge de respatler) que introdueix el Reial decret a l'autoconsum i la pujada dels costos fixos en el rebut de la llum disparen els terminis d'amortització de les instal·lacions per a producció i consum d'energia pròpia.
• Les empreses instal·ladores assenyalen que des que es van anunciar les noves mesures, el sector s'ha paralitzat.

EUPV DE LLÍRIA: ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

La gent d'EUPV estem pel bon ús, la millora i la conservació del medi ambient. 


Considerem que els recursos naturals estan per a usar-los i gaudir-los, però no per a abusar d'ells. Hem de ser conscients i pensar que no estem sols en el planeta, que els recursos són limitats, i que cada vegada que encenem una llum innecessària, arranquem el cotxe, etc., estem hipotecant el nostre futur i el de les generacions futures.

Entenem que les institucions són les primeres que han de donar exemple i actuar en uns quants fronts. L'Ajuntament ha de convocar periòdicament les reunions de l'Agenda 21, on estan representades diferents associacions d'agricultors, ecologistes..., per tal de dissenyar el model de desenvolupament del nostre territori.

IL·LUMINACIÓ PÚBLICA

Més del 60 % del gasto elèctric dels ajuntaments procedeix de l'enllumenat públic. A més a més, tota inversió que es produeix serà amortitzada amb el temps, pel que creiem que cal actuar amb la màxima prioritat:

• 

  Reduir la il·luminació pública fins a l'estrictament necessari, no superant en cap cas les recomanacions de les diferents associacions astronòmiques.
• Adaptar la il·luminació de les vies i carrers en funció de la utilització i la variació segons l'horari.
• Substituir progressivament les lluminàries per unes altres més eficients, minimitzant les pèrdues cap al cel, la il·luminació de copes d'arbres, façanes, etc.
• Evitar l'ús de llum blanca en l'enllumenat exterior, ja que produeix efectes més perjudicials sobre la fauna nocturna.
• Eliminarla il·luminació dels accessos a la població, substituint-la, per a mantindre la seguretat, per senyals lluminosos amb detector de presència en els casos necessaris.

TRANSPORT I MOBILITAT

• Construcció d'aparcaments col·lectius dissuasoris que permeten el tancament del centre urbà al trànsit rodat, afavorint la conversió en zona de vianants.
• Habilitar una zona pública d'estacionament de vehicles pesants (camions, autobusos...).
• Dissenyar una xarxa de carril bici no només per a ús lúdic, sinó perquè siga una alternativa a l'ús del vehicle privat en els trajectes dins del municipi.
• Crear un servei de préstec de bicicletes: Llíriabici.
• Volem el transport urbà totalment de gestió pública, consensuant horaris amb els ciutadans i ciutadanes perquè siga eficaç i arribe a totes les zones de Llíria (casc urbà i urbanitzacions). Este transport facilitarà l'accés a l'hospital comarcal.
• Apostarem per la creació d'una xarxa de transport comarcal.
• Exigim la doble via del metro fins a Llíria i l'allargament del servei fins al Pla de l'Arc.

GRANOTA BUSCA BASSETA

Ajudar els amfibis, el grup animal més amenaçat, no requereix grans i costosos projectes. 

Per a millorar el seu estat de conservació, n'hi ha prou amb mesures tan senzilles com recuperar una font o construir una basseta. 

La guia d'iniciatives locals per als amfibis de WWF, ofereix les claus per restaurar l'hàbitat dels amfibis a escala local. 

Un terç de les espècies d'amfibis estan catalogades sota alguna categoria d'amenaça. Granotes, gripaus, salamandres o tritons són especialment sensibles als ràpids canvis ambientals actuals, i estan en declivi a causa de la destrucció del seu hàbitat, els canvis en el clima o la transmissió de malalties. Malgrat la seua vital importància ecològica, aquests petits animals són els grans oblidats de la conservació.

EL PARC DE SANT VICENT, DE NIT!!!

Ací teniu unes mostres de l'esborrany presentat pel grup de l'Agenda 21 sobre el reglament dels usos i gestió de la Font de Sant Vicent de Llíria. De la mateixa manera que la nova pàgina del web de l'Ajuntament, i de qualsevol cosa que isca de l'Ajuntament, només es troba en castellà.

Vos el podeu descarregar sencer des d'ací.

• El paisaje, su percepción y la armonía natural del entorno no podrán ser modificados por acciones o instalaciones que supongan alteraciones sustanciales de dichos valores. // I per això tenim al costat de l'ermita els jocs per a majors o una via ràpida de la xarxa de carreteres de la Generalitat i l'entrada a l'aparcament al cul de l'ermita.
• La percepción del sonido de la naturaleza y la tranquilidad de la fauna y de las personas exige que el silencio del parque no se vea alterado por la utilización de megáfonos o instrumentos que generen sonidos, o ruidos ajenos a la naturaleza. // I per això ampliaren la CV-25 i la potenciaren, amb carrils paral·lels, per a ser la via principal de les urbanitzacions del nord.
• No se permite la circulación de ningún tipo de vehículos en el interior del parque, ni la emisión de luces o destellos, salvo por razones de seguridad, conservación o fuerza mayor. Las bicicletas solamente podrán circular por el carril bici. // Bici caca.
• No se permite la acampada, montar sombrajos o similares ni pernoctar en el interior del parque. Así mismo, estará prohibida la simple concurrencia a partir de las 21’00 horas en otoño e invierno y de las 22’00 horas en primavera y verano. // Xicaaaa, que a partir d'ara ja no podrem fer la ruta del colesterol quan mos done la gana!
• Los grupos organizados con visitantes superiores a 25 personas deberán disponer de un permiso específico del Ayuntamiento de Llíria. Que deberá solicitar con una antelación de quince días, indicando las actividades a realizar en el parque. // Recompteu quants en sereu en la colla exactament, que potser, si en sou vint-i-sis, ja es cosa de l'alcalde donar-vos permís per a estar a la fresca. Ah, que no, que de nit tampoc.
• Queda terminantemente prohibido bañarse, entrar en el manantial, así como verter en él otros líquidos incluso agua. // Ni borratxos de Sant Vicent que fan peix per sempre més. I és que l'aigua és corrosiva. 
• Está prohibido fumar en el Parque y en las zonas e instalaciones comunes, a excepción de las zonas especialmente habilitadas para ello. // De la farlopa, les trompetes i la sang de Jesucrist no en parlen.
• Toda persona, natural o jurídica, podrá denunciar ante el Ayuntamiento cualquier infracción de la presente Ordenanza. // Tu també pots ser dels seus!

Que quede present la mostra de rebuig davant una futura normativa que no ataca als verdaders problemes del parc, que són la pressió urbanística, viària, les aglomeracions religioses... Tota la resta es queda com a floritura perquè són paraules buides: substitució d'espècies al·lòctones, persecució de vehicles a motor pel parc i dels que fan foc fora de les zones delimitades, els que fan llenya, l'abandó d'animals... Fer estes coses bones que té el projecte no necessiten de fer un projecte, només necessiten fer-se.

I PER AIXÒ, EL PARC DE SANT VICENT, DE NIT!!!

El carril bici i el passeig de vianants estan a tothora entrecreuant-se.
No hi havia una altra manera de dissenyar-ho més eficaçment?

Què pinta esta tela metàl·lica en eixir del Prat?
El mateix perill de caure hi ha en este tram i en tot el que ve, que no en té.

EUPV DE LLÍRIA: UN PROJECTE PER A LA NOSTRA CIUTAT

Les persones que formem part d'EUPV som conscients que les grans contradiccions socials es manifesten en el poble, però també sabem que és en el poble on es poden posar en marxa iniciatives i proposar alternatives que permeten abordar eixa realitat des d'una òptica distinta, més solidària i oberta, més compromesa i amb major participació social.

Apostem per la construcció d'un poble que s'enfronta als problemes amb la voluntat de solucionar-los, un poble que té com a prioritat atendre les necessitats de la ciutadania i que aspira a convertir-se en referent de convivència. 

Reforçar el nostre compromís amb la ciutadania i amb la justícia social és un dels reptes de la nostra formació política.

El poble que volem requereix autonomia política per a afrontar els nous reptes, capacitat d'intervenció en el poble i finançament suficient per a aportar solucions. Per això, per a nosaltres és imprescindible que acabe sent una realitat el procés de descentralització cap als ajuntaments, al temps que exigim reformes institucionals en l'àmbit del finançament local. Així, aconseguirem un Ajuntament autònom, fort i amb recursos que garantisquen la prestació de serveis bàsics de qualitat per a tota la ciutadania.

PER QUÈ LI DIUEN TALA QUAN EL QUE FAN ÉS UN EXPOLI?

OHHH, MY GOD, 
MISTER SERRATOR IS COMING...!

Per què li diuen "tala" quan realment el que fan és un expoli mediambiental en tota regla?

Una nova agressió a les zones verdes que envolten el nucli urbà de Llíria. Ja ressenyàvem la precària situació del perímetre verd que ens rodeja en:

PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA. 

Però el PP llirià, amb la inestimable col·laboració d'Iberdrola i la normativa que ells mateixos tracen, han posat el seu gra d'arena. En este cas, han talat les nostres tres llomes per consolidar l'espai elèctric de la part alta de la ciutat. Que no patiu, que això afavorirà que no es pegue foc el que encara queda de pineda, diu l'alcalde. 

ABANS...

... I DESPRÉS

Preguntes:

• Qui es beneficia de la fusta talada?
• On aniran els plançons que Iberdrola ha de donar a l'Ajuntament de Llíria en compensació per les tales? Plançons de què? Més pi? Quin viver es beneficia d'això?
• La normativa prioritza una línia elèctrica i no la massa forestal? Els del PP de Llíria s'excusen amb normatives del PP de València? 
• Això vol dir que, a més, han estat anys i anys incomplint la seua pròpia normativa?
• La seguretat en les línies no s'aconsegueix millor traslladant-les d'una zona tan vulnerable ecològicament i paisatgísticament? 
• No són els tallafocs la millor mostra de la incapacitat i la desídia de l'administració en matèria de prevenció d'incendis?
• I això ja serà per sempre? Sempre tindrem les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara pelades pels mateixos llocs?