ESQUERRA UNIDA DE LLÍRIA: EL VOT DE LA COHERÈNCIA

 

Molt es parla a les eleccions locals i de votar a una candidata o a una altra, moltes vegades sense parar-se a pensar sota quines sigles s'embolica la candidata, tot i pensant que certa aurèola de prestigi personal, "mira que és bona xiqueta!  "O mira quina familia tan bonica que té!" Contribuiran de forma més o menys decissiva al seu "bon fer" en la tasca municipal.  És també propi de certs partits durants les eleccions locals omplir-se la boca de l'omnipresent "farem", com si ungits de poders sobrenaturals pugueren obrir les aigües del mar roig a plaer. Tanmateix, açò que dintre del curs de la història no deixa de ser mera anècdota requereix de certa anàlisi perquè en un món globalitzat la postura de "fer el que a una li rote" és pixar fora de test. I en posarem un exemple: fa temps, prou de temps, Llíria era un poble eminentment agrícola on l'aire era pur, les seues fonts eren apreciades per tot arreu i la seua bellesa paisatgistica celebrada, això va fer que moltes persones amb l'anim legítim de buscar un millor lloc on passar les vacances primer i desprès d´establir-se permanentment feren del nostre municipi la seua segona i primera residència.

SEVERÍ ALBARRACÍN, UN ALTRE LLIRIÀ EN L'OBLIT

"Ensenyeu als vostres descendents en la seua edat primera com cal viure al món; assenyaleu-los els vostres enemics; poseu a les seues mans l'arma que tant vos va costar conquistar per a defensar-vos i veureu entrar al món una generació coneixedora de la seua missió..." 

Per un ensenyament laic, 1908

Estos principis que serien portats a la pràctica pel llirià Severí Albarracín Broseta, mestre de primer ensenyament amb poc més de vint anys, que en el seu periple republicà i federal a València, durant un temps es va encarregar de la instrucció dels xiquets del centre republicà local fins que va ser expulsat.

En aquest punt va iniciar el seu acostament a l'anarquisme, i d'ell es troben dades sobre el període èpic de la primera Internacional i les seues persecucions, sobre la seua amistat amb Bakunin, Kropotkin i Guillaume o sobre la seua participació en la Revolució del Petroli d'Alcoi (la direcció se li va atribuir), però escasses són les referències a la seua tasca com a mestre de la Internacional, més enllà que va defensar un dictamen per crear escoles internacionalistes al congrés de Còrdova de 1873.

Severí Albarracín Broseta (Llíria, País Valencià, 1850 - Barcelona, ​​1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola. Militant de la FRE de l'AIT, va assistir al 2n congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa el 1872, on fou nomenat Membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova eliminà el Consell Federal, (desembre 1872-gener 1873) fou Designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior.

EL PENSAMIENTO ECONÓMICO NEOMARXISTA

Por Antonio Olivé

Leemos: “El Estado da por perdidas la gran mayoría de las ayudas a la banca“. Y en cifras, “el fondo de rescate da por perdidos 36.000 millones de los 52.000 millones que inyectaron el año pasado en Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banco de Valencia…” y termina el artículo: “son unas cifras similares a los recortes en Sanidad y en Educación“.

O lo que es lo mismo: el Estado se gasta -o recorta- 36.000 millones de euros para rescatar unas entidades bancarias -que tendrían amos, digo yo-. Y lo que pensábamos que era un préstamo al sistema bancario, resulta que se convierte en un pufo incobrable. ¿Y dónde han ido a parar los 36.000 millones? Porque no se han volatilizado, alguien -acreedores, bonus para sus directivos…-se los ha embolsado. Una razón más para no permanecer callado e impasible.

Marxtrix

En fin, mientras decidimos poner fin a este estado de cosas, una nueva recomendación de lectura veraniega. Dijimos que después de Marx y Engels hubo vida en la izquierda y hubieron marxistas y marxismos -así, en plural-. Ya vimos aquí lo que los años 30 “parieron”. Hoy toca un “neo”. El neomarxismo. De las teclas de Diego Guerrero Jiménez -al que ya conocemos por estos lares-, profesor titular del Departamento de Economía Aplicada V de la Universidad Complutense de Madrid y publicado originalmente en Marzo-Abril 2012. N.º 865 de ICE. El artículo pasa revista a diferentes significados del pensamiento económico neomarxista. 

El significado principal es la corriente de pensamiento marxista ligada a las ideas de capitalismo monopolista, subdesarrollo e intercambio desigual, especialmente desde mediados del Siglo XX y tomando como punto de partida las elaboraciones de Paul Baran y Paul Sweezy. Pero hay otros significados del neomarxismo económico: dejando de lado una interpretación puramente cronológica, el marxismo keynesiano es el principal candidato, aunque sin olvidar otras formas blandas de marxismo como el regulacionismo, el pensamiento radical, el sraffismo y el marxismo analítico.

Veamos que hay de nuevo en el “neo”…

PROJECTES I ACTUACIONS PER UNA LLÍRIA VERDA: PENSANT LA CIUTAT DEL FUTUR

Seguint el model del programa VITÒRIA-GASTEIZ EUROPEAN GREEN CAPITAL 2012, el de la capitalitat verda europea de fa dos anys, des d'EUPV de Llíria hem debatut un model centrat en els projectes i actuacions que permetran avançar cap a un sistema urbà més sostenible i fer realitat la ciutat verda del futur.

Són deu plans i intervencions que permetran a la nostra ciutat afrontar el seu futur amb èxit. 

Un decàleg d'iniciatives que es basen en en el marc de la Green Capital però que van més enllà.

1. PLA PER A LA MILLORA DE LA BIOCAPACITAT, BIODIVERSITAT I PAISATGE URBÀ. L'ANELLA VERDA INTERIOR

Llançament d'un projecte global per a forjar una Anella Verda Interior que permeta crear una nova infraestructura verda urbana, que millore la biocapacitat, biodiversitat i paisatge urbà i on hi haja projectes de remodelació i rehabilitació amb criteris "Green Building", projectes de reforma urbana amb tècniques d'ecodisseny que requeriran, per a posar-los en marxa, d'una coordinació política, social i veïnal que garantisca una implantació adequada.

El perímetre sud del casc urbà, aquell que limita amb les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara, és una mostra de la necessitat de rehabilitació paisatgística, urbana i ecològica: PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA.

2. PLA DE PREVENCIÓ DE LES INUNDACIONS

Parc Natural del Túria,
amb la part de les rambles del terme de Llíria

Afrontar i previndre d'una manera sostenible un dels problemes que afecta parts de la nostra ciutat mitjançant l'elaboració i execució dels projectes de sanejament, derivació i millora ecològica dels barranquets de les llomes que envolten el casc urbà.

D'altra banda, caldria preveure també els projectes de condicionament hidràulic i tractament ecològic i paisatgístic de la rambla Primera i la Castellarda, ja que el final d'estes rambles formen part del Parc Natural del Túria.

3. PLA DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE RECURSOS NATURALS SENSIBLES

Un pla que hauria de contemplar:

• Projecte d'establiment d'una Anella Verda, amb la consegüent restauració i millora de l'entorn del casc urbà, per a millorar la seua connectivitat ecològica, el paisatge i la biodiversitat i, com no, també per a potenciar el seu ús públic.
• Parc de Sant Vicent.
  
• Parc de les Travesses.
• Parc de la Buitrera, Santa Bàrbara i Sant Miquel.
• El Cabeçolo.
• El Cabeçó de l'Àguila.
• L'Horta Vella (Mura, Barba-séquia, la Closa, Beniali, Mitjana, el Rel...).
• Pla d'ocupació rural pel paisatge, que permeta la restauració forestal i la millora paisatgística en entorns degradats, que al nostre municipi s'estenen com la pólvora.

4. PLA DE MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC

És, sens dubte, un dels projectes que més necessita la ciutat, un pla que permeta una millora dels hàbits mediambientals de tots els ciutadans. Ho assenyalàvem a l'entrada PER UNA ORDENACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA DEL CASC HISTÒRIC DE LLÍRIA. A banda d'este pla, quedarien altres actuacions com:

• Impuls de la bicicleta com a mitjà de transport, desenvolupant el seu pla director amb un nou sistema automatitzat i integrat de lloguer de bicicletes i nous carrils bicis amb enllaços amb la xarxa existent que la facen eficient.
• Pla Director de Mobilitat dels vianants.
• Impuls al car-sharing i al vehicle elèctric.
• Nou impuls del "Centre Comercial a Cel Obert" que comporta, entre altres aspectes, un nou esquema de distribució urbana de mercaderies.

PERQUÈ HEM DE PAGAR ELS LLIRIANS I LLIRIANES UNA INFOGRAFIA QUE APAREIX AL PROGRAMA ELECTORAL DEL PP?

        

El passat dilluns 20 de gener va haver Plenari Extraordinari a l’Ajuntament de Llíria, els motius: saber perquè els ciutadans i ciutadanes de Llíria ens haviem de treure, entre tots de la butxaca, 6368, 46 euros per pagar una infografia que apareix al programa electoral del Partit Popular i, a més,  saber quins eren els suposats responsables polítics de tot l’afer. Tanmateix les coses no anàren com ens haviem proposat i a hores d’ara encara no hem pogut resoldre res. No ens han deixat.  Però quina ha estat la història darrere de tot aquest desgavell de despròsits, silencis i absurds?

  

  En novembre de 2012 el Jutjat del Contenciòs Admninistratiu nª6 de València condemnava l’Ajuntament de Llíria a pagar  6.368 euros al demanant, un particular,  per l’elaboració d’una infografia de l’edifici multiusos. El consistori alegava per no pagar la factura que no existia un contracte que justificara la realització d’eixe treball i, de fet, no existeix per això la Sentència diu que el contracte va ser realitzat de forma verbal, no subcrivint els tràmits de les administracions públiques, entre el demandant i no sabem encara qui.

UNA RENDA BÀSICA PER A LA CIUTADANIA ACABARIA AMB LA POBRESA I ENS TREURIA DE LA CRISI

Daniel Raventós (Barcelona, ​​1858), professor d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ​​és un dels majors experts en renda bàsica que hi ha a Espanya. Com a president de la associació Xarxa Renda Bàsica fa anys que defensa la idea que qualsevol ciutadà, només per ser-ho, té tot el dret del món a rebre un sou - "una assignació monetària incondicional", en diu ell-. De bell nou  la idea pot semblar destarifada, però Raventós creu que que aquesta retribució és perfectament possible. Ho creu i ho porta defensant des de fa més de 13 anys, tants com els que es porta celebrant el Simposi de la Renda Bàsica, una trobada anual en què economistes, sociòlegs i politòlegs reflexionen sobre la viabilitat d'aquest concepte

Aquest any el XIII Simposi se celebra a Sant Sebastià . L'associació Xarxa Renda Bàsica, organitzadora de l'esdeveniment, presenta com a principals novetats un estudi pràctic per finançar una renda bàsica a Guipúscoa i una versió actualitzada d'un altre cas pràctic que ja va presentar sobre Catalunya. Ambdòs estudis demostren que aquesta renda bàsica, tot i que com reconeix Raventós "no està molt estesa entre la ciutadania", és una opció a tenir molt en compte en el futur com a alternativa a les actuals polítiques neoliberals que ens han conduït a la crisi .

Què és la renda Bàsica?

La renda bàsica és una assignació monetària incondicional. Això vol dir que a diferència dels subsidis més o menys generalitzats en l'Estat de benestar no cal complir una condició prèvia com ser pobre o estar a l'atur per percebre: en un Estat amb renda bàsica una persona no necessitaria cap condició més enllà que la de ser ciutadà o resident acreditat, independentment que treballe o no.

¿Emilio Botín, president del Banco Santander, també rebria la renda bàsica?

Des del punt de vista comptable no hi ha cap mena de dubte. Però Botín hauria de pagar molt més del que paga ara en impostos perquè la renda bàsica pogués finançar-se.

Com es podria finançar? És viable econòmicament?

Ho és. A l'associació Xarxa Renda Bàsica hem elaborat estudis pràctics que així ho demostren. D'entrada, la gent tendeix a pensar que si la cobra tothom, el ric i el pobre, la renda bàsica no es podria pagar. La gent fa el càlcul, ben intencionat però erroni, de multiplicar la renda bàsica pel nombre d'habitants d'un país. Però no és així. Nosaltres vam fer una simulació amb dades fiscals de Catalunya i segons els nostres càlculs, a través d'una profunda reforma l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis públics si el muntant fos inferior, es podria finançar una renda bàsica a Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals i de 1.593 l'any per als menors de 18 anys.

Com calcular aquesta xifra?

Des de l'Associació Xarxa Renda Bàsica, vam accedir a més de 200.000 declaracions de l'IRPF de l'any 2010 a Catalunya, és a dir en plena crisi. Utilitzem un programa de microsimulació i ens basem gairebé exclusivament en una reforma de l'IRPF que impliqués un augment de la recaptació. També hem agafat alguna idea del sindicat dels tècnics de Haciena (Gestha). La reforma fiscal seria imprescindible per tenir una renda bàsica.

Una renda bàsica universal no afavoriria els més rics?

No, per a res. Una de les coses que més ens interessava de l'estudi a Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia amb la renda bàsica. Bé, doncs el 70% de la població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda, sortia guanyant, és a dir guanyava més diners. Un 10% de la població, la més rica, sortia perdent, i entre un 15 % i un 20% es quedava igual. Qui guanyaria completament és aquell que no té ingressos: passaria de percebre zero a ingressar 7.968 euros a l'any. Posem exemples pràctics: una persona rep una pensió de 500 euros al mes. La renda bàsica que hem calculat per a Catalunya serien 664 euros al mes. Vol dir això que aquesta persona va a rebre els 500 euros de la pensió més els 664 euros de la renda bàsica? No, només rebrà 150 euros més perquè les quantitats no s'acumulen: els 500 euros queden completament suprimits en ser una quantitat inferior a la renda bàsica. Ara és al contrari, en comptes de 500 euros, una persona rep 800 euros de pensió, una quantitat superior. Què passaria? Doncs es quedaria igual.

Insisteixo, ¿és just que la percebin també els rics?

Li poso un altre exemple: jo sóc professor titular de la Universitat de Barcelona i percebo un salari públic. Per percebre la renda bàsica hauria de pagar més impostos a partir del primer euro que guanyés. Haurien de descomptar més en l'IRPF del que em descompten ara, però també percebria la renda bàsica. El que guanya 100.000 euros també hauria de pagar més en el seu IRPF i potser ingressés menys al cap de l'any fins i tot comptant amb la renda bàsica.

Hi ha moltes crítiques contra la renda bàsica, la més estesa és que només serviria per mantenir ganduls.

Hi ha gent que crítica el subsidi d'atur perquè diuen que desincentiva a l'hora de buscar feina, però aquesta crítica no serveix per a una renda bàsica precisament pel seu caràcter d'incondicionalitat.Imagineu un subsidi d'atur indefinit que fos incompatible amb tenir una feina. Segurament el perceptor d'aquest subsidi no estaria molt motivat a l'hora de buscar feina: seria un a canvi de l'altre. Però amb la renda bàsica no passaria això, perquè una renda bàsica per definició és acumulable, amb molts dels matisos que hem dit de més impostos, però és acumulable a altres rendes. Amb una renda bàsica, per exemple, la gent tindria més llibertat per buscar una altra feina que fos més d'acord amb la seva formació i els seus gustos, i molts joves no es veurien obligats a acceptar condicions de treball de misèria com passa ara. Això entronca amb la idea que alguns defensors de la renda bàsica recolzem des de fa temps: que no solament es tracta d'una mesura que podria acabar gairebé de cop amb la pobresa, sinó que incrementaria la llibertat de bona part de la ciutadania.

Una altra crítica molt recurrent és que la renda bàsica faria que moltes dones deixessin de treballar.

Al principi hi va haver algunes feministes que van alertar d'aquest risc. Però la renda bàsica és un instrument d'emancipació que atorga més autonomia a les dones: és capaç de garantir l'existència material de moltes dones que ara depenen del seu marit o amant. Fins i tot algunes feministes entren en la idea que bo, estar a la llar de forma voluntària i deixar un mercat laboral que en molts casos maltracta les dones tampoc és un pas enrere en l'alliberament de la dona.

Quins efectes positius tindria en la societat la implantació de la renda bàsica?

D'entrada, reduiria moltíssim la desigualtat. Ho hem quantificat. Segons el nostre estudi, Catalunya passaria de tenir un dels majors índexs de desigualtat d'Europa a posar-se al nivell de Noruega, el país més avançat d'Europa en aquesta matèria. L'índex de Gini, que mesura la desigualtat, es reduiria en 4,5 punts. Però hi ha un altre efecte molt important, que ja he apuntat abans: si tu poses una renda bàsica igual al llindar de la pobresa, acabes amb la pobresa.

Amb la renda bàsica es sortiria de la crisi?

Per descomptat. Caldria afegir la reforma fiscal que implicaria la renda bàsica i una lluita implacable contra el frau fiscal. Caldria tenir també un control efectiu de la banca i que una part important de la mateixa fos pública, sense oblidar la coordinació i control dels paradisos fiscals. Però bé, això sembla la carta als Reis Mags (rialles).

Creu que algun dia es podrà implantar una renda bàsica a Espanya?

La renda bàsica requereix un ampli consens social. La primera condició és, per tant, que sigui coneguda. Ara no ho és. Cal el suport de gent prou significativa des d'un punt de vista social. Hi ha un altre requisit: que la idea de la renda bàsica estigui molt ben fonamentada i molt ben explicada.Una de les grans dificultats que té la renda bàsica és que si no s'aprofundeix una mica és molt fàcil de ridiculitzar.

Suïssa va a convocar un referèndum per establir una renda bàsica de 2.000 euros al mes a tots els seus ciutadans.

Així. Jo no sé si la iniciativa triomfarà, però el que demostra aquesta convocatòria és que la renda bàsica és perfectament factible. No estem parlant d'un país estrany, estem parlant de Suïssa, un país normal. No he volgut dir abans perquè despista la gent, però la renda bàsica existeix des de fa 26 o 27 anys a Alaska (Estats Units). Està finançada d'una forma no pública, molt particular, en fi, però en un país tan individualista com els Estats Units les seves conseqüències han estat tan positives que ningú, ni la mateixa Sarah Palin quan va ser governadora d'Alaska es va atrevir a suprimir-la. Després hi ha experiències parcials: a Ciutat de Mèxic, la ciutat més poblada del món, hi ha una pensió bàsica universal per a tots els majors de 68 anys i els resultats després de 10 anys han estat tan positius que ningú, ni la dreta que estava en contra al principi, vol suprimir.

Per què una mesura tan progressista no està més present en els mitjans?

Això és com preguntar per què no es fa un altre tipus de política econòmica. Per les raons que he esmentat abans, la política econòmica que es practica des de fa molts anys, i especialment amb la crisi, benèfica al grup més ric de la població. La renda bàsica seria una mesura que formaria part d'una altra política que simplement tingués com a prioritat beneficiar la immensa majoria de la població i no estrictament als rics. Encara que està més que fa set o vuit anys, la renda bàsica és un concepte que encara no està molt estès entre els ciutadans. I no es tracta de voluntat, simplement s'està en contra d'aquesta política perquè s'està practicant una altra que beneficia els poderosos.

Quines novetats podem esperar del simposi a Sant Sebastià?

El que de veritat és nou és l'estudi de la renda bàsica per Guipúscoa. La diputació foral ens va passar les dades i hem pogut fer la simulació. També es discutirà coses relacionades amb el feminisme: com podria ajudar la renda bàsica a incrementar la llibertat de la dona. També els efectes de la crisi sobre la salut pública i el paper que tindria una renda bàsica en aquesta situació.Presentarem també una versió actualitzada de l'informe de Catalunya i un estudi sobre la reducció de jornada laboral.

FONT: PÚBLICO

AGAFEM EL BOU PER LES BANYES, A LLÍRIA REMUNICIPALITZEM ELS SERVEIS PÚBLICS JA!

La privatització dels serveis municipals ha estat una constant en els últims anys a recer del suposat estalvi per a les malmeses arques dels ajuntaments. No obstant això, la situació està canviant. Són ja diversos els consistoris que estan recuperant la gestió pública d'instal · lacions privatitzades pels elevats costos i la poca rendibilitat per a les adjudicatàries. Des del argumentari neo-liberal compartir pel Partido Popular i pel PSPV-PSOE s´ens ha venut la fal·làcia que és el d'aconseguir una major eficiència, però no està demostrat que els serveis públics gestionats de forma privada siguen més eficients o millors per al ciutadà.

      Segons un estudi de la Universitat de Granada i portat a cap pels professors José Luis Zafra, professor del departament d'Economia Financera i Comptabilitat i Miguel Ángel García-Ros, professor d'Economia Aplicada on s’analitzen els serveis prestats en més de 1.000 ajuntaments espanyols de fins a 50.000 habitants entre els anys 2001 i 2010: "No hi ha una diferència significativa d'eficiència entre la gestió pública i privada de serveis públics com l'aigua, i fins i tot hi ha casos on el servei empitjora amb la privatització"

     Aleshores perquè és privatitza? Els ajuntaments ho fan perquè necessiten liquiditat, utilitzen a les empreses concessionàries com si foren una entitat financera, per obtenir diners. Ja que els partits dretans atribueixen una menor eficiència a la gestió municipals i el  rendiment dels empleats públics comparats amb els d’una empresa privada, però la privada ha de maximitzar el benefici, i al final aquest benefici, que eix del que paguem els ciutadans i ciutadanes, és més gran que la suposada falta d’eficàcia de la gestió pública.  Les empreses privades paguen quantioses sumes als ajuntaments per fer-se amb aquests serveis públics i per recuperar la inversió i maximitzar el benefici, sovint, el resultat és un empitjorament de les condicions dels treballadors i un augment de les tarifes als usuaris

 

  Què ha passat en alguns ajuntaments valencians pel que fa a la privatització dels serveis públics?

  L'Ajuntament de Calp, per exemple,  va aconseguir préstecs d'uns 18 milions del pla de pagament a proveïdors i aprovar un pla d'ajust que marcava com manaments indestructibles deixar anar tot el llast dels serveis amb números vermells. Però el govern local (PP i Independents-Els Verds) només ha complert amb el tancament de l'escola de música, l'acomiadament de 76 treballadors i la congelació a la resta de la productivitat, així com amb la pujada al màxim de l'IBI.

  El cas contrari podria ser el dels municipis de Montroi i Sumacàrcer, Montroi ha recuperat la neteja d'edificis públics, amb cinc llocs de treball, i la "escoleta", amb una directora i quatre professors, que abans gestionaven empreses privades. El benefici industrial que es portava l’empresa n’és el benefici, a més a la gent es la contracta mitjançant una borsa de treball municipal. Sumacàrcer ha recuperat la gestió de la piscina municipal i el de l’escoleta i la creació d'una borsa d'ocupació per a la neteja de les instal·lacions públiques. Sumacàrcer també gestiona l'escola d'un a tres anys. A més, disposa d'una borsa d'ocupació pública per netejadores amb 40 dones, que és rotativa.

  A Esquerra Unida de Llíria creiem que els serveis prestats pels propis municipis són millors que els serveis privats, sobretot pel que fa als drets dels clients i al coneixement de les necessitats d'aquests i al desenvolupament de serveis.
 La qualitat dels serveis, l'eficàcia de la cadena de serveis, l'ecologia i la sostenibilitat ètica del treball són també raons importants que fan preferir el treball municipal. A més, el treball realitzat pels municipis és més fàcil de vigilar, i actua, per tant, com una barrera per a l'economia submergida. És també un mecanisme útil per evitar que els diners dels contribuents vaja a parar a possibles inversors de capital estranger i paradisos fiscals.  I a més pot passar també que els propis proveïdors de serveis privats es troben en dificultats econòmiques o d'una altra índole que els obliguen a tancar la seua empresa, la qual cosa significa que la responsabilitat torna a recaure en el municipi.

  A Esquerra Unida de Llíria pesem que no hi ha cap raó perquè un servei privatitzat funcione millor que si és públic llevat que rebaixen les condicions laborals i els drets dels seus treballadors que és el que sol passar. En contraposició, el que proposem és una Empresa Pública de Serveis que recepcione tots aquells d'àmbit municipal com poden ser la recollida de residus o la el manteniment de zones verdes. Volem portar a cap un procés de remunicipalització que es durà a terme de manera progressiva a mesura que vagen acabant els contractes perquè la seua resolució amb les empreses privades no resulte costosa per a les arques de l'Ajuntament.

Des d’Esquerra Unida de Llíria volem demanar de l’actual govern de l’Ajuntament de Llíria que estudie la viabilitat de revertir al municipi tots els serveis públics que ha privatitzat, i la memòria econòmica necessària per sustentar la viabilitat d'aquesta recuperació. Sol·licitem també de l'Ajuntament de Llíria que es faça càrrec de manera immediata de la gestió de la prestació del servei de neteja viària, servei de recaptació i neteja d'edificis públics actualment externalitzats, a través de la fórmula que es considere més eficient.

EL PP APROVA LA LLEI QUE ELIMINA L'AVORTAMENT COM UN DRET

La reforma del PP de la llei d'avortament recupera el marc legal de fa tres dècades. El govern socialista havia passat de la restrictiva llei de supòsits del 1985, on es tipificava l'avortament com a delicte i només es permetia en tres casos, a una norma de terminis, que facilitiva la interrupció lliure de l'embaràs fins a la setmana 14 de gestació.

Avantprojecte de llei Gallardón 2013: només es podrà avortar si hi ha informes mèdics que ho justifiquen o una violació

- Es torna a una llei de supòsits, no de terminis.

- Dos supòsits: perill per a la salut de la dona i violació.

- Perill per a la salut de la dona: La llei parla d'un "perjudici important i durador" per a la salut física i psíquica de la dona. El termini per a aquest primer supòsit és de 22 setmanes de gestació. El perill per a la salut l'hauran d'acreditar dos metges diferents dels que practiquin l'avortament. Després dels informes, la dona haurà d'esperar set dies abans de decidir si avorta.

- Violació. La dona haurà d'haver presentat una denúncia. El termini per a aquest segon supòsit és de 12 setmanes. 

- S'elimina el supòsit de malformació. Es podrà avortar en cas que "anomalies fetals incompatibles amb la vida" afectin psíquicament la dona. En aquest cas caldran dos informes de dos metges diferents dels que practiquin l'avortament: l'un farà l'informe sobre la salut de la dona i l'altre analitzarà el fetus i haurà de provar la "incompatibilitat amb la vida".

- L'avortament queda despenalizat per a la dona. Per als metges, es mantenen les penes actuals.

- L'avortament deixa de ser un dret de la dona com fins ara, que podia interrompre'l fins a la setmana 14 de gestació.

- La llei obliga les menors a tenir el consentiment dels pares abans d'interrompre l'embaràs.

- Les clíniques que practiquin avortaments tindran prohibit anunciar-se.

Llei socialista del 2010: un normativa de terminis

- Fins a les 14 setmanes: avortament lliure sense necessitat de cap justificació de la mare.

- De les 14 a les 22 setmanes: dos supòsits per poder interrompre l'embaràs, "greu risc per la vida o salut de l'embarassada" o "risc de greus anomalies en el fetus" (en els dos casos amb un dictamen mèdic).

- Més endavant: en cas que es detectin "anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen mèdic […] o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable".

També estableix que les noies de 16 i 17 anys no necessiten el consentiment dels pares per avortar. La llei els eximeix d'aquest requisit si la menor al·lega que explicar-ho "provocarà un conflicte greu". 

Llei del 1985: normativa de supòsits restrictius

Tres causes d'interrupció de l'embaràs

- Violació.

- Malformació del fetus: fins a la setmana 22.

- Risc greu per a la salut física o psíquica de la mare: al·legable en qualsevol moment.

FONT: ARA

L'AIGUA A UN CAMP DE TÚRIA SENSE GRANS DEPURADORES: DEFICITÀRIA, A LA CUA A L'HORA DE REPARTIR-NE LA DEL TÚRIA I DE MOLT MALA QUALITAT COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES EXTRACCIONS MASSIVES

El riu Túria al seu pas per l'assut de Benaguasil

La gestió del Túria no té, però, la complexitat del Xúquer, i això es nota en l'ETI, on els problemes identificats en este riu no han generat l'abundant literatura del seu germà del sud.

Per començar, tot i que el riu és compartit amb Aragó, els usos que reben les seues aigües a Terol, on "la ciutat beu aigua del Túria però el regadiu és escàs" no han suposat fins ara una excessiva pressió sobre el Túria i no hi ha per tant un conflicte interautonòmic com el que aflora permanentment al Xúquer.

Canal principal del Camp de Túria
al seu pas per la partida de l'Angelet

No obstant això, la dependència de València respecte al Túria, simbolitzada pel Tribunal de les Aigües o pel proveïment l'aigua potable, que es remunta a 1890, no és només passat.

Amb aigües del Túria es beu a València i a la seua àrea metropolitana "encara que cada vegada menys" i es reguen els Pobles Castell (Bugarra, Pedralba, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja), la Reial Séquia de Montcada i les séquies tradicionals de la Vega de València.

Durant els anys seixanta es «colonitzà» el Camp de Túria amb la construcció d'un gran canal que permet regar "amb l'auxili de pous on el cabal del riu no arriba", unes 18.500 hectàrees i donar de beure a Llosa i al Villar. Aigües avall, els Pobles Castell, Montcada i la Vega, afegeixen unes 13.500 hectàrees fins a sumar les 32.000 hectàrees de regadiu que alimenta el riu Túria.

FRONT A LES RETALLADES I LA CORRUPCIÓ. ACTE D'EUPV AMB MARGA SANZ I LUCHO ROA

DECLARACIONS DE FRANCO DES DEL CEL: "SALVARÉ A ESPAÑA DEL MARXISMO, CUESTE LO QUE CUESTE. NO DUDARÉ EN MATAR A MEDIA ESPAÑA SI ES NECESARIO"

El PP, novament, va rebutjar al congrés dels diputats al mes de juny que el 18 de juliol fóra el "dia de la condemna al franquisme" (caldria substituir este terme per feixisme). 
I, a més, utilitzaren la tonteria de sempre. I esta ha estat legitimada per part de molta de l'autoanomenada esquerra: l'equidistància dels germans que van començar a donar-se garrotades en un atac de bogeria, com en el quadre de Goya. Que no cal remoure velles ferides que estan tancades... Ací, desgraciats, el que segueixen tancades són les cunetes, les fosses comunes i els pous. 

I el pitjor és que han guanyat la partida, i la perspectiva, malauradament, és que els seus hereus seguisquen guanyant. Els interessa esta visió que, amb gest contrit, reparteix culpes, la millor manera de no culpar ningú. Visió que sostrau coneixement, justícia i reparació. 


Fem una miqueta de memòria històrica:

“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades y sindicatos no afectos al Movimiento, aplicándose castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.”

Text del general Mola redactat el 25 de maig de 1936, com a part de la primera de les “instrucciones reservadas” que elaborà en la seua condició de director del colp militar feixista de 1936.

BOUS AL CARRER PAGATS PER L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA: LA VERGONYA DE SER CONTRIBUENT

Al llibre de festes de Sant Miquel de 2013 diuen que enguany es gasten 14.000 euros públics en bous, i tot sense desglossar-ho ni indicar a què va dedicada cada partida. Ni tampoc se sap si hi ha partides extra que no s'adjunten a la partida de bous. Novament, són xifres separades del gasto total de les festes quan són la despesa més rellevant de les festes locals. 

El PP de Llíria, amb la "transparència" i la "cultura".

No cal ser Ciceró ni Kant per saber que la llibertat necessita de lleis. I, per tant, de prohibicions i sancions. És cert que el principi bàsic, en un Estat democràtic de Dret, és la presumpció general a favor de la llibertat. El que significa que qui pretenga limitar-la haurà de provar les bones raons que justifiquen aquesta decisió en concret. 

Però ningú s'estranya ni jutja que siga lliberticida l'existència del Codi Penal, fins i tot encara que siga en el seu sentit mínim d'acord amb l'esperit garantista, pel qual es limita la "llibertat" del maltractador, del contaminador, de qui discrimina indegudament, de qui tortura o abusa, causant danys que no tenen justificació.

Extracte d'un article de Javier de Lucas aparegut a ELPAIS.

Setmana "taurinocultural" de Llíria 2012

LA RAMBLA CASTELLARDA I EL PARC DEL TÚRIA: DE LA QUEBRASSA A L'ASSUT DE BENAGUASIL

Hi ha dos trams de rambla del nostre terme municipal que "formen part" del Parc Natural del Túria. Un és el tram final de rambla Primera, vora les Travesses, i l'altre és el tram de migjorn de la rambla Castellarda.

Parc Natural del Túria. Enclavaments en el terme de Llíria

El recorregut que vos proposem s'inicia a la Quebrassa i finalitza a l'assut de Benaguasil, ja en terme veí. Comproveu quines són les condicions del "nostre tros" de parc natural, tot ple d'espècies al·lòctones, corriments de terres, ribassos desfets, construccions il·legals, una gravera, femers, camins de lliure recorregut per a vehicles a motor...

El passat juliol, un incendi de vora 80 hectàrees devorà part del recorregut que ara farem. Que açò servisca d'homenatge a la gran tasca antiicendis de la conselleria de Serafín Castellano. És una ironia, evidentment.

NOVAMENT EL FOC I LA POLÍTICA DEL PP ENS CREMEN 

AL CAMP DE TÚRIA. SERAFÍN, VÉS-TE'N A TA CASA!