EL CAPITALISME NO HA FUNCIONAT MALAMENT, EL CAPITALISME ÉS AIXÒ

Miren Etxezarreta

Comparteix amb l'expresident nord-americà, George Bush, que no cal refundar el capitalisme, però és l'única cosa que els uneix. Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB, coordinadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa i reconeguda defensora d'un enfocament marxista i anticapitalista de l'economia, abans de començar m'adverteix del seu pessimisme i durant una hora em bombardeja amb una multitud de preguntes per a les quals, òbviament, jo no tinc respostes. Ella assegura que tampoc les té, però ens dibuixa una alternativa... un altre món és possible.

Estem enmig d'una gravíssima crisi econòmica. El sistema ha funcionat malament? 

El sistema no ha funcionat malament, el sistema ha funcionat molt bé per als qui havia de funcionar... 

Que són... 

Els amos del capital. Els grans polítics i grans economistes estan assenyalant com a causa de la crisi que les grans institucions financeres han estat massa ambicioses. Sí, però és que això és el capitalisme! No és que hagi funcionat malament, no és que s'hagi torçat, és que això és el capitalisme. Els hem deixat anar fins on han pogut anar, i en aquest trajecte han guanyat tot el que han volgut fins a arrossegar-nos al peu del precipici i, un cop allà, ens han empès. No s'ha de dir que això ha passat perquè el sistema hagi funcionat malament, sinó que és la mateixa naturalesa del sistema el que ens ha portat aquí. 

Així doncs, segons aquest punt de vista, ha acabat passant el que havia de passar... 

Exacte! No es podia esperar altra cosa. Si tu vas a 250 quilòmetres per hora en una carretera plena de revolts t'acabes estimbant... L'actual crisi econòmica té dos grans eixos de situació: la crisi immobiliària i financera n'és un, que és el que l'ha feta més espectacular, però n'hi ha un altre, més estructural, que és la mala distribució de la riquesa que es produeix. Des dels anys 70, els salaris estan augmentant molt menys del que augmenta la productivitat i la producció de riquesa. La riquesa augmenta però la capacitat de la població no ho fa en la mateixa proporció i cada cop li és més difícil comprar el que es produeix, que és la base de la dinàmica de l'economia. Així doncs, tenim un sistema financer amb molts diners i una població amb menys capacitat de compra. L'abundància de diners en el sector financer porta a donar crèdits i hipoteques sense les garanties suficients i quan els treballadors, empobrits, deixen de pagar-les, fan trontollar el sistema financer. 

I com es canvia tot això? Com es refunda el capitalisme? 

Primer de tot, no tinc cap interès a refundar el capitalisme. No oblidem que el que ens ha portat a aquesta situació és un capitalisme totalment basat en l'explotació, injust, depredador de la natura, que condemna a la misèria una gran part de la humanitat... Aleshores, qui és qui vol refundar el capitalisme? Jo no! A més, no s'està refundant el capitalisme, s'està rescatant! I el que és pitjor: els ho deixem fer. Hi ha molta gent que voldrà rescatar-lo... Però els que pretenem tenir una visió més progressista de la societat hauríem d'estar pensant no a refundar el capitalisme sinó a veure com podríem avançar en un procés de canvi de la societat. En això hauríem de posar els nostres esforços. 

Ara s'ha començat exactament a l'inrevés. A mi em sembla molt escandalós que amb les primeres persones que s'hagi reunit el senyor Zapatero abans d'anar a la cimera de Washington hagi estat amb els banquers. Però no han estat els banquers els que han generat aquesta crisi? I ara els ho preguntem a ells? És com preguntar als piròmans què hem de fer per apagar un foc... I estem tan abduïts per aquest sistema que ho hem trobat normal! 

QUI SÓN ELS MERCATS?

No són els mercats financers, sinó la nostra burgesia financera, aliada amb l'europea, qui està controlant les nostres institucions públiques 

Article de Vicenç Navarro.

Quan el Govern de ZP afirmava que havia de dur a terme les polítiques de reducció de drets laborals (com debilitar els convenis col·lectius) i socials (com allargar l'edat de jubilació, congelar les pensions o retallar el gasto públic social) com a conseqüència de la pressió dels mercats financers, estava, en realitat, intentant externalitzar la responsabilitat de desenvolupar unes polítiques altament impopulars. Una cosa pareguda passarà ara amb el Govern de Rajoy. En ambdós casos, els executius ens diuen que no són ells sinó els de fora, és a dir, els mercats, els que manen, mentre que els governs no tenen una altra alternativa que desenvolupar estes polítiques.

Amb l'ajuda dels majors mitjans d'informació i persuasió del país, els governs ens presenten estes polítiques com determinades per forces exteriors sobre les quals tenen poquíssima capacitat d'influència. El gran argument, que justifica estes polítiques, és que són necessàries per a “donar confiança als agents externs: els mercats financers”. En altres paraules, cal reduir el dèficit i el deute públic, i cal reduir els salaris i debilitar els sindicats a fi de calmar els mercats perquè estos presten el seu diners a l'Estat espanyol, permetent-li amb això poder pagar els seus gastos. El problema amb este esquema politicointel·lectual és que cada un dels postulats sobre els quals es basa és erroni, és a dir, les dades empíriques no ho sustenten. Vegem.

FINANÇAMENT I PLANIFICACIÓ EDUCATIVA

Els pressupostos d’Educació de 2012 aprovats pel PP continuen, quan no empitjoren, una política que no ha donat resposta als problemes de l’ensenyança al País Valencià, especialment en la lluita contra el fracàs escolar, que ja frega el 40%. 
Per contra, el Govern valencià ha continuat desequilibrant la balança a favor de l’ensenyança privada que han materialitzat en projectes com la concertació en el nivell no obligatori d’Educació Infantil i Batxillerat o la generalització dels concerts econòmics amb la totalitat de centres privats d’educació secundària obligatòria.

Els pressupostos es limiten a mantenir, en uns nivells de subsistència, els diferents serveis i programes educatius del sistema públic d’ensenyament no universitari. Recullen increments ridículs, quan no negatius en tot el que suposa una millora qualitativa del servei públic d’educació que s’imparteix en les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana. Especialment significativa és la retallada en el pressupost per a inversions, és a dir, per a la construcció i millora de la xarxa de centres públics.

Totes les propostes d’EUPV requereixen d’un finançament públic suficient, adequat i solidari. Les nostres propostes programàtiques sobre finançament i planificació pretenen, abans que res, que les oportunitats educatives de tots els ciutadans i les ciutadanes siguen bàsicament iguals, al marge del fet de residir en una zona rural o urbana, en un xicotet municipi o en una de les principals ciutats del País Valencià. El finançament i la planificació han de ser instruments que permeten que el dret a l’educació siga el mateix per a tot l’alumnat, independentment del seu origen social o territorial. EUPV es compromet des de l’acció de Govern que l’elaboració dels pressupostos autonòmics i, en concret els d’educació, en siguen participatius.


Propostes d'EUPV:

• Augment de la despesa pública educativa fins a un 7% del PIB i que açò es traduesca en una despesa per alumne i alumna/any en el nostre país equivalent a la mitjana europea.
• EUPV es compromet a presentar una Llei Valenciana de l’Escola Pública que continga compromisos explícits de finançament, garantint el desenvolupament de la xarxa pública escolar en condicions de qualitat (instal·lacions, recursos materials i humans, etc.) i la gratuïtat dels materials curriculars en les etapes obligatòries.
• Implantació d’un ampli pla de Programes de Garantia Social que permeta una eixida professional digna als qui no aconsegueixen els objectius de l’ESO. Els ajuntaments, els IES i les propostes dels Consells escolars dels respectius àmbits territorials hauran de ser els protagonistes d’aquesta oferta educativa.
• Increment substancial de les partides pressupostàries destinades a dotar un sistema de beques de transport, material escolar i igualtat d’oportunitats (estades) que permeta l’accés dels alumnes de les famílies més desfavorides als estudis no obligatoris de Batxillerat o de Cicles Formatius.
• Progressiva transferència als ajuntaments de competències i recursos (equipament, material escolar, llibres de text, beques...). Fons finalistes que els permeten desenvolupar majors competències en educació. En aquells municipis on governe EUPV, i en col·laboració amb els sindicats i associacions de pares, s’habilitaran tots els anys un o més espais públics per a la venda i/o intercanvi de llibres de text usats.
• Augment substancial de les partides per a impulsar la formació del professorat
• Increment de les partides pressupostàries destinades a les línies en valencià, assegurant la seua continuïtat des de l’educació infantil fins a la Universitat.
• Pla estratègic del País Valencià d’ensenyança presencial i no presencial assistida, en el qual queden incorporades les noves tecnologies i es produesca l’adaptació d’aquestes al sistema educatiu.
• El finançament públic de les universitats haurà de cobrir totes les seues necessitats bàsiques de docència i recerca com a servei públic.
• Crear un fons de compensació interterritorial per a l’Educació, l’administració del qual estarà supervisada pel Consell Escolar autonòmic i pel Consell Interuniversitari.
• Elaboració d’un Pla quadriennal d’inversions, pactat amb els ajuntaments, que responga a les necessitats d’escolarització, amb mesures com: actuacions urbanístiques, oferta de sòl públic per a equipaments educatius públics segons l’evolució demogràfica previsible, etc.

URGEIX LA DEMOCRÀCIA I LA PARTICIPACIÓ EN L'EDUCACIÓ

L’educació ha de concebre’s com un Projecte Comunitari. Sense la intervenció de tota la societat és impossible aconseguir majors cotes de formació i d’igualtat. Educar a la ciutadania per a la participació responsable i crítica hauria de ser l’objectiu fonamental del nostre sistema educatiu. No obstant això, en la pràctica poc s’ha fet per a avançar per aquest camí.

Durant els governs socialistes, encara que la LODE es presentava com una llei progressista en tant que recollia i regulava per primera vegada la participació de l’alumnat i les famílies en la vida dels centres, no passava d’això, de contemplar. Res es va fer després per a afavorir el seu funcionament i amb el temps s’ha demostrat la seua total insuficiència per a resoldre els problemes dels Centres i garantir una verdadera participació. Els Consells Escolars, rares vegades passen de ser un òrgan burocràtic que ratifica tasques i acords ja presos pel Claustre. Per si açò fora poc, el 1995, es va aprovar la Llei orgànica sobre la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents que va suposar un retrocés quant al repartiment de responsabilitats i tasques en els centres i va frenar la possibilitat d’aprofundir en experiències de gestió democràtiques, reforçant el paper dels directors i la inspecció i animant a la competitivitat entre centres.

Amb l’arribada del PP, s’inventen la LOCE, anomenada llei de qualitat educativa per uns i llei calamitat per altres, que acaba de rematar la feina, eliminant expeditivament les competències del Consell Escolar relatives a la direcció i gestió dels Centres Escolars i relegant-los a un paper totalment secundari. La LOCE estableix un model de direcció professional enfront d’un model participatiu a fi d’una qualitat que ells entenen com a competència, selecció i control, i que res té a veure amb la igualtat d’oportunitats i la formació democràtica de la ciutadania. Quant a la LOE, no aporta cap proposta creativa al respecte.

Al País Valencià, la situació s’ha agreujat en els últims anys de govern del Partit Popular. S’ha sostret als Consells Escolars de Centre la capacitat de triar els òrgans de direcció, d’acord amb les polítiques neoliberals que tracten de potenciar un model d’“eficiència de gestió empresarial”, traslladant als sistemes públics els esquemes de la iniciativa comercial privada.

Al País Valencià, ens trobem comarques en què el 75% dels ajuntaments no han constituït els Consells Escolars municipals. I atenent a informacions sindicals i de diferents AMPA molts dels municipis on estan constituïts no compleixen la normativa ni quant al nombre de convocatòries que estipula la Llei (11/1984) ni en els objectius que, encara que escassos, marca aquesta.

Al País Valencià, a penes hi ha associacions d’alumnes en els centres de secundària i allí on existeixen tenen vertaderes dificultats per a desenvolupar una funció eficaç.

Al País Valencià, l’actual govern del Partit Popular ha aprovat en les Corts Valencianes un Decret de Llei dels Consells Escolars que retalla dràsticament la representació de professorat, alumnat i famílies, a fi de limitar la participació i silenciar les veus discrepants de la seua nefasta política educativa.

A EUPV som conscients que només podrem avançar cap a una escola gratuïta, coeducativa, científica, laica, democràtica i oberta al seu entorn, si es dóna una pràctica real i efectiva de participació democràtica de tota la comunitat educativa, no sols en els centres escolars, sinó en tota l’estructura del sistema educatiu.

EUPV proposa articular una sèrie de mesures que passen per la potenciació de l’associacionisme i per una major transparència, un increment de competències i un canvi i regulació consensuada en la composició dels Consells escolars (de centre i autonòmic), dels Consells socials, Claustres i Consells de Govern de les universitats i del propi Consell de Coordinació Universitària.

AGAFEM EL BOU PER LES BANYES, A LLÍRIA REMUNICIPALITZEM ELS SERVEIS PÚBLICS JA!

La privatització dels serveis municipals ha estat una constant en els últims anys a recer del suposat estalvi per a les malmeses arques dels ajuntaments. No obstant això, la situació està canviant. Són ja diversos els consistoris que estan recuperant la gestió pública d'instal · lacions privatitzades pels elevats costos i la poca rendibilitat per a les adjudicatàries. Des del argumentari neo-liberal compartir pel Partido Popular i pel PSPV-PSOE s´ens ha venut la fal·làcia que és el d'aconseguir una major eficiència, però no està demostrat que els serveis públics gestionats de forma privada siguen més eficients o millors per al ciutadà.

      Segons un estudi de la Universitat de Granada i portat a cap pels professors José Luis Zafra, professor del departament d'Economia Financera i Comptabilitat i Miguel Ángel García-Ros, professor d'Economia Aplicada on s’analitzen els serveis prestats en més de 1.000 ajuntaments espanyols de fins a 50.000 habitants entre els anys 2001 i 2010: "No hi ha una diferència significativa d'eficiència entre la gestió pública i privada de serveis públics com l'aigua, i fins i tot hi ha casos on el servei empitjora amb la privatització"

     Aleshores perquè és privatitza? Els ajuntaments ho fan perquè necessiten liquiditat, utilitzen a les empreses concessionàries com si foren una entitat financera, per obtenir diners. Ja que els partits dretans atribueixen una menor eficiència a la gestió municipals i el  rendiment dels empleats públics comparats amb els d’una empresa privada, però la privada ha de maximitzar el benefici, i al final aquest benefici, que eix del que paguem els ciutadans i ciutadanes, és més gran que la suposada falta d’eficàcia de la gestió pública.  Les empreses privades paguen quantioses sumes als ajuntaments per fer-se amb aquests serveis públics i per recuperar la inversió i maximitzar el benefici, sovint, el resultat és un empitjorament de les condicions dels treballadors i un augment de les tarifes als usuaris

 

  Què ha passat en alguns ajuntaments valencians pel que fa a la privatització dels serveis públics?

  L'Ajuntament de Calp, per exemple,  va aconseguir préstecs d'uns 18 milions del pla de pagament a proveïdors i aprovar un pla d'ajust que marcava com manaments indestructibles deixar anar tot el llast dels serveis amb números vermells. Però el govern local (PP i Independents-Els Verds) només ha complert amb el tancament de l'escola de música, l'acomiadament de 76 treballadors i la congelació a la resta de la productivitat, així com amb la pujada al màxim de l'IBI.

  El cas contrari podria ser el dels municipis de Montroi i Sumacàrcer, Montroi ha recuperat la neteja d'edificis públics, amb cinc llocs de treball, i la "escoleta", amb una directora i quatre professors, que abans gestionaven empreses privades. El benefici industrial que es portava l’empresa n’és el benefici, a més a la gent es la contracta mitjançant una borsa de treball municipal. Sumacàrcer ha recuperat la gestió de la piscina municipal i el de l’escoleta i la creació d'una borsa d'ocupació per a la neteja de les instal·lacions públiques. Sumacàrcer també gestiona l'escola d'un a tres anys. A més, disposa d'una borsa d'ocupació pública per netejadores amb 40 dones, que és rotativa.

  A Esquerra Unida de Llíria creiem que els serveis prestats pels propis municipis són millors que els serveis privats, sobretot pel que fa als drets dels clients i al coneixement de les necessitats d'aquests i al desenvolupament de serveis.
 La qualitat dels serveis, l'eficàcia de la cadena de serveis, l'ecologia i la sostenibilitat ètica del treball són també raons importants que fan preferir el treball municipal. A més, el treball realitzat pels municipis és més fàcil de vigilar, i actua, per tant, com una barrera per a l'economia submergida. És també un mecanisme útil per evitar que els diners dels contribuents vaja a parar a possibles inversors de capital estranger i paradisos fiscals.  I a més pot passar també que els propis proveïdors de serveis privats es troben en dificultats econòmiques o d'una altra índole que els obliguen a tancar la seua empresa, la qual cosa significa que la responsabilitat torna a recaure en el municipi.

  A Esquerra Unida de Llíria pesem que no hi ha cap raó perquè un servei privatitzat funcione millor que si és públic llevat que rebaixen les condicions laborals i els drets dels seus treballadors que és el que sol passar. En contraposició, el que proposem és una Empresa Pública de Serveis que recepcione tots aquells d'àmbit municipal com poden ser la recollida de residus o la el manteniment de zones verdes. Volem portar a cap un procés de remunicipalització que es durà a terme de manera progressiva a mesura que vagen acabant els contractes perquè la seua resolució amb les empreses privades no resulte costosa per a les arques de l'Ajuntament.

Des d’Esquerra Unida de Llíria volem demanar de l’actual govern de l’Ajuntament de Llíria que estudie la viabilitat de revertir al municipi tots els serveis públics que ha privatitzat, i la memòria econòmica necessària per sustentar la viabilitat d'aquesta recuperació. Sol·licitem també de l'Ajuntament de Llíria que es faça càrrec de manera immediata de la gestió de la prestació del servei de neteja viària, servei de recaptació i neteja d'edificis públics actualment externalitzats, a través de la fórmula que es considere més eficient.

LA FE COM A MOSTRA DEL DELIRI DEL PP EN MATÈRIA SANITÀRIA

ELS DESASTRES DE LA FE

Fins a febrer de 2011, la Ciutat Sanitària La Fe, de València, va ser una de les joies de la sanitat pública espanyola, però des de llavors agonitza, convertida en una carcassa buida des que va obrir el nou Hospital La Fe, i el flamant centre presenta seriosos problemes de funcionament i de mitjans, mentre a La Fe antiga s'amunteguen milions d'euros en material abandonat.

Els habitants de Campanar porten un any protestant per l'abandonament que pateix l'antiga Ciutat Sanitària La Fe de València, la veïna més il·lustre del barri, que al novembre de 1968 va obrir les seues portes. Des de febrer de 2011 la intenta substituir l'Hospital Clínic Universitari La Fe, un flamant complex públic a l'altra punta de la ciutat al qual les autoritats valencianes presenten com un dels millors hospitals d'Europa. Però ha passat un any des de la seua obertura i encara presenta nombroses fallades i mancances.

FRONT A LES RETALLADES I LA CORRUPCIÓ. ACTE D'EUPV AMB MARGA SANZ I LUCHO ROA

UN 9 D'OCTUBRE PEL FEDERALISME I CONTRA L'ANIHILACIÓ

El Govern del PP està desmuntant el que la Constitució vigent anomena Estat Social de Dret, el suposat "Estat del Benestar", amb retallades brutals de serveis públics com Educació i Sanitat que són les principals competències de les Comunitats Autònomes. I amb això està desmuntant també l'anomenat "Estat de les Autonomies": se buiden de contingut les seues competències al retallar els seus pressupostos, posant-los a més sota llibertat vigilada en nom de la sacrosanta i utòpica reducció del dèficit, reducció incompatible amb la recessió a la que ens aboquen les mateixes retallades. Però el que sí es redueixen de manera efectiva són les autonomies en si mateixes, sotmeses a un control financer que porta a una profunda recentralització. No per res el PP qüestiona el canvi del sistema de finançament autonòmic adduint que no hi ha res per repartir.

En el cas del País Valencià, a més, es penalitzen especialment les inversions: la proposta de Pressupostos per a 2014 suposa una retallada de les més grans de l'Estat. A més, les retallades generals del Consell de la Generalitat en educació i cultura afecten directament a la llengua pròpia, pretenent desmuntar les línies d'ensenyament en valencià en nom d'un també utòpic trilingüisme.

Les polítiques del PP estan portant així a la ruïna tant al País Valencià com a l'Estat Espanyol en si, privat del seu contingut social i solidari i reduït als seus instruments de coerció. Això té un fort efecte disgregador, fomentant el "campi qui pugui", que posa en perill la supervivència de la convivència entre els pobles d'Espanya.

LES PENSIONS PUJARAN NOMÉS UN 0'25%, EL MÍNIM QUE PREVEU LA NOVA REFORMA DEL PP

• És el resultat d'aplicar el nou índex d'actualització de les pensions, però, es desconeix quines dades concretes s'han fet servir per a calcular-ho ni quin ha estat el seu resultat.
• El Govern decideix aplicar aquesta pujada, tot i que el projecte de llei comença ara el seu tràmit parlamentari.
• El Govern presenta uns pressupostos molt optimistes i plens de retallades.

La nova reforma de les pensions encara no està aprovada, però el Govern ja descompta la seua aplicació en els Pressupostos de 2014. L'any que ve, les pensions contributives només pujaran un 0,25%, el mínim que preveu la nova norma. A la pràctica, això vol dir que les persones que perceben una pensió perdran poder adquisitiu, ja que amb molta probabilitat la inflació acabarà l'any per damunt d'aquesta xifra, encara que molt per baix del que va estar en altres moments de l'any.

La pujada del 0,25 % procedeix de l'aplicació d'un nou índex d'actualització de les pensions que les deslliga de l'IPC. 

Per a calcular es té en compte la inflació, però també els comptes de la Seguretat Social. Amb tot, no se sap com s'ha aplicat aquesta fórmula, amb quines dades concretes ni quin ha estat el seu resultat, tot i que des del Govern asseguraven que un dels beneficis d'aquest nou índex era la transparència.

HI HA MALA FE DE L'EMPRESA DE LES RESSONÀNCIES I CONNIVÈNCIA DE LA CONSELLERIA AMB LES SEUES PRÀCTIQUES ABUSIVES

Per a Esquerra Unida, les ressonàncies “han de tornar a ser un servei públic”

Segons ha declarat el diputat i portaveu adjunt d'EUPV en Les Corts, Lluís Torró, l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la privatització de les ressonàncies és un "escàndol majúscul" que no té més raó que “beneficiar les empreses concessionàries, alguna d’elles amiga del Partit Popular”. 

“És una immoralitat que passe tot açò mentre es retalla el pressupost en sanitat, es privatitza, s’introdueix el copagament sanitari, es redueix el llistat de medicaments del servei públic o es deixa fora del sistema l’atenció a les persones sense papers”, ha manifestat Torró qui també ha assenyalat que la pròpia Conselleria "no hauria d'haver tolerat que es presentés una auditoria en la qual una tercera part de la contractació no estava auditada". 

La formació d'esquerres ja va anunciar que demanarà la compareixença del conseller Moragues en Les Corts per a explicar el cost de les ressonàncies.

EUPV DE LLÍRIA: DEFENSORS DEL BENESTAR SOCIAL

Entenem el benestar social com un instrument coordinat amb altres iniciatives (ocupació, fiscalitat, habitatge, cultura) que poden possibilitar la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

Les iniciatives de benestar social i polítiques socials no han de caure en una mera dimensió assistencial i pal·liativa. Incidirem sobre les causes de la desigualtat i sobre els col·lectius més febles.

MAJORS, DISCAPACITATS I SALUT MENTAL

Pensem que caldria:

• Per la inexistència de places, cal crear una residència pública i gratuïta per a gent major de Llíria.
• Posar un Centre Especial d'Ocupació públic sostenible per a discapacitats físics i psíquics, que els done treball protegit i remunerat.
• Fer vivendes tutelades.
• Fer un Centre de Dia públic i gratuït en cada barri (el Barranquet, Reixuxena, la Sang, Mura, les Casetes Noves, el Pic, la Plaça de Pedralba) per a gent major, malalts d'Alzheimer, Parkinson i altres malalties mentals; amb menjador social, servei de tramitació d'ajudes, serveis mèdics, servei de transport i servei de respir familiar.
• Substitució del serveis d'ambulàncies on no siguen necessàries perquè el malalt pot accedir a un altre tipus de vehicle (turisme o furgoneta).
• Reivindiquem el compliment de Generalitat Valenciana en el desenvolupament de la Llei de Dependència i la dotació de pressupost suficient per part de les administracions.

CARTA ABIERTA A RAJOY: "ME CONDENAN USTEDES AL EXILIO"

Querido Presidente:

Le escribo mientras tramito mi baja en el régimen especial de autónomos. Soy una joven de 25 años, esa edad en la que el paro castiga especialmente a los jóvenes en este territorio que usted gobierna. Me licencié en Periodismo y ahora estoy estudiando un ciclo de grado superior de imagen (fotografía, vídeo, iluminación). Llevo trabajando como periodista desde segundo de carrera, cada vez con más dificultades. Este verano he tenido que hacerme autónoma para trabajar en un estudio de fotografía en el que me pagaban demasiado poco, tan poco que me da vergüenza hasta decir cuánto. 

Con su maravilloso plan para emprendedores jóvenes, si ahora me doy de baja los meses de bonificación en la Seguridad Social me siguen contando, por lo que la próxima vez que me dé de alta (si es que hay próxima vez), tendré que pagar el triple que ahora. No es que yo sea un caso especial, pero veo mi currículum lleno de experiencia, cursos complementarios y pone que hablo cinco idiomas. De hecho parte de mi verano lo he dedicado a recibir clases en una academia de alemán. De las siete personas de mi grupo, al menos cuatro se habían apuntado a alemán para abrir sus expectativas laborales fuera de nuestras fronteras.

L'INCENDI DE BENAGUASIL, ÚLTIMA MOSTRA DE LA INCOMPETÈNCIA DEL PP EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS

• NOVAMENT EL FOC I LA POLÍTICA DEL PP ENS CREMEN AL CAMP DE TÚRIA. SERAFÍN, VÉS-TE'N A TA CASA!
• INCENDIS FORESTALS: IMPRUDÈNCIA TEMERÀRIA O INEVITABILITAT?
• EL CONSELL DEIXA SENSE BRIGADES LES MUNTANYES VALENCIANES PER SEGON ANY
• SERAFINET ENS INSTA A RESAR A LA MAEDÉU DEL FONAMENT
• UNA PASSEJADA ENTRE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INCOMPETÈNCIA DEL PP
• MÉS DE 50 MIL HECTÀREES ARRASADES I ENCARA CAP RESPONSABLE

EL CONSELL AMAGA LES LIQUIDACIONS DE LES FIRMES PRIVATITZADES DE SANITAT

La diputada autonòmica d'EUPV Marina Albiol va criticar que el Consell «amaga» les liquidacions anuals de les empreses dels departaments de salut privatitzats del País Valencià, que mostren els comptes d'aquestes empreses amb l'administració pública, tot i haver-les sol·licitat.

Albiol ha recordat que va demanar «fa mesos» al conseller de Sanitat, Manuel Llombart, la documentació de totes les liquidacions anuals dels departaments de salut privatitzats de Dénia, la Ribera, Manises, Torrevella i Elx-Crevillent des que van entrar en funcionament amb el model de gestió privatitzada, però només els ha facilitat la liquidació de Ribera Salut fins a 2007.

SOBRE EL DESMANTELLAMENT DE LA XARXA PÚBLICA DE FERROCARRIL

Compartim este escrit d'algú molt cabrejat sobre l'accident de tren a Galícia:

Me asquea el morbo y la necrofilia de algunos medios carroñeros siempre chapoteando en la sangre y las desgracias, en unos días se olvidarán y trasladaran su sensacionalismo al siguiente trema truculento o la próxima tragedia. Luego están los que a primeras de cambio trataron de sacar el fantasma del "terrorismo" pero si hablas de los recortes y del desmantelamiento del ferrocarril público te acusan de "politizar la tragedia"; para estos copio las palabras de Richard Eagleton:

"A ver, retrasados. Apostar por la alta velocidad es política. Recortar en lo público es política. Despidos y EREs en RENFE es política. Insinuar como una rata que detrás del descarrilamiento estaba ETA o Resistencia Galega es política. Que el tramo de la vía en el que el tren ha descarrilado fuera construido por una empresa que ha hecho donaciones en B al Partido Popular es política. Que se haya reducido en un 70% el gasto en RENFE destinado a mantenimiento es política. Que se penalice económicamente a los conductores de AVE que llegan tarde, también es política. Que el presidente del gobierno copie y pegue un comunicado del terremoto en China, mucho me temo que sí, también es política.

EL PP ACABARÀ AMB ELS INSTITUTS TECNOLÒGICS

"Reduir els instituts tecnològics és assassinar a sang freda la I+D+i al País Valencià"

Sol·licita al Consell que ature d’immediat el procés de fusions i integracions d’aquests instituts

Protesta dels treballadors d'un institut tecnològic

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha qualificat "d’atac frontal al sistema valencià d’I+D+i" la decisió de la Conselleria d’Economia de reduir a la meitat el nombre d’instituts tecnològics, a través de fusions i integracions "absolutament absurdes, que juntaran instituts que res han de veure els uns amb els altres, amb el clar interès de restar-los importància, minvar-los, per a fer-los desaparéixer al final i que siguen substituïts per l’empresa privada".

EUPV EXIGEIX AL CONSELL QUE REBUTGE L'EXCLUSIÓ DE LESBIANES I DONES SOLES DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA PÚBLICA

Esther L. Barceló (EU): “Tenim constància que aquesta discriminació intolerable ja s’està aplicant al País Valencià”

La diputada autonòmica d’Esquerra Unida, Esther López Barceló, ha reclamat al Consell que rebutge de manera clara i sense tebieses la proposta que ha formulat el Ministeri de Sanitat, en la què deixen fora dels tractaments de reproducció assistida a les dones soles i a les lesbianes. 

“Aquesta mesura és absolutament vomitiva, discriminatòria, masclista i homòfoba i retrata molt bé quin tipus de gent ens governa. La màxima del PP ésredueix a recuperar la dona submisa i dependent de l’home, pròpia de la secció femenina. Pilar Primo de Rivera estaria orgullosa d’una bona alumna com la ministra Ana Mato”. 

Esquerra Unida denuncià fa aproximadament un any que aquesta discriminació ja estava produint-se en la sanitat pública valenciana. La formació d’esquerres presentarà ara una Proposició No de Llei en Les Corts, “no sols per a que es rebutge la proposta del Govern actual, sinó perquè s’ature la discriminació que ja està produint-se”.

NOVAMENT EL FOC I LA POLÍTICA DEL PP ENS CREMEN AL CAMP DE TÚRIA. SERAFÍN, VÉS-TE'N A TA CASA!

Això va ser i era... un lloc que ja no és

Ahir passà novament, i al Camp de Túria. 

Vora 80 hectàrees s'han cremat, i pareix que fou intencionat. L'inici del foc tingué lloc a prop de l'assut de Benaguasil, un paratge preciós (mireu la foto d'adés) del que ja no deu quedar res. Ha afectat el termes municipals de Benaguasil, Vilamarxant i Pedralba. S'ha desallotjat unes 50 vivendes i s'hagué de tallar la carretera Benaguasil-Pedralba.

Però com assenyalàvem fa uns dies, el Consell del PP, de la mà de Serafín Castellano, manresà sense igual, deixava sense brigades les muntanyes valencianes per segon any consecutiu.

http://eulliria.blogspot.com/2013/07/el-consell-deixa-sense-brigades-les.html

El portaveu adjunt d'EUPV, Lluís Torró, ha manifestat la seua "preocupació" pel fet que l'incendi puga ser intencionat: "la política de la Conselleria de retirada massiva de fusta a les zones cremades és una autèntica crida cap als incendis provocats", ha destacat.

"Entenem -ha afegit- que esta política no és l'adequada, i que, unida a la política de retallades, només pot provocar més incendis forestals més difícils de controlar, fins i tot en èpoques en què les situacions climatològiques no siguen especialment adverses".

EL CONSELL DEIXA SENSE BRIGADES LES MUNTANYES VALENCIANES PER SEGON ANY

El Consell deixa sense brigades PAMER les muntanyes del País per segon any

EU adverteix que sense aquestes el perill d’incendi forestal es multiplica

---

Treball d'una brigada PAMER

Per segon any consecutiu, el Consell de la Generalitat Valenciana no ha convocat les brigades PAMER adduint problemes pressupostaris. Per a Esquerra Unida, "continuar sense brigades PAMER és una sentència de mort per a les zones rurals". EU recorda que aquestes brigades feien tasques de manteniment i neteja de solars al casc urbà i als seus voltants. "Sense aquests treballs el risc d’incendi es multiplica", alerten des de la formació d’esquerres.

---

El portaveu adjunt d’EU a Les Corts, Lluís Torró, adverteix que sense les brigades el perill d’incendi forestal es multiplica i posa en perill zones urbanes.

Per segon any consecutiu, el Consell de la Generalitat Valenciana no ha convocat les brigades PAMER adduint problemes pressupostaris que se’n deriven de la falta de transferències del Ministeri d’Ocupació. Una situació que deixa en l’atur milers de treballadores i treballadors durant els mesos estivals i d’especial rellevància a les zones rurals. Per exemple, a la comarca de l’Alcoià i el Comtat seran 500 les persones que no podran accedir a un contracte.

Segons explica el portaveu adjunt d’Esquerra Unida a Les Corts "les retallades del Partit Popular ja fa massa temps que van creuar línies roges. Continuar, per segon any consecutiu, sense les brigades PAMER és una sentència de mort per a les zones rurals. Unes poblacions molt castigades per la desocupació, per la manca de serveis públics i, ara, per la falta de contractació directa durant els mesos estivals".

HUMOR NEGRE D'UNA REALITAT MÉS FOSCA ENCARA