En
este article pretenem mostrar un pla a partir del qual s’hauria de
reorganitzar i reformular el trànsit de vehicles i persones en el
casc històric de Llíria. Parlem de la part del nucli urbà de fins
al segle XIX i que queda al sud de l’actual carrer del Duc de Liria
(el ducat és de Liria, que no de Llíria) i l’actual carrer de
València: el Raval (amb les subagrupacions de la Barceloneta i el
Barranquet), l’Aldea, el Pic, la Vila Vella i la Part d’Avall
(amb la subagrupació de l’Estació).
Este
pla ha de quedar com a la primera tongada d’un pla més ampli que
abaste tot el nucli urbà i les interconnexions entre les
urbanitzacions consolidades del nord i oest i el nucli urbà adjacent
al Pla de l’Arc, el Pla de la Rascanya i la Coma.
A)
PER QUÈ CONVERTIR PER A VIANANTS DETERMINATS CARRERS DEL CENTRE
HISTÒRIC DE LLÍRIA?
En
primer lloc s'hauria d’observar els avantatges que la conversió a
l’ecomobilitat
reporta als habitants d’estos barris. Entre ells caldria destacar
l'existència d'un ambient més net, sense fums i sense sorolls.
S’aconsegueix que espais totalment ocupats per les màquines i els
vehicles a motor passen a ser propietat dels ciutadans, guanyant per
al gaudi i l'oci amplis espais que abans estaven vedats.
 |
Situació caòtica del carrer Llarg (actual del Salvador)
a l'altura de la plaça de Ripoll |
Establides
estes premisses, cal esbossar una sèrie de qüestions que incideixen
negativament en la percepció que tenen molts ciutadans d'estos
processos, que no de la majoria de botiguers i comerciants. Sense ser
exhaustius, es poden concretar principalment en dos problemes:
l'amplitud de l'àmbit urbà sense trànsit i com s'organitza el
procés.
Convertir
una via per al vianant no és només impedir el pas de vehicles per
un carrer o zona, sinó que ha de ser una idea més ambiciosa. S'han
de buscar entorns que funcionen orgànicament i que permeten una vida
amb fluïdesa dels seus veïns. Per això, no es poden tancar totes
les vies de mobilitat possible, sinó que cal deixar elements d'accés
i comoditat als ciutadans. És més, se solen convertir els centres
històrics de les nostres ciutats, oblidant molt sovint que els seus
usuaris també són els habitants dels altres barris del casc i de
les poblacions veïnes que necessiten accedir a ells. Fa la impressió
de construir la casa per la teulada: convertir per al vianant abans
de resoldre els problemes que este canvi pot comportar. Ara bé, les
dimensions de la zona afectada a Llíria permeten un canvi més ràpid
i menys problemàtic que el que han d’afrontar els centres
històrics de grans ciutats.
Actualment
vivim en una societat i una cultura acostumada al trànsit privat
motoritzat. I tot en les nostres ciutats està organitzat d'esta
manera, des de les activitats laborals fins a les voreres i els
passos que impedeixen al vianant seguir un trajecte lògic. El
sistema actual ha demostrat haver arribat a les seues màximes
possibilitats tenint com a conseqüències continus embossos, la
contaminació ambiental i acústica, la fam del cotxe per devorar més
espai públic, la necessitat de més asfalt, etc.
 |
Filera de cotxes estacionats
al carrer de la Monecilla (actual de Lope de Vega) |
La
conversió pot solucionar molts d’estos problemes, però
evidentment no a costa d’incomoditats per als mateixos habitants o
als visitants, sinó que cal donar alternatives viables per a
facilitar la mobilitat. No hi ha prou amb establir carrils per a
bicicletes (part de la població no pot, no sap o no vol usar-les),
sinó que cal establir verdaders plans de transport públic i de
reordenació del trànsit. Este és el primer pas i és una qüestió
que habitualment no es té en compte.
De
fet, als usuaris de vehicles no se’ls ha de castigar ni fer-los
responsables de la degradació de la qualitat de vida urbana, ja que
ells també són víctimes de la mala planificació de successius
governs municipals que han fomentat la rapidesa, el transport privat
i els interessos de moltes multinacionals i que han entés la
comoditat com el fet de poder aparcar davant de casa. No debades,
quan conduïm, som els primers en patir la ineficàcia de
l’Ajuntament a l’hora de gestionar el trànsit. ¿Qui no ha hagut
de parar mai per a cedir el pas al que ve de cara perquè és
impossible circular els dos alhora? El carrer de la Puríssima, sense anar més lluny, fotut com ell a soles... Si la cosa no canvia,
l’Ajuntament es podria plantejar fer visites guiades a carrers
estretíssims on es permet la doble circulació: de segur que
atrauria molts curiosos.
Per
tot això, hi ha components que caldria valorar per a poder
optimitzar estos processos, tal com s’assenyala a El
peatón en la ciudad del progreso:
Millora
del transport públic.
Creació
de bosses d'aparcament i zones d’aparcament permés on puguen
estacionar vehicles privats.
L'estudi
i organització de la possibilitat de pas del transport públic al
lloc tancat al trànsit per a facilitar l'accés a certs sectors de
la població amb dificultats de mobilitat.
Millora
en els temps d'execució i una bona planificació perquè no
s'eternitzen unes obres que al final només aconsegueixen l'enuig
dels veïns.
Fugir
de falsos debats i fer lectura política partidista del que és un
tema vital per al bon funcionament quotidià de Llíria.
Aconseguir
que els espais que es guanyen per al gaudi no siguen apropiats per
iniciatives més o menys privades com terrasses de bars, barets,
calaixos d'obres, múltiples exposicions, aparcaments de
motocicletes, etc.
D’esta
manera, són molts els avantatges del tancament al trànsit rodat de
molts carrers:
-
Es
guanya en qualitat de vida.
Els veïns de la zona passen de tindre voreres estretes, o no
tindre’n, i de patir alts nivells de contaminació, tant acústica
com atmosfèrica, a tindre un carrer en calma pel qual poder
passejar sense espentes ni bacs.
Millora
la trama i la morfologia urbana.
En línia amb el punt anterior, està demostrat que amb cada
conversió, la trama urbana es millora. El carrer es converteix en
més permeable al poder-se creuar per qualsevol part sense pensar que
vindrà un vehicle a motor; així, el vianant guanya l'espai anteriorment
ocupat. És típic que en les conversions s'instal·len bancs,
fonts, ornaments florals, arbres, mobiliari divers...
La
conversió converteix la zona en un punt d'atracció,
ja que crida l’atenció a la gent i la gent crida al negoci.
L'explicació és molt senzilla: per al vianant és molt més còmode
i plaent passejar en un carrer per a vianants que per un carrer ple
de cotxes mal aparcats o que passen a tota velocitat i gent que va
d'ací cap allà en una vorera estreta. En síntesi, la zona es
converteix en un punt de trobada i les empreses ho detecten.
Es
guanya en dinamisme comercial.
Com s’ha dit adés, la conversió converteix la zona en un punt
d'atracció i les empreses i botigues tendeixen a instal·lar-se en
la zona a fi de captar clients, la qual cosa genera dinamisme
comercial. Este senzill raonament durant molts anys ha sigut de
difícil comprensió per a molts venedors, cosa que ja ha canviat.
Si no, que els ho pregunten als del carrer de la Unió. Com a contrapunt, observeu els baixos del principi del carrer de l'Alfòndec (actual Juan Izquierdo): persianes abaixades perpètuament.
Es
redueixen els nivells de contaminació.
A l'eliminar els vehicles a motor, la quantitat de partícules en
l'aire es redueix i, per tant, el risc de patir malalties
directament relacionades amb la contaminació, com l'asma, baixa.
També al desaparéixer esta classe de vehicles desapareixen els
sorolls, amb la qual cosa el veí guanya en descans i en qualitat de
vida.
 |
Saturació de cotxes estacionats
al carrer Major a l'altura del carrer de Sant Jeroni |
B)
UNA SOLUCIÓ DE SOCA-REL PER A UNA ZONA PROBLEMÀTICA
Si
de moment només parlem d’una zona concreta del nucli històric de
Llíria, la zona urbana més històrica, és per la problemàtica
viària quotidiana i la manca de planificació, fet que provoca una
urgència que els carrers més nous no pateixen:
Carrers
estrets de doble direcció.
Voreres
absents, insignificants o plenes de bol·lards, fanals i elements
que impedeixen un pas fluid.
Vials
inadaptats per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que han
continuat fent a la Vila Vella, on han deixat en tots els carrers
una vorera de pedra groguenca, aliena a l’estètica i els
materials del barri medieval, amb un escaló insalvable (per no
parlar d’altres aberracions com les baranes metàl·liques color
verd piscina... però això ja és un altre tema).
Prioritat
absoluta dels vehicles a motor.
Manca
de carrers comercials i per a vianants ben condicionats, tret d’un
dels trams del carrer de la Unió.
Estacionaments
impossibles i aparcaments no senyalitzats. Per a més inri, carrers
urbanitzats recentment com el del Clarín conserven estacionaments a
banda i banda de la calçada.
Falta
de senyalitzacions i mobiliari urbà.
Xarxa
d’albellons ineficient i insuficient.
Manca
de zones verdes i necessitat d’espais lliures i per a l’esplai.
Ubicacions
dels contenidors i inexistència dels que no són per al fem
orgànic.
Contaminació
acústica i ambiental que arriba al 100% de l’entramat viari
(llevat dels carrers que són escalonats, evidentment, com el de la
Cova Santa o el del Trinquet Vell).
Este
és l’àmbit del pla:
El
pla de reorganització implica una sèrie de fases que, en un
principi, no necessiten d’obres, el que suposa que estiguem parlant
de millorar la problemàtica viària sense haver de gastar-se grans
sumes d’euros, fet perfectament assumible per les arques locals
actuals o venidores. Ja que el pressupost de l’Ajuntament de Llíria
és el que és, s’haurà de prioritzar els trams més urgents,
perillosos o per urbanitzar i anar consolidant el pla cada any amb
noves obres correctores que facen eficient i ecomòbil l’entramat
de carrers.
C)
NOUS SENYALS QUE DELIMITEN LA ZONA D’ACTUACIÓ
Tot
vehicle a motor que vullga accedir a la zona afectada pel pla es
trobarà amb una nova senyalització referida a la nova situació
viària del barris. Es tracta del senyal de “Zona residencial”,
el qual indica que s’entra en
una zona de circulació especialment preparada que està destinada en
primer lloc als vianants i on s'apliquen les normes especials de
circulació següents:
La
velocitat màxima dels vehicles està fixada en 20 quilòmetres per
hora; els conductors han de concedir prioritat als vianants.
Els
vehicles no poden estacionar-se més que en els llocs designats per
senyals o per marques.
Els
vianants poden utilitzar tota la zona de circulació. Els jocs i els
esports estan autoritzats. Encara que el
vianant, el patinador o el ciclista tindran preferència en
qualsevol circumstància, estos no
han de destorbar inútilment els conductors de vehicles.
D)
TANCAMENT A LA CIRCULACIÓ DE PART DE LA XARXA VIÀRIA
Per
tal d’afavorir una millor assimilació de les novetats i començar
a conscienciar el personal pel que fa a la millora de la convivència
del trànsit a motor amb els vianants, hi haurà el moment en què es
preveu tancar al trànsit, per sempre, certs carrers. De moment es
farà de manera provisional, indicant-ho amb una tanca metàl·lica o
algun element que no moleste i faça incòmoda la novetat, i sense
cap gasto en plaques prohibitòries. Més avant quedarà clar,
gràcies al disseny de la nova trama viària (la morfologia de les
voreres, la calçada i els passos), que per estos carrers no es pot
transitar amb vehicles a motor. Només hi podran accedir els veïns
que acrediten que tenen un vehicle a motor i un garatge o planta
baixa on estacionar-lo. Per això, caldrà informar els veïns de la
nova situació i demanar-los paciència amb els canvis.
En
estos carrers, més avant, a banda de no poder transitar amb vehicles
a motor, tampoc es podrà estacionar si no és per un permís de
mudança o càrrega i descàrrega. Per a tot això, caldrà una
reformulació de tota la paperassa administrativa per tal d’ocasionar
al veïnat la més mínima molèstia. Exemples d’estos carrers són
el de Sant Ambròs, el de Sertori, el Llarg (actualment del
Salvador), el de Sant Llorenç o el de l’Aldea Alta, per mencionar
alguns casos.
En
el mapa figuren en verd tant les noves zones alliberades de
trànsit rodat en la zona afectada pel pla com el traçat de la
Séquia Major (Furs, Colom i Correus), el qual permet l’enllaç de
la resta del casc urbà amb el centre històric (no cal ni dir que
caldran més conversions en la zona nord del casc que ací no
apareixen ara).
.jpg)
.JPG)
.png)
.jpg)
