EL CAPITALISME NO HA FUNCIONAT MALAMENT, EL CAPITALISME ÉS AIXÒ

Miren Etxezarreta

Comparteix amb l'expresident nord-americà, George Bush, que no cal refundar el capitalisme, però és l'única cosa que els uneix. Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB, coordinadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa i reconeguda defensora d'un enfocament marxista i anticapitalista de l'economia, abans de començar m'adverteix del seu pessimisme i durant una hora em bombardeja amb una multitud de preguntes per a les quals, òbviament, jo no tinc respostes. Ella assegura que tampoc les té, però ens dibuixa una alternativa... un altre món és possible.

Estem enmig d'una gravíssima crisi econòmica. El sistema ha funcionat malament? 

El sistema no ha funcionat malament, el sistema ha funcionat molt bé per als qui havia de funcionar... 

Que són... 

Els amos del capital. Els grans polítics i grans economistes estan assenyalant com a causa de la crisi que les grans institucions financeres han estat massa ambicioses. Sí, però és que això és el capitalisme! No és que hagi funcionat malament, no és que s'hagi torçat, és que això és el capitalisme. Els hem deixat anar fins on han pogut anar, i en aquest trajecte han guanyat tot el que han volgut fins a arrossegar-nos al peu del precipici i, un cop allà, ens han empès. No s'ha de dir que això ha passat perquè el sistema hagi funcionat malament, sinó que és la mateixa naturalesa del sistema el que ens ha portat aquí. 

Així doncs, segons aquest punt de vista, ha acabat passant el que havia de passar... 

Exacte! No es podia esperar altra cosa. Si tu vas a 250 quilòmetres per hora en una carretera plena de revolts t'acabes estimbant... L'actual crisi econòmica té dos grans eixos de situació: la crisi immobiliària i financera n'és un, que és el que l'ha feta més espectacular, però n'hi ha un altre, més estructural, que és la mala distribució de la riquesa que es produeix. Des dels anys 70, els salaris estan augmentant molt menys del que augmenta la productivitat i la producció de riquesa. La riquesa augmenta però la capacitat de la població no ho fa en la mateixa proporció i cada cop li és més difícil comprar el que es produeix, que és la base de la dinàmica de l'economia. Així doncs, tenim un sistema financer amb molts diners i una població amb menys capacitat de compra. L'abundància de diners en el sector financer porta a donar crèdits i hipoteques sense les garanties suficients i quan els treballadors, empobrits, deixen de pagar-les, fan trontollar el sistema financer. 

I com es canvia tot això? Com es refunda el capitalisme? 

Primer de tot, no tinc cap interès a refundar el capitalisme. No oblidem que el que ens ha portat a aquesta situació és un capitalisme totalment basat en l'explotació, injust, depredador de la natura, que condemna a la misèria una gran part de la humanitat... Aleshores, qui és qui vol refundar el capitalisme? Jo no! A més, no s'està refundant el capitalisme, s'està rescatant! I el que és pitjor: els ho deixem fer. Hi ha molta gent que voldrà rescatar-lo... Però els que pretenem tenir una visió més progressista de la societat hauríem d'estar pensant no a refundar el capitalisme sinó a veure com podríem avançar en un procés de canvi de la societat. En això hauríem de posar els nostres esforços. 

Ara s'ha començat exactament a l'inrevés. A mi em sembla molt escandalós que amb les primeres persones que s'hagi reunit el senyor Zapatero abans d'anar a la cimera de Washington hagi estat amb els banquers. Però no han estat els banquers els que han generat aquesta crisi? I ara els ho preguntem a ells? És com preguntar als piròmans què hem de fer per apagar un foc... I estem tan abduïts per aquest sistema que ho hem trobat normal! 

11 MILIONS DE PERSONES CONTROLEN 43 BILIONS DE DÒLARS, EQUIVALENT A 2/3 DEL PIB MUNDIAL

PLANETA TERRA: UN MÓN CORPORATIU

Quines són les companyies més grans del món? 

Quines corporacions les controlen? 

Com es compara el seu poder amb el dels estats?

QUI SÓN ELS MERCATS?

No són els mercats financers, sinó la nostra burgesia financera, aliada amb l'europea, qui està controlant les nostres institucions públiques 

Article de Vicenç Navarro.

Quan el Govern de ZP afirmava que havia de dur a terme les polítiques de reducció de drets laborals (com debilitar els convenis col·lectius) i socials (com allargar l'edat de jubilació, congelar les pensions o retallar el gasto públic social) com a conseqüència de la pressió dels mercats financers, estava, en realitat, intentant externalitzar la responsabilitat de desenvolupar unes polítiques altament impopulars. Una cosa pareguda passarà ara amb el Govern de Rajoy. En ambdós casos, els executius ens diuen que no són ells sinó els de fora, és a dir, els mercats, els que manen, mentre que els governs no tenen una altra alternativa que desenvolupar estes polítiques.

Amb l'ajuda dels majors mitjans d'informació i persuasió del país, els governs ens presenten estes polítiques com determinades per forces exteriors sobre les quals tenen poquíssima capacitat d'influència. El gran argument, que justifica estes polítiques, és que són necessàries per a “donar confiança als agents externs: els mercats financers”. En altres paraules, cal reduir el dèficit i el deute públic, i cal reduir els salaris i debilitar els sindicats a fi de calmar els mercats perquè estos presten el seu diners a l'Estat espanyol, permetent-li amb això poder pagar els seus gastos. El problema amb este esquema politicointel·lectual és que cada un dels postulats sobre els quals es basa és erroni, és a dir, les dades empíriques no ho sustenten. Vegem.

EL CLUB BILDERBERG TALLA MOLT D'ABADEJO

El loby de Bilderberg manipula la població per a instal·lar un govern mundial que no coneix fronteres i que no ret comptes davant de ningú, tret de si mateix.

                                                                                            Fidel Castro, expresident de Cuba.

Hotel Bilderberg, Països Baixos,
lloc de la primera reunió del club i d'on tragueren el nom

La Conferència o Club Bilderberg és una reunió anual a la qual només s'hi pot accedir mitjançant una invitació. Té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. A causa de la informalitat de les seues discussions, estes són motiu de moltes teories de la conspiració. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que algunes vegades queden als EUA o al Canadà. El grup té una oficina a Leiden, Holanda.

El títol de "Bilderberg" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem, als Països Baixos. Malgrat que la conferència no és oficialment observada com un club, molts dels membres són assistents regulars, i els convidats són sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.

El Bilderberg no és un simple club de milionaris, és la reunió internacional dels més privilegiats, la missió del qual és mantindre i perpetuar el marc sociopolític que permet l'existència, proliferació i enfortiment de les fortunes milionàries. En una paraula, el capitalisme. Conviden a cervells amb futur o personalitats amb carisma per a "la seua causa". De diferents "tendències", però amb una mateixa passió, mantindre l'status quo. I per despistar, com a camuflatge, també conviden a cada sessió anual a personatges públics anodins.

Paròdia del Club Bilderberg feta en un capítol d'Els Simpson,
on una secta secreta de Springfield mou el fils del món

En la reunió del Grup Bilderberg 2012, a Chantilly, Virgínia (EUA), s'ha produït un canvi inusual pel que fa a la manera de donar a conéixer quina és la llista oficial d'assistents al Bilderberg. Si fins ara sempre hi havia algú que s'ocupava a filtrar a alguns mitjans d'informació alternatius o personatges que porten anys investigant el tema, com Jim Tucker, enguany directament el Grup Bilderberg ha penjat la llista oficial d'assistents a la reunió a la seua pàgina oficial, bilderbergmeetings.org, on també han penjat informació similar sobre les últimes dos reunions del Bilderberg, començant per la del 2010 a Sitges, Catalunya.

Soraya Sáenz de Bilderberg

Enguany crida l'atenció l'assistència de la vicepresidenta del Govern Soraya Sáez de Santamaría. Sembla que l'estratègia que han decidit prendre a partir d'ara és donar la informació ells mateixos i anticipar-se a especulacions. Segons pareix, s'espera un xoc en el sistema financer L'assistència de Sorya indica, com a mínim, que Espanya és el focus del tornado, segons indica Daniel Estulin, entrevistat per Dani Clapés.

Margaret Thatcher, que, segons The Times, va ser una "tímida participant" en l'edició de 1975, quatre anys després es va convertir en la Dama de Ferro. Barack Obama va acudir a la reunió del Club Bilderberg al juny de 2008, a Virgínia (EUA). Cinc mesos després, va ser elegit president nord-americà. Un ascens igual de fulgurant va tindre el 1991 el poc conegut governador d'Arkansas, Bill Clinton, després de ser convidat el 1991 per este grup, que congrega cada primavera a un centenar dels més influents polítics, banquers i periodistes del món.

A QUÈ ESPERA LA UE PER A INTERVINDRE MILITARMENT EN EL VATICÀ, L'ÚNICA MONARQUIA ABSOLUTA D'EUROPA?

L'única monarquia electiva del món i l'únic monarca absolut d'Europa. El binomi de la Santa Seu i l'estat de la Ciutat del Vaticà crea una entitat única en el món

El Papa abdicà. Que és el que fan els monarques. Perquè ell ho és, de monarca. Un monarca ben peculiar car és l'únic monarca electe del món i el darrer monarca absolut d'Europa. Normalment una monarquia fa passar de pares a fills el tron. En el cas del papat és evident que això seria impossible, tot i que en algun moment històric no ho va semblar pas tant. En qualsevol cas el Papa el tria el conclave en teoria entre tots els cristians, ja que qualsevol podria ser-ho, sigui bisbe o no.

Per a entendre la singularitat de la figura papal cal recordar que hi ha dues entitats diferents unides per ell. D'un costat hi ha la Santa Seu i de l'altra l'estat de la Ciutat del Vaticà.

L'estat de la Ciutat del Vaticà és l'estat més petit del món, amb uns vuit cents habitants. De fet l'estat, un poder terrenal com se sol dir en l'Església, és una reminiscència del que van ser els estats papals, territori del centre de la península itàlica que controlava el Pontífex. L'actual Estat de al Ciutat del Vaticà va nèixer el 1929 pel Tractat Laterà.

ELS ARQUITECTES DEL NEOLIBERALISME

Una economia mundial que ha beneficiat només a una petita minoria no és cap accident: ho han concebut acuradament polítics que moltes vegades han treballat per a corporacions transnacionals i a les quals, de vegades, se les ha recompensat en deixar el Govern.

PRÁCTICAS POLÍTICAS O PRÁCTICAS MAFIOSAS

Desde que comenzó la crisis es creciente un sentimiento que se ha convenido en etiquetar como «antipolítico» y que se basa en culpabilizar de casi todos los males a las personas con cargos institucionales. Desde luego partimos de un hecho obvio: muchos políticos han tenido responsabilidad en la gestación de la crisis. Ahora bien, lo han sido en tanto que han actuado como corruptos, caciques y sujetos irresponsables que no advertían los riesgos y consecuencias de un determinado modelo de crecimiento económico, pero no en tanto que políticos. Ahí reside la diferencia crucial que nos lleva a una necesaria defensa de la política en su sentido clásico.

Muchas personas consideran que la mayoría de los políticos actúan sin ética colectiva alguna, únicamente pensando en sus propios beneficios. Y, desgraciadamente, es cierto. No obstante, conviene hacer algunas precisiones. La ética, como cualquier otra institución, no es universal y atemporal. Es decir, no existe el comportamiento moralmente aceptable que es válido para cualquier tiempo histórico sino que, por el contrario, dependerá de una serie de condiciones históricas que varían en el tiempo.

Gramsci nos ayuda a establecer una compartimentación analítica entre la ética privada y la ética pública, es decir, entre la ética individual y la ética de lo colectivo. Para el autor italiano es importante recalcar que la política pública, como forma de organizarnos en tanto que sociedad humana, está separada de la ética individual. Es decir, no nos debe interesar el comportamiento ético del político en su vida privada sino el comportamiento ético del político en su vida pública.

EL FRAU INSTITUCIONALITZAT DEL SECTOR ELÈCTRIC

Enmig d'un context de crisi com l'actual, el preu de l'energia no para de pujar fins al punt que a l'estat espanyol paguem una electricitat i una gasolina de les més cares d'Europa.

Per què? Per què totes les companyies de llum ens cobren el mateix? Per què és igual a quina gasolinera vages que sempre acabes pagant la gasolina més o menys al mateix preu? No és un mercat liberalitzat?

Intentarem entendre el complex món de l'energia, començant per la factura de la llum. Què estem pagant realment en aquest paperet incomprensible per a la majoria? Com es fixa el preu del que consumim?

Parlarem amb Jorge Fabra, expresident de Red Eléctrica de España i exconseller de la Comissió Nacional de l'Energia i amb Carmen Monforte, periodista de Cinco Días especialitzada en energia.

Visitarem la gasolinera més barata de Madrid que ens demostrarà que, en realitat, la nostra gasolina podria ser més barata. Per què llavors els preus mai baixen i sempre pugen? Qui marca els preus? Hi ha algú que regule aquest mercat?

L'ESTAT PAGARÀ BÉ EL TEU SILENCI

Versió de L'arbre domèstic,

            de Pere Calders, dins Cròniques de la veritat oculta

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara explicaré.

Un matí, en alçar-me, vaig veure que en el menjador de ma casa havia nascut un arbre. Però no penseu que era una il·lusió: es tractava d'un arbre de veres, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ser la broma de ningú i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a la policia.

Em va rebre el capità, qui duia un vestit l'elegància del qual no podria explicar perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

- Vinc a fer saber que en el menjador de ma casa ha nascut un arbre autèntic, al marge de la meua voluntat.

L'home es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

- No pot ser.

SERAFINET VA DE CACERA AMB L'EMPRESARI A QUI DONÀ EL CONTRACTE D'INCENDIS PER 22 MILIONS

 Castellano i l'amo de Avialsa, a l'esquerra, llueixen dotzenes d'ànecs com a trofeus de caça

El conseller de Governació va signar al març de 2010 l'adjudicació del servei per extingir els focs a l'empresa d'avions Avialsa T-35, amb el director general comparteix jornades cinegètiques. Però, damunt, EL CONSELL DEIXA SENSE BRIGADES LES MUNTANYES VALENCIANES PER SEGON ANY.

L'extitular de Sanitat també caça amb el contractista Taroncher.

• EL PP VOL MOLT A SERAFINET
• ELS DEL PP SEGUIRAN TAPANT-LI LES MISÈRIES A SERAFÍN?
• EL CONSELL ALIMENTA LES SOSPITES SOBRE SERAFINET AMB LA SEUA OPACITAT EXTREMA

No arriba a la longevitat política ni a la capacitat de metamorfosi de Rafael Blasco, però Serafín Castellano ha acreditat de sobres la seua versatilitat. No debades ha estat conseller (de Justícia i Administracions Públiques, Sanitat i Governació) durant dotze dels 18 anys de règim popular al País Valencià. I malgrat les seues moltes ocupacions i a compatibilitzar càrrecs al Consell amb el partit "hui és també secretari general del PP, número dos d'Alberto Fabra", sempre s'ha reservat temps per a una de les seues grans passions: la cacera. 

Entre els que han compartit jornades cinegètiques amb Castellano hi ha contractistes de la Generalitat. Fins i tot empresaris als quals ha adjudicat, amb signatura de pròpia mà, contractes milionaris. És el cas del director general i propietari de l'empresa aeronàutica Avialsa T-35. Vicente Huerta i Castellano han assaborit caceres, acompanyats per altres empresaris i algun dirigent d'una important societat pública, segons fonts coneixedores d'aquestes excursions de cap de setmana. Caça menor. Ànecs, per a més senyes.

El contracte que la Conselleria de Governació va atorgar, per tramitació urgent, a Avialsa l'1 de març del 2010 era caça major. El seu import va assolir exactament els 22.657.852 euros. 

L'empresa d'Horta, una de les més importants companyies europees d'aviació en la lluita contra el foc i en la fumigació de camps, va resultar concessionària per aquesta quantitat del servei d'avions destinats a les tasques d'extinció d'incendis forestals al País Valencià. El conseller Castellano va signar la resolució el 17 de març de 2010. Avialsa, que compta amb la major flota d'Espanya d'aeronaus per a la lluita contra incendis, va construir un aeròdrom a Viver, convertida en la seua principal base logística, després d'haver aconseguit el 2 de febrer de 2007 l'autorització de la Conselleria de Territori per a poder construir el centre de vols en sòl no urbanitzable. Les instal·lacions acullen també a Air Tractor Europe, signatura del grup Avialsa que té la representació per a Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà de l'americana Air Tractor, un dels més importants constructors mundials d'avions per a l'extinció d'incendis.

UN PAPA HOMÓFOBO JUEGA AL DESPISTE (Y LE CREEN)

La salva de loas que los medios de comunicación han dedicado a las hipócritamente homófobas y reincidentes declaraciones del Papa (vuelve a decir lo que la hipócrita Iglesia viene diciéndonos a los homosexuales: si no practicas la homosexualidad y vives en castidad y vergüenza te toleramos), empeñándose en cortarlas y editarlas para intentar poner en su boca un mensaje tolerante que jamás ha dicho, es de manicomio. En un prodigioso ejercicio de corta y pega disléxico, los medios han entresacado la frase “¿Quién soy yo para juzgar a un gay?” como si el Papa estuviese hablando de los gays y el matrimonio homosexual en general y no de una retorcida respuesta a una pregunta sobre el escandaloso tema del la “mafia gay vaticana” o “lobby gay vaticano” que echó a Benedicto de la capital de la empresa inmobiliaria Vaticano S.A. (estafa inmobiliaria que vende parcelas en el más allá a precios de tu vida más acá).

Vamos a ver, lo que ha dicho este Papa tan dicharachero como liante (jesuita al fin) es exactamente lo mismo que viene diciendo la Iglesia en las últimas décadas. Vamos, esas mismas palabras las ha dicho Juan Pablo II y Benedicto… lo que la prensa limpiamierda vaticana no ha querido imprimir es la coletilla que sigue a esa insultante declaración: si un gay no practica sexo, se dedica a Dios (esclavo de la empresa) y vive en celibato y purgando su enfermedad, ¿quién soy yo para juzgarlo? Vamos, traducción: si un gay es tan gilipollas que se niega a sí mismo y su vida sexual, su sexualidad, su vida, su dignidad, y se dedica a proclamar la homofobia a los cuatro vientos, ¿quién soy yo para juzgar su traición?

Para los que quieran ver su alucinación como una novedad en la doctrina vaticana sobre los homosexuales, ese medio tan conocedor de la misma, el periódico cristofascista de Intereconomía, La Gaceta, lo explica en un artículo que es un grito desconcertado (el subtítulo podría ser: ¿pero qué se han fumado los medios seudo progres que no saben entender la declaración habitual que hasta nosotros hacemos?) con el título POLÉMICA INVENTADA: El Papa, sobre los homosexuales: puro Catecismo. El texto explica con datos qué ha querido decir el Papa:

• Las palabras del Papa Francisco sobre la homosexualidad siguen las líneas marcadas por el Catecismo de la Iglesia Católica en el caso de los gais y reiteran lo aprobado por Juan Pablo II, que cerró las puertas al sacerdocio femenino. 

• Sus palabras, que han levantado una gran expectación dejan sin embargo con un palmo de narices a quienes veían un “cambio de época” en la Iglesia. “El Catecismo de la Iglesia Católica explica y dice que no se debe marginar a esas personas y que deben ser integradas en la sociedad”, dijo el Papa. Y así es. 

• El catecismo dice en el apartado 2357 que un número apreciable de hombres y mujeres presentan tendencias homosexuales profundamente arraigadas y que “esta inclinación, objetivamente desordenada, constituye para la mayoría de ellos una auténtica prueba”. 

• “Deben ser acogidos con respeto, compasión y delicadeza. Se evitará, respecto a ellos, todo signo de discriminación injusta. Estas personas están llamadas a realizar la voluntad de Dios en su vida, y, si son cristianas, a unir al sacrificio de la cruz del Señor las dificultades que pueden encontrar a causa de su condición”, señala el Catecismo. El papa Bergoglio siguió esa línea a la hora de expresarse sobre los gais y no manifestó ningún comentario que fuese contrario o supusiese un cambio radical a lo que dice el Catecismo. 

• Este, apoyándose en la Sagrada Escritura, considera las relaciones homosexuales “depravaciones graves”, “actos intrínsecamente desordenados, contrarios a la ley natural y que no pueden recibir aprobación en ningún caso”.

ELS PP REGIONALS TAMBÉ TENIEN UNA COMPTABILITAT B SEGONS BÁRCENAS

Mentre l'Audiència Nacional decideix sobre el recurs presentat per l'excarceració de Luis Bárcenas, se segueixen coneixent noves dades de la declaració de l'extresorer del PP davant el jutge Ruz. L'últim és que les seus regionals i provincials tenien el mateix sistema de comptabilitat B de Gènova i fins i tot que blanquejaven una part dels diners.

Aquest dissabte es compleix un mes de l'entrada en presó de l'extresorer del Partit Popular. Després d'aquest primer mes, moltes han estat les informacions que han eixit a la llum gràcies al propi Bárcenas, sobretot en la seua declaració davant del jutge Ruz.

En aquesta declaració davant el jutge, Bárcenas va dir que "en cada seu provincial o cada seu regional es du, de la manera que siga, una comptabilitat de les mateixes característiques i que la mecànica d'aplicació de donatius i d'utilització dels donatius és similar".

Les actuacions irregulars, segons l'extresorer, es desenvolupaven en seus com Castella-la Manxa, Lleida, Tenerife o Cantàbria, però el cas que més apareix en els papers és el de Galícia. Bárcenas apunta directament en el cas de Galícia a un home, Ángel Piñeiro, gerent regional del partit, que suposadament era la persona que rebia els diners.

TRANSPARÈNCIA? HA, HA, HA

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món? Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d'aquests països

Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l'Índex de la percepció de la corrupció, que publica l'organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l'interès propi de la classificació de l'índex, paga la pena de mirar d'entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d'experts en la lluita contra la corrupció i n'hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

Alguns estudis del Banc Mundial demostren la correlació entre la presència femenina als parlaments i als principals llocs de poder dels estats i els nivells baixos de corrupció, associats a una cultura de govern transparent. Alguns experts estableixen un vincle clar entre la igualtat de sexes i la prevenció de la corrupció. Cal observar com les dones han tingut un paper preeminent en l'administració pública finlandesa des de fa molts anys. Per exemple, el 1906 Finlàndia va esdevenir el primer país del món de garantir el dret de vot de les dones i el de ser elegides. De fet, encara ara és el país amb més representació parlamentària femenina del món.

ELS PARTITS DE L’OPOSICIÓ DE LA POBLA DE VALLBONA S’UNEIXEN CONTRA LA REPROVACIÓ D’UN REGIDOR D'EUPV PER PUBLICAR UN ARTICLE EN PREMSA

Els partits de l’oposició del consistori local de La Pobla de Vallbona (PSPV, Compromís, CUPO i EUPV) han mostrat públicament el seu disgust i la seua perplexitat per l’actitud de l’equip de govern popular, que intenta lligar-los de mans a l’hora de realizar la seua tasca de fiscalització i denúncia.

Javier Descalzo, regidor d'EUPV
reprovat pel PP de la Pobla.

El regidor d’EUPV de La Pobla de Vallbona, Javier Descalzo, va ser reprovat anit en el ple ordinari de l’Ajuntament amb els vots a favor del PP, en una mociò d’urgència presentada per dit partit.

En l’article, en què s’avisava de la possible destrucció de patrimoni cultural i arqueològic de La Pobla arran de les obres d’una rotonda, el regidor no ha comés injúria, ni calúmnia, ni ha faltat al respecte a ningú. 

L’oposició ha denunciat que es tracta d’una actitud amedrentadora que intenta coartar la llibertat d’expressió i d’opinió dels regidors de l’Ajuntament en els diferents fórums que un càrrec públic té al seu abast per tal de difondre informació, com és el cas de la premsa.

No és la primera vegada que passa. Contelles i el seu equip ja dugueren al ple fa un parell de mesos un article d’opinió que el regidor del PSPV, Mikel Aragón, havia escrit en un diari criticant la poca predisposició de l’alcaldessa per a continuar rebaixant el consum energètic més enllà de l’estalvi econòmic que es pretenia aconseguir amb l’augment de l’eficiència.

EUPV DEMANA UNA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA

Blanco: "Fou un autèntic malbaratament de recursos públics fruit de la megalomania de Camps i de les trames corruptes vinculades al PP"

EU ha demanat una comissió d’investigació en Les Corts sobre les "massives irregularitats" en la gestió dels fons públics invertits en la visita del Papa Benet XVI a València en 2006. El diputat recorda que la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, creada per la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a organitzar la visita de Benet XVI, encara no s’ha pogut liquidar pel forat de més de 4 milions d’euros que arrossega.

---

Àudios

• Ignacio Blanco (EU) (MP3, 35'')

---

Notícies relacionades

• 18.06.2013. (EU): "No sabem a què espera el PP per a personar-se en el cas de la visita del Papa"
• 17.06.2013. Peñas: "En els meus enregistraments es diu que Gürtel organitzaria la visita del Papa"

El portaveu adjunt d’EUPV ha registrat hui una proposta de comissió d’investigació en Les Corts sobre les "massives irregularitats" en la gestió dels fons públics invertits en la visita del Papa Benet XVI a València en 2006. Blanco ha demanat que es "depuren responsabilitats polítiques" perquè un "presumpte grup de delinqüents organitzats va aprofitar la visita del papa per a furtar i forrar-se a costa de l’erari públic".

"De tots els viatges del Pontífex, l’únic que ha acabat als tribunals és el que organitzaren Camps, Cotino i Garcia Gascó", ha afegit el portaveu adjunt d’EUPV, qui també ha declarat que "volem saber quant s’ha gastat exactament en la visita del Papa, perquè fins ara les xifres ballen prop dels 15 milions d’euros".

El diputat recorda que la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, creada per la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a organitzar la visita de Benet XVI, encara no s’ha pogut liquidar pel forat de més de 4 milions d’euros que arrossega. "El Consell es nega a donar informació detallada dels comptes d’aquesta Fundació adduint que és privada, malgrat que són les tres administracions publiques les que posaven la pasta i l’Arquebisbat qui la presidia", critica Blanco, que considera que aquesta és una de les qüestions que haurien d’aclarir-se en la comissió d’investigació.

UN POLICIA AGREDEIX UN REGIDOR D'EUPV I S'ARRANCA EL NÚMERO DE PLACA

L'acte d'inauguració del TGV a Alacant de dilluns va estar marcat per les protestes d'un grup manifestants i pels aldarulls que hi hagué amb la policia. 

Aquests dies ha circulat a la xarxa aquest vídeo, en el qual s'hi veu un policia que pega amb la porra un manifestant que duia una bandera, i immediatament un grup de manifestants es llença al damunt de l'agent, atacant-lo i deixant-lo durant uns moments sense escapatòria.

BLASCO, LA TACA RESISTENT

Nihil medium est: MANOLO & FABRA FOREVER

El set vegades conseller Blasco, imputat per corrupció, ha decidit fer-li un pols al president Fabra, i li l'està guanyant.

Blasco, no patisques,
que sempre te'n pots vindre a Llíria...!

Sembla mentida que estant com està de desprestigiada l'activitat política hi haja tantes resistències a deixar-la; si bé és més just dir que són els que estan acabant amb la seua reputació els que més s'aferren a ella. 

Al Parlament valencià hi ha només nou diputats del PP (d'un total de 55) imputats per corrupció. Els nou segueixen acudint cada dia a les Corts, participant en sessions i comissions, confiats que la justícia siga prou lenta o maldestra com per a evitar el mal tràngol d'haver de dedicar-se a una altra cosa.

Rafael Blasco ni tan sols necessitaria buscar una altra dedicació. Amb 68 anys complits, el seu retir seria un gran alleujament per al País Valencià, que tants serveis li ha prestat, i, sobretot, per al seu propi grup polític. Però no. Blasco no se'n va. L'Advocacia de l'Estat de la Generalitat va demanar dimarts per a ell 11 anys de presó i la Fiscalia Anticorrupció li'n reclama 14. Això indica que la seua presumpció d'innocència està més que en dubte. Però el set vegades conseller Blasco ha decidit fer-li un pols al president Alberto Fabra i, de moment, li l'està guanyant.

"No és el que l'orador diu, sinó qui és, el que dóna pes a la seua eloqüència."
Eurípides

ELS ESPANYOLS SÓN RATOLINS DE LABORATORI: A VORE QUANT DE CASTIC TOLEREN SENSE REBEL·LAR-SE

La filòsofa Susan George avisa que «l'important no és el cotxe oficial dels polítics, sinó que l'Estat governe per al mercat»

Susan George, de 78 anys

Dir de Susan George que és una activista i pensadora és empetitir la figura d'aquesta combativa nord-americana de 78 anys establida a París. Exerceix com a presidenta d'honor d'ATTAC, l'Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l'Ajuda a la Ciutadania. I el seu assaig El informe Lugano, on imagina un terrorífic escenari ecològic, econòmic, laboral i social cap al qual abocava el capitalisme del segle XXI constitueix una bíblia per als moviments socials i l'anticapitalisme. George va inaugurar a València el IV Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la UV. Ací començà amb un avís: «La democràcia està en perill» davant «l'atac de la classe de Davos: una classe transnacional desvinculada de la sort de la resta de la societat i composta per les altes finances, les empreses transnacionals i alguns governs que consideren que la democràcia és massa lenta».

Vosté denuncia l'«austericidi» d'Europa...

És que l'actual política d'austeritat, en particular a Grècia i Espanya, és inacceptable. És inacceptable que la meitat de joves espanyols no tinga faena. Per a qui es governa? Perquè aquesta és la gran qüestió en democràcia. Les constitucions dels Estats Units, França (i m'imagine que també la d'Espanya) subratllen que el poble és sobirà. Però amb aquest principi d'austeritat aprovat per Europa, es governa per a la gent o per als mercats financers?

Creu llavors que el poble ja no és sobirà...

El poble està esdevenint cada vegada menys sobirà. I amb el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la UE s'està robant no només el poder als ciutadans, sinó també als representants dels ciutadans. Per tant, ni tenim democràcia directa, ni democràcia representativa.

LLISTAT DE RETIRS DAURATS EN LES CAIXES D'ESTALVI