ELS ESPANYOLS SÓN RATOLINS DE LABORATORI: A VORE QUANT DE CASTIC TOLEREN SENSE REBEL·LAR-SE

La filòsofa Susan George avisa que «l'important no és el cotxe oficial dels polítics, sinó que l'Estat governe per al mercat»

Susan George, de 78 anys

Dir de Susan George que és una activista i pensadora és empetitir la figura d'aquesta combativa nord-americana de 78 anys establida a París. Exerceix com a presidenta d'honor d'ATTAC, l'Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l'Ajuda a la Ciutadania. I el seu assaig El informe Lugano, on imagina un terrorífic escenari ecològic, econòmic, laboral i social cap al qual abocava el capitalisme del segle XXI constitueix una bíblia per als moviments socials i l'anticapitalisme. George va inaugurar a València el IV Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la UV. Ací començà amb un avís: «La democràcia està en perill» davant «l'atac de la classe de Davos: una classe transnacional desvinculada de la sort de la resta de la societat i composta per les altes finances, les empreses transnacionals i alguns governs que consideren que la democràcia és massa lenta».

Vosté denuncia l'«austericidi» d'Europa...

És que l'actual política d'austeritat, en particular a Grècia i Espanya, és inacceptable. És inacceptable que la meitat de joves espanyols no tinga faena. Per a qui es governa? Perquè aquesta és la gran qüestió en democràcia. Les constitucions dels Estats Units, França (i m'imagine que també la d'Espanya) subratllen que el poble és sobirà. Però amb aquest principi d'austeritat aprovat per Europa, es governa per a la gent o per als mercats financers?

Creu llavors que el poble ja no és sobirà...

El poble està esdevenint cada vegada menys sobirà. I amb el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la UE s'està robant no només el poder als ciutadans, sinó també als representants dels ciutadans. Per tant, ni tenim democràcia directa, ni democràcia representativa.

Però tot just reaccionem...

Està el front dels indignats i alguns vaguistes. Però l'última vaga a Espanya no ha tingut èxit. I pense que és perquè la gent té por de perdre la faena. Jo comprenc aquesta por, perquè la por és la disciplina d'una societat capitalista, que utilitza la por individual per a disciplinar i calmar la població amb l'objectiu que accepte el que li diguen. De fet, crec que els grecs i els espanyols són com ratolins de laboratori per a vore quin nivell de castic i sofriment pot ser acceptat per aquesta societat sense que la gent es rebel·le. Això pot animar el feixisme.

Considera que l'extrema dreta eixirà reforçada?

És el paradigma clàssic que ja vam vore en els anys 20 i 30: el poder de l'extrema dreta. Pense que és normal. Cap a on es tornaran les persones sense formació? Miraran aquell veí, l'immigrant que tenen al costat... Malauradament, és una reacció que ja hem vist i per a la qual hem d'estar preparats.

Amb la crisi, la població espanyola ha redoblat les seues crítiques contra els sous i privilegis dels polítics. Això és desviar l'atenció de l'important?

Però si són els banquers als quals haurien de criticar! L'actual crisi és la continuació del que va passar el 2007 i 2008 per culpa dels banquers i, a Espanya, de la bombolla immobiliària, que al final també era culpa dels bancs per donar préstecs imprudents i alimentar aquesta bombolla. 

No obstant això, quan va esclatar la bombolla, va ser l'Estat qui va assumir el deute privat. El deute públic d'Espanya era molt moderat quan va esclatar la crisi. Sense dèficit i amb el 50% de deute públic, quan es permetia tenir fins al 60%. Estàveu perfectes, millor que Alemanya! Però l'Estat va carregar amb el deute dels bancs. I ha gastat moltíssims diners per a  capitalitzar i salvar els mateixos bancs que havien causat el problema. Per això el deute públic va augmentar molt ràpidament. És una resposta molt llarga a la pregunta, però no és el cotxe oficial dels polítics l'important, sinó que l'Estat governa per als mercats financers i no per al poble. S'ha castigat als innocents i els culpables han estat recompensats.

I, davant d'això, què poden fer els ciutadans espanyols?

Unir-se. Unir-se els estudiants, els aturats, els jubilats, els treballadors, els sindicalistes, els agricultors... Tothom ha d'unir-se contra aquesta realitat. Perquè la classe de Davos, que és la que governa per ells, està molt unida.

Al Pakistan, una xiqueta que volia estudiar ha estat víctima d'un atemptat que quasi li lleva la vida. El món està boig?

No, el món no està boig. El món musulmà dels talibans és sexista, masclista i té una por terrible a la dona, a la sexualitat de la dona i al poder de la dona. I quan ells tenen el poder, l'utilitzen per a oprimir les dones. Pot anomenar-ho bogeria, però respon a l'interés dels homes per coartar la sexualitat femenina.

Si Karl Marx ressuscitara i veiera aquesta Europa, què pensaria?

Ell pensaria que la guerra de classes està acabant i que els rics l'estan guanyant. D'això tracta el meu pròxim llibre, que publicarà Planeta a Espanya al febrer i que es titularà El informe Lugano 2. Cómo ganar la guerra de clases. El subtítol procedeix d'una frase de Warren Buffet, la tercera fortuna del món, que va escriure: «Hi ha una guerra de classes, però és la meua classe, la dels rics, la qual està fent la guerra, i l'estem guanyant».

És cert.

És clar! I per això cal unir-se i no deixar-se perdre. Perquè en joc hi ha la democràcia i tot el que hem fet des del segle XVIII. Tot allò que els europeus hem fet des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot el que els espanyols han fet des del final del franquisme.

Entrevista apareguda al LEVANTE-EMV.