Uns
70.800 llocs de treball en serveis socials, 2,6 milions de beneficiaris de
prestacions (en ajuda a domicili, suport a la família, inserció social, albergs
per a immigrants, menjadors) o 30.000 places en residències de majors estan en
l'aire com a conseqüència de la Reforma
de l'Administració Local , una llei que el Govern ha aprovat aquest 30 de
desembre passat. La norma preveu retirar les competències en serveis socials a
les entitats locals-les que coneixen més a fons les necessitats dels veïns i
presten una atenció més propera-i traslladar la responsabilitat de
l'assistència a les autonomies.
Aquest
trànsit de titularitat es produeix en un moment econòmic especialment delicat
per a les comunitats autònomes, que ja han vist reduïts els seus recursos per a
serveis socials, així que difícilment podran encarregar-se d'altres. A més, es
desconeix quines assumiran finalment les autonomies, que hauran de fer-se
càrrec del cost de les prestacions en plena asfíxia financera, i quines
decidiran tancar o privatitzar. A aquesta incertesa no ajuda que la retallada
en la despesa pública siga un dels principis que han inspirat la nova llei.
Fins
ara, els municipis de més de 20.000 habitants tenien la responsabilitat de
prestar serveis socials. I així ho han vingut fent des de meitat dels vuitanta.
Les localitats han anat desplegant serveis d'ajuda a domicili, residències de
gent gran, prestacions de suport a la família, de prevenció i inserció social,
menjadors, serveis d'atenció a la dona, albergs d'immigrants o qualsevol altre
recurs que consideraren necessari.
La Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de
l'Administració Local elimina la responsabilitat de la prestació de serveis
socials als municipis, més enllà dels estrets marges de la "avaluació i
informació de situacions de necessitat i l'atenció immediata a persones en
situació o risc d'exclusió social ".
És a dir, a poc més que una finestreta de derivació.
Encara que es deixa la porta oberta a delegar els serveis socials als municipis
a criteri de la comunitat autònoma.
Es tracta, amb tot això, d '"evitar duplicitats
administratives" o "contribuir als processos de racionalització
administrativa, generant un estalvi net de recursos", una terminologia que
gairebé sempre anuncia retallades. L'estalvi vindria del tancament de serveis
que ara presten ajuntaments i que les comunitats autònomes no consideressin
necessaris.
La llei concedeix un any per transferir aquestes
competències. A partir d'aquest moment, la titularitat dels serveis socials
municipals "correspon a les comunitats autònomes, que podran establir les
mesures necessàries per a la racionalització del servei". És a dir, la
decisió de quins serveis mantenir dependrà d'unes autonomies obligades a no
superar el llistó de dèficit públic establert.
ELIMINACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS
MUNICIPALS.
En el termini d’un any, a contar a
partir de l’1 de gener de 2014, desapareixeran i retallaran els serveis per a
l’atenció a les persones en situació de necessitat social, de dependència, amb
discapacitat, en desocupació sense subsidi, i d'altres col·lectius en
desavantatge social i econòmica. Ja no tindrem dret a disposar de l’atenció
dels professionals dels serveis socials davant situacions de necessitat.
Es constatarà una extremada
ambigüitat en la determinació de funcions i prestacions en l’anomenada
“Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció
immediata a persones en situació de risc o exclusió social”.
Atentarà contra
l’autonomia local i eliminarà l’atenció primària des de l’administració
local comportant un greu perill per a la cohesió i pau social.
El
desmantellament dels Serveis socials suposa retrocedir al model de la
beneficiència franquista preconstitucional i discrefional.
ELIMINARÀ ELS SERVEIS EDUCATIUS
MUNICIPALS: ESCOLES D’ADULTS I INFANTILS, GUARDERIES MUNICIPALS i ESCOLES DE
MÚSICA I DANSA.
Els centres educatius desapareixeran,
passant la Comunitat Autònoma a decidir quins manté i en quins municipis,
establint ciutadans de diferents categories i drets.
ELIMINARÀ ELS SERVEIS DE SALUT
MUNICIPAL
Molts municipis han tingut accés a
serveis de salut i assistència sanitària gràcies a la col·laboració entre els
Ajuntaments i Mancomunitats amb les Comunitats Autònomes. També s’impedeix el
desenvolupament de programes de salut pública i promoció de la salut, que els
ajuntaments tenen en marxa: salut i majors, suport a les associacions de salut
vinculades a diferents síndromes i malalties, drogodependències, etc.
ELIMINA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT I
L’ASSISTÈNCIA A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Queda sense efecte l’Article 28 de la
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, que
habilitava als Ajuntaments a prestar entre altres serveis de promoció de la
dona. Esta reforma impedeix que els Ajuntaments mantinguen els serveis d’atenció
a les dones víctimes de violència de gènere i els programes de promoció de la
igualtat entre dones i homes.
ELIMINA LES OFICINES D’INFORMACIÓ ALS CONSUMIDORS
Elimina la competència municipal en
defensa dels consumidores i usuaris, la qual cosa posa en perill el manteniment
de la Xarxa d’Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).
COST EFECTIU DELS SERVEIS
La reforma estableix un concepte
general de “Cost efectiu dels serveis, que servirà per medir el cost i obligar
a la privatització si no compleixen l’objectiu. Es farà sense tenir en compte
la qualitat del servei; les condiciones salarials dels professionals que ho
presten; així com les circumstàncies geogràfiques, de població, realitat
econòmica de cada municipi o província.
MANCOMUNITATS I XICOTETS MUNICIPIS
Amb la reforma perilla el manteniment
de les Mancomunitats que permetia als Ajuntaments xicotets prestar de forma
conjunta serveis als seus ciutadans. Actualment les Mancomunitats presten: El
47,6% de les mancomunitats presten serveis socials, el 43,9% de les 1024
mancomunitats registrades presta serveis educatius, el 24% presta serveis
sanitaris. Hi ha a més mancomunitats que presten serveis bàsics, com la
recollida de brossa, o el manteniment dels carrers i dependències. Es posa en
perill les garanties d’habitabilitat i convivència de moltes zones rurals.
ELIMINA ELS SERVEIS D’ORIENTACIÓ
LABORAL I FORMACIÓ PER A l’OCUPACIÓ
Impedeix que els Ajuntaments
mantinguen els serveis de suport i formació per a la cerca d’ocupació dels seus
ciutadans, precisament quan estos són més necesaris que mai i complementaris
als prestats per comunitats i l’INEM.
DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ PÚBLICA
S’accelerarà la destrucció d’ocupació
pública, que fins avui afecta a 98.200 llocs de treball en el sector de
l’Administració Local (el 14,91% del sector). L’aplicació d’estes noves
retallades podria afectar a prop de 200.000 ocupacions públiques. Limitarà
també la capacitat de negociació de les condicions laborals del personal al
servei de les entitats locals.
LIMITA L’AUTONOMIA MUNICIPAL
La reforma envadix competències dels Estatuts de Autonomía en
matèria local, així com altres legislacions de caràcter sectorial sobre
immigració, dona, educació, etc. Subordina el paper dels Ajuntaments a
Diputacions i Governs Autonòmics, limitant la capacitat de prestar serveis als
ajuntaments encara que tinguen capacitat econòmica per a això.
