El evident fracàs de l'Estat autonòmic (en la seua concreció actual) i la no menys evident incapacitat política per plantejar una reforma en profunditat i evitar el no llunyà bloqueig institucional, contrasta amb el reincident anunci de reforma "local", tema que torna a estar en l'agenda política en els últims temps i que ha aconseguit certa notorietat en identificar-se amb les "inevitables" mesures de restricció de la despesa pública.
El problema és que ses senyories no saben amb qui se les gasten i que això de que amb l'Església hem topat, és un joc de xiquets al costat de les resistències que troba qualsevol anunci o proposta de modificar l'statu quo local. Si hi ha un terreny pantanós i relliscós, és el que ens ocupa. De fet la premsa donava compte recentment de reunions mantingudes entre alcaldes del PP i del PSOE (el millor de cada casa) amb el propòsit de fer "front comú" a vel·leïtats reformadores que plantegen l'eliminació d'ajuntaments (els més menuts) i el traspàs de les funcions a les diputacions.
.JPG) |
| Deixarà de ser Benissanó un municipi? |
Quan no fa molt es va plantejar la desaparició de les Diputacions la reacció dels afectats va ser fulminant i l'última proposta de suprimir les mancomunitats també ha creat polèmica. Al municipi -la institució més antiga de l'Estat i anterior a l'Estat com el coneixem ara- conflueixen no només la trama d'interessos creats sinó també qüestions identitàries (i de manteniment d'ecosistemes rurals llevat que es decidisca eliminar-lo) que no cap desdenyar ni menysprear.
La crítica racional al municipalisme cantonalista no hauria de fer oblidar als pròcers que es tracta d'un material políticament i sociològicament molt sensible en el qual no es pot entrar com un elefant en una terrisseria. Per menut i fins i tot aparentment inviable que siga un Ajuntament no ha mai d'oblidar que es tracta de la institució més propera al ciutadà i la que l'atén sempre en primera instància. A més, en l'àmbit municipal resideix el més aproximat a la democràcia (és bo triar entre els que un coneix) i, per descomptat, el factor primari d'identitat de l'individu. Per tant es prega coneixement del terreny i sensibilitat.
 |
| Faran desaparéixer un municipi creat fa no res com Domenyo? |
Això no significa en absolut que deixar les coses com estan siga la millor política (igual passa amb el tema autonòmic) perquè els costos de l'immobilisme són creixents com el temps i amb crisi o sense ella no ens ho podem ni hem de permetre.
El municipi, governat pel corresponent Ajuntament, com a àmbit de gestió definit per un terme municipal on els límits enfonsen sovint les seues arrels en la història, és una realitat cada dia més obsoleta que moltes vegades no passa de ser un obstacle a les dinàmiques del territori encara que, afortunadament, no arribe a neutralitzar-les.
Per poc que un conega el terreny és fàcil assumir que els municipis espanyols poden classificar-se en tres categories.
- En primer lloc, aquells municipis (els menys en nombre però que concentren bona part de la població) que pertanyen a àrees metropolitanes, quasi àrees metropolitanes o àrees urbanes densament poblades. Hi ha un consens generalitzat entorn de la conveniència que aquestes àrees han de ser governades des d'una perspectiva supramunicipal, ja que són tantes les externalitats positives i negatives i les interrelacions que la superposició de regnes de taifes és la pitjor solució.
- El segon esglaó en la nostra tipologia és el d'aquells municipis de petit o molt petita grandària però que, teòricament, gaudeixen de la proximitat d'una ciutat mitjana que actua com "cap" de comarca o partit. I dic teòricament perquè més enllà de la voluntària i eventual Mancomunitat per algun tema puntual, i '"ajuda" que presta la capçalera de la comarca a la resta de municipis és insignificant. Sembla per tant lògic que es plantege un govern supramunicipal que puga aprofitar economies d'escala i satisfer les necessitats de la població.
- En tercer i últim lloc hi ha els municipis d'escassa grandària localitzats en àrees en regressió econòmica i demogràfica en què no existeix el referent del municipi "central". Per un motiu d'estricta supervivència a aquests municipis no els queda més remei que la col·laboració extrema, funcionar, ara sí, tots a una, cosa que no equival en cap cas a la seua extinció.
Per tant, si l'anterior tipologia és acceptada, s'imposa el corol·lari: el territori hauria d'estar governat per governs supramunicipals i subregionals de la dimensió suficient perquè la gestió fóra eficient i es poguera professionalitzar d'una vegada per totes la funció pública local. S'imposa ací fer alguna matisació o aclariment.
.JPG)
.JPG)
