HA ARRIBAT EL DIA QUE ANUNCIÀ EINSTEIN?

Una tassa de café

Xarrant en el restaurant

EL RACÓ, LA SERRANIA I EL CAMP DE TÚRIA: DE CASTELLFABIB A LLÍRIA BAIXANT EL TÚRIA

Castellfabib, el Racó

La Penya "Cortá", Xelva, la Serrania

El principal al·licient d'esta ruta és poder vorejar les riberes del riu Túria en el seu trajecte pels territoris més ignots de les muntanyes valencianes, visitant els xicotets nuclis urbans rurals nascuts a la calor del gran riu valencià. 
En les proximitats del Racó d'Ademús, el Túria ha excavat un canó sobre materials calcaris, a fi de salvar l'important escaló que separa l'elevada depressió de Terol del pròxim litoral valencià. El riu alberga en este tram boscos de ribera que beuen de les seues aigües encara netes d'impureses industrials i urbanes. 

Sense cap dubte és un dels enclavaments millor conservats del País Valencià, amb les majors extensions de pinassa i savinars de totes les comarques centrals i interiors. Més avant, el riu Túria s'entolla en grans trams del seu discórrer amb les aigües regulades pels embassaments, la qual cosa no impedix que oferisca al viatger racons íntims, màgics i replets d'energia pels paisatges inabastables que ho conformen. Llocs ciclopis i espectaculars, resulten ser els trams més encaixats del discórrer de les aigües en paratges com els que seguixen a la paret de l'embassament de Benaixeve. El riu mostra ací un trajecte de bellesa inexplicable que connecta amb la cua del embassament de Loriguilla.

Ruta: De Castellfabib a Llíria, passant per Ademús la Pobla de Sant Miquel, 

Ares dels Oms, Alpont, Titaigües, Toixa, Xelva, Calles, 

Domenyo, Xulilla, Sot de Xera, Xestalgar, Bugarra i Pedralba.

Xelva, la Serrania

MONSTRE VOLADOR D'ESPAGUETIS, PREGA PER NOSALTRES

Els fans del pastafarisme hem rebut una gran notícia: Àustria ha reconegut l'escorredor de pasta com a símbol religiós. És tot veritat de la bona. Els pastafaris, que n'hi ha des de 2005, practiquen una religió paròdica que adora al Monstre Volador d'Espaguetis com a déu creador. Un dels seus seguidors, l'austríac i "ateu militant" Niko Alm, ha aconseguit que les autoritats li expedisquen un carnet de conduir amb una foto en què llueix un colador al cap. Al seu país només es permet aparéixer en els carnets cobert per peces pròpies de pràctiques religioses, com els hàbits de les monges cristianes, els hiyabs de les dones musulmanes o els kippah jueus.

Alm assegura que per a aconseguir la gesta ha estat tres anys lluitant amb la policia, que el va obligar a dur a terme unes proves psiquiàtriques que demostraren que no estava tocat del perol. No obstant això, un portaveu policial ho nega tot: "La llicència estava llesta a l'octubre de 2009, però no va ser recollida. La foto no va ser aprovada per qüestions religioses. L'únic criteri que s'aplica en aquests casos és que la cara estiga completament visible", ha declarat Manfred Reinthaler a la BBC.

L'Església del Monstre Volador d'Espaguetis va sorgir com una burla atea del creacionisme, els defensors del qual opten per l'origen diví de la vida ("disseny intel·ligent", en diuen) i pretenen que aquest s'ensenye a les escoles com a alternativa a l'evolució. Els pastafaris creuen que si el déu cristià està present en les classes de ciència, també s'hauria de proposar com a possible creador al Monstre Volador d'Espaguetis: hi ha les mateixes evidències empíriques de l'existència de tots dos. El culte al MEV va tindre un gran boom a internet poc després de nàixer, i hui en dia compta amb milers d'adeptes a tot el món.

Simpatitzem amb aquesta religió per diversos motius. Com a fans de la pasta, adorar un bola voladora gegant d'espaguetis amb tomata i mandonguilles ens resulta molt atractiu. Al cel al qual van els pastafarians hi ha volcans de cervesa freda i strippers, mentre que a l'infern la cervesa està passada i els strippers transmeten malalties sexuals. També està bé que divendres siga el dia sagrat. Les festes de guardar pastafarianes són l'hòstia: la Pastover coincideix amb la Passover (pasqua jueva), i en ella es consumeixen ingents quantitats d'espaguetis en honor al Monstre Volador, mentre que en el Ramendan l'únic que es pot prendre durant el dia és ramen (una classe de fideu japonés).

Els pastafarians també honren al seu déu amb imaginatives creacions culinàries, com tacos d'espaguetis, galetes, 'cupcakes' i pastissos decorats amb figures del Monstre. És freqüent que aquest se'ls aparega en plats de pasta amb mandonguilles, torrades o fins i tot en fruiters. Per a l'Església del Monstre Volador d'Espaguetis, l'únic dogma és que no hi ha dogmes. I d'ací naix el major defecte que té aquesta religió: que no té escissions ni sectes.

"Ell bullí pels teus pecats", diu el cartell pastafarista.

LA LLUITA DE CLASSES CONTINUA: LA COMPETÈNCIA COM A PRINCIPI SOCIAL (BARALLEU-VOS I SIGUEU COMPETITIUS O DESAPAREIXEU)

"El nou subjecte és l'home de la competició i del rendiment. L'empresari de si mateix és un ésser fet per a triomfar, per a guanyar. El poder de la competició, més encara que les figures idealitzades dels dirigents d'empreses, és el gran teatre social que exhibeix als déus, semidéus i herois moderns". Amb aquestes paraules, Christian Laval i Pierre Dardot sintetitzen en el seu llibre La nova raó del món (Ed. Gedisa) les similituds de la vida quotidiana, especialment la laboral (però no només) amb aquest món d'enfrontaments aferrissats, èpica de segona i adjectius exagerats que és l'esport.

La qual cosa es fa especialment evident en alguns dels seus elements. Que la figura del coach (l'entrenador) haja substituït els vells consellers, com els sacerdots, els endevins, els psicòlegs o el confident de la barra del bar, és prou revelador de com la preparació intel·lectual del passat ha deixat lloc a una permanent posada en forma física i mental, i de com les perspectives ètiques, morals o intel·lectuals abandonen el lloc per deixar pas a la disciplina i la forja de músculs emocionals.

L'actitud "correcta" per al món laboral és la de l'atleta, sempre tractant de batre un rècord

No obstant això, les metàfores no s'esgoten en l'ús d'uns quants termes. És l'entorn en si mateix el que està imbuït d'aquest esperit. Les noves formes del capitalisme s'agrupen al voltant d'un frame que dóna sentit a les seues parts. L'esport és aquest marc conceptual: per això, més que contractar treballadors, l'empresa esponsoritza als que posseeixen més talent, als que alberga en el si de la seua signatura només en tant seguisquen oferint les "marques" previstes. 

Un empleat, que no és altra cosa que un competidor, s'ha de fer visible destacant respecte de la massa amb la finalitat de ser patrocinat (contractat) per una empresa de prestigi. Per a aquesta tasca, ha de cuidar-se mentalment i físicament i potenciar les virtuts que li fan diferenciar-se. Ha d'adquirir les habilitats relacionals i els coneixements teòrics que el porten a ascendir un esglaó, però la clau rau sobretot a mantenir l'actitud correcta, que és la d'intentar arribar un pas més enllà i trencar els límits, com si fóra un atleta que busca permanentment batre un rècord.

ESTRATÈGIES PER UNA CULTURA TRANSFORMADORA

Des d'EUPV pensem que calen una sèrie d'estratègies per tal d'aconseguir una cultura transformadora de la societat.


És necessari, per això:

• Afavorir el caràcter públic i col·lectiu de la cultura, i garantir la llibertat d’expressió en qualsevol manifestació cultural i artística.
• Aportar-hi idees i alternatives a les polítiques culturals exercides actualment des de diferents estrats de les administracions públiques (foment de la lectura, suport als artistes alternatius i de menors recursos econòmics, promoció dels audiovisuals en valencià...).
• Intervenir, de manera crítica, en els òrgans institucionals que actuen com a agents de política cultural, com ara la Generalitat valenciana, els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les fundacions, entitats culturals i, fins i tot, empreses de cultura privades (editorials, galeristes, companyies dramàtiques, societats musicals, organismes professionals, clubs de pilota, etc.).
• Solidaritat amb la reivindicació dels drets i la dignitat professional i laboral dels agents i actors de la cultura, les arts i el periodisme del País Valencià, sobretot aquells que estan en una situació més precària o que són marginats i ignorats per les institucions.

JOVENTUT, OCI I ESPORT

Els i les joves valencians posseeixen poques alternatives d’oci i esport. Sense cap dubte el baix lloc de l’índex estatal autonòmic d’oferta cultural que ocupa el nostre país és un clar indicador del desert cultural existent.

L’important, per tant, en el cas del País Valencià no és només progressar en una oferta alternativa d’oci, cultura i esport per a les persones joves, sinó fer-ho, a més, abandonant tot discurs de criminalització de la joventut, cedint-li espais públics i respectant la seua ocupació coresponsable i respectuosa amb ella.

No podem oblidar que com a joves valencians i valencianes som hereus d’una cultura pròpia i plural, contínuament amenaçada per l’acció política d’una Generalitat que mai no ha apostat vertaderament per ella i que, en els últims anys, ha caigut per complet en un fals secessionisme lingüístic construït únicament com a interés partidista.

La cultura valenciana està, sens dubte, més amenaçada del que podríem esperar en una democràcia, però les últimes retallades denunciades per Escola Valenciana (amb més de 60.000 alumnes sense educació en la seua pròpia llengua) mostren com els últims passos d’una estratègia planificada d’extermini de la nostra cultura continuen donant-se, fins a convertir-la en una llengua de segona. La nostra identitat cultural és valenciana, parlem valencià-català i som conscients de pertànyer a una cultura que transcendeix les fronteres del nostre País. Creiem en la riquesa d’un model cultural que respecte, potencie i integre el valencià al mateix nivell que el castellà. Critiquem qualsevol tipus de monolingüisme i qualsevol bilingüisme dissenyat com a excusa per als monolingües. Rebutgem l’ús polític de la nostra cultura com a arma llancívola que amague altres greus problemes de la nostra societat. Però som i serem defensors plens de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Mai amb afany d’exclusió però tampoc disposats a ser exclosos.

La cultura, a més, esdevé una de les principals bases per a afavorir una societat que estiga més basada en la igualtat d’oportunitats. L’oci, la cultura, l’esport, la convivència, el gaudi ecològic del nostre medi… són activitats i oportunitats que mai no han de regir-se per criteris comercials. Defenem el programari lliure i creiem en el lliure intercanvi cultural en la xarxa, hem de donar suport a totes les experiències de llibertat cultural que ens arriben i hem de rebutjar les subvencions a productes culturals que no es comercialitzen sota el principi del Creative Commons.

RECICLEM: COM FER GOTS AMB BOTELLES

Cal que busquem els recursos més pràctics i, fins i tot, els més estrambòtics per a estalviar-nos diners o contribuir a un planeta millor. I la xarxa és plena de solucions. Hui vos proposem un recurs ràpid i senzill, però que demana anar amb cura, per a reutilitzar ampolles de vidre. Es tracta d'un invent, publicat al blog Seriously for real, que només consta de cinc pasos.

Es tracta de fer un got de vidre. I només necessitem una botella buida, potser alguna de les moltes que prenem, preferiblement d'un vidre gruixut i consistent. 

1. El primer pas que cal fer és lligar una corda sobre l'etiqueta i sota el coll de l'ampolla.

TOT UN TREBALLADOR

DIEZ SÍNTOMAS DE TENER VIH

Campaña “10 Síntomas de tener VIH”

El VIH no tiene síntomas. La única forma de saber si tienes VIH o no es haciéndote una prueba de VIH y la única forma de evitar la infección es usando el preservativo. Pero hay algo que sí aumenta la probabilidad de tener VIH, y son las “creencias” que nos hacen pensar que el VIH no va con nosotros, y ahí es donde está el riesgo de la transmisión. Por eso, si ‘crees’ en alguno de los siguientes ‘síntomas’ reflexiona porque en ese caso, tú puedes tener VIH o estar en riesgo de infectarte.

AVE MARIA

La legalització del cànnabis reportaria a Espanya 6.000 milions d'euros a l'any

Albert Einstein deia que crisi és igual a oportunitat. La legalització d'aquesta substància, la marihuana, pot suposar una solució econòmica a la crisi ja que s'obriria un nou nínxol de mercat i de creació d'ocupació. Els beneficis anuals que podria reportar la iniciativa superarien els 6.000 milions d'euros. 

Els diners de la venda de cànnabis omplin les butxaques de traficants, mafiosos i cultivadors, que van per lliure en el mercat negre. Si es legalitzara aquesta droga, considerada tova, però, tot aquest diner negre eixiria la llum i suposaria el pagament d'impostos i la creació de llocs de treball. 

Des d'EUPV defensem la legalització d'aquesta planta. I és que en un càlcul basat en la quantitat de droga que decomissa la Guàrdia Civil, 682 tones anuals, que representen el 20% del que circula a Espanya, la seua legalització suposaria a les arques de l'Estat més de 6.000 milions d'euros. 
Espanya es troba al capdavant en el consum d'aquesta substància, segons l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicologies. 

BOUS AL CARRER PAGATS PER L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA: LA VERGONYA DE SER CONTRIBUENT

Al llibre de festes de Sant Miquel de 2013 diuen que enguany es gasten 14.000 euros públics en bous, i tot sense desglossar-ho ni indicar a què va dedicada cada partida. Ni tampoc se sap si hi ha partides extra que no s'adjunten a la partida de bous. Novament, són xifres separades del gasto total de les festes quan són la despesa més rellevant de les festes locals. 

El PP de Llíria, amb la "transparència" i la "cultura".

No cal ser Ciceró ni Kant per saber que la llibertat necessita de lleis. I, per tant, de prohibicions i sancions. És cert que el principi bàsic, en un Estat democràtic de Dret, és la presumpció general a favor de la llibertat. El que significa que qui pretenga limitar-la haurà de provar les bones raons que justifiquen aquesta decisió en concret. 

Però ningú s'estranya ni jutja que siga lliberticida l'existència del Codi Penal, fins i tot encara que siga en el seu sentit mínim d'acord amb l'esperit garantista, pel qual es limita la "llibertat" del maltractador, del contaminador, de qui discrimina indegudament, de qui tortura o abusa, causant danys que no tenen justificació.

Extracte d'un article de Javier de Lucas aparegut a ELPAIS.

Setmana "taurinocultural" de Llíria 2012

TEATRE AMB ESPERANÇA DE LA MÀ D'"A TIRO HECHO", DIUMENGE A L'ELIANA

LA RAMBLA CASTELLARDA I EL PARC DEL TÚRIA: DE LA QUEBRASSA A L'ASSUT DE BENAGUASIL

Hi ha dos trams de rambla del nostre terme municipal que "formen part" del Parc Natural del Túria. Un és el tram final de rambla Primera, vora les Travesses, i l'altre és el tram de migjorn de la rambla Castellarda.

Parc Natural del Túria. Enclavaments en el terme de Llíria

El recorregut que vos proposem s'inicia a la Quebrassa i finalitza a l'assut de Benaguasil, ja en terme veí. Comproveu quines són les condicions del "nostre tros" de parc natural, tot ple d'espècies al·lòctones, corriments de terres, ribassos desfets, construccions il·legals, una gravera, femers, camins de lliure recorregut per a vehicles a motor...

El passat juliol, un incendi de vora 80 hectàrees devorà part del recorregut que ara farem. Que açò servisca d'homenatge a la gran tasca antiicendis de la conselleria de Serafín Castellano. És una ironia, evidentment.

NOVAMENT EL FOC I LA POLÍTICA DEL PP ENS CREMEN 

AL CAMP DE TÚRIA. SERAFÍN, VÉS-TE'N A TA CASA! 

CANVIS EN EL TREN DE LA BRUIXA D'ENGUANY EN LA FIRA DE SANT MIQUEL

Feu clic en "continueu llegint l'entrada" per a vore els canvis en el tren de la bruixa d'enguany en la Fira de Sant Miquel.

ARTICLE DEL COL·LECTIU AL LLIBRE DE FESTES 2013

De què espereu que parlem?

De la falta d'una autèntica representació del poble? De les retallades en els nostres drets bàsics? D'institucions obsoletes? De faena inestable i vassalla o directament de l'absència de faena? De l'església que furta i fica el nas en tots els assumptes d'Estat? De bribons, princeses de color de rosa i estafadors? De la manca de separació entre els poders de l'Estat? D'uns mitjans d'opinió alienats i alienants? Del clientelisme polític i la corrupció institucionalitzada? De la nul·la transparència i l'opacitat financera de l'Administració? Del desmantellament i privatització dels serveis públics? De la deriva centralista de l'Estat i de la deriva d'autoodi a la valenciana? Del poder del capital, dels bancs i de les oligarquies? De la deixadesa i la desfeta en matèria ambiental? De la justícia injusta? De les imposicions morals i la doble moral de gent que no sap què és l'ètica ni la coneix? De desnonaments i copagaments? De sanitat de rics i de pobres? De l'agonia al vore el dia a dia?

II APLEC DEL CAMP DE TÚRIA: QUI SEMBRA APLEC, RECULL COMARCA

Programació

BOUS AL CARRER A PARTIDORS: LA TEOLOGIA SENSE LLEI DEL BEATERI DEL REMEI

Si fa poc parlàvem dels BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL, ara és normal que fem la mateixa amb els bous de la part d'Avall. Igual que als de la col, als de la carabassa. 
No ho fem per una qüestió de neutralitat tal com faria l'ajuntament a l'hora d'organitzar els protocols d'una processó interparroquial, sinó per un laïcisme militant que ens porta a denunciar les hipocresies de l'Església catòlica i la dels seus devots i devotes.

I és que en les festes organitzades ara a principis de setembre en honor a la mare de déu del Remei, a la Trinitat i a sant Joan de Mata, també faran bous al carrer, i també n'embolaran. La teoria de l'Església al voltant de la tortura als animals no lliga amb la pràctica d'esta institució. Per la seua banda, la posició dels parroquians i parroquianes, que no poden concebre festa sense crueltat, és inamovible. Este dissabte, novament, el beateri de Partidors i rodalia i el beateri del Raval deixen de costat la seua perpètua rivalitat per a mantindre una unitat d'acció davant del Vaticà més místic: que els animals també siguen criatures del seu déu, això, els la bufa.

L'Església sempre ha paregut contrària als espectacles de mort i vanitat humana, almenys en l'escrit, com es veu en la butla promulgada l'1 novembre de 1567 per sant Pius V. La butla «De Salutis Gregis Dominici» ens diu: 

«Atés que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i caritat cristiana i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, prohibim terminantment baix pena d'excomunió als que permeten la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguen a terme». 

«I si algú morira allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica. Prohibim baix pena d'excomunió que els clergues que hagen rebut ordres sagrades prenguen part en aquests espectacles. Queden prohibides les corregudes de bous encara que siguen, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat de l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual i obres piadoses, i no amb aquesta classe de diversions».

BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL

Beneïts siguen els animals! L'Església diu que sant Francesc d'Assís estimà totes les criatures de Déu i seguí el seu exemple de bondat, misericòrdia, compassió i amor per tota la creació. No obstant això, no n'hi ha gens de bondat ni compassió en les festes religioses on està present la seua figura.

Vista del barri del Raval des de la costera de Sant Miquel

En esta societat que diu estimar tots els sers vius, quin és el tracte que reben la gran majoria dels animals? 

És més, preguntem-nos pels dubtes més propers, pels dubtes que ens són propis.

Quin és el tracte que reben els animals en les festes de la Puríssima (o en les de Sant Vicent, el Remei o Sant Miquel)? Quina és la coherència d'un veïnat que se sent catòlic, apostòlic i romà i menysprea la vida d'esta manera? Quin és el nivell moral d'un/a ravaler/a que diu honrar a sant Francesc d'Assís i disfruta com un/a descosit/da dalt o baix d'una tanca? 

Però no vos calfeu massa el cap, toreros, que esteu d'enhorabona. Demà comencen els espectacles taurinoculturals (terme encunyat pel PP al M.I. Ajuntament de Llíria) en les festes de la Puríssima. 

Amb tot, si voleu, també podeu llegir una miqueta. El Càntic de les Criatures (en italià Cantico delle creature, en llatí Laudes creaturarum), també conegut com Càntic del germà Sol, és un càntic religiós cristià compost per sant Francesc d'Assís en dialecte umbre a finals de l'any 1224 o principis del 1225, quan es trobava malalt i quasi cec, com una lloança a totes les criatures terrenals així com a les forces de la natura. Benvolguts/des conciutadans/es de catòlica devoció, vos en reproduïm un fragment perquè el reseu quan el bou envestisca: 

EUPV DE LLÍRIA: CULTURA I JOVENTUT

És evident que la població jove de Llíria constitueix un motor de vitalitat, dinamisme i rebel·lia que enriqueix la vida quotidiana, però també és un sector que sofreix alguns dels problemes més seriosos que pateix el nostre país. L'atenció a la joventut, el suport a les seues inquietuds i aspiracions, és fonamental per a Esquerra Unida.

La participació social de la joventut provoca canvis fonamentals en l'opinió pública i la seua espenta és imprescindible per a la ciutat. És la nostra voluntat fomentar els valors de respecte cap a la natura i els sers vius, l'educació basada en el respecte, la convivència i la representativitat en la societat.

• Cal dissenyar i aplicar una política juvenil conjunta entre l'Ajuntament, el moviment associatiu i els joves en general.
• Proposem eliminar tot suport financer i institucional a les activitats taurines des de l'Ajuntament, ja que fomenten una educació contrària al respecte a la vida, en totes les seues formes i expressions, i la cosificació dels animals, per a dedicar eixos diners a activitats culturals aptes per a tots els veïns.
• Llíria, la Ciutat de la Música, s'ha centrat únicament en la tradició popular de la música de les bandes, ampliant-la a formacions d'orquestra en les últimes dècades, amb l'obertura d'un conservatori…, i ha anat deixant de costat altres estils de música, igualment vàlids, més pròxims a la joventut i que produeixen efectes igualment beneficiosos:
  • És atractiva per als joves.
  • Fomenta la cultura i utilització de l'idioma.
  • Fomenta l'esperit crític en els més joves, ja que les lletres solen anar acompanyades de forta crítica social i protesta.
• Donar suport econòmicament i materialment als grups de músics independents del poble perquè puguen exercir les seues activitats amb més facilitat: condicionant espais, fent tallers musicals on els mateixos joves puguen ensenyar a altres, creant un festival anual i contractant-los a les nostres festes.
• Crear un servei de transport per a l'oci nocturn de la joventut, evitant que agafen l'automòbil després d'haver consumit alcohol o a hores intempestives.
• Ampliar els horaris de la biblioteca perquè en l'època d'exàmens els estudiants tinguen un espai adequat.
• Ampliar la zona wifi, en tant que la llei ho permeta.
• Fomentar activitats esportives i lúdiques per als joves a partir de les seues propostes.
• Ajudar a la gent aturada afavorint la seua qualificació laboral, potenciant els tallers ocupacionals.
  
  

HUMOR NEGRE D'UNA REALITAT MÉS FOSCA ENCARA