BOUS AL CARRER A PARTIDORS: LA TEOLOGIA SENSE LLEI DEL BEATERI DEL REMEI

Si fa poc parlàvem dels BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL, ara és normal que fem la mateixa amb els bous de la part d'Avall. Igual que als de la col, als de la carabassa. 
No ho fem per una qüestió de neutralitat tal com faria l'ajuntament a l'hora d'organitzar els protocols d'una processó interparroquial, sinó per un laïcisme militant que ens porta a denunciar les hipocresies de l'Església catòlica i la dels seus devots i devotes.

I és que en les festes organitzades ara a principis de setembre en honor a la mare de déu del Remei, a la Trinitat i a sant Joan de Mata, també faran bous al carrer, i també n'embolaran. La teoria de l'Església al voltant de la tortura als animals no lliga amb la pràctica d'esta institució. Per la seua banda, la posició dels parroquians i parroquianes, que no poden concebre festa sense crueltat, és inamovible. Este dissabte, novament, el beateri de Partidors i rodalia i el beateri del Raval deixen de costat la seua perpètua rivalitat per a mantindre una unitat d'acció davant del Vaticà més místic: que els animals també siguen criatures del seu déu, això, els la bufa.

L'Església sempre ha paregut contrària als espectacles de mort i vanitat humana, almenys en l'escrit, com es veu en la butla promulgada l'1 novembre de 1567 per sant Pius V. La butla «De Salutis Gregis Dominici» ens diu: 

«Atés que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i caritat cristiana i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, prohibim terminantment baix pena d'excomunió als que permeten la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguen a terme». 

«I si algú morira allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica. Prohibim baix pena d'excomunió que els clergues que hagen rebut ordres sagrades prenguen part en aquests espectacles. Queden prohibides les corregudes de bous encara que siguen, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat de l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual i obres piadoses, i no amb aquesta classe de diversions».

En la mateixa línia, i per si el segle XVI para massa lluny, en 1920 el secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Gasparri, va escriure que «l'Església continua condemnant en veu alta, com ho va fer sa santedat Pius V, aquests sagnants espectacles». No sabem, a 2013, què n'opinen els retors de la ciutat de Llíria. El que deu opinar la Conferència Episcopal Espanyola ho tenim claríssim: és la mateixa posició que la del PP.

Igualment, segons la investigació històrica de monsenyor Canciani, feta fa dos dècades, tots els que freqüenten aquestes festes com a actors o espectadors, estaran excomunicats ('Diario 16', 5 de juny de 1989). Que se sàpia, en Llíria no n'hi ha, a dia de hui, cap excomunicat per raons taurinoculturals (terme encunyat pel PP edetà), i de toreros n'hi ha un fum. I d'organitzadors, una fotracada. I dels que mengen pipes darrere de la tanca, fomentant i trasmetent la barbàrie, n'hi ha a cabassos. Per això el PP de Llíria no és tonto i sap que fer bous en les festes locals són vots potencials.

Encara més recentment, el papa Joan Pau II, el que d'ací a poc faran sant i que no podria ser titlat d'ecocomunista, fent ús de la Bíblia, recordava que «l'home eixit de les mans de Déu ha de resultar solidari amb els altres sers vivents», tal com apareix en els salms 103 i 104, a on no es fa distinció entre els homes i els animals. Per Manolete, quina subversió!

Com a conclusió, i segons deia Hemingway, gran admirador de la nostra macabra "festa nazional", «des del punt de vista cristià, les corregudes de bous són moralment indefensables, ja que en elles hi ha sempre crueltat i mort».

Amén Jesús.