UN FUTUR D'ESQUERRES AL PAÍS VALENCIÀ?

UN FUTUR D'ESQUERRES AL PAÍS VALENCIÀ?

El PP valencià, per fi, s'afona. És un fet que s'olora, es palpa, se sent. Des del 1995 han estat ocupant la Generalitat a colp de taló i fastuositat. Han acostumat el poble al boato i l'argumentació opaca, i com ara les coses no estan per a pompositats ni per a fer-se entendre en tecnicismes macroeconòmics, ells mateixos saben que es clevillaran. Intenten reforçar-se en el sud, on Císcar fa de les seues per exterminar els últims reductes zaplanistes, alhora que també procuren deixar-ho córrer quan algú com Rita o Rus o altres tòtems del partit se n'ix del guió marcat. Fabra, amb cara de tecnòcrata i tot, no podrà reaccionar com Monti, i això que la Itàlia de Berlusconi i el País Valencià de Camps pareixia que portaren vides paral·leles. La Generalitat està endeutada i lligada de mans, la qual cosa vol dir que els valencians i valencianes patirem el deute d'altres i estarem emmanillats pel que fa a les nostres llibertats i drets socials.

El panorama se'ls pinta fosc. En el PP saben que perdran la majoria absoluta que ara ostenten en les Corts:

• PP, 55
• PSPV-PSOE, 33
• COMPROMÍS, 6
• EUPV, 5

Però això no implica que el PP perda la majoria, ja que la irrupció no tan hipòtetica d'UPYD pot fer que les dretes i els neolerrouxistes tornen a sumar. 
Ara bé, com fins i tot cabria la possibilitat que, celebrades les pròximes votacions a les Corts Valencianes, els partits de l'oposició sumaren majoria, cal parlar de pactes i futures aliances prèviament, i més quan sabem qui són els companys de viatge, ja que no és molt sensat voler anar de la mà dels "socialistes" o de gent que ha volgut fer el seu camí per divergències "de cartera". Segons l'enquesta que tragueren el 9 d'octubre a El País, potser es produïsca un canvi en les futures Corts Valencianes:

UPYD PRETÉN EQUIPARAR LES CONSULTES POPULARS A UN COLP D'ESTAT

Una iniciativa d'UPyD, presentada al Congrés dels diputats el passat 1 d'octubre amb la signatura de Rosa Díez, proposa recuperar el delicte de convocatòria il·legal d'eleccions o consultes populars per via de referèndum, perquè són "en els nostres dies un dels principals atacs al nostre ordre constitucional", segons el text.

Aquestes iniciatives van ser introduïdes com a delicte en l'ordenament jurídic pel Govern de José María Aznar el 2003, que va ser derogat posteriorment pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. 

El partit de Rosa Díez argumenta que la supressió d'aquest delicte va privar a l'Estat d'"un instrument essencial per a la repressió" d'unes conductes que, segons ells, suposen "un atac directe contra la Democràcia". En la seua exposició de motius, la Proposició de Llei d'UPyD assenyala que "en els nostres dies els principals atacs al nostre ordre constitucional és difícil que provinguen d'un alçament armat o d'un enderrocament per la força del Govern legítim, sinó que adopten formes menys violentes però igualment perilloses, com són les consultes populars al marge de la legalitat en les quals, sota grandiloqüents paraules com el "dret a decidir" o arrogant-se la voluntat "del poble", el que realment pretenen és vulnerar per la via dels fets la Constitució Espanyola i, amb ella, tot l'Estat de Dret".

EL PP APROVA 1.782 MILIONS D'EUROS EN ARMAMENT I ESQUERRA UNIDA ES QUEDA A SOLES A L'HORA DE REBUTJAR-HO EN EL CONGRÉS

• El pressupost del Ministeri de Defensa per a enguany augmenta un 28,21%
• La resta de grups s'oposa al "NO A L'OTAN"
• Pagarem 40 milions d'euros a l'antiga empresa del ministre de Defensa per deixar de comprar bombes de dispersió

L'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) s'ha quedat a soles al Congrés dels Diputats en el rebuig al crèdit extraordinari aprovat pel Govern per a pagar quasi 1.783.000 a empreses armamentístiques, ja que PP, PSOE, CiU, UPyD i PNB han anunciat el seu vot negatiu a una moció defensada pel diputat d'IU, José Luis Centella, que havia demanat als parlamentaris que triaren entre que estos diners "es gasten en sanitat o en educació o en pagar a la indústria d'armament".

"Que esta vesprada quede clar on estan les prioritats", ha apuntat davant del Ple del Congrés Centella, per a qui és "una vergonya" que en una situació de crisi com l'actual es dedique este crèdit a empreses que "podran esperar" a cobrar "algun temps com esperen molts espanyols".

El portaveu de Defensa de l'Esquerra Plural ha denunciat que, amb l'aprovació d'este crèdit extraordinari, el Govern posa en evidència que "troba diners quan vol", encara que "els dedica on li interessa". "Quan volen gasten més del que tenen, això sí, no per a sanitat, no per a educació, sinó per a pagar a la indústria d'armament", ha dit.

Al seu plantejament s'han oposat els diputats del PP, Beatriz Rodríguez-Salmones, que ha animat a IU a explicar a les províncies amb indústria de Defensa que no volen diners per a este sector, i el PNB, Arantza Tapia, que ha defensat la inversió en Defensa perquè "redunda en el món civil" i ha recalcat que "cal complir" amb els compromisos.

Mentrestant, el diputat del PSOE Luis Tudanca no ha rebutjat que es pague el deute, però ha criticat que s'haja augmentat el pressupost de Defensa "un 28% de forma sorprenent i sense informar", tot i que el secretari d'Estat de Defensa, Pere Argüelles, va dir que este assumpte "no es resoldria sense el suport de la Cambra".

SOBRE PACTES PSOE-IU

Endinseu-vos en el temps que vindrà... Imagineu.

Parlant de política ficció, seria bo, sensat i coherent un futurible pacte entre el PSOE llirià i EUPV Llíria? Ser la veu discordant i quedar-se sempre al marge dels pactes de govern municipal és una opció lògica, realista i acceptable o es tracta de llançar-se de cap a l'ostracisme i la marginalitat? A dia de hui, es podria repetir un pacte com el de la legislatura 1999-2003, quan tingué lloc el tripartit (PSOE i Entesa -EUPV i Bloc-) encapçalat per Fina Pérez Lapiedra? Existeix el PSOE, és a dir, un "Partit Socialista Obrer" Espanyol?

No deixeu d'opinar sobre qualsevol cosa. Estem molt interessats i interessades en saber el vostre punt de vista. Comenteu tot el que vullgueu sobre estos i altres assumptes.

I és que fa un temps ja ens mostràrem solidaris amb l'opinió de la militància i els simpatitzants d'Extremadura que rebutjaren tant formar part d'un govern amb els socialistes com de donar-los el suport perquè el PSOE accedira a la presidència de la Junta d'Extremadura. Durant massa anys el PSOE extremeny practicà polítiques caciquils que de cap manera podien ser oblidades. I si la majoria d'extremenys volia PP, esta no era una qüestió moral que recaiguera sobre el llom dels membres d'IUEx. 
Els extremenys tenen el que volen. I IUEx no ha donat res al PP. Els ho han donat els extremenys, cansants, i amb raó, d'unes polítiques conservadores del PSOEx que ben bé pot fer el PP perquè és el partit genuïnament conservador. Sempre s'ha preferit l'original a la còpia.

Ara, en Andalusia, el panorama és completament diferent, i les bases (teòricament segons alguns) han donat suport a un govern de coalició PSOE-IU. Novament, ens mostrem escèptics. Si bé Griñán no és Chaves, els andalusos han votat majoritàriament a Arenas. IU fa un favor al PSOE i això que el PSOE, quan no requereix d'IU, ni s'ho pensa. I el PSOE andalús també està ple de senys caciquils com en la veïna extremadura. El PSOE, en els dos llocs, és com el partit del règim, una espècie de PP a la valenciana, i es mire com es mire, anar al seu costat és empudegar-se massa. Temps al temps. Esperem, companys i companyes andalusos, que només siga una qüestió de negror sentida des d'una òptica valenciana i estiguem equivocats.

I què dir d'Astúries? Ídem. Izquierda Xunida hauria de desmarcar-se. No vol dir això haver de fer un paper a l'estil UPyD, de navegar entre dos aigües, sinó mostrar uns plantejaments sòlids i inflexibles que els del PSOE, per acomplexats i seguidors dels afers capitalistes, no saben o no volen portar a terme. Ahir, UPyD es decantà per fi. Un govern PSOE-IX és viable i més amb la necessitat constant de l'únic vot d'UPyD?

Julio Anguita sobre el Govern PSOE-IU a Andalusia: 

"El projecte no està a l'altura de les circumstàncies, no val"

L'excoordinador general d'IU Julio Anguita ha afirmat fa dos dimecres, en relació amb el nou Govern andalús de coalició que conformen PSOE i IU, que "podem posar a excel·lents i magnífiques persones" en determinats càrrecs de responsabilitat, però en este cas "el projecte ", segons ell," no està a l'altura de les circumstàncies, i no val". En declaracions a Europa Press, Anguita ha aclarit que ell no pot opinar sobre el nou executiu andalús, ni sobre com s'han repartit PSOE i IU les diferents conselleries, ja que, segons ha recordat, ell votà "en contra" de l'acord previ entre les dues formacions en el referèndum que, amb esta finalitat, va convocar l'organització d'esquerres.

QUIEN SE NIEGA A DIFERENCIAR ENTRE IZQUIERDA Y DERECHA PERO DISTINGUE CLARAMENTE ENTRE ESPAÑOLES Y ANTIESPAÑOLES

UPYD: EL TONO GRIS DE UN PARTIDO POLÍTICO

Artículo de Rubén Pérez Trujillano
    

A pesar de su retórica populista (“somos españoles de bien cuya ideología es la honestidad”, parecían decir) UPyD surgió con la idea de ocupar una zona hasta ahora vacía dentro del panorama de partidos. En España no existía cuando apareció en 2008 ni aún ahora un partido que siendo liberal en lo económico (como de hecho lo son gran parte de los partidos actualmente) fuera liberal también en lo político. Ésa es la asignatura pendiente del PP, que arrastra una poderosa herencia conservadora y autoritaria en muchos aspectos. El PSOE, por el contrario, sí que encaja en tanto partido liberal-social. Esto explicaría el importante trasvase de votos desde éste a UPyD.

Pero, ¿en qué se diferencia el PSOE de UPyD? Aquí entra en juego un elemento, el antinacionalista, que acerca a los de Rosa Díez al PP. Esta posición presentaba inicialmente un cariz antivasquista y anticatalanista, lo que parecía justificado debido al terrorismo de ETA, si bien es cierto que con el tiempo ha terminado revelándose que el de UPyD es, ante todo, un programa eminentemente nacionalista que apela a las bajas pasiones.

Y es que si existe algo que simbolice el parentesco entre PP y UPyD, sin duda se trata del españolismo. Ya en el programa electoral de 2008 se sinceraban los de UPyD, al aseverar: “En España, queda tan sólo un único problema institucional y estructural relevante que no hemos logrado solventar con el paso de las dos últimas centurias: el regionalismo de antaño, hoy denominado nacionalismo. Pretendemos pues mejorar la actual Constitución, manteniendo lógicamente sus principios y valores esenciales”. La pregunta es: ¿acaso no se contempla el pluralismo político como valor superior en el art. 1? Lejos de las consideraciones ideológicas y de la concepción de España que cada uno pueda tener, el hecho debe ser a todos altamente preocupante. Que un partido tenga en el foco de su proyecto la marginación del adversario político es un síntoma, por lo pronto, de déficit democrático.

Por esta razón es capaz UPyD de promover una reforma del Senado que lo convierta en cámara de representación territorial. Así, sin una reforma paralela que equipare las competencias del Senado a las del Congreso, conseguiría reducir o incluso desplazar a gran parte de los partidos minoritarios (sean nacionalistas o no) del foro en el que se toman las decisiones más importantes. Lo que UPyD viene a postular es que sólo los partidos de implantación estatal defienden los intereses legítimos, que son los de todos los españoles, como si esas decisiones en pos del interés nacional no perjudicaran, y beneficiaran correlativamente, a unos territorios, grupos, clases... en detrimento de otros. Los discursos que se presentan como auténticamente “nacionales” o “de todos” encierran una carga ideológica insoslayable. Curiosamente, los que se niegan a diferenciar entre izquierdas y derechas protagonizan una peligrosa tendencia a distinguir entre españoles y antiespañoles.

UPYD, AMORTIDOR MORAL DE L'ABANDÓ DE L'ESQUERRA

UPYD, LA TORNADA DEL LERROUXISME

El full de ruta de la UPYD té moltes paperetes per a seguir el mateix full de ruta del lerrouxisme: no diem que necessàriament acaben en el feixisme, però sí en l'autoritarisme més conservador. 

Per a qui no ho sàpia, Alejandro Lerroux va ser un líder del Partit Radical que jugà a moltes coses en la política espanyola del principi del segle XX. Va ser un anticlerical i demagog republicà al principi, es va convertir a l'espanyolisme populista a Catalunya (l'“emperador del Paral·lel” barceloní), va formar coalició de govern amb la CEDA (extrema dreta prefeixista de Gil Robles) en la II República (el “bienni negre” del 34 al 36), i acabà recolzant i lloant el colp feixista de Franco. 

Els components bàsics del “còctel de Lerroux” són els mateixos que els de la UPYD: populisme, demagògia i espanyolisme en abundància. Tot açò fonamentat en un líder (una líder en este cas) que menteix més que parla, que ataca a la "classe política", quan ella va fer la “primera comunió” amb cotxe oficial (32 anys porta la bona senyora menjant dels sous públics); i als que només els guia l'ambició més descarnada i arbitrària. 

L'ambigüitat ideològica és una altra característica comuna entre Lerroux i la UPYD. Aparentment vénen de l'esquerra, gesticulen com si per ací anaren, però caminen a pas engegantits cap a la dreta. Per descomptat, proclamen que no són ni una cosa, ni l'altra (dreta o esquerra): són només espanyols honrats, gent del poble, que volen el bé d'Espanya per damunt dels “interessos de partit”, i dels “regnes de Taifes”. 

"DESUNIÓN, RETROCESO Y DEDOCRACIA"

La plataforma de Facebook “Defraudats i Enganyats per UPyD” comunica que un nombrós grup d'exdirigents i membres fundadors del partit UPyD compost per Mikel Buesa, Guzman Fernández, Pilar Heredia, Luis Bouza, Gerardo Hernández, Rodolfo Laiz, Juan Perán, Alvaro Vázquez-Dodero, Angel Soria, Valia Merino, Juan Espino y Maleni San Vicente, advertixen els ciutadans dels riscos que corren afiliant-se a este partit polític.

La deriva totalitària que ha pres el partit, una creixent falta de democràcia interna i l'atropell als seus principis fundacionals són els motius que esgrimixen per a afirmar amb rotunditat que UPyD és un frau. La decisió de fer públiques les seues experiències dins d'UPyD naix com a resposta a la campanya d'afiliació que ha iniciat Rosa Díez i el seu partit, campanya a través de la qual pretenen duplicar l'afiliació. Totes estes persones pretenen evitar que altres persones es vegen involucrades en el que per a ells ha sigut una gran estafa política. Declaren que el seu error va ser intentar regenerar la democràcia des d'un partit polític on no es practica.

“Els que, en els moments més difícils, contribuírem amb el nostre esforç a que ella aconseguira el seu escó de diputada, hui estem intrèpids a les tenebres per haver-nos cregut les seues paraules (“que els ciutadans recuperen el control sobre la política i sobre els partits polítics”).

Gerardo Hernández Els. Exmembre del Consell Fundacional i Consell de Direcció.