ESQUERRA UNIDA DE LLÍRIA: 12 PUNTS D'EMERGÈNCIA PER SALVAR ELS SERVEIS SOCIALS A LLÍRIA

ESQUERRA UNIDA DE LLÍRIA, 12 PUNTS D'EMERGÈNCIA PER SALVAR ELS SERVEIS SOCIALS A LLÍRIA

   Pel que fa als Serveis Socials la lluita contra l'exclussió social és l'eix vertebrador de la nostra tasca municipal garantint una sèrie de mínims com són protecció de les famílies i dels menors però sense caure en la caritat.  La nostra feina ha de ser  proporcionar els mitjans perquè les ciutadanees puguen fer-se càrrec d'elles mateixes. Però com?

1. Amb l'estudi i individualització dels casos i amb plans de garantia ocupacional i beques de menjador.

2. Amb la posada en funcionament d'escoletes municipals  per a l'atenció dels menors mentre les seues mares i pares busquen activament treball o treballen.

3. Amb el foment dels plans de càterin o "menjar a casa" tant per a persones majors com per a persones cuidadores i els seus depenents.

4. Amb una una regidoria de la dona que treballe conjuntament amb Serveis Socials per tal de fomentar l'educació per la igualtat i ajudar  les dones en la seua entrada al mercat laboral.

5. Amb un pla de vivenda municipal

6. Amb plans d'igualtat i gènere municipal

SOBRE LA INTERSEXUALITAT

• Què és la intersexualitat? 

La Intersexualitat "és un terme generalment utilitzat per a descriure una varietat de condicions en què una persona naix amb una anatomia reproductiva o sexual que no sembla encaixar en les definicions típiques d'home o dona", explica la Societat Americana d'Intersexualitat.

• Quina és la seua incidència? 

Alguna de les variants d'intersexualitat (n'hi ha moltes) succeeix en el 0,018% de les persones, segons diferents estimacions.

• Quines són les conseqüències?

En aquests casos, les famílies es decanten per un sexe per al nadó. Les organitzacions creuen que aquesta decisió (inclòs, si escau, una operació quirúgica) és prefereible deixar-la per a quan la persona puga decidir sobre això.

Sembla un problema matemàtic: un bebé naix sense genitals clars de xiquet o xiqueta. Quines probabilitats hi ha que els pares encerten? La solució és senzilla: el 50%. I d'aquest percentatge depén que siguen persones que cresquen, s'eduquen i tinguen una imatge social d'acord amb el que són i senten, o que no. Si el primer passa, encara millor. Si no, ens trobaríem davant d'un cas d'una persona intersexual que, generalment després d'una adolescència molt complicada, deu, en arribar a adult, ajustar tot el que sent, quin sexe l'identifica, la seua aparença i fins i tot, amb qui té relacions.

A la meitat d'aquest procés està M., una extremenya de 28 anys. La seua situació és tan complicada que no vol donar moltes dades perquè no la identifique. "La meua família ho ha portat molt malament. Ara visc en un pis compartit amb uns amics", diu.

A M. la van inscriure com a xiquet en nàixer. "He viscut un engany. Notava en créixer coses rares, però al principi m'ho negava tot", explica. Tal va ser la distorsió de la seua vida, que encara està de psicòlegs, amb depressions, i en el seu passat hi ha un intent de suïcidi. "Ho he passat molt malament. Encara estic en xoc".

TOTS ELS REFUGIATS AL MÓN DES DEL 1960, EN UN MAPA

L'Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR) es va crear el 14 de desembre de 1950, amb seu a la ciutat de Ginebra (Suïssa), amb el mandat d'ajudar a restablir els refugiats europeus que encara no tenien llar a causa de la Segona Guerra Mundial. Després ha anat expandint l'àmbit d'acció als milions de refugiats i desplaçats del planeta, més de deu milions actualment. Un mapa interactiu situa tots els refugiats al món des del 1960, a partir de dades de la UNHCR.

Amb el mapamundi és possible de visualitzar ben gràficament tota mena d'informacions sobre els refugiats: quins anys n'hi va haver més, quins són els principals països d'origen i quins són els màxims receptors...

PER LA PAU I LA SOLIDARITAT: EL MODEL DE COOPERACIÓ PER A ESQUERRA UNIDA

EUPV concep la cooperació solidària com l’acció conjunta d’organitzacions i moviments del sud i del nord per a la transformació de les injustes estructures polítiques, socials i econòmiques causants de les desigualtats entre països explotats i explotadors i el seu efecte principal, la pobresa. 
En conseqüència, s’oposa a tota forma d’instrumentalització interessada d’aquesta i, especialment, a la seua militarització, i denuncia el discurs dels exèrcits com a “ONG humanitàries” i la creixent presència de forces militars i policials sota la imatge de la solidaritat i la cooperació en un nombre de països cada vegada major.

Amb aquesta perspectiva, la política d’EUPV en aquest àmbit estarà fonamentada en els principis de:

• Internacionalisme, entés com a solidaritat i cooperació entre pobles que no espera retorns en forma de beneficis financers o comercials, preses de posició estratègiques de caràcter empresarial o consecució de xarxes clientelars.
• Associació, és a dir, coresponsabilitat a llarg termini, visió estructural transformadora i codecisió basada en unes relacions horitzontals i transparents entre actors del nord i el sud.
• Coherència, des de la integralitat i indivisibilitat dels drets humans individuals i col·lectius, que exigeixen un esforç d’adequació entre els objectius i els mitjans de cohesió i complementarietat de totes les polítiques públiques i privades relacionades amb l’objectiu d’aconseguir la justícia social en el món.
• Participació, la qual cosa implica una aposta inequívoca pel diàleg i consens social en la definició de les nostres polítiques, per la transparència, publicitat, objectivitat i lliure concurrència en l’adjudicació de contractes i subvencions, per la rendició de comptes que aporte una informació veraç i motivadora del que realitza i els seus resultats i, finalment, per la creativitat dels moviments socials a l’hora de triar els seus propis camins originals cap al desenvolupament.

SOBRE LA SALUT SEXUAL DEL COL·LECTIU LGTBIQ

Com en altres àmbits, també en el de salut, les persones LGTBI ens trobem amb múltiples discriminacions i desigualtats que aprofundeixen les mancances i deficiències del sistema sanitari. Així, per exemple les lesbianes i transsexuals són discriminades pels protocols ginecològics en què no es contempla la diversitat concreta de la seua sexualitat. Per a evitar aquestes situacions de desigualtat és imprescindible construir un sistema sanitari basat en la diversitat de la societat a què ha d’atendre.

Hem de desenvolupar una bona educació sexual sana, plena i sense complexos que no reduesca les pràctiques sexuals a l’ús del preservatiu i que no associe el sexe unilateralment a les MTS. Informar només sobre la SIDA és negatiu, perquè contribueix a reforçar una idea de la sexualitat com quelcom perillós. Però al mateix temps, també s’ha d’informar i formar amb més profunditat sobre les infeccions de transmissió sexual, sobre el VIH-SIDA, però sobretot de la realitat de les persones que han contret qualsevol MTS o VIH.

Per això, la realització de campanyes de prevenció de MTS i VIH és una cosa fonamental, així com campanyes de conscienciació de l’ús del preservatiu i altres barreres de protecció en les relacions sexuals, fent especial insistència en la població amb pràctiques homo-bisexuals. L’homofòbia social i institucional existent és perjudicial i negativa per a la prevenció del VIH. La inexistència de campanyes que aborden la diversitat sexual i l’absència d’intervencions específiques dificulten que els missatges preventius siguen assimilats per aquesta població en no sentir-s’hi identificats. Donada la prevalença del VIH entre els homes que tenen sexe amb homes, la vulnerabilitat social evidencia la urgent necessitat de posar en marxa programes de prevenció del VIH dirigits a aquest col·lectiu.

ELS DRETS DE LES DONES AL MÓN, EN MAPES

El projecte WomanStats n'ha creat una trentena que ajuden a comprendre quina és la situació de les dones

Sovint és més fàcil fer-se la idea d'una informació concreta quan la veiem il·lustrada en un mapa. En aquest cas, el projecte WomanStats n'ha creat més d'una trentena que ajuden a entendre quina és la situació de la dona al món. En quins països hi ha dones al govern? En quins és legal casar nenes? I traficar amb dones? Quina és l'esperança de vida tenen a cada lloc? On hi ha lleis per a protegir-les de les violacions?

També podem observar en quins països hi ha normes sobre com han de vestir les dones, on hi ha més violacions, on es duu a terme l'ablació del clítoris…

EUPV CONTRA LA TRANSFÒBIA

L’any 2006 va ser històric per a la lluita pels drets de les persones transsexuals, amb l’aprovació, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP, de la Llei d’Identitat de Gènere, que permetria modificar la inscripció en el Registre Civil sense el requisit previ de la intervenció quirúrgica. Aquest avanç ha suposat una millora en la situació i visibilització del col·lectiu transsexual, però també ha suposat un cost per a aquest: mantenir l’estigma de la transsexualitat com a trastorn, “disfòria de gènere”, diagnòstic necessari per a la modificació que permet la llei. Gràcies al treball i esforç d’alguns col·lectius LGTBI, el govern ha mostrat la voluntat de canviar-ho, encara que pareix que açò depén de la pròxima eixida el 2013 del nou manual de l’APA (American Psychiatric Association), el DSM-V, en la seua cinquena edició, que, per cert, ja té esborrany i no sembla que en canviarà molt la situació. Mantenir l’estigma de la transsexualitat com a trastorn mental suposa en la pràctica l’estigma d’un col·lectiu basant-se en un rígid sistema binari sexe-gènere, que imposa uns rols i models de conducta determinats. Per tant, aquelles persones que es comporten i adopten uns rols no vinculats a un sexe determinat són tractades com a malaltes, i necessiten ser “curades”.

En la transsexualitat açò significa entrar en un procés d’adequació del cos al gènere socialment percebut, oblidant la diversitat de vivències al voltant del cos i el gènere, que no sempre necessiten processos d’hormonació o cirurgia. Per açò, des d’Esquerra Unida del País València reivindiquem la immediata despatologització de la transsexualitat com a trastorn mental i diagnòstic necessari per a obtenir el canvi en el document nacional d’identitat, els requisits que s’exigeixen per a aquesta finalitat, i que açò no implique la pèrdua de drets actuals, com l’accés als tractaments corresponents en la Sanitat Pública.

EL COMERÇ HA DE SER JUST

El comerç just és una forma alternativa de comerciar que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics (els consumidors) i els països empobrits (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG, cooperatives, empreses, artesans, etc., i es basa en les normes següents:

• Assegurar als treballadors un sou digne.
• No acceptar ma d'obra infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
• Ser respectuosos amb el medi ambient.
• No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
• Estructures democràtiques en la presa de decisions i en qualsevol àmbit del tràfic de mercaderies.

Segons arreplega la Viquipèdia, Intermon Oxfam assenyala que per cada paquet de café d'una marca convencional venut a un preu de 1'95€, el seu productor de café a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro.

Quan este mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.

Un moviment internacional

El comerç just és un moviment internacional que, des de fa més de trenta anys, es planteja un repte difícil: lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial. Milers d'organitzacions de solidaritat, de cooperació per al desenvolupament, cooperatives i col·lectius de productors han contribuït a teixir en estos anys una amplíssima xarxa d'intercanvi, de suport mutu i de comercialització.

Des de les primeres botigues pioneres de la solidaritat, sorgides en els països del nord d'Europa, fins a les nombroses entitats importadores que hui es coordinen a través de l'EFTA (European Fair Trade Association), la IFAT (International Fair Trade Association) o d'altres associacions internacionals, este moviment s'ha vist en diverses ocasions reconegut i recolzat per diversos organismes internacionals. Cal citar la “resolució sobre la promoció de la justícia i la solidaritat en el comerç Nord-Sud”, aprovada pel Parlament europeu el 1994 o el  més recent Dictamen del Comité Econòmic i Social de la UE. 

Amb tot, el seu reconeixement més gran és representat per les consecucions en el terreny de la sensibilització i de la cooperació i, resultat molt més ambiciós i realment difícil d'aconseguir, per les quotes comercials assolides en els últims anys. L'últim anuari de l'EFTA parla de 3.000 botigues de comerç just consolidades a tota Europa, 45.000 punts de venda i un facturatge calculat en més de 80 milions d'ECU (és una dada de mitjans anys 90). Alguns productes "estrela", com el café, han consolidat quotes de mercat del voltant del 5% en països com Suïssa o Holanda, en una imparable dinàmica de creixement a tot el continent. 

Per què comerç just? 

A pesar que les relacions econòmiques amb el mal anomenat "tercer món" ja no seguisquen les rígides pautes d'espoliació de l'època colonial, la seua realitat està molt lluny de ser un idíl·lic intercanvi igualitari. La divisió internacional del treball segueix fent d'estos països les reserves barates de matèries primeres, els preus de les quals són establits pel "mercat", en este cas un eufemisme per definir els dictàmens de les grans corporacions econòmiques i industrials dels països avançats. 

Encara més: en molts d'estos països, l'herència colonial ha significat la permanència d'una economia quasi exclusivament basada en l'exportació d'un o més productes bàsics, en molts casos productes agrícoles. És el cas de Filipines amb el sucre o d'Uganda amb el café. Això significa, entre altres coses, una dependència absoluta dels preus arbitraris que hem esmentat, la preeminència del monocultiu (amb totes les conseqüències ecològiques i socials que comporta) i la progressiva escassetat d'altres mitjans de subsistència. 

Finalment, els països més rics s'han anat dotant d'eines per protegir les seues exportacions i els seus mercats: els elevats aranzels sobre els productes treballats i les fortes subvencions a  l'exportació de molts dels seus productes agrícoles determinen una espiral cada vegada més gran de desigualtat comercial a escala mundial. S'arriba així a veritables desastres econòmics i socials: el sucre subvencionat europeu envaeix i arruïna el mercat i els cultivadors de Filipines; la dacsa dels Estats Units destrueix el mercat centreamericà. I no són els únics exemples de dúmping, encara que potser són els més emblemàtics. 

Dit siga de passada, el clamorós fracàs de les últimes reunions de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) té l'origen en esta situació cada volta més injusta i cada volta més patent i en la negativa de molts països "de segon pla" de seguir arruïnant les seues precàries economies. 

EL DRET DE LES PERSONES MAJORS A UNA VIDA AUTÒNOMA I DIGNA

Al País Valencià, al voltant del 16% de la població són persones majors, en la majoria de casos, persones amb possibilitats de mantenir uns nivells d’autonomia i d’activitat social i relacional alta. En altres casos, persones amb diferents graus de dependència que requeriran dispositius de solidaritat i atenció. En qualsevol cas, el final de la vida laboral i el procés d’envelliment no ha d’implicar cap pas traumàtic, ans al contrari, ha de poder ser un canvi d’etapa on desenvolupar valors de participació, d’aportació de coneixements i experiències, en el context d’una societat plenament responsable amb la seua gent gran i, per tant, garantidora del seu benestar material i emocional sense cap excepció. Un colp més, EUPV pren el compromís de treballar a fons perquè la gent gran esdevinga subjecte actiu en la creació de condicions per a una vida digna i siga protagonista en els diferents àmbits de la nostra societat: cultural, educatiu, polític... 
Per a EUPV, les polítiques de gent gran —en un marc global de responsabilitat pública i reconeixement universal de drets socials— s’han d’emmarcar en els principis d’equitat, autonomia, solidaritat, reconeixement de la diversitat, participació, impuls a les relacions intergeneracionals i proximitat. Sobre la base d’aquests valors, les polítiques de gent gran s’han d’articular a l’entorn de tres grans eixos o dimensions d’acció:

Una gent gran participativa i protagonista dels canvis socials

Cal posar l’accent en la participació social de les persones grans, en el seu accés sense restriccions a les ofertes culturals, lúdiques i formatives, als processos de creativitat social. Cal promoure les condicions perquè la gent gran s’implique amb força en les xarxes de solidaritat, bon veïnatge, voluntariat social i transformació comunitària als nostres barris, viles i ciutats. En aquest sentit, EUPV impulsarà els consells de participació de la gent gran a tots els nivells territorials i sectorials, així com el desenvolupament de plans integrals i comunitaris que tinguen la gent gran com a eix principal de transversalitat en aquells barris i territoris on la presència de persones grans és important i calga garantir millores integrals a la seua qualitat de vida. Caldrà, finalment, promoure i garantir la participació de la gent gran en el disseny i la gestió de tots aquells serveis i equipaments orientats a satisfer les seues necessitats i millorar el seu benestar material, emocional i relacional.

Una gent gran ben atesa per una xarxa universal de serveis de proximitat

L’atenció a la gent gran requereix d’una xarxa ben articulada de serveis que incorpore tota una gamma de possibilitats. La concreció d’aquesta xarxa passa per tres grans àmbits d’actuació pública:

• Els serveis de suport a la vida quotidiana de la gent gran que garantesquen el dret a viure i envellir dignament a casa, és a dir, a l’entorn familiar, afectiu i comunitari de referència. Això implica l’accés universal, en tant que dret de ciutadania, a una cartera integral de serveis d’atenció domiciliària, teleassistència i centre de dia. Totes les persones grans amb necessitats de suport per a les activitats de la vida diària han de tenir garantits els serveis domiciliaris apropiats (ajuda personal, neteja, bugaderia, compres, àpats a domicili, arranjaments, acompanyament, etc.). A més, totes les persones grans que viuen soles o amb suport familiar afeblit han de tenir accés al servei públic de teleassistència, el qual ha d’incorporar, també, una forta dimensió preventiva. Finalment, en tots aquests casos, cal garantir la possibilitat d’accés a un centre de dia de proximitat, com a recurs d’atenció de qualitat.
• Els programes d’habitatges amb serveis per a la gent gran. Aquests programes han d’anar orientats a persones grans autònomes però amb necessitat de certs suports, que hagen vist precaritzades les condicions d’habitabilitat per raons diverses i que, per tant, necessiten un nou marc de vida quotidiana proveïdor de condicions de seguretat i benestar emocional.
• L’acolliment residencial. L’accés a un centre residencial de la xarxa pública ha d’estar garantit per a aquelles persones grans amb uns graus de dependència que així ho requeresquen, per tal d’assegurar un envelliment digne. L’acolliment residencial s’ha d’anar ampliant també a aquells casos de persones autònomes que, en exercici de la seua autonomia, hi facen l’opció, tot promovent residències amb diversitat de situacions i nivells d’autonomia.

Tota aquesta xarxa de serveis ha de tenir en compte també el dret al suport i al benestar material i emocional de les persones cuidadores. EUPV es compromet a impulsar marcs integrals de suport a les persones cuidadores: des de formació i mecanismes d’ajuda mútua, a l’extensió del programes d’atenció més personalitzats possibles.

FEMINISME I EQUITAT: PARTICIPACIÓ POLÍTICA I CIUTADANA

En aquests temps de crisi econòmica, en què les dones continuen estant en situació de més pobresa i vulnerabilitat, les quotes de participació es veuen encara més restringides perquè recau quasi exclusivament sobre elles el món de l’atenció no professional, tan infravalorat pel sistema en què vivim, però, sense el qual, aquest no podria funcionar. La nostra aposta política passa per aconseguir drets i mesures que permeten a les dones accedir a la vida pública i corregir el desequilibri de gèneres existent.

Per a EUPV, la paritat és un element estratègic necessari: per aconseguir una societat d’iguals i amb plens drets de ciutadania. Per això, proposem:

FEMINISME, DIVERSITAT I EQUITAT

Esquerra Unida del País Valencià està compromesa en la reorganització d’una societat democràtica i participativa, on les dones tinguen presència, representació, opinió, expressió i justa influència social, política i econòmica, en igualtat real de condicions, tracte i oportunitats. Aquesta transformació social a què aspirem només s’entén amb l’aportació d’una òptica crítica i reflexiva: des de la identitat feminista.

Vivim en una societat en què més del 50% de la població pateix distintes formes de violència i/o discriminació: violència física, sexual o psicològica, feminització de la pobresa, explotació de persones (com a nova esclavitud), discriminació salarial, precarització en l’ocupació i un llarg llistat de greuges comparatius.

La discriminació de gènere se sustenta en el sistema patriarcal-capitalista, en una cultura androcèntrica, en la qual les dones estan en greu situació de desigualtat respecte als homes. Discriminació històrica que, amb el temps, ha anat evolucionant i modulant-se fins a arribar a hores d’ara, donant-se la paradoxa que es reconeixen drets sobre el paper que no es compleixen en la realitat quotidiana: és a dir, seguim dins d’un suposat marc democràtic en què la igualtat d’oportunitats i de tracte no és real, i en el qual nombrosíssims obstacles dificulten l’èxit de l’equitat i de la plena ciutadania per a les dones.

Des d’EUPV rebutgem la consolidació de la cultura de la violència enfront del diàleg, de la desigualtat enfront de l’equitat, de la intolerància i uniformitat enfront de la diversitat. Optem per la participació i representació de les dones en la vida pública en els termes de paritat, com el procés lògic per a aconseguir la democràcia real i participativa a què aspirem.

Per a les dones i homes d’EUPV, és prioritari treballar en dues direccions: la transversalitat de gènere i l’apoderament.

La transversalitat de gènere és l’eina que, aplicada en totes les accions públiques, ens permet eliminar la desigualtat entre sexes, des d’una òptica de gènere progressista i d’esquerres.

L’apoderament (terme encunyat en la trobada internacional de dones de Beijín, el 1995), planteja la necessitat de posar en pràctica la capacitat de decidir des de l’autonomia plena, la convicció de poder i presa de decisions tàctiques i estratègiques. L’apoderament, tant econòmic com participatiu, és un aspecte molt poc desenvolupat entre la ciutadania i, en especial, entre les dones. Aquesta mancança porta a una elitització de la política, on les dones tenen una especial posició de subordinació, que no permet desenvolupar una cultura que qüestione els models socials establits pel patriarcat.

PER L'EXTENSIÓ DE LA CIUTADANIA: D’IMMIGRANTS A CIUTADANS I CIUTADANES

En reivindicar la diversitat sexual no podem oblidar aquelles persones que, ja siga pels estereotips imperants, per haver quedat fora del circuit comercial o pels obstacles addicionals que han de viure, entre altres causes, pateixen situacions de “doble” discriminació, augmentant les desigualtats que han d’afrontar.

Parlem, en primer lloc, de les persones LGTBI majors, col·lectiu sovint oblidat (fins i tot pel propi col·lectiu LGTBI), però que no per això deixa de tenir les seues inquietuds i problemàtiques. Les generacions de majors actuals van haver de viure la persecució de la dictadura franquista i, a més, després de la transició van haver de patir l’estigma i l’armari. Algunes d’aquestes persones avui han pogut gaudir de l’avanç en la realitat social del col·lectiu LGTBI, altres encara romanen en l’armari, sent encara un difícil procés d’eixida, i altres que, fins i tot havent eixit, viuen un complicat procés d’adaptació a la nova realitat que se’ls obri. Les persones majors, dins del col·lectiu LGTBI, són una part, junt amb el col·lectiu trans, que pateix major risc d’exclusió i soledat, atés que sovint els seus espais de socialització es redueixen, no són un col·lectiu d’interés per al "mercat rosa" o, simplement, són persones que sembla que ja poc poden aportar. Lluny d’aquesta realitat creiem que, per la realitat històrica que han hagut de viure, pel valor de la seua lluita per a les generacions més actuals, hem d’assistir i també apoderar aquestes persones, perquè reivindicar el seu paper, és fer més possible la diversitat.

Per un altre costat, les persones amb discapacitat funcional hi han hagut de viure, i han de viure, diàriament nombrosos obstacles. Les estructures socials, arquitectòniques, mentals que imperen en la societat impedeixen l’accés a tot un conjunt de realitats diverses funcionalment. Per la seua banda, també l’orientació sexual i identitat sexual és una important causa de discriminació per a les persones LGTBI, discriminació que s’agreuja quan s’afegeix una diversitat funcional, i és per això que s’han de dur a terme polítiques actives per a derrocar aquests límits, que sovint s’imposen des de la realitat aliena d’aquestes persones. Si alguna cosa ens ensenyen aquestes persones és que la diversitat no té per què suposar una barrera o un límit i que hem d’apostar pel reconeixement de la seua persona, de la seua vàlua humana, de la seua formació, de les seues ganes per contribuir i transformar la societat, per damunt d’una visió purament assistencial que infravalora el seu potencial. Per això, cal treballar perquè l’orientació o identitat sexual tampoc en siguen un límit.

ENSENYAR, EDUCAR

Un matí, quan el nostre nou professor d'"Introducció al Dret", va entrar a la classe el primer que va fer va ser preguntar-li el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila:

- Com et diuen?

- Em dic Joan, senyor.

- Ves-te'n de la meua classe i no vull que tornes mai més! -va cridar el professor d'una manera molt desagradable. 

Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar s'alçà maldestre, arreplegà les seues coses i va eixir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats però ningú va dir res.

- Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis...? 

Seguíem espantats però a poc a poc vam començar a respondre a la seua pregunta: "Perquè hi haja un ordre en la nostra societat...". "No!", contestava el professor.

"Per complir-les"...  "No!" 

"Perquè la gent roín pague pels seus actes." "No!!! Però és que ningú sabrà respondre esta pregunta?!"

"Perquè hi haja justícia", va dir tímidament una xica. "Per fi! Això és... perquè hi haja justícia. I ara, per a què serveix la justícia?"

LES PENSIONS PUJARAN NOMÉS UN 0'25%, EL MÍNIM QUE PREVEU LA NOVA REFORMA DEL PP

• És el resultat d'aplicar el nou índex d'actualització de les pensions, però, es desconeix quines dades concretes s'han fet servir per a calcular-ho ni quin ha estat el seu resultat.
• El Govern decideix aplicar aquesta pujada, tot i que el projecte de llei comença ara el seu tràmit parlamentari.
• El Govern presenta uns pressupostos molt optimistes i plens de retallades.

La nova reforma de les pensions encara no està aprovada, però el Govern ja descompta la seua aplicació en els Pressupostos de 2014. L'any que ve, les pensions contributives només pujaran un 0,25%, el mínim que preveu la nova norma. A la pràctica, això vol dir que les persones que perceben una pensió perdran poder adquisitiu, ja que amb molta probabilitat la inflació acabarà l'any per damunt d'aquesta xifra, encara que molt per baix del que va estar en altres moments de l'any.

La pujada del 0,25 % procedeix de l'aplicació d'un nou índex d'actualització de les pensions que les deslliga de l'IPC. 

Per a calcular es té en compte la inflació, però també els comptes de la Seguretat Social. Amb tot, no se sap com s'ha aplicat aquesta fórmula, amb quines dades concretes ni quin ha estat el seu resultat, tot i que des del Govern asseguraven que un dels beneficis d'aquest nou índex era la transparència.

EUPV DE LLÍRIA: DEFENSORS DEL BENESTAR SOCIAL

Entenem el benestar social com un instrument coordinat amb altres iniciatives (ocupació, fiscalitat, habitatge, cultura) que poden possibilitar la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

Les iniciatives de benestar social i polítiques socials no han de caure en una mera dimensió assistencial i pal·liativa. Incidirem sobre les causes de la desigualtat i sobre els col·lectius més febles.

MAJORS, DISCAPACITATS I SALUT MENTAL

Pensem que caldria:

• Per la inexistència de places, cal crear una residència pública i gratuïta per a gent major de Llíria.
• Posar un Centre Especial d'Ocupació públic sostenible per a discapacitats físics i psíquics, que els done treball protegit i remunerat.
• Fer vivendes tutelades.
• Fer un Centre de Dia públic i gratuït en cada barri (el Barranquet, Reixuxena, la Sang, Mura, les Casetes Noves, el Pic, la Plaça de Pedralba) per a gent major, malalts d'Alzheimer, Parkinson i altres malalties mentals; amb menjador social, servei de tramitació d'ajudes, serveis mèdics, servei de transport i servei de respir familiar.
• Substitució del serveis d'ambulàncies on no siguen necessàries perquè el malalt pot accedir a un altre tipus de vehicle (turisme o furgoneta).
• Reivindiquem el compliment de Generalitat Valenciana en el desenvolupament de la Llei de Dependència i la dotació de pressupost suficient per part de les administracions.

CARTA ABIERTA A RAJOY: "ME CONDENAN USTEDES AL EXILIO"

Querido Presidente:

Le escribo mientras tramito mi baja en el régimen especial de autónomos. Soy una joven de 25 años, esa edad en la que el paro castiga especialmente a los jóvenes en este territorio que usted gobierna. Me licencié en Periodismo y ahora estoy estudiando un ciclo de grado superior de imagen (fotografía, vídeo, iluminación). Llevo trabajando como periodista desde segundo de carrera, cada vez con más dificultades. Este verano he tenido que hacerme autónoma para trabajar en un estudio de fotografía en el que me pagaban demasiado poco, tan poco que me da vergüenza hasta decir cuánto. 

Con su maravilloso plan para emprendedores jóvenes, si ahora me doy de baja los meses de bonificación en la Seguridad Social me siguen contando, por lo que la próxima vez que me dé de alta (si es que hay próxima vez), tendré que pagar el triple que ahora. No es que yo sea un caso especial, pero veo mi currículum lleno de experiencia, cursos complementarios y pone que hablo cinco idiomas. De hecho parte de mi verano lo he dedicado a recibir clases en una academia de alemán. De las siete personas de mi grupo, al menos cuatro se habían apuntado a alemán para abrir sus expectativas laborales fuera de nuestras fronteras.

UN PAPA HOMÓFOBO JUEGA AL DESPISTE (Y LE CREEN)

La salva de loas que los medios de comunicación han dedicado a las hipócritamente homófobas y reincidentes declaraciones del Papa (vuelve a decir lo que la hipócrita Iglesia viene diciéndonos a los homosexuales: si no practicas la homosexualidad y vives en castidad y vergüenza te toleramos), empeñándose en cortarlas y editarlas para intentar poner en su boca un mensaje tolerante que jamás ha dicho, es de manicomio. En un prodigioso ejercicio de corta y pega disléxico, los medios han entresacado la frase “¿Quién soy yo para juzgar a un gay?” como si el Papa estuviese hablando de los gays y el matrimonio homosexual en general y no de una retorcida respuesta a una pregunta sobre el escandaloso tema del la “mafia gay vaticana” o “lobby gay vaticano” que echó a Benedicto de la capital de la empresa inmobiliaria Vaticano S.A. (estafa inmobiliaria que vende parcelas en el más allá a precios de tu vida más acá).

Vamos a ver, lo que ha dicho este Papa tan dicharachero como liante (jesuita al fin) es exactamente lo mismo que viene diciendo la Iglesia en las últimas décadas. Vamos, esas mismas palabras las ha dicho Juan Pablo II y Benedicto… lo que la prensa limpiamierda vaticana no ha querido imprimir es la coletilla que sigue a esa insultante declaración: si un gay no practica sexo, se dedica a Dios (esclavo de la empresa) y vive en celibato y purgando su enfermedad, ¿quién soy yo para juzgarlo? Vamos, traducción: si un gay es tan gilipollas que se niega a sí mismo y su vida sexual, su sexualidad, su vida, su dignidad, y se dedica a proclamar la homofobia a los cuatro vientos, ¿quién soy yo para juzgar su traición?

Para los que quieran ver su alucinación como una novedad en la doctrina vaticana sobre los homosexuales, ese medio tan conocedor de la misma, el periódico cristofascista de Intereconomía, La Gaceta, lo explica en un artículo que es un grito desconcertado (el subtítulo podría ser: ¿pero qué se han fumado los medios seudo progres que no saben entender la declaración habitual que hasta nosotros hacemos?) con el título POLÉMICA INVENTADA: El Papa, sobre los homosexuales: puro Catecismo. El texto explica con datos qué ha querido decir el Papa:

• Las palabras del Papa Francisco sobre la homosexualidad siguen las líneas marcadas por el Catecismo de la Iglesia Católica en el caso de los gais y reiteran lo aprobado por Juan Pablo II, que cerró las puertas al sacerdocio femenino. 

• Sus palabras, que han levantado una gran expectación dejan sin embargo con un palmo de narices a quienes veían un “cambio de época” en la Iglesia. “El Catecismo de la Iglesia Católica explica y dice que no se debe marginar a esas personas y que deben ser integradas en la sociedad”, dijo el Papa. Y así es. 

• El catecismo dice en el apartado 2357 que un número apreciable de hombres y mujeres presentan tendencias homosexuales profundamente arraigadas y que “esta inclinación, objetivamente desordenada, constituye para la mayoría de ellos una auténtica prueba”. 

• “Deben ser acogidos con respeto, compasión y delicadeza. Se evitará, respecto a ellos, todo signo de discriminación injusta. Estas personas están llamadas a realizar la voluntad de Dios en su vida, y, si son cristianas, a unir al sacrificio de la cruz del Señor las dificultades que pueden encontrar a causa de su condición”, señala el Catecismo. El papa Bergoglio siguió esa línea a la hora de expresarse sobre los gais y no manifestó ningún comentario que fuese contrario o supusiese un cambio radical a lo que dice el Catecismo. 

• Este, apoyándose en la Sagrada Escritura, considera las relaciones homosexuales “depravaciones graves”, “actos intrínsecamente desordenados, contrarios a la ley natural y que no pueden recibir aprobación en ningún caso”.

EUPV DE LLÍRIA: DEFENSORS DELS SERVEIS PÚBLICS

En EUPV de Llíria estem convençuts que els serveis i les iniciatives públiques són i han de ser superiors en eficàcia i qualitat a les privades a l'hora de satisfer necessitats bàsiques, i som de l'opinió que eixes necessitats no es poden ni s’han de convertir en negoci lucratiu privat, malgrat les directives europees que van en eixa direcció. 

A este respecte, tenim un clar exemple a Llíria amb l'empresa encarregada del reciclatge i, paradoxalment i en contra dels seus interessos, del seu foment. Ningú ha vist ni tan sols un pamflet explicant i fomentant la separació en origen, però l'empresa passa factura religiosament i suposadament intenta estafar amb els peatges per augmentar el seu benefici.

Per què som necessaris en Llíria?

EUPV DE LLÍRIA: UN PROJECTE PER A LA NOSTRA CIUTAT

Les persones que formem part d'EUPV som conscients que les grans contradiccions socials es manifesten en el poble, però també sabem que és en el poble on es poden posar en marxa iniciatives i proposar alternatives que permeten abordar eixa realitat des d'una òptica distinta, més solidària i oberta, més compromesa i amb major participació social.

Apostem per la construcció d'un poble que s'enfronta als problemes amb la voluntat de solucionar-los, un poble que té com a prioritat atendre les necessitats de la ciutadania i que aspira a convertir-se en referent de convivència. 

Reforçar el nostre compromís amb la ciutadania i amb la justícia social és un dels reptes de la nostra formació política.

El poble que volem requereix autonomia política per a afrontar els nous reptes, capacitat d'intervenció en el poble i finançament suficient per a aportar solucions. Per això, per a nosaltres és imprescindible que acabe sent una realitat el procés de descentralització cap als ajuntaments, al temps que exigim reformes institucionals en l'àmbit del finançament local. Així, aconseguirem un Ajuntament autònom, fort i amb recursos que garantisquen la prestació de serveis bàsics de qualitat per a tota la ciutadania.

SOBRE DESNONAMENTS I EL COPAGAMENT FARMACÈUTIC ALS DISCAPACITATS

Sessió de control al president Fabra (Marga, Marina i Ignacio):

“EU repta al Consell a expropiar als bancs per aturar els desnonaments” 

"Quina és la política del Consell per a garantir el dret social a l'habitatge?" Amb aquesta pregunta oral adreçada al president de la Generalitat durant el Ple del 18 d'abril, la coordinadora general d'Esquerra Unida va posar de relleu la necessitat d'actuar urgentment contra els desnonaments al País Valencià, la segona autonomia en nombre d'execucions hipotecàries de l'Estat espanyol. Marga Sanz aprofità la sessió de control a Alberto Fabra per a exigir-li que no pose entrebancs en la tramesa de la proposició de llei, presentada pel seu grup, per a expropiar als bancs i oferir habitatges als desnonats.”