EUPV CONTRA LA TRANSFÒBIA

L’any 2006 va ser històric per a la lluita pels drets de les persones transsexuals, amb l’aprovació, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP, de la Llei d’Identitat de Gènere, que permetria modificar la inscripció en el Registre Civil sense el requisit previ de la intervenció quirúrgica. Aquest avanç ha suposat una millora en la situació i visibilització del col·lectiu transsexual, però també ha suposat un cost per a aquest: mantenir l’estigma de la transsexualitat com a trastorn, “disfòria de gènere”, diagnòstic necessari per a la modificació que permet la llei. Gràcies al treball i esforç d’alguns col·lectius LGTBI, el govern ha mostrat la voluntat de canviar-ho, encara que pareix que açò depén de la pròxima eixida el 2013 del nou manual de l’APA (American Psychiatric Association), el DSM-V, en la seua cinquena edició, que, per cert, ja té esborrany i no sembla que en canviarà molt la situació. Mantenir l’estigma de la transsexualitat com a trastorn mental suposa en la pràctica l’estigma d’un col·lectiu basant-se en un rígid sistema binari sexe-gènere, que imposa uns rols i models de conducta determinats. Per tant, aquelles persones que es comporten i adopten uns rols no vinculats a un sexe determinat són tractades com a malaltes, i necessiten ser “curades”.

En la transsexualitat açò significa entrar en un procés d’adequació del cos al gènere socialment percebut, oblidant la diversitat de vivències al voltant del cos i el gènere, que no sempre necessiten processos d’hormonació o cirurgia. Per açò, des d’Esquerra Unida del País València reivindiquem la immediata despatologització de la transsexualitat com a trastorn mental i diagnòstic necessari per a obtenir el canvi en el document nacional d’identitat, els requisits que s’exigeixen per a aquesta finalitat, i que açò no implique la pèrdua de drets actuals, com l’accés als tractaments corresponents en la Sanitat Pública.

A pesar de l’avanç en la lluita del col·lectiu transsexual, aquest es troba encara en una greu situació de discriminació, estigmatització i en risc d’exclusió social en diferents àmbits: laboral, educatiu, administratiu, mitjans de comunicació, etc. Per açò, no ens podem conformar, ens queda un llarg camí fins a la igualtat real, fins a aconseguir el vertader reconeixement de la diversitat, de les vivències i de la pròpia concepció de si mateixes de les persones transsexuals. Per això, és necessari partir del fet que la transsexualitat no és una malaltia a curar, la malaltia en tot cas és la transfòbia, que en molts àmbits encara continua exercint violència contra aquest col·lectiu. Es fa necessària, doncs, una llei integral que treballe activament contra aquesta forma de violència i discriminació, comptant amb l’esmentat col·lectiu, perquè sense les seues vivències, les seues idees o la seua experiència en l’activisme, no podrem tenir una llei que responga a la seua realitat, almenys no completament.

Esquerra Unida del País Valencià, des de la seua Àrea de Llibertat d’Expressió Afectivosexual, com a moviment polític i social, es compromet a treballar des de les institucions i el carrer, col·laborant activament amb els col·lectius LGTBI, assumint i sumant-se a la Campanya per la Despatologització, i de fer realitat una llei integral que lluite de forma activa contra la transfòbia i tots els seus mecanismes, però sense oblidar tampoc les respostes que hem de donar en matèria sanitària i laboral, entre altres. Així, les nostres propostes són:

SANITAT

• Cobertura del procés de reassignació de sexe, cobrint les despeses necessàries quan la persona haja d’anar a una altra comunitat per a completar aquest procés.
• Formació específica i general entorn de la trans-sexualitat, al personal sanitari i psicològic dels centres.
• Integrar i assessorar les famílies en el procés de reassignació de sexe.
• Permetre el procés de reassignació de sexe a partir dels 16 anys.
• Ampliar la cobertura del procés de reassignació de sexe a les persones estrangeres.

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

• Formar el personal de l’Administració pública en Diversitat-Transsexualitat, especialment en aquelles àrees on es fa indispensable.
• Participació activa per part de l’Administració en la sensibilització de la societat, com a forma de combatre i prevenir la transfòbia.

ÀMBIT LABORAL

• Formació/capacitació per a afrontar la discriminació laboral, així com campanyes en els llocs de treball per a prevenir.
• Mesures de discriminació positiva per a afavorir la integració laboral.
• Protegir els drets laborals en el procés de reassignació de sexe, com a situació de risc a l’hora de perdre un treball.

EDUCACIÓ

La transfòbia en les aules:

• Transsexualitat en Primària i Secundària: mètodes, curricula i recursos, així com una tutoria en diversitat que puga atendre les inquietuds i problemes que es puguen presentar en els centres.
• Transsexualitat en la Universitat: revisió de Plans d’Estudi.
• Formació del Personal Docent.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

• Sensibilitzar als mitjans de comunicació entorn del tractament de la transsexualitat.

PROSTITUCIÓ

• Promoure la mediació amb prostitutes transsexuals.
• Revisió de les ordenances municipals, que actualment persegueixen i penalitzen les prostitutes transsexuals.