SOBRE LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES ESCOLARS

El context social i familiar en què es desenvolupa l’educació ha canviat de manera significativa en els últims anys, afectant en gran manera la convivència escolar. 

A la complexitat de formar un alumnat cada vegada més divers, s’afegeix la dificultat de donar resposta als qui estan desmotivats o tenen actituds de rebuig cap al sistema escolar. 
Tot això complica la convivència en aules i centres, i suposa un esforç addicional per als docents, sense que haja estat compensat amb majors recursos educatius per a prevenir els problemes de convivència abans que sorgisquen els conflictes. 


Aquesta nova realitat requereix de solucions integrals, amb la implicació de tota la comunitat educativa i amb mesures com les següents:

• Elaboració d’un estudi-diagnòstic rigorós sobre la Convivència Escolar i els factors que hi incideixen, amb participació de tots els sectors de la comunitat educativa i de les administracions implicades.
• Pla autonòmic per a la millora de la convivència escolar, a proposta del Consell Escolar Valencià, en coordinació amb els Consells escolars comarcals o municipals, així com amb altres àrees o serveis (benestar social, joventut, salut…) que contribuesquen a una intervenció multiprofesional i integral: en centres i barris, amb famílies i tutors, i amb mesures de suport al professorat (formació, recursos d’aula, assistència lletrada gratuïta…).
• Proposem que l’Observatori Valencià sobre la Convivència Escolar siga un òrgan independent de l’administració, en què participen tots els sectors de la comunitat educativa i institucions implicades.
• Promoure l’entrada en els centres d’altres professionals (educadors i treballadors socials) com a membres de ple dret en els Claustres i Consells Escolars de centre.
• Mesures d’intervenció coordinades de totes les administracions locals i territorials (serveis socials, sanitat, mediació intercultural i de conflictes...).
• Programa específic de formació de tots els professionals implicats en els plans.
• Reformar la formació inicial del professorat d’Educació Infantil, Primària i Secundària per a incorporar apartats específics d’estratègies de resolució de conflictes.

Més i millors Programes de Convivència en els centres

• Plans de convivència escolar amb equips de mediació en els centres educatius que afronten els problemes de convivència, amb la dotació de personal qualificat, com a educadors i educadores socials i altres perfils professionals, a tots els centres públics perquè assessoren i donen suport a la comunitat educativa en la prevenció de situacions conflictives. És important impulsar mesures que afavoresquen la implicació de l’alumnat i del professorat en la millora de la convivència: tutories compartides, tutories afectives, tutories entre iguals, etc, així com mantenir i ampliar programes de compensació educativa (PASSE, PROA, PAE,…etc.).
• Difondre bones experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica (MRP), així com facilitar que el professorat dels centres que les han implantat puguen assessorar i donar suport a altres centres educatius.
• Ampliació i estabilitat de les plantilles i augment dels recursos materials dels centres per posar en marxa els Plans de Convivència. Tot açò significa més professorat per a suports, desdoblaments i disminució de ràtios, increment del temps de tutoria, temps per a tasques de coordinació, així com més personal d’administració i serveis i la incorporació d’altres perfils professionals: mediadors, educadors socials i de família.
• Promoure la implicació de l’alumnat, les famílies i les Associacions de Mares i Pares en l’elaboració de les normes de convivència i en la resolució de conflictes, així com en diverses activitats dels centres educatius, a fi de contribuir a la conscienciació de pares i mares de l’alumnat sobre la importància del respecte al professorat, donant suport i finançant la creació d’escoles de famílies en els centres educatius en horaris no lectius als qui puguen assistir ambdós membres de les famílies.