Mostrando entradas con la etiqueta laïcisme o Església. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta laïcisme o Església. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de noviembre de 2014

LA MADRE TERESA NO PREDICABA CON EL EJEMPLO

Un estudio elaborado por académicos canadienses demuestra que sus misiones eran verdaderas "casas de la muerte" y que los millones que recibió su fundación no se corresponden con el coste de sus obras de caridad


"Su manera dudosa de cuidar a los enfermos, sus contactos políticos cuestionables, su sospechosa gestión de las enormes sumas de dinero que recibió y sus puntos de vista excesivamente dogmáticas relativos, en particular, al aborto, la anticoncepción y el divorcio" han levantado recelos sobre una de las santas más aclamadas del siglo XX: la Madre Teresa de Calcuta. Según se desprende de un estudio de la universidades canadienses de Ottawa y Montreal, y del que se hace eco el diario del mismo paísUdemNouvelles, el mito de altruismo que rodea la figura de Agnes Gonxha, como se llamaba realmente, no se correspondería con la vida de una mujer que podría no haber sido tan santa como se ha dicho hasta ahora.
"En la búsqueda de documentación sobre el fenómeno del altruismo para un seminario sobre ética, uno de nosotros tropezamos con la vida y obra de una de las mujeres más célebres de la Iglesia Católica. La descripción era tan extática que despertó nuestra curiosidad y nos empujó a seguir investigando". Así lo explica el profesor Serge Larivée, que junto a Genevieve Chenard, ambos pertenecientes a la Universidad de Montreal, y a Carole Sénéchal, de la Universidad de Ottawa, publicaron a principio de este mes su estudio en la revista Studies in Religion/Sciences religieuses. Como resultado, los tres investigadores recopilaron 502 documentos sobre la vida y obra de la Madre Teresa. Después de eliminar 195 copias, consultaron 287 documentos para llevar a cabo su análisis, que representan el 96% de la literatura sobre la fundadora de la Orden de las Misioneras de la Caridad (OMC).

lunes, 24 de noviembre de 2014

MONSTRE VOLADOR D'ESPAGUETIS, PREGA PER NOSALTRES


Els fans del pastafarisme hem rebut una gran notícia: Àustria ha reconegut l'escorredor de pasta com a símbol religiós. És tot veritat de la bona. Els pastafaris, que n'hi ha des de 2005, practiquen una religió paròdica que adora al Monstre Volador d'Espaguetis com a déu creador. Un dels seus seguidors, l'austríac i "ateu militant" Niko Alm, ha aconseguit que les autoritats li expedisquen un carnet de conduir amb una foto en què llueix un colador al cap. Al seu país només es permet aparéixer en els carnets cobert per peces pròpies de pràctiques religioses, com els hàbits de les monges cristianes, els hiyabs de les dones musulmanes o els kippah jueus.
Alm assegura que per a aconseguir la gesta ha estat tres anys lluitant amb la policia, que el va obligar a dur a terme unes proves psiquiàtriques que demostraren que no estava tocat del perol. No obstant això, un portaveu policial ho nega tot: "La llicència estava llesta a l'octubre de 2009, però no va ser recollida. La foto no va ser aprovada per qüestions religioses. L'únic criteri que s'aplica en aquests casos és que la cara estiga completament visible", ha declarat Manfred Reinthaler a la BBC.


L'Església del Monstre Volador d'Espaguetis va sorgir com una burla atea del creacionisme, els defensors del qual opten per l'origen diví de la vida ("disseny intel·ligent", en diuen) i pretenen que aquest s'ensenye a les escoles com a alternativa a l'evolució. Els pastafaris creuen que si el déu cristià està present en les classes de ciència, també s'hauria de proposar com a possible creador al Monstre Volador d'Espaguetis: hi ha les mateixes evidències empíriques de l'existència de tots dos. El culte al MEV va tindre un gran boom a internet poc després de nàixer, i hui en dia compta amb milers d'adeptes a tot el món.
Simpatitzem amb aquesta religió per diversos motius. Com a fans de la pasta, adorar un bola voladora gegant d'espaguetis amb tomata i mandonguilles ens resulta molt atractiu. Al cel al qual van els pastafarians hi ha volcans de cervesa freda i strippers, mentre que a l'infern la cervesa està passada i els strippers transmeten malalties sexuals. També està bé que divendres siga el dia sagrat. Les festes de guardar pastafarianes són l'hòstia: la Pastover coincideix amb la Passover (pasqua jueva), i en ella es consumeixen ingents quantitats d'espaguetis en honor al Monstre Volador, mentre que en el Ramendan l'únic que es pot prendre durant el dia és ramen (una classe de fideu japonés).
Els pastafarians també honren al seu déu amb imaginatives creacions culinàries, com tacos d'espaguetis, galetes, 'cupcakes' i pastissos decorats amb figures del Monstre. És freqüent que aquest se'ls aparega en plats de pasta amb mandonguilles, torrades o fins i tot en fruiters. Per a l'Església del Monstre Volador d'Espaguetis, l'únic dogma és que no hi ha dogmes. I d'ací naix el major defecte que té aquesta religió: que no té escissions ni sectes.
"Ell bullí pels teus pecats", diu el cartell pastafarista.

lunes, 15 de septiembre de 2014

UNA SEXUALITAT COM DÉU MANA

El bisbat d'Alcalà donarà cursos de sexualitat. Al capdavant de tot, l'homòfob i masclista Reig Pla.

Laura Schlessinger és una coneguda locutora de ràdio dels Estats Units que té un programa en què dóna consells en directe als oients que criden per telèfon. Ja fa temps va saltar la polèmica (i més quan es barregen temes de religió i homosexualitat, on cada persona interpreta el que diu Déu i la Bíblia d'una manera diferent), quan la presentadora va dirigir la seua crítica cap als homosexuals.
Aquesta locutora ha dit recentment que l'homosexualitat és una abominació, ja que així ho indica la Bíblia al Levític, versicles 18:22, i per tant no pot ser consentida normal baix cap circumstància.
El que a continuació transcrivim és una carta oberta dirigida a la Dra. Laura escrita per un resident als Estats Units, que ha estat feta pública a Internet. Diu així:

lunes, 21 de abril de 2014

FRANCO BUSCAVA EL "GEN ROIG" DE LA INFERIORITAT


El psiquiatre franquista Antonio Vallejo Nágera va dirigir el 1938 un estudi sobre presoners de guerra per A determinar quina malformació porta al marxisme. ¿Conclusió? El marxisme espanyol es nodreix de les persones menys inteligents. La seua teoria del gen roig advocava per separar els nens i nenes de les seues mares roges per a evitar que es contaminaren del mal de les seues mares com a mesura preventiva, així com rebre una educació "curativa" dels vencedors i autèntics portadors de la raça espanyola.


Brigadistes presos en la batalla del Jarama.
El marxisme es nodreix de les persones menys intel·ligents de la societat. Aquesta va ser la principal conclusió d'Antonio Vallejo Nágera, cap dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit de Franco, qui durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra va realitzar una investigació amb presos de guerra, especialment brigadistes internacionals, per A determinar "les relacions que puguen haver entre les qualitats biopsíquiques del subjecte i el fanatisme polític-democràtic-comunista". És a dir, respondre als interrogants de si el roig naix o es fa i determinar quina malformació porta a un individu a adherir-se al marxisme.

"La perversitat dels règims democràtics afavoridors del ressentiment promociona als fracassats socials amb polítiques públiques, a diferència del que passa amb els règims aristocràtics on només triomfen socialment els millors", explica Vallejo Nágera en els informes publicats a la Revista Espanyola de Medicina i Cirurgia de Guerra amb el títol de "Biopsiquismo del Fanatismo Marxista".

Per a arribar a aquestes conclusions, Vallejo Nágera, primer catedràtic de la psiquiatria espanyola, va estudiar mitjançant tests psicològics i mesuraments antropomòrfics a presoners de guerra durant desembre de 1938 i octubre de 1939. Encara que el principal grup d'estudi van ser els membres de les Brigades Internacionals capturats, el doctor també va estudiar a presos espanyols processats per la seua participació a la República, a activistes catalans independentistes i a bascos. Els catalans eren especialment interessants perquè unien el fanatisme marxista i l'antiespanyolisme i els bascos perquè unien el catolicisme a l'element revolucionari.

Entre les seues conclusions també es troba la definició de la raça o esperit espanyol, que per a Vallejo Najera es tracta del "militarisme social, que vol dir ordre, disciplina, sacrifici personal, puntualitat en el servei, perquè la fiola militar tanca essències pures de virtuts socials, fortalesa corporal i espiritual". Per tant, per a millorar la raça espanyola, el règim franquista havia -segons les conclusions del seu psiquiatre- de buscar "la militarització de l'escola, de la Universitat, del taller, del café, del teatre, de tots els àmbits socials".


La "debilitat" de l'equilibri mental de la dona

Però si la raó que porta l'home a marxisme és la seua escassa intel·ligència, mal parada ix també la dona. Per a cercar una explicació a "l'activíssima participació del sexe femení en la revolució marxista", el psiquiatre va realitzar un estudi sobre 50 dones presoneres de guerra sota el títol d'Investigacions psicològiques en marxistes femenins.


jueves, 13 de marzo de 2014

A QUÈ ESPERA LA UE PER A INTERVINDRE MILITARMENT EN EL VATICÀ, L'ÚNICA MONARQUIA ABSOLUTA D'EUROPA?



L'única monarquia electiva del món i l'únic monarca absolut d'Europa. El binomi de la Santa Seu i l'estat de la Ciutat del Vaticà crea una entitat única en el món


El Papa abdicà. Que és el que fan els monarques. Perquè ell ho és, de monarca. Un monarca ben peculiar car és l'únic monarca electe del món i el darrer monarca absolut d'Europa. Normalment una monarquia fa passar de pares a fills el tron. En el cas del papat és evident que això seria impossible, tot i que en algun moment històric no ho va semblar pas tant. En qualsevol cas el Papa el tria el conclave en teoria entre tots els cristians, ja que qualsevol podria ser-ho, sigui bisbe o no.
Per a entendre la singularitat de la figura papal cal recordar que hi ha dues entitats diferents unides per ell. D'un costat hi ha la Santa Seu i de l'altra l'estat de la Ciutat del Vaticà.
L'estat de la Ciutat del Vaticà és l'estat més petit del món, amb uns vuit cents habitants. De fet l'estat, un poder terrenal com se sol dir en l'Església, és una reminiscència del que van ser els estats papals, territori del centre de la península itàlica que controlava el Pontífex. L'actual Estat de al Ciutat del Vaticà va nèixer el 1929 pel Tractat Laterà.


jueves, 6 de marzo de 2014

EL SABER "CIENTÍFICO Y ESTRUCTURADO" DE LA FE

  • La falta de lógica en los argumentos de la iglesia es frecuente. Su oposición a temas clásicos como el aborto y  la homosexualidad se apoya en argumentos pseudo-científicos tales como su supuesta “antinaturalidad”. 
  • Parece olvidar que en la naturaleza abunda tanto el aborto y la homosexualidad como el fratricidio y otras conductas cuestionadas. 
  • No es oportuno que la iglesia aluda al saber científico y estructurado de la fe para justificar la equiparación de la enseñanza religiosa con la educación en los demás saberes.


Las jerarquías de todas las religiones no dudan en apropiarse de conceptos ajenos con tal de ganar atractivo en un tiempo en que las iglesias y templos se están quedando vacíos. En ocasiones se llega a extremos que levantarían una sonrisa si no fuera por las injusticias que imponen al resto de la sociedad (creyentes o no). Es por ejemplo tragicómico que hace unos meses, en apoyo de la Ley de Educación impulsada por el ministro Wert y aprobada en solitario por el Partido Popular, la Conferencia Episcopal afirmara literalmente que “los profesores deben ser conscientes de que la enseñanza religiosa escolar ha de hacer presente en la escuela el saber científico, orgánico y estructurado de la fe, en igualdad académica con el resto de los demás saberes.”
Pocas cosas son más diferentes que la ciencia y la fe, y por tanto esta argumentación en pro de la igualdad académica no se sostiene bajo ninguna inspección directa basada en la lógica. Claro quela coherencia lógica no parece algo prioritario para una institución que durante dos mil años ha vivido entre el fasto y la intriga política mientras predicaba la humildad y la pobreza.


Antes de continuar, y para evitar malentendidos, debemos hacer una aclaración. A pesar de los enormes esfuerzos por controlar y reprimir la diversidad de interpretación y pensamiento, las diferentes iglesias no son instituciones monolíticas y homogéneas. En su seno hay, y siempre ha habido, una gran diversidad de sensibilidades y actitudes. Muchos son los religiosos y más aún los creyentes, por ejemplo, que han vivido en la pobreza, luchado por la justicia y denunciado los excesos de la iglesia. La iglesia ha dado grandes pensadores, y grandes hombres de ciencia han sido y son profundamente religiosos. Aunque hablemos de la iglesia por brevedad, nos referimos en general a la postura de la cúpula de estas instituciones religiosas y aunque tengamos mas presente el caso de la iglesia católica y España por ser nuestro entorno, mucho de lo que decimos se aplica a otras religiones y a distintos países.
Hablábamos de lógica, o mejor dicho, de falta de ella. La falta de la lógica más básica en los argumentos de la iglesia es algo frecuente hasta el punto de que a veces nos hacen dudar si no nos habremos perdido alguna clase  en el colegio (que no fuera de religión). Consideremos la oposición de la iglesia católica a dos temas ya clásicos como son el aborto y  la homosexualidad, y los argumentos pseudo-científicos que esgrimen para defenderla, como su supuesta “antinaturalidad”. Empecemos con el aborto inducido, que se ha practicado en todas las culturas desde que nuestra especie existe. ¿Es contra natura? Ingenuamente, se podría contestar que sí lo es. Si la mutación de un gen hiciera que las hembras portadoras de dicha mutación abortaran, iría el argumento, las hembras con esta mutación tendrían menos descendientes que las hembras sin la mutación, y por tanto la mutación desaparecería de la población. Pero ocurre que el argumento es incorrecto. Por supuesto, si la mutación conllevara el aborto obligatorio, si las hembras portadoras de dicha mutación no sacaran adelante ningún hijo, el argumento sería correcto. Pero, ¿y si la mutación conlleva el aborto selectivo


miércoles, 18 de septiembre de 2013

EL CALENDARI MUNDIAL: PERPETU, LAIC I CONTINUADOR DE LA TRADICIÓ CULTURAL

Fa un temps, a l'inici de curs anterior, en el Levante eixia açò:


Directores de instituto exigen 

un calendario «más pedagógico y menos religioso»


Responsables de centros y padres de alumnos se suman al debate reclamando trimestres homogéneos y no dependientes de cuándo cae la Semana Santa Educación rechaza introducir novedades y defiende los planes de trabajo habituales

Escolares valencianos en unas jornadas matemáticas.Abierta la «caja de los truenos» sobre la movilidad de las fiestas en la Comunitat Valenciana, los directores de los institutos públicos de educación secundaria (IES) retoman el debate en torno a la «reforma en profundidad» del calendario escolar para «racionalizarlo» y que atienda a criterios puramente pedagógicos además de organizativos y no a los religiosos, como ocurre desde hace décadas con Navidades y Pascuas, según indicaron ayer.

«La alternancia de los periodos lectivos y de los de vacaciones escolares no responde, en general, a criterios de racionalidad pedagógica ni de gestión de los centros; está sometido a variaciones en el calendario de algunas fiestas, como es Pascua, y presenta una mezcla de celebraciones civiles con otras de origen religioso o tradicional que no permite la estabilidad», explicó el presidente de la junta de la Associació de Directors d'IES, Vicent Baggetto.
De hecho, si la Semana Santa «cae» en marzo, como a veces ocurre, los alumnos tienen pegadas las fiestas de Fallas y Pascuas y dos meses y medio lectivos mientras que si toca a finales de abril, durante tres meses y medio no tienen descanso.
En opinión de los directores, «en un momento en que, desde los poderes públicos, se ha puesto encima de la mesa la supresión de los denominados puentes y el traslado de festivos a lunes, parece más que razonable volver a pedir con los diversos interlocutores la reforma en profundidad del calendario escolar».
La propuesta está respaldada por la Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos (FAPA) de Valencia y Provincia, siempre que «sea un debate serio y se tenga en cuenta nuestra opinión», indicó ayer a Levante-EMV su presidenta, Remei Santacatalina. «Que el calendario no se adapte a las fiestas religiosas y se intente que las tres evaluaciones tengan periodos de tiempo similares sería preferible para los niños en vez de las etapas actuales de tres meses y luego cuatro», afirmó esta representante de organizaciones de padres.


Doncs bé, millor encara: tenim el CALENDARI MUNDIAL.

Mostra del calendari perpetu i laic

El Calendari Mundial és una proposta de reforma a l'actual calendari gregorià, creada per Elisabeth Achelis, de Brooklyn (els Estats Units), el 1930. Està compost per 12 mesos i és un calendari etern amb trimestres iguals. És etern, o perpetu, ja que tots els anys són iguals. Per exemple, un 9 d'octubre sempre serà dilluns o un 1r de maig sempre dimecres.


viernes, 6 de septiembre de 2013

BOUS AL CARRER A PARTIDORS: LA TEOLOGIA SENSE LLEI DEL BEATERI DEL REMEI


Si fa poc parlàvem dels BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL, ara és normal que fem la mateixa amb els bous de la part d'Avall. Igual que als de la col, als de la carabassa. 
No ho fem per una qüestió de neutralitat tal com faria l'ajuntament a l'hora d'organitzar els protocols d'una processó interparroquial, sinó per un laïcisme militant que ens porta a denunciar les hipocresies de l'Església catòlica i la dels seus devots i devotes.

I és que en les festes organitzades ara a principis de setembre en honor a la mare de déu del Remei, a la Trinitat i a sant Joan de Mata, també faran bous al carrer, i també n'embolaran. La teoria de l'Església al voltant de la tortura als animals no lliga amb la pràctica d'esta institució. Per la seua banda, la posició dels parroquians i parroquianes, que no poden concebre festa sense crueltat, és inamovible. Este dissabte, novament, el beateri de Partidors i rodalia i el beateri del Raval deixen de costat la seua perpètua rivalitat per a mantindre una unitat d'acció davant del Vaticà més místic: que els animals també siguen criatures del seu déu, això, els la bufa.

L'Església sempre ha paregut contrària als espectacles de mort i vanitat humana, almenys en l'escrit, com es veu en la butla promulgada l'1 novembre de 1567 per sant Pius V. La butla «De Salutis Gregis Dominici» ens diu: 

«Atés que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i caritat cristiana i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, prohibim terminantment baix pena d'excomunió als que permeten la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguen a terme». 
«I si algú morira allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica. Prohibim baix pena d'excomunió que els clergues que hagen rebut ordres sagrades prenguen part en aquests espectacles. Queden prohibides les corregudes de bous encara que siguen, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat de l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual i obres piadoses, i no amb aquesta classe de diversions».


lunes, 26 de agosto de 2013

EUPV DE LLÍRIA: PER UNA EDUCACIÓ LAICA I CRÍTICA


Els alumnes del País Valencià estan a la cua de l'Estat espanyol pel que fa a coneixements, segons estudis recents, i per a més desgràcia en el marc d'un país on obtenim un dels pitjors resultats de la Unió Europea, segons el prestigiós informe PISA. 

Ací, a Llíria, l'assignatura Educació es portaria el suspens més sonor, on l'oferta privada supera la pública, on hi ha instituts públics amb uns ruïnosos barracons i uns centres públics de primària massificats i amb instal·lacions precàries. 

La situació de l'ensenyança a Llíria resulta un verdader escàndol, i si bé les solucions han de vindre de Conselleria, l'Ajuntament posseeix les ferramentes necessàries per a pal·liar-ho, però amb el seu silenci es converteix en còmplice del retard i del caos de la nostra ensenyança pública ja que la privada-concertada gaudeix ací de molt bona salut (això sí, amb fons públics!).
  • Exigim que no es demore la construcció de l'escola de 0 a 3 anys, projectada en les ruïnes de la Cultural, i que siga pública, gratuïta i amb horari laboral.
  • Cal  crear una xarxa d'escoletes que done cobertura i resposta a esta demanda educativa i familiar pels diferents barris del municipi. Esta xarxa d'escoletes també ha de servir de ludoteca amb un horari més ampliat.
  • Els dos centres públics de primària de Llíria estan en una situació de màxima urgència i resulta un clamorós insult mantindre'ls en l'estat en què es troben. Reclamem la seua rehabilitació, ja que els dos edificis són vetustos, saturats, disposen d'un material antiquat, no tenen un espai suficient per al pati, el menjador, o per a la pràctica de l'esport. Òbviament no reuneixen ni les mínimes condicions materials per a garantir un bon ambient de treball.
  • Els alumnes de compensatòria –amb dificultat d'escolarització– no estan degudament repartits entre els centres públics i privats-concertats. Per tant, el consell municipal d'escolarització ha d'actuar fermament.
  • Demanem que l'Ajuntament dispose d'un terreny adequat per a ubicar un tercer centre de primària públic.
  • Proposem ampliar el bo d'ajuda per a material escolar, comprant en botigues de Llíria.
  • Cal crear un fons de gratuïtat de llibres als centres escolars promovent la reutilització, la solidaritat i l'atenció del medi ambient.
  • Els dos IES de Llíria són insuficients per donar cabuda a l'ensenyança secundària. L'Ajuntament ha de preveure els terrenys per a un tercer centre de secundària.
  • El Consell Escolar Municipal, que només actua per a l'escolarització, ha de dinamitzar molt més el seu funcionament. L'Ajuntament ha de ser partícip i oferir solucions sobre l'estat actual dels nostres centres escolars, però també proposar idees més concretes, com per exemple la posada en marxa de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) o Cicles Formatius que puguen d'alguna manera pal·liar el fracàs escolar i garantir una mínima formació per als alumnes amb dificultats.
  • L'Escola de Persones Adultes i l'Escola d'Idiomes segueixen sense tindre una ubicació pròpia i van de prestat. La demanda obliga a les instàncies acadèmiques i a l'Ajuntament a solucionar ja el problema amb noves instal·lacions que alberguen estes dos escoles i una extensió de la UNED.


viernes, 23 de agosto de 2013

BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL


Beneïts siguen els animals! L'Església diu que sant Francesc d'Assís estimà totes les criatures de Déu i seguí el seu exemple de bondat, misericòrdia, compassió i amor per tota la creació. No obstant això, no n'hi ha gens de bondat ni compassió en les festes religioses on està present la seua figura.

Vista del barri del Raval des de la costera de Sant Miquel
En esta societat que diu estimar tots els sers vius, quin és el tracte que reben la gran majoria dels animals? 
És més, preguntem-nos pels dubtes més propers, pels dubtes que ens són propis.
Quin és el tracte que reben els animals en les festes de la Puríssima (o en les de Sant Vicent, el Remei o Sant Miquel)? Quina és la coherència d'un veïnat que se sent catòlic, apostòlic i romà i menysprea la vida d'esta manera? Quin és el nivell moral d'un/a ravaler/a que diu honrar a sant Francesc d'Assís i disfruta com un/a descosit/da dalt o baix d'una tanca? 
Però no vos calfeu massa el cap, toreros, que esteu d'enhorabona. Demà comencen els espectacles taurinoculturals (terme encunyat pel PP al M.I. Ajuntament de Llíria) en les festes de la Puríssima. 

Amb tot, si voleu, també podeu llegir una miqueta. El Càntic de les Criatures (en italià Cantico delle creature, en llatí Laudes creaturarum), també conegut com Càntic del germà Sol, és un càntic religiós cristià compost per sant Francesc d'Assís en dialecte umbre a finals de l'any 1224 o principis del 1225, quan es trobava malalt i quasi cec, com una lloança a totes les criatures terrenals així com a les forces de la natura. Benvolguts/des conciutadans/es de catòlica devoció, vos en reproduïm un fragment perquè el reseu quan el bou envestisca: 

sábado, 3 de agosto de 2013

UN PAPA HOMÓFOBO JUEGA AL DESPISTE (Y LE CREEN)



La salva de loas que los medios de comunicación han dedicado a las hipócritamente homófobas y reincidentes declaraciones del Papa (vuelve a decir lo que la hipócrita Iglesia viene diciéndonos a los homosexuales: si no practicas la homosexualidad y vives en castidad y vergüenza te toleramos), empeñándose en cortarlas y editarlas para intentar poner en su boca un mensaje tolerante que jamás ha dicho, es de manicomio. En un prodigioso ejercicio de corta y pega disléxico, los medios han entresacado la frase “¿Quién soy yo para juzgar a un gay?” como si el Papa estuviese hablando de los gays y el matrimonio homosexual en general y no de una retorcida respuesta a una pregunta sobre el escandaloso tema del la “mafia gay vaticana” o “lobby gay vaticano” que echó a Benedicto de la capital de la empresa inmobiliaria Vaticano S.A. (estafa inmobiliaria que vende parcelas en el más allá a precios de tu vida más acá).
Vamos a ver, lo que ha dicho este Papa tan dicharachero como liante (jesuita al fin) es exactamente lo mismo que viene diciendo la Iglesia en las últimas décadas. Vamos, esas mismas palabras las ha dicho Juan Pablo II y Benedicto… lo que la prensa limpiamierda vaticana no ha querido imprimir es la coletilla que sigue a esa insultante declaración: si un gay no practica sexo, se dedica a Dios (esclavo de la empresa) y vive en celibato y purgando su enfermedad, ¿quién soy yo para juzgarlo? Vamos, traducción: si un gay es tan gilipollas que se niega a sí mismo y su vida sexual, su sexualidad, su vida, su dignidad, y se dedica a proclamar la homofobia a los cuatro vientos, ¿quién soy yo para juzgar su traición?
Para los que quieran ver su alucinación como una novedad en la doctrina vaticana sobre los homosexuales, ese medio tan conocedor de la misma, el periódico cristofascista de Intereconomía, La Gaceta, lo explica en un artículo que es un grito desconcertado (el subtítulo podría ser: ¿pero qué se han fumado los medios seudo progres que no saben entender la declaración habitual que hasta nosotros hacemos?) con el título POLÉMICA INVENTADA: El Papa, sobre los homosexuales: puro Catecismo. El texto explica con datos qué ha querido decir el Papa:
  • Las palabras del Papa Francisco sobre la homosexualidad siguen las líneas marcadas por el Catecismo de la Iglesia Católica en el caso de los gais y reiteran lo aprobado por Juan Pablo II, que cerró las puertas al sacerdocio femenino. 
  • Sus palabras, que han levantado una gran expectación dejan sin embargo con un palmo de narices a quienes veían un “cambio de época” en la Iglesia. “El Catecismo de la Iglesia Católica explica y dice que no se debe marginar a esas personas y que deben ser integradas en la sociedad”, dijo el Papa. Y así es. 
  • El catecismo dice en el apartado 2357 que un número apreciable de hombres y mujeres presentan tendencias homosexuales profundamente arraigadas y que “esta inclinación, objetivamente desordenada, constituye para la mayoría de ellos una auténtica prueba”. 
  • “Deben ser acogidos con respeto, compasión y delicadeza. Se evitará, respecto a ellos, todo signo de discriminación injusta. Estas personas están llamadas a realizar la voluntad de Dios en su vida, y, si son cristianas, a unir al sacrificio de la cruz del Señor las dificultades que pueden encontrar a causa de su condición”, señala el Catecismo. El papa Bergoglio siguió esa línea a la hora de expresarse sobre los gais y no manifestó ningún comentario que fuese contrario o supusiese un cambio radical a lo que dice el Catecismo. 
  • Este, apoyándose en la Sagrada Escritura, considera las relaciones homosexuales “depravaciones graves”, “actos intrínsecamente desordenados, contrarios a la ley natural y que no pueden recibir aprobación en ningún caso”.

domingo, 21 de julio de 2013

EUPV EXIGEIX AL CONSELL QUE REBUTGE L'EXCLUSIÓ DE LESBIANES I DONES SOLES DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA PÚBLICA

Esther L. Barceló (EU): “Tenim constància que aquesta discriminació intolerable ja s’està aplicant al País Valencià”
La diputada autonòmica d’Esquerra Unida, Esther López Barceló, ha reclamat al Consell que rebutge de manera clara i sense tebieses la proposta que ha formulat el Ministeri de Sanitat, en la què deixen fora dels tractaments de reproducció assistida a les dones soles i a les lesbianes. 
“Aquesta mesura és absolutament vomitiva, discriminatòria, masclista i homòfoba i retrata molt bé quin tipus de gent ens governa. La màxima del PP ésredueix a recuperar la dona submisa i dependent de l’home, pròpia de la secció femenina. Pilar Primo de Rivera estaria orgullosa d’una bona alumna com la ministra Ana Mato”. 

Esquerra Unida denuncià fa aproximadament un any que aquesta discriminació ja estava produint-se en la sanitat pública valenciana. La formació d’esquerres presentarà ara una Proposició No de Llei en Les Corts, “no sols per a que es rebutge la proposta del Govern actual, sinó perquè s’ature la discriminació que ja està produint-se”.

domingo, 30 de junio de 2013

EUPV DEMANA UNA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA

Blanco: "Fou un autèntic malbaratament de recursos públics fruit de la megalomania de Camps i de les trames corruptes vinculades al PP"


EU ha demanat una comissió d’investigació en Les Corts sobre les "massives irregularitats" en la gestió dels fons públics invertits en la visita del Papa Benet XVI a València en 2006. El diputat recorda que la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, creada per la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a organitzar la visita de Benet XVI, encara no s’ha pogut liquidar pel forat de més de 4 milions d’euros que arrossega.

El portaveu adjunt d’EUPV ha registrat hui una proposta de comissió d’investigació en Les Corts sobre les "massives irregularitats" en la gestió dels fons públics invertits en la visita del Papa Benet XVI a València en 2006. Blanco ha demanat que es "depuren responsabilitats polítiques" perquè un "presumpte grup de delinqüents organitzats va aprofitar la visita del papa per a furtar i forrar-se a costa de l’erari públic".

"De tots els viatges del Pontífex, l’únic que ha acabat als tribunals és el que organitzaren Camps, Cotino i Garcia Gascó", ha afegit el portaveu adjunt d’EUPV, qui també ha declarat que "volem saber quant s’ha gastat exactament en la visita del Papa, perquè fins ara les xifres ballen prop dels 15 milions d’euros".

El diputat recorda que la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, creada per la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a organitzar la visita de Benet XVI, encara no s’ha pogut liquidar pel forat de més de 4 milions d’euros que arrossega. "El Consell es nega a donar informació detallada dels comptes d’aquesta Fundació adduint que és privada, malgrat que són les tres administracions publiques les que posaven la pasta i l’Arquebisbat qui la presidia", critica Blanco, que considera que aquesta és una de les qüestions que haurien d’aclarir-se en la comissió d’investigació.



miércoles, 27 de marzo de 2013

EL BON PASTOR DE LLÍRIA I EL BON RAMAT DE LLÍRIA



Quin dia caurà l'església del Bon Pastor?
Tan beats que són els del PP, i d'ella no se'n recorden?


La restauració de la Ca la Maedéu, portada a terme per jóvens feligressos de l'església de l'Assumpció, no ha de ser el model per a la rehabilitació i posada de relleu de l'església del Bon Pastor, un exemple excepcional d'arquitectura gòtica.

Llíria necessita tindre en bones condicions el seu patrimoni arquitectònic, i no només perquè d'això depén el turisme sempre incipient de la nostra ciutat, sinó perquè perdent la nostra memòria urbana i arquitectònica ho estem perdent tot.
  • No volem restauracions fetes per mans inexpertes ni intervercions hostils.
  • No volem la replaça de Bon Pastor plena de cotxes ni amb trànsit rodat.
  • No volem les apropiacions indegudes de l'Església. Tampoc la del Bon Pastor. Si l'alçaren llirians anònims, per als llirians anònims ha de ser la seua propietat.

Replaça del Bon Pastor, on abans l'edifici continuava (l'hospital medieval)

L'altra vista de la replaça, plena de contenidors i cotxes

Detall del cantó

Detall del cantó de la cornisa

Vista de la frontera de l'església del Bon Pastor, amb contenidor inclòs

viernes, 15 de marzo de 2013

PERIODISMO IDÓLATRA PARA EL PAPA

HABEMUS PAPA!

Una gaviota posada en la chimenea del Vaticano fue el augurio de la sorpresa del papa Paco. El ancestral mensaje del humo blanco precedió a la resurrección de la cuenta de Pontifex en Twitter para anunciar el comienzo de un nuevo papado en la vieja lengua latina de la iglesia. Sorpresa. Más de 130.000 tuiteos por minuto saludaron al pontífice. Sólo un adelanto en el diario argentino La Nación previó la elección del cardenal Jorge Mario Bergoglio. La primera elección de un papa vista por su predecesor por televisión, donde la cobertura de la resolución del cónclave lo inundó todo. El papa emérito Benedicto XVI contempló a su sucesor desde su retiro de Castel Gandolfo. El pionero en apostolar desde las redes sociales quizá se sorprendió al ver los perfiles falsos que se abrían con el nombre del ungido.
Francisco es el primer papa elegido en la era de internet móvil. Cuando gran parte de los católicos usan las redes sociales. Cuando las tertulias y los talk shows imponen en las televisiones del mundo su letanía. Cuando la presión de la información en tiempo real sumerge a medios digitales y convencionales de una cobertura que evidencia las debilidades de un periodismo a menudo vacío, insustancial y alejado del interés real de su público.
Joseph Ratzinger, elegido en 2005, fue el único pontífice cuya elección se sometió al ciclo de la información y el entretenimiento en tiempo real. Juan Pablo II, el papa más mediático, acostumbró a los medios a su presencia y sus palabras, pero cuando el cónclave lo eligió la CNN no había nacido y faltaban muchos años para la hiperrealidad acelerada de las redes sociales.

¿Está justificada la enorme cobertura mediática del cónclave? ¿Ha sido adecuada? ¿Responde al perfil de cada medio?

lunes, 28 de enero de 2013

UN NOU ECCEHOMO EN LLÍRIA?




Ca la Maedéu, una mostra més de la desídia de l'Església amb l'arquitectura monumental de la nostra ciutat, que té immobles dels quals no se'n pot fer càrrec adequadament o dels quals s'ha apropiat la titularitat. 
I també de la desídia del PP, que seran molt beats però de la Maedéu només que se'n recorden en Setmana Santa.

Fan por... 
Ara resulta que de la restauració del patrimoni llirià s'encarreguen els joves feligressos de la parròquia de l'Assumpció. La qüestió és que volen "un espai adequat per a les seues necessitats espirituals", un garito, vaja, i este els ve de perles. Sort que tot ho supervisaran "tècnics especialistes en restauració"...!

viernes, 25 de enero de 2013

EL GOVERN VALENCIÀ DEL PP OFEREIX ALS PROFESSORS UN CURS DE FORMACIÓ DOCENT SOBRE APARICIONS MARIANES I MIRACLES


Esquerra Unida del País Valencià denuncia que el Servei de Formació del Professorat de la conselleria d'Educació oferisca aquest curs, organitzat pel bisbat d'Alacant



El grup parlamentari d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha denunciat que el Servei de Formació del Professorat d'Alacant (CEFIRE) ofereix un curs sobre aparicions i miracles de la Mare de Déu. Aquest curs, oferit al professorat de la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, començarà el 7 de febrer i acabarà el 14 de març. Un total de 69 persones han sol·licitat cursar aquest mòdul, però tan sols hi ha 60 places.

Segons la web del CEFIRE, aquest curs té com a objectius "presentar els elements que configuren la presència del cristianisme i reflexionar sobre la validesa del missatge de Jesucrist en el nostre temps". Els 60 professors que n'obtinguen una plaça hauran de fer aquest curs de 60 hores organitzat pel bisbat d'Alacant.