L´HIPOTECA MEDIAMBIENTAL QUE HEM DE PAGAR TOTS ELS LLIRIANS I LLIRIANES: LES URBANITZACIONS

Els promotors immobiliaris s’han convertit en els autèntics dissenyadors de l’urbanisme valencià, amb la complicitat dels ajuntaments i del govern autonòmic i amb l’ajuda de la legislació vigent. Aquest urbanisme del promotor és un model especulatiu i depredador del territori que no respon a l’interés comú de la societat, sinó a l’enriquiment ràpid d’uns pocs gràcies a les grans reclassificacions de terrenys rústics (i sovint a costa dels petits propietaris).

El resultat està ben a la vista: només entre 1990 i 2000, la superfície urbanitzada al País Valencià va crèixer quasi un 50%, omplint encara més d’asfalt, rajols i formigó el territori.

Aquest procés es va intensificar en els últims temps, abans de l'esclafit de la bombolla urbanística, en què es varen presentar centenars de programes d’actuació integrada que pretenen reclassificar milers d’hectàrees de terrenys agrícoles, sense ni tan sols respectar les terres més fèrtils ni l’entorn dels principals espais naturals.

Ens hem precipitat així cap a un model de ciutat difusa, on les urbanitzacions s’escampen com una taca d’oli, difuminant els límits entre la ciutat i el camp, i separant cada volta més els espais destinats a les diferents activitats: residencial, productiva, serveis, compres, oci, etc. Especialment negatives són les urbanitzacions que suposen un creixement massiu de població (duplicant o triplicant el nombre d’habitants de pobles menuts) o que es construeixen a quilòmetres dels nuclis de població.

Es tracta d’un model amb un fortíssim impacte ambiental (major encara en les urbanitzacions de baixa densitat): enorme consum d’aigua, destrucció desmesurada de terrenys agrícoles, aïllament dels ecosistemes naturals, augment de les emissions de contaminants i alt cost energètic per la gran dependència del cotxe, saturació de les infraestructures, etc. Un model, en definitiva, que atempta contra el medi ambient i la cohesió social, que hipoteca la qualitat de vida de les generacions futures i que trastoca la identitat del País Valencià.

EUPV DE LLÍRIA: PER UN NOU URBANISME

En Esquerra Unida volem aconseguir un espai públic accessible per a totes les persones; que la gent amb més dificultats, com la gent major, els xiquets i els discapacitats puguen gaudir d'un municipi habitable, sense barreres arquitectòniques.

És necessari el canvi de mentalitat respecte al tant anomenat creixement econòmic i urbanístic neoliberal, causant de la desaparició del nostre paisatge natural, de l'ocupació dels nostres espais tradicionals per espais macrourbanitzats, insostenibles i innecessaris. Així com l'absurda idea de traure's de la mànega polígons industrials que només beneficien als especuladors.

Volem treballar no només des de l'Ajuntament, sinó també des del carrer, afavorint l'ordenació natural i equilibrada del nostre poble, amb unes idees clares que amb la vostra ajuda poden ser realitat.

Per una reorganització de la xarxa viària del casc històric de Llíria.
Per la protecció, delimitació i consolidació del perímetre sud del casc urbà de Llíria.

LA URBANITZACIÓ D'EDETA, ATRAPADA PER AIGÜES FECALS

Els veïns d'Edeta, empantanats des de fa dos anys per aquesta situació

La quasi totalitat de veïns de la urbanització Edeta de Llíria, porten dos anys empantanats en una obra que havia d'haver estat resolta en tan sols 12 mesos i que encara ara no s'hi veu el remat.

Aquesta obra d'urbanització que se suposava que anava a millorar la qualitat de vida del veïnat, no els ha provocat més que maldecaps que no ha sabut resoldre l'Ajuntament ni els representants de l'agent urbanitzador, l'empresa Cobra.

Amb motiu de les pluges viscudes durant aquests darrers dies, hi ha hagut parcel·les negades per fang i aigües fecals que ha vessat el col·lector de pluvials. S'ha observat com el recentment estrenat pou de recollida de pluvials, en compte d'absorbir l'aigua de pluja caiguda, aboca cap al carrer les aigües fecals procedents del col·lector general provinent des de la urbanització Xelardo.

Col·lectors

TOTA SUPERFÍCIE URBANITZABLE QUE NO S'HAJA DESENVOLUPAT HA DE TORNAR AL SEU ESTAT HABITUAL

PAI de Barba-séquia en Llíria

• El sòl ja classificat té uns valors de mercat, que també s'han col·locat al costat dels actius tòxics, i revertir aquesta situació generaria una pèrdua de valor molt notable. El procés, lent, requeriria en molts casos acudir als tribunals.
• 
  

  De 2000 a 2006, el sòl ocupat es va incrementar en 30.000 hectàrees per any, a un ritme de 3,37 hectàrees per hora.
• Ara no hi municipi mediterrani que no tinga un llit de riu o rambla construït i això augmenta enormement la vulnerabilitat de les persones.
• Mentre els constructors s'atrinxeren, guardant posicions i esperant millors anys, ecologistes i geògrafs reivindiquen la necessitat de protegir l'excedent de sòl urbanitzable

En temps en els quals els ajuntaments no compten amb plusvàlues de la construcció per tal de millorar els serveis que es presten als ciutadans toca racionalitzar i reclassificar. La tendència urbanística és crear xarxes urbanes més espesses on els serveis siguen més econòmics, recuperar centres històrics o eixamples i afavorir polítiques de lloguer. A l'Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes parlen d'una paralització dels nous processos d'ocupació. "Hi ha por a fer comunitats de veïns", diu Sebastià Grau, el seu president.

Una macrourbanització amb tot just una desena de residents tindria unes quotes enormes, independentment de la por als impagaments. L'últim informe del Defensor del Poble alerta d'un increment de les queixes de ciutadans que viuen en urbanitzacions sense consolidar, en què no passa el correu o no compten amb els serveis més essencials perquè no hi ha diners ni població suficient per a contractar-los.

De 2000 a 2006, el sòl ocupat es va incrementar en 30.000 hectàrees per any, a un ritme de 3,37 hectàrees per hora, segons dades d'un estudi de 2012 del desaparegut Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya. "Estem pagant per aquest model, però encara no hem valorat bé aquesta ocupació i les seues conseqüències", creu Luis Jiménez, exdirector d'aquest organisme. El cas de Seseña és un dels més palpables.

Un estudi de la Universitat Complutense, realitzat amb dades del 2012, conclou que la despesa lumínica s'ha duplicat en els últims cinc anys. On resulta més car és en els municipis de menys de 200.000 habitants, que van voler competir amb les grans ciutats, on resulta molt més barat tindre llum.

La bogeria de la rajola féu que Espanya fóra l'estat europeu que més sòl urbà fabricà entre 2000 i 2006, segons un recent estudi de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA per les sigles en anglés). Una sèrie de mesuraments fets per satèl·lit han permés concloure que va acaparar en aquest període el 24% del terreny que es va urbanitzar a la Unió Europea. La segueixen França, amb un 12% i Alemanya, amb un 9%. La crisi ha aconseguit frenar aquesta tendència, per alleujament de les terres verdes i de cultiu i algunes de les espècies que hi viuen. Però ha deixat sòl qualificat com edificable per 35 o 40 anys, a un ritme mitjà baix d'unes 150.000 habitatges anuals, segons dades del Sistema d'Informació Urbana, dependent del Ministeri de Foment. O siga, 709.577 hectàrees rescatables per a la natura.

PAI de la Closa, en Llíria

Aquesta gran bossa urbanitzable és la que els ecologistes volen rescatar aprofitant l'aturada de la rajola. És a dir, tornar a qualificar com a sòl rústic aquell per al qual no es preveja un ús immediat. No serà fàcil, hi ha diners pel mig, o la promesa de diners futurs. "Aquest sòl ja classificat té uns valors de mercat, que també s'han col·locat al costat dels actius tòxics, i revertir aquesta situació generaria una pèrdua de valor molt notable", explica Rafael Mata Olmo, catedràtic de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat Autònoma de Madrid. Tampoc podria fer-se al·ludint simplement al fet que no hi ha expectatives de desenvolupament o que tenen un gran valor ambiental, afegeix. El procés, lent, requeriria en molts casos acudir als tribunals.

PAI de Carrasses, en Llíria

En l'organització Seu Bird Life recorden els seus intents infructuosos per comprar terrenys agrícoles a la zona d'Alcalá d'Henares (Madrid) amb la intenció de recuperar el xoriguer petit. Els va ser impossible. "Els propietaris no perdien l'esperança que aquest sòl fóra requalificat i aconseguir un major aprofitament", explica José Luis Atienza. L'organització conservacionista, molt activa judicialment, detecta ara, però, "cert interés judicial" per revisar els sòls catalogats com urbanitzables i tornar a protegir-los. "Estem sol·licitant que es preserven i en general es concedeix", diu Atienza. L'ONG també ha demanat als partits polítics que s'incloga una clàusula en la Llei del Sòl perquè tota superfície urbanitzable que no s'haja desenvolupat en 10 anys torne al seu estat habitual.

"El nostre estil de vida associat a un gran consum està pressionant la terra", assegura Hans Bryninckx, director de l'Agència Europea del Medi Ambient. Però més enllà de la proporció de terra que es cobreix amb ciment hi ha un altre efecte: les carreteres i altres infraestructures estan erosionant progressivament hàbitats molt valuosos amb grans conseqüències per a les espècies més amenaçades d'Europa.

PAIs a l'oest del nucli urbà de Benaguasil

En el cas d'Espanya, les zones urbanes han usurpat terrenys principalment agrícoles. Les més afectades per l'ocupació artificial han estat Madrid, la costa mediterrània (Alacant, València, Múrcia, Illes Balears i especialment Castelló), àrees estratègiques de Saragossa, zones properes a grans nuclis, com Toledo, o ciutats que partien amb una ocupació molt baixa, entre les quals destaquen Ourense o Valladolid. Aquests creixements, advertits en un treball de Cristina Zamorano realitzat el 2012 per l'extint Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya, s'han confirmat al mapa recentment traçat per l'Agència Europea de Medi Ambient.

RECORREN AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA EL PAI DE LA CLOSA, AUTORITZAT TRES DIES ABANS DE LES ELECCIONS DE 2011

• Recorren al TSJ el PAI de l'eixida a Benissanó de Llíria autoritzat tres dies abans de les eleccions de 2011
• El pla de reparcel·lació s'aprovà l'agost de 2010 en una junta de govern sense presència de la regidora d'urbanisme
• Les obres ascendeixen a prop de 12 milions i estan executades al 85%

PAI de la Closa vist des del de Barba-séquia

Vista de la Closa des de Falcona

Parcel·la en Falcona, baix de l'estació de FGV

Una vintena de propietaris afectats per la urbanització del polígon comercial de Llíria ubicat a l'eixida cap a Benissanó, l'anomenat sector terciari ST-1 (partides de la Closa i Falcona), ha presentat sengles recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) en què demanen l'anul·lació d'este Pla d'Actuació Urbanística perquè les obres no van ser licitades en concurs públic com marca la Llei Urbanística Valenciana (LUV). En total, l'ST 1 ocupa més de 110.000 m2 i les seues obres d'urbanització, incloses l'IVA, ascendeixen a prop de 12 milions d'euros. L'agent urbanitzador és Sanz Desarrollos Urbanos.

L'advocat dels recurrents va explicar que ha demanat que s'anul·len totes les actuacions en este polígon comercial com el projecte d'urbanització, la reparcel·lació, el gir de les quotes i les obres tot i que estan executades ja al 85%. Entre els afectats que han denunciat figuren dos concessionaris de Renault i Ford, un viver, una empresa de fontaneria i l'amo de diverses naus industrials, entre els quals hi ha un bar. Alguns dels denunciants han de pagar més de mig milió d'euros en quotes d'urbanització i un dels concessionaris, més de 825.000 euros.

Es dóna la circumstància, segons informen els propietaris de la zona, "que s'ha obligat a les empreses i particulars instal·lats a la zona, des de fa 20 anys en bastants casos, a pagar unes obres d'urbanització milionàries per la implantació de serveis com aigua i llum, dels que ja disposen des de fa més de dues dècades ".

La mateixa posada en marxa del PAI ha situat a la vora de la fallida a diverses empreses i ja ha provocat l'embargament de la parcel·la d'una família, la propietat eixirà a subhasta en pròxims dies en no poder pagar els 139.800 euros en concepte de càrregues urbanitzadores.

Barba-séquia vista des de la Closa

LLÍRIA, "L'ALDEA GAL·LA" DE LA BAMBOLLA IMMOBILIÀRIA

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

Llíria, de 23.000 habitants i situada a 26 quilòmetres de València, és una aldea gal·la en què els últims amics de la pilotada urbanística valenciana resisteixen les envestides de la crisi. La seua voracitat constructora i les requalificacions estan tenint ara un efecte especialment dramàtic: en iniciar nous projectes urbanitzadors, els propietaris de les parcel·les afectades poden patir l'expropiació dels seus domicilis si no poden pagar les despeses d'edificació. Molts d'estos xalets (tant els coneguts com a "residències consolidades" com els que no han assolit este grau) abans servien de segona residència i, en èpoques de crisi econòmica, han passat a ser la primera i única.

PAI de l'Alpelic (carrer d'Alcubles)

A més dels habitatges, xicotetes finques o negocis també estan sent objecte de desenes d'expropiacions forçoses com a conseqüència de nous projectes urbanístics per a "consolidar espais urbans". Són els temuts PAI (programes d'actuació integrada). Actualment, a Llíria, hi ha cinc urbanitzacions legals i una altra desena de PAI estan en fase de licitació, construcció o lliurament.

PAI de l'Alpelic (carrer d'Alcubles)

Un PAI és un contracte entre l'Ajuntament i el propietari d'un terreny (que s'anomena agent urbanitzador) per a l'execució o consolidació d'un nou assentament urbà o d'ampliació de la ciutat. Per això, este agent urbanitzador presenta al Consistori un pla d'actuació en una zona concreta que inclou una reparcel·lació i construccions d'edificis i infraestructures. Ell és qui finança els costos i els repercuteix, al seu torn, entre els propietaris dels terrenys afectats que, o paguen, o veuen expropiada seua parcel·la. A canvi, l'urbanitzador s'encarrega de dotar els terrenys de serveis com clavegueram, carrers, llum o aigua, i cedir una part a l'administració local.

Dins d'un d'estos PAI es troba el terreny d'Ángel, que té un viver en un que ja està licitat. L'agent urbanitzador i l'Ajuntament han pactat un preu per metre quadrat al qual no pot fer front i que l'obligarà a tancar el seu negoci, ja que té 5.000 metres de terreny i haurà de pagar més de mig milió d'euros. Este és un cas límit, però també hi ha altres situacions en què persones amb escassos recursos econòmics han de fer front al pagament de desenes de milers d'euros.

PAI de Falcona, a prop de l'Estació de FGV

La Llei Urbanística Valenciana permet que es facen PAI, estiguen d'acord o no els propietaris. Un d'estos PAI va afectar una parcel·la on viu Maite, un terreny comprat pels seus pares en els anys 70. En aquella època, van sol·licitar permís a l'Ajuntament per a edificar, qui no va oposar problemes, i des de l'any 1986 porten pagant l'impost sobre béns immobles de naturalesa urbana. Però ara, si volen urbanitzar, han de pagar a part les instal·lacions de clavegueram, enllumenat públic o el paviment. I si no tenen diners per fer front a esta urbanització, se'ls expropia.

La parcel·la de Maite és de 715 metres quadrats i ha arribat a un acord amb l'agent urbanitzador per a pagar la quota de manera fraccionada: 915 euros al mes durant dos anys. Si el propietari justifica "insuficiència financera", la Llei preveu que es puga fraccionar el pagament en quotes mensuals. Estos ajornaments mai podran superar els cinc anys i a més tenen interés i cal prestar garantia "real i suficient" per a garantir el compliment.

En l'actualitat, este model, de gran implantació en els anys del boom urbanístic, ha estat descartat per la majoria de poblacions. El motiu, que no hi ha diners per a urbanitzar i que les plusvàlues que s'obtenen són mínimes, ja que els habitatges no es col·loquen en el mercat.

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

El cas de Llíria és totalment diferent de la generalitat. En els últims anys, els projectes urbanitzadors es multipliquen per tot el terme: el Corral de la Marquesa, Sant Vicent, ST-1, Formidables, Edeta, l'Avenc, UE-3, UE14, Montblanc, el Caramello, Carrasses, són projectes que s'estan fent o estan en procés de licitació o d'adjudicació.

Els afectats denuncien que en moltes ocasions els propietaris d'habitatges i terrenys no poden fer front als diners per metre quadrat que demana l'agent urbanitzador, pel que es veuen obligats a malvendre, en el millor dels casos, o perdre la seua propietat.

AIGÜES PUDENTES EN L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA

RESUM DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA DEL 18-09-2012

El Ple del darrer dimarts dia 18, va estar en un principi molt animat, ja que acudiren al mateix un gran nombre de veïns i veïnes de les urbanitzacions. Aquests reflectien el malestar de una gran majoria front a la nova ordenança sobre abocaments i tractament de les aigües residuals.

Que la sala de plens s’òmpliga de ciutadans ens alegra, però un dia en el qual es tractaven punts tan importants com el compte general del 2011, ens quedem perplexos al vore que realment no interessa, no sembla ser prioritari l’estat de comptes de l’Ajuntament, saber com l’equip de govern ha gestionat els nostres diners.

• Posició del col·lectiu de Llíria d'EUPV sobre la nova ordenança d'abocaments i tractament d'aigües residuals.
• El tractament dels diners de tots els llirians per part del PP de l'Ajuntament de Llíria.
• EUPV de Llíria presenta una moció sobre la retirada de subvencions a l'ocupació pública.
• Moció per reclamar el pagament proporcional de la paga extra de nadal als empleats públics del consistori.

POSICIÓ DEL COL·LECTIU D'EUPV DE LLÍRIA SOBRE LA NOVA ORDENANÇA D'ABOCAMENTS I TRACTAMENT D'AIGÜES RESIDUALS

El tema de l’ordenança és complicat. Nosaltres estem d’acord amb l’objectiu i la finalitat de l’ordenança, regular el tractament de les aigües residuals i l’abocament a la xarxa de clavegueram, evitant la contaminació del subsòl i el perjudici a la salut en general. Contempla els abocaments prohibits, els paràmetres permesos i el control dels mateixos. Tècnicament no tenim res a dir, però votar a favor significa, per a nosaltres, votar a favor d’urbanitzar amb Programes d’Actuació Integrada (PAI). Ací teniu el DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D'URBANISME.

Sense contemplar altres alternatives, com abordar només obres de clavegueram o disposar de depuradores individuals d’oxidació total que no es consideren com una solució transitòria sinó com una solució definitiva. Ja que aquest aspecte és el realment important i prioritari per controlar l’abocament i tractament de les aigües residuals. És a dir, tindre els mitjans per a no contaminar. Que és, a més a més, la finalitat d’aquesta ordenança. Obligar a posar les depuradores significa una despesa gran també en manteniment i verificació d’un bon ús de les mateixes; si després els propietaris han de suportar un Pla d’Actuació Integrada, estan fent una inversió econòmica que no serveix per a res. 

L'actuació de l’Ajuntament del PP des de l’aprovació definitiva del PGOU fins ara deixa molt a desitjar. Si tal com es contempla en el mateix, és obligatori disposar de les depuradores, com hem pogut estar parats sense fer res al respecte? Recordem que el PGOU es va aprovar en 2003. No s’ha informat als veïns, no s’ha explicat quina era la situació i com devien complir amb la norma establida. Però el problema no sols es la inoperància de l’Ajuntament, també la falta de responsabilitat i compromís per part dels propietaris que miren cap a un altre costat, sabent que en les seues cases no disposen de les condicions de sanejament adequades per controlar i tractar les aigües residuals.

Ara bé, donar les culpes a uns i altres no soluciona res, cal actuar i treballar amb consens, de manera que no es perjudiquen sempre els mateixos. I el més important: treballar de manera que es respecte el nostre entorn natural i que les agressions al mateix siguen les menys possibles. No podem ignorar a totes les persones que han presentat les al·legacions, no podem obviar la situació econòmica de les famílies i la impossibilitat d’afrontar aquestes despeses. 

Si fem complir l’ordenança tal com es presenta, acabarem amb veïns i veïnes enfadats i enfrontats, amb multes per pagar i sense tindre el sanejament adequat per a tractar les aigües residuals tal com es planteja en l’ordenança.

EL TRACTAMENT DELS DINERS DE TOTS ELS LLIRIANS PER PART DEL PP DE L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA 

El compte general de l’Ajuntament 2011, un any més no s’ajusta al principi d’estabilitat pressupostària, tal com diu l’informe d’intervenció. Una mala gestió i un suport incondicional, al temps que il·lògic, a la Generalitat Valenciana, ens han dut a aquesta situació. Manca de liquidesa, és a dir, l’Ajuntament ha deixat d’ingressar els diners que ha hagut d'avançar i per tant endeutar-se, davant les subvencions de la GV, aprovades però no pagades. Ni tan sols sabem quan pagaran i ens remuntem a deutes del 2008. Però aquest equip de govern s’escuda hui per hui en Zapatero, la culpa Zapatero, i no hi ha manera de canviar la seua versió. Seguim esperant de “fluya” l’economia, els diners i l’ocupació, que estem en el bon camí. Tal com diu el regidor d’hisenda. Però els resultats parlen per si mateixos: despeses totalment prescindibles que hem suportat, deute de la GV i pressupostos irreals, sempre acabem gastant més del pressupostat.

EUPV DE LLÍRIA PRESENTA UNA MOCIÓ SOBRE LA RETIRADA DE SUBVENCIONS A L'OCUPACIÓ PÚBLICA

Ni té lògica ni s’entén que en la situació econòmica que estem passant, la Generalitat faça desaparéixer programes que el que fan precisament és crear llocs de treball i dinamitzar el mercat laboral. Programes que ajuden els municipis a desenvolupar projectes d’interés general i que si no és amb aquestes ajudes difícilment poden dur-se endavant. O simplement no fer-se com ens està passant en Llíria: carrers, voreres... que en tenim molts i en molt males condicions i que seguiran així per no tindre finançament.

On queden les declaracions públiques de que la prioritat del govern de l’Estat i del govern autonòmic és crear ocupació? Segons diuen, totes les reformes van encaminades en eixa direcció, però no, quan verdaderament cal actuar, què fan?, eliminar ajudes a l’ocupació pública. Desprotegint a les persones i negant-los un respir, no sols econòmic, també de benestar i creixement personal. 

Parlem i seguirem parlant de retallades, però l’estalvi on va a parar? Eixa és la qüestió important, demanen a la ciutadania sacrifici però per a què? Si totes les mesures van en contra de nosaltres mateixos! No volem sacrificis, això es terminologia de la l’antiguitat. Nosaltres volem resultats, treball, benestar social, sanitat, educació públiques. Volem que del nostre treball isquen totes estes coses, no volem pagar per a qui ha viscut per damunt de les seues possibilitats: la banca, les entitats financeres, a qui el govern està ajudant a costa dels drets de tots. 

Al País Valencià, han viscut per damunt de les seues possibilitats no sols les entitats financeres, ja veiem com han acabat, també el govern valencià, des de Zaplana fins a Camps, ells ens han dut a la desfeta de la nostra economia, i el Senyor Fabra perquè no li queda res, si no, més del mateix. Tenim la possibilitat de dir NO, fem-ho i acabem ja amb aquesta pantomima, que ni vostés mateixos es poden creure.

EL CAMÍ DELS OLIVARETS, EL GRAN OBLIDAT

Vista del monestir de Sant Miquel des del camí dels Olivarets.

Al sud de la ciutat, en l'eixida que hi ha carrer de la Puríssima amunt, sorgeixen una sèrie de camins amb molt d'encant. El veïnat del Raval ho disfruta, però la diligència i l'eficàcia de l'Ajuntament de Llíria pel manteniment de la zona brillen per la seua absència. Amb tot, vos convidem a reconéixer-los i a mantindre'ls en condicions. 

I recordem al PP edetà que arreglar-ho (en el cas de tindre ganes o diners) no vol dir fer la pista per a cotxes més ampla i afavorir la descongestió del poble per estes vies "alternatives" que fan de circumval·lació. Arreglar-ho vol dir fer que el cotxe desaparega en la mesura del possible, condicionar els abancalaments, netejar els femers, executar obres contra la desertificació i per l'evacuació correcta de les aigües, fer desaparéixer les torres d'alta tensió...

El sol es pon pel camí del Racó de la Volta.

Els abocadors, pipi-cans de lliure disposició i femers són habituals en el paisatge... 

A més, el cotxe, com en el centre urbà, ací també és el rei. 

Algú coneix a algú altre que circule a menys de 40 km/h pel camí dels Olivarets?

Entrada a la urbanització del Racó de la Volta,
just on comença el camí que es desvia del dels Olivarets.

Esta foto és d'on comença el camí de la Buitrera,
una senda plena de merdes de gos que naix també del camí dels Olivarets.

Runes en el camí de la Buitrera.

SI LA PALMERA VOLS CONSERVAR, EN DESEMBRE O GENER L'HAS D'ESPORGAR

UNA NOVA DITA DEL NOU REFRANYER POPULAR 
COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES RECENTS ONADES DE FAUNA AL·LÒCTONA, 
PROPICIADES, COM NO, PER LA TRAMA CAPITALISTA QUE ENS DESGOVERNA:

"SI LA PALMERA VOLS CONSERVAR, EN DESEMBRE O GENER L'HAS D'ESPORGAR"

El morrut de les palmeres, becut vermell o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d'escarabat curculiònid. És una greu plaga per a les palmeres ornamentals.

Originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, el morrut de les palmeres s'ha estés a l'Àfrica i Europa, arribant a la Mediterrània a la dècada de 1980, sent detectat per primera volta a Espanya el 1994, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i Màlaga, i a França el 2006. 

A més, el corc es va registrar per primera vegada a prop d'Amèrica a Curaçao, el gener de 2009.

Morfologia del morrut

És relativament gran, entre dos i cinc centímetres de llarg, i d'un color roig òxid. Les seues larves excaven galeries de fins a un metre de llarg al tronc de les palmeres, arribant sovint a matar la planta. Com a resultat, l'escarabat ha esdevingut una de les principals plagues de les plantacions de palma, com la palma de coco, palmera datilera i la palma d'oli. 

Femella del morrut roig.

Cicle de vida del morrut

Este corc generalment infesta diverses espècies d'arecàcies (palmeres). En origen afecta a Cocus nucifera i a Elaeis guineensis. Ací s'ha constatat que afecta també a Phoenix canariensis, però també pot afectar a Phoenix dactylifera, i eventualment a espècies del gènere Washingtonia.

La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l'aclarida. L'ou, d'un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s'alimenta del teixit interior de l'arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l'arbre i forma un capoll a la fullaraca, a la base de les fulles. L'adult presenta una coloració roig ferrós amb taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids.

El cicle de vida total dura aproximadament 7-10 setmanes.

Impacte en l'espai

Capolls i pupa que fa el morrut roig.

Mentre que l'adult provoca alguns danys a través de l'alimentació, és l'excavació de la larva en el cor de la palma la responsable de la majoria de la mortalitat.

Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península Ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de països on no es realitzaven inspeccions ni quarantenes per a instal·lar-les en àrees de fort creixement urbanístic durant la dècada del 2000, ja que els focus d'entrada detectats eren massa allunyats entre si per a ser una dispersió autògena.

Símptomes de la infestació

Els primers efectes visibles de la infestació són la caiguda de les fulles de la part superior o laterals, ja que les larves devoren l'interior del nervi central de les fulles i el tronc. Els sons d'excavació i de mastegar de les larves es poden sentir si es té una bona oïda escoltant directament sobre el tronc de la palmera, tot i això alguns inspectors usen dispositius d'escolta electrònica o estetoscopis per a detectar-ho. La corona es marceix en primer lloc i segueixen les fulles inferiors de la capçada a mesura que les larves descendeixen a la cerca de teixits tous.

Larva del morrut roig.

L'AIGUA EN LES URBANITZACIONS DE LLÍRIA SERÀ (ENCARA) MÉS CARA

PLE ORDINARI DE L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA DE 19-07-2012

LA BATALLA DE LA TAXA DE L'AIGUA


Si encara no teniu molt clar això de la pujada de la taxa de l'aigua, comenceu per preguntar-vos "QUÈ HA FET EL PP AMB ELS 4 MILIONS D'EUROS D'AQUALIA?".

Posició d’EUPV respecte a la resolució de les al·legacions presentades sobre l’ordenança fiscal nº 29 reguladora de la taxa per la prestació del servei d’abastiment domiciliari d’aigua  potable

Camps i Rajoy manifestant-se
per la pujada de la taxa de l'aigua de Llíria

S’han desestimat les al·legacions presentades, amb les quals es posa de manifest el malestar de la ciutadania davant, una vegada més, la pujada d’una taxa. Un augment, en una taxa com l’aigua, que és un servei bàsic, suposa un greu revés per a la economia de les famílies. L’informe presentat per intervenció era presumible, és a dir, desestimaria les al·legacions presentades perquè en maig, quan es presentà la modificació de l’ordenança, ja s’hi va informar favorablement en tant que esta modificació de les tarifes no incompleix ninguna llei ni normativa. 

Entenem perfectament l’informe d’intervenció. El que no podem entendre és la gestió de l’equip de govern en tot este procés. El seu esforç no ha estat en afavorir als llirians i llirianes, sinó en acceptar les condicions de l’empresa concessionària. Som conscients que cal complir la sentència del tribunal, i per tant, pagar el que en ella se'ns imposa, però tal com diu la sentència, i no augmentant esta quota temporal perquè l’empresa concessionària també obtinga benefici d’esta bogeria de posar-li preu a l’aigua en estat natural. 

Malgrat en el contracte de concessió subscrit entre l’Ajuntament i l’actual AQUALIA, el benefici general i industrial s’aplica sobre els costos totals d’explotació ja siguen directes o indirectes com es diu a l’informe. No és un cost addicional per a l’empresa (i així es demostrava en l’informe economicofinancer presentat per la mateixa AQUALIA). En este punt, l’equip de govern hauria d’haver-se imposat i fer complir estrictament l’estipulat en la sentència del TSJ: 0,080€/m3 + IPC anual. A més a més, el titular del deute és l’Ajuntament i no AQUALIA, El pagament del deute a AQUAGEST és un acord entre esta i l’Ajuntament, no repercutint en res a l’actual concessionària.

En el cas d’haver utilitzat els diners del cànon per a disminuir el deute, també s'hauria pogut signar un acord de compliment parcial de la sentència, i fer-se el calendari de pagament d’acord a una quantitat més baixa per valor d’uns 643.000 €. Ara era el moment de donar la cara pels ciutadans i ciutadanes. El temps ha passat i les circumstancies són molt diferents. Assentar-se amb l’empresa concessionària i repensar el contracte de la concessió. Millorar-lo en favor del municipi. Estudiar altres camins per a finançar les inversions en el servei.

En quant als trams de consum, el consum mensual supera els 5m3 , tan sols s'ha de mirar la factura trimestral. Si s’augmenta el tram fins a 10m3 la repercussió econòmica és més favorable als usuaris i més real. I no estem fent un consum irresponsable de l’aigua.

En l’ordenança sobre tractament i abocament d’aigües residuals que hui s’ha aprovat, l’article 19 referit als cabals abocats a la xarxa de clavegueram, diu que la mitjana per habitant i dia és de 200 litres, és a dir, 0,2 m3. Al mes suposen 6m3 per habitant. Per tant, si el que aboquem té a vore amb el que es consumeix, en una família sols de 2 membres el consum ja està en 12m3 mensuals. Anem multiplicant en famílies de més membres (sols l’aigua que consumim amb una dutxa suposa uns 50l, és a dir, 0,05m3). Quin estudi ha fet AQUALIA? O d’on ix la quantitat de 200 l per habitant i dia de l’ordenança? Ací hi ha alguna cosa que no quadra.

AQUALIA ens ha passat un estudi de per què a les urbanitzacions la quota de servei és superior, ara, després de les al·legacions, però en l’estudi econòmic financer primer no s’especificava. Ens diuen que els costos que suposa atendre el servei al casc urbà i a les urbanitzacions és diferent.

En definitiva, defensar els drets dels ciutadans no és una prioritat d’este equip de govern, i així ens ho demostra aprovant esta ordenança.

Posició d’EUPV davant l’ordenança municipal sobre tractament i abocament d’aigües residuals

Considerem que s’ha treballant amb esta ordenança i que és necessari tindre'n una per al municipi de Llíria. Els abocaments a la xarxa de clavegueram han d’estar controlats tant per la quantitat que aboquem com pel que s’aboca. Pel benefici general. Però no obstant això, i no entrant en consideracions tècniques, sí que és important disposar de temps per a estudiar bé la proposta. Per este motiu, des d’EUPV ens abstindrem en este punt d’aprovació inicial de l’ordenança, donat que l’ordenança se’ns presentà com a despatx extraordinari el mateix dijous de la comissió informativa d’urbanisme i medi ambient. 

EL PAI DE LA CLOSA LI EIXIRÀ CAR A IZQUIERDO

PAI de Barba-séquia des d'on es veu el PAI de la Closa i, al fons, Benissanó.

Si mireu el cost del m2 d'un PAI com el de la Venta, comprovareu que està al voltant dels 60 euros. Doncs bé, el PAI de la Closa, el de l'eixida a Benissanó, són unes càrregues urbanístiques de més de 150 euros el metre quadrat, i això que és sòl terciari i no és residencial. Els propietaris de terrenys, igual que els afectats en les diferents urbanitzacions, en Mura, en Barba-séquia, en Carrasses o en l'Alpelic, veuen com han de malbaratar les parcel·les si no volen un mort o endeutar-se de per vida si volen consevar-les. Però els propietaris del sector ST-1 (eixida a Benissanó) han patit unes càrregues urbanístiques de quasi 2 milions d'euros i un repartiment parcel·lari, com a mínim, fet d'una forma estranya.

En blau, PAI de la Closa, a l'est del casc urbà i en l'eixida a Benissanó.

Hi ha molta gent cremada que no ha pogut amb la supèrbia i la fatxenderia de la colla pepera del poble. Vinga advocats, vinga denúncies, vinga queixes, però els del PP han reparcel·lat molt sovint com els ha vingut en gana, mirant per uns interessos que, clarament, no eren els dels propietaris (o el del conjunt dels propietaris), ni menys encara pels interessos del poble.

Però esta vegada Manuel Izquierdo, flamant alcalde del PP en Llíria, pot tindre les hores comptades. Esta vegada s'ha topat amb uns propietaris que li han interposat una querella criminal que va avant pel PAI de la Closa, el més costós de l'estat espanyol (sense exagerar-ho). I són gent cremada per haver perdut, a dia de hui, algun, més de 100 milions de les futures pessetes. I tot això, parlant de terrenys que, tal com estan les coses, no es poden vendre si no és malvenent-los.

No és cap casualitat que la signatura de l'acta de replanteig, que autoritza l'inici de les obres, es realitzara el 19 de març de 2011 i que al dia següent es dictara el Decret aprovant la quota zero. És a dir, tots els moviments del  PP de Llíria per tirar-ho avant foren 3 dies abans de les passades eleccions del 22 de maig de 2011. Al remat, tot açò ha portat a que l'Ajuntament de Llíria haja de fer-se càrrec d'unes càrregues urbanístiques per valor d'1.159.000 euros més IVA i la retaxació de la connexió elèctrica. I no serà perquè l'Ajuntament de Llíria no té forats que tapar...

Per què decidiren pagar amb diners les càrregues urbanístiques del 10% que li corresponen a l'Ajuntament a l'empresa Sanz Desarrollos Urbanos SL, curiosament la mateixa que es va encarregar del ST-1, el de Carrases, quan normalment este pagament  es realitza amb terrenys? Que els ho diguen si no als pobres desgraciats que els han bescanviat una parcel·la en el centre urbà per un mort asfaltat assecant-se al sol al costat de la Rambla Primera.
O per què decidiren 2 dies abans de les passades eleccions autonòmiques i locals reconéixer unes obligacions d'1.159.000 euros? I per què s'obliga a l'Ajuntament a fer-se càrrec d'unes obligacions sense tindre un pla pressupostari que puga fer front a esta despesa?

PAI de la Closa vist des del camí del cementeri.

PAI de la Closa vist des del camí Fondo.

Cantó del PAI de la Closa. Al fons, el PAI que envolta el castell de Benissanó.
Tots dos PAI, descoordinats, no han sabut resoldre la connexió per a vianants entre Llíria i Benissanó.

Vista més occidental del PAI de la Closa. On hi ha la casa, va una "zona verda", just on no hi ha cap veïnat que la puga disfrutar. I evidentment és així perquè és la menys rentable del pastís. No és una incongruència desfer bancals, ribassos i séquies mil·lenàries per a convertir-ho en "zona verda"?