RECORREN AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA EL PAI DE LA CLOSA, AUTORITZAT TRES DIES ABANS DE LES ELECCIONS DE 2011

• Recorren al TSJ el PAI de l'eixida a Benissanó de Llíria autoritzat tres dies abans de les eleccions de 2011
• El pla de reparcel·lació s'aprovà l'agost de 2010 en una junta de govern sense presència de la regidora d'urbanisme
• Les obres ascendeixen a prop de 12 milions i estan executades al 85%

PAI de la Closa vist des del de Barba-séquia

Vista de la Closa des de Falcona

Parcel·la en Falcona, baix de l'estació de FGV

Una vintena de propietaris afectats per la urbanització del polígon comercial de Llíria ubicat a l'eixida cap a Benissanó, l'anomenat sector terciari ST-1 (partides de la Closa i Falcona), ha presentat sengles recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) en què demanen l'anul·lació d'este Pla d'Actuació Urbanística perquè les obres no van ser licitades en concurs públic com marca la Llei Urbanística Valenciana (LUV). En total, l'ST 1 ocupa més de 110.000 m2 i les seues obres d'urbanització, incloses l'IVA, ascendeixen a prop de 12 milions d'euros. L'agent urbanitzador és Sanz Desarrollos Urbanos.

L'advocat dels recurrents va explicar que ha demanat que s'anul·len totes les actuacions en este polígon comercial com el projecte d'urbanització, la reparcel·lació, el gir de les quotes i les obres tot i que estan executades ja al 85%. Entre els afectats que han denunciat figuren dos concessionaris de Renault i Ford, un viver, una empresa de fontaneria i l'amo de diverses naus industrials, entre els quals hi ha un bar. Alguns dels denunciants han de pagar més de mig milió d'euros en quotes d'urbanització i un dels concessionaris, més de 825.000 euros.

Es dóna la circumstància, segons informen els propietaris de la zona, "que s'ha obligat a les empreses i particulars instal·lats a la zona, des de fa 20 anys en bastants casos, a pagar unes obres d'urbanització milionàries per la implantació de serveis com aigua i llum, dels que ja disposen des de fa més de dues dècades ".

La mateixa posada en marxa del PAI ha situat a la vora de la fallida a diverses empreses i ja ha provocat l'embargament de la parcel·la d'una família, la propietat eixirà a subhasta en pròxims dies en no poder pagar els 139.800 euros en concepte de càrregues urbanitzadores.

Barba-séquia vista des de la Closa

Diferències alcalde-regidora

A més d'estes circumstàncies, en el procediment d'aprovació del PAI hi ha hagut una sèrie de fets rellevants, que han provocat, entre coses, l'enfrontament intern entre l'alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, i la regidora d'urbanisme, Remedios Mazzolari. La màxima responsable de l'urbanisme edetà, segons han confirmat fonts municipals al diari, no era partidària d'aprovar el PAI de l'eixida a Benissanó, sense resoldre algunes qüestions tècniques. De fet, estava de vacances a la junta de govern d'agost de 2010 en què es va aprovar el pla de reparcel·lació de la zona.

Les mateixes fonts han confirmat que Mazzolari es va desmarcar del PAI per no tindre en compte els seus criteris en este assumpte i que va ser l'alcalde qui es va obstinar a pilotar i portar-lo a terme abans fins i tot de les eleccions municipals del 2011. A la reunió d'agost, a la qual van assistir l'alcalde i els tinents d'alcalde, tots ells del PP, és Izquierdo qui es reserva la competència d'urbanisme i qui al costat dels seus companys de partit aprova la reparcel·lació. Paral·lelament, el tècnic municipal, que va actuar com a secretari accidental aquell 27 d'agost de 2010, és Salvador Ribes Zarzo, un advocat urbanista i exregidor de Benaguasil, entre 2003 i 2007, que ha compartit negocis amb l 'urbanitzador del PAI, Sanz Desarrollos Urbanos.

L'alcalde Manuel Izquierdo va nomenar per decret d'alcaldia un mes abans a Salvador Ribes com a secretari accidental d'esta junta de govern celebrada a esquenes de Mazzolari.

Connexió Sanz-Ribes

La connexió entre els germans Alfonso i José Juan Sanz i el tècnic de l'Ajuntament de Llíria, Salvador Ribes, es troba en un entramat d'empreses ubicades a Llíria, a la carretera València (Ademús 23,7), que comparteixen seu, i telèfons idèntics o similars.

Una altra dada que crida l'atenció és que hi va haver certa pressa a aprovar el PAI, si més no en els seus últims retocs. L'acta de replanteig entre l'ajuntament i l'agent urbanitzador, en presència dels tècnics d'ambdues parts, que va autoritzar l'inici de les obres, es va signar per part de l'alcalde Manuel Izquierdo, el 19 de maig, 3 dies abans de sotmetre a les urnes en les passades eleccions del 22 de maig de 2011. El dubte és què hauria passat si haguera guanyat un altre partit els comicis. 

Haurien tingut la voluntat partits de l'oposició com PSPV, o Compromís, de seguir endavant amb l'obra? La veritat és que no ho haurien pogut fer marxa arrere, per com estava d'avançat  el procés. Sobretot quan el 20 de maig, 2 dies abans de les eleccions, Manuel Izquierdo va signar un decret d'alcaldia per a aprovar la quota O del sector ST-1-Eixida de Benissanó proposta per l'urbanitzador Sanz. Aquesta quota O girada als propietaris afectats pel PAI era de més de 840.000 euros.

Falcona

D'altra banda, recentment, este diari va publicar una sentència del TSJ que va declarar il·legal les obres d'una zona residencial de Náquera, en la qual s'havia de construir un camp de golf i un conjunt de 800 habitatges. El motiu: que segons marca la LUV no es van licitar les obres a concurs públic. Com ha passat, pel que sembla, a Llíria. Per tant, la jurisprudència de l'Alt Tribunal autonòmic podria ser d'aplicació en el cas de Llíria.

Aparegut al LEVANTE-EMV.