La trajectòria
neoliberal i conservadora del Govern ixent,
deixa el PSOE amb poca autoritat política per a exercir l'oposició,
després del seguidisme del seu govern a les exigències del capital i els seus
portaveus alemanys i francesos, que ha deixat el camí aplanat perquè el PP
intente liquidar l'estat del benestar.
Rajoy ha
iniciat els seus contactes amb els banquers, abans que amb els agents socials o
partits polítics. Estes presses per reunir-se amb representants de les cúpules
bancàries indiquen el rumb que prendrà el govern de Rajoy.
Sobre la taula està
la possible creació d'un banc roín (desig d'estos financers) amb els
actius tòxics, (crèdits de cobrament dubtós i contaminats per la bambolla
immobiliària) en mans de la banca privada per sanejar-la amb els diners dels
ciutadans, socialitzant les pèrdues dels especuladors. També, la pressió de la
patronal per estrényer l'accelerador de la desregulació laboral (desarticulant
la negociació col·lectiva) i la precarització, amb la proposta de
“minicontractes” de 400 euros (que ens colpejaran en major grau a joves i dones) i
una nova reforma laboral que introduïsca l'acomiadament lliure, també
entre els funcionaris.
És en aquest nou mapa polític en
què hem d'actuar i donar respostes des de les polítiques alternatives d'esquerra, ja que el PP no sols no canviarà la política
de submissió als mercats i de retallades de drets socials i democràtics, sinó
que els aprofundirà i desenvoluparà amb més contundència. El context europeu en
la perspectiva d'una nova recessió, donarà un marge major a les polítiques de
dretes del PP tant en el Govern com en les CCAA on governa.
El que estem veient en la Unió
Europea és la presa directa del poder polític pel capital financer, inclús
en alguns casos prescindint d'intermediaris. Açò suposa no únicament una
derrota de la classe treballadora i altres sectors populars, sinó també
d'altres sectors del capital que es veuen subordinats al capital financer.
De fet, el capital financer s'ha
aprofitat de l'aberrant estructura de la mateixa Unió Europea, construïda sobre
una unificació monetària sense unificació política democràtica, que deixa mans
lliures als especuladors financers per a
aprofitar-se impunement de la incapacitat monetària dels Estats i de
l'actuació d'un Banc Central Europeu que no presta diners als Estats, sinó
únicament als Bancs, ara a l'1% d'interés, perquè estos ho presten als Estats,
i si és el cas als particulars, amb interessos molt superiors, fent un negoci redó
que genera un deute públic i privat il·legítim.
La nova proposta presentada per Merkozy com a portaveu del capital financer
internacional i submisament acceptada
per la resta dels Governs de la Unió Europea, amb l'excepció del britànic que
pareix prioritzar els interessos del capital financer britànic de la City, suposa una nova volta de rosca per a
la imposició de retalls socials, amb
l'excusa d'una "disciplina fiscal" que no pareix suposar una
unificació a l'alça dels impostos, especialment als rics, sinó una nova retallada
del les despeses socials que conduïx, a més, cap a una recaiguda en la recessió, possiblement
més greu, amb més desocupació i més sacrificis per als sectors populars,
generant una espiral que ja hem vist en el cas de Grècia, en la que el dèficit
social porta a augmentar el dèficit públic al disminuir els ingressos de
l'Estat.
