EL PODER POLÍTIC EUROPEU, EN MANS DEL CAPITAL FINANCER

La trajectòria neoliberal i conservadora del Govern ixent,  deixa el PSOE amb poca autoritat política per a exercir l'oposició, després del seguidisme del seu govern a les exigències del capital i els seus portaveus alemanys i francesos, que ha deixat el camí aplanat perquè el PP intente liquidar l'estat del benestar.

Rajoy ha iniciat els seus contactes amb els banquers, abans que amb els agents socials o partits polítics. Estes presses per reunir-se amb representants de les cúpules bancàries indiquen el rumb que prendrà el govern de Rajoy. 

Sobre la taula està la possible creació d'un banc roín (desig d'estos financers) amb els actius tòxics, (crèdits de cobrament dubtós i contaminats per la bambolla immobiliària) en mans de la banca privada per sanejar-la amb els diners dels ciutadans, socialitzant les pèrdues dels especuladors. També, la pressió de la patronal per estrényer l'accelerador de la desregulació laboral (desarticulant la negociació col·lectiva) i la precarització, amb la proposta de “minicontractes” de 400 euros (que ens colpejaran en major grau a joves i dones) i una nova reforma laboral que introduïsca l'acomiadament lliure, també entre els funcionaris.

És en aquest nou mapa polític en què hem d'actuar i donar respostes des de les polítiques alternatives d'esquerra, ja que el PP no sols no canviarà la política de submissió als mercats i de retallades de drets socials i democràtics, sinó que els aprofundirà i desenvoluparà amb més contundència. El context europeu en la perspectiva d'una nova recessió, donarà un marge major a les polítiques de dretes del PP tant en el Govern com en les CCAA on governa.

El que estem veient en la Unió Europea és la presa directa del poder polític pel capital financer, inclús en alguns casos prescindint d'intermediaris. Açò suposa no únicament una derrota de la classe treballadora i altres sectors populars, sinó també d'altres sectors del capital que es veuen subordinats al capital financer.

De fet, el capital financer s'ha aprofitat de l'aberrant estructura de la mateixa Unió Europea, construïda sobre una unificació monetària sense unificació política democràtica, que deixa mans lliures als especuladors financers per a  aprofitar-se impunement de la incapacitat monetària dels Estats i de l'actuació d'un Banc Central Europeu que no presta diners als Estats, sinó únicament als Bancs, ara a l'1% d'interés, perquè estos ho presten als Estats, i si és el cas als particulars, amb interessos molt superiors, fent un negoci redó que genera un deute públic i privat il·legítim.

La nova proposta presentada per Merkozy com a portaveu del capital financer internacional i submisament acceptada per la resta dels Governs de la Unió Europea, amb l'excepció del britànic que pareix prioritzar els interessos del capital financer britànic de la City, suposa una nova volta de rosca per a la imposició de retalls socials, amb l'excusa d'una "disciplina fiscal" que no pareix suposar una unificació a l'alça dels impostos, especialment als rics, sinó una nova retallada del les despeses socials que conduïx, a més, cap a  una recaiguda en la recessió, possiblement més greu, amb més desocupació i més sacrificis per als sectors populars, generant una espiral que ja hem vist en el cas de Grècia, en la que el dèficit social porta a augmentar el dèficit públic al disminuir els ingressos de l'Estat.

No hi ha eixida a la crisi en la Unió Europea sense trencar les regles del joc, derrocant la dictadura del capital financer, implantant una Banca Pública, fent una auditoria dels deutes per descartar les il·legítimes, i subordinant els Bancs centrals a poders polítics democràtics. Açò és d'interés tant de la classe treballadora i la resta de sectors populars com del capital productiu ofegat per la falta de crèdit.

El problema residix en la posada en peu d'una alternativa política, recolzada en una àmplia mobilització social i sindical, per a la recuperació de la democràcia. Este és el nostre repte i del Partit de l'Esquerra Europea. Hem de ser part d'eixes mobilitzacions, perquè volem disputar l'actual hegemonia de les forces polítiques neoliberals des de la base de la societat. Per a això és imprescindible que EUPV siga més forta per a aconseguir una convergència social més forta.