SOBRE LA INTERSEXUALITAT

• Què és la intersexualitat? 

La Intersexualitat "és un terme generalment utilitzat per a descriure una varietat de condicions en què una persona naix amb una anatomia reproductiva o sexual que no sembla encaixar en les definicions típiques d'home o dona", explica la Societat Americana d'Intersexualitat.

• Quina és la seua incidència? 

Alguna de les variants d'intersexualitat (n'hi ha moltes) succeeix en el 0,018% de les persones, segons diferents estimacions.

• Quines són les conseqüències?

En aquests casos, les famílies es decanten per un sexe per al nadó. Les organitzacions creuen que aquesta decisió (inclòs, si escau, una operació quirúgica) és prefereible deixar-la per a quan la persona puga decidir sobre això.

Sembla un problema matemàtic: un bebé naix sense genitals clars de xiquet o xiqueta. Quines probabilitats hi ha que els pares encerten? La solució és senzilla: el 50%. I d'aquest percentatge depén que siguen persones que cresquen, s'eduquen i tinguen una imatge social d'acord amb el que són i senten, o que no. Si el primer passa, encara millor. Si no, ens trobaríem davant d'un cas d'una persona intersexual que, generalment després d'una adolescència molt complicada, deu, en arribar a adult, ajustar tot el que sent, quin sexe l'identifica, la seua aparença i fins i tot, amb qui té relacions.

A la meitat d'aquest procés està M., una extremenya de 28 anys. La seua situació és tan complicada que no vol donar moltes dades perquè no la identifique. "La meua família ho ha portat molt malament. Ara visc en un pis compartit amb uns amics", diu.

A M. la van inscriure com a xiquet en nàixer. "He viscut un engany. Notava en créixer coses rares, però al principi m'ho negava tot", explica. Tal va ser la distorsió de la seua vida, que encara està de psicòlegs, amb depressions, i en el seu passat hi ha un intent de suïcidi. "Ho he passat molt malament. Encara estic en xoc".

SOBRE LA SALUT SEXUAL DEL COL·LECTIU LGTBIQ

Com en altres àmbits, també en el de salut, les persones LGTBI ens trobem amb múltiples discriminacions i desigualtats que aprofundeixen les mancances i deficiències del sistema sanitari. Així, per exemple les lesbianes i transsexuals són discriminades pels protocols ginecològics en què no es contempla la diversitat concreta de la seua sexualitat. Per a evitar aquestes situacions de desigualtat és imprescindible construir un sistema sanitari basat en la diversitat de la societat a què ha d’atendre.

Hem de desenvolupar una bona educació sexual sana, plena i sense complexos que no reduesca les pràctiques sexuals a l’ús del preservatiu i que no associe el sexe unilateralment a les MTS. Informar només sobre la SIDA és negatiu, perquè contribueix a reforçar una idea de la sexualitat com quelcom perillós. Però al mateix temps, també s’ha d’informar i formar amb més profunditat sobre les infeccions de transmissió sexual, sobre el VIH-SIDA, però sobretot de la realitat de les persones que han contret qualsevol MTS o VIH.

Per això, la realització de campanyes de prevenció de MTS i VIH és una cosa fonamental, així com campanyes de conscienciació de l’ús del preservatiu i altres barreres de protecció en les relacions sexuals, fent especial insistència en la població amb pràctiques homo-bisexuals. L’homofòbia social i institucional existent és perjudicial i negativa per a la prevenció del VIH. La inexistència de campanyes que aborden la diversitat sexual i l’absència d’intervencions específiques dificulten que els missatges preventius siguen assimilats per aquesta població en no sentir-s’hi identificats. Donada la prevalença del VIH entre els homes que tenen sexe amb homes, la vulnerabilitat social evidencia la urgent necessitat de posar en marxa programes de prevenció del VIH dirigits a aquest col·lectiu.

DIEZ SÍNTOMAS DE TENER VIH

Campaña “10 Síntomas de tener VIH”

El VIH no tiene síntomas. La única forma de saber si tienes VIH o no es haciéndote una prueba de VIH y la única forma de evitar la infección es usando el preservativo. Pero hay algo que sí aumenta la probabilidad de tener VIH, y son las “creencias” que nos hacen pensar que el VIH no va con nosotros, y ahí es donde está el riesgo de la transmisión. Por eso, si ‘crees’ en alguno de los siguientes ‘síntomas’ reflexiona porque en ese caso, tú puedes tener VIH o estar en riesgo de infectarte.

AVE MARIA

La legalització del cànnabis reportaria a Espanya 6.000 milions d'euros a l'any

Albert Einstein deia que crisi és igual a oportunitat. La legalització d'aquesta substància, la marihuana, pot suposar una solució econòmica a la crisi ja que s'obriria un nou nínxol de mercat i de creació d'ocupació. Els beneficis anuals que podria reportar la iniciativa superarien els 6.000 milions d'euros. 

Els diners de la venda de cànnabis omplin les butxaques de traficants, mafiosos i cultivadors, que van per lliure en el mercat negre. Si es legalitzara aquesta droga, considerada tova, però, tot aquest diner negre eixiria la llum i suposaria el pagament d'impostos i la creació de llocs de treball. 

Des d'EUPV defensem la legalització d'aquesta planta. I és que en un càlcul basat en la quantitat de droga que decomissa la Guàrdia Civil, 682 tones anuals, que representen el 20% del que circula a Espanya, la seua legalització suposaria a les arques de l'Estat més de 6.000 milions d'euros. 
Espanya es troba al capdavant en el consum d'aquesta substància, segons l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicologies. 

LA FE COM A MOSTRA DEL DELIRI DEL PP EN MATÈRIA SANITÀRIA

ELS DESASTRES DE LA FE

Fins a febrer de 2011, la Ciutat Sanitària La Fe, de València, va ser una de les joies de la sanitat pública espanyola, però des de llavors agonitza, convertida en una carcassa buida des que va obrir el nou Hospital La Fe, i el flamant centre presenta seriosos problemes de funcionament i de mitjans, mentre a La Fe antiga s'amunteguen milions d'euros en material abandonat.

Els habitants de Campanar porten un any protestant per l'abandonament que pateix l'antiga Ciutat Sanitària La Fe de València, la veïna més il·lustre del barri, que al novembre de 1968 va obrir les seues portes. Des de febrer de 2011 la intenta substituir l'Hospital Clínic Universitari La Fe, un flamant complex públic a l'altra punta de la ciutat al qual les autoritats valencianes presenten com un dels millors hospitals d'Europa. Però ha passat un any des de la seua obertura i encara presenta nombroses fallades i mancances.

HI HA MALA FE DE L'EMPRESA DE LES RESSONÀNCIES I CONNIVÈNCIA DE LA CONSELLERIA AMB LES SEUES PRÀCTIQUES ABUSIVES

Per a Esquerra Unida, les ressonàncies “han de tornar a ser un servei públic”

Segons ha declarat el diputat i portaveu adjunt d'EUPV en Les Corts, Lluís Torró, l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la privatització de les ressonàncies és un "escàndol majúscul" que no té més raó que “beneficiar les empreses concessionàries, alguna d’elles amiga del Partit Popular”. 

“És una immoralitat que passe tot açò mentre es retalla el pressupost en sanitat, es privatitza, s’introdueix el copagament sanitari, es redueix el llistat de medicaments del servei públic o es deixa fora del sistema l’atenció a les persones sense papers”, ha manifestat Torró qui també ha assenyalat que la pròpia Conselleria "no hauria d'haver tolerat que es presentés una auditoria en la qual una tercera part de la contractació no estava auditada". 

La formació d'esquerres ja va anunciar que demanarà la compareixença del conseller Moragues en Les Corts per a explicar el cost de les ressonàncies.

EUPV DE LLÍRIA: DEFENSORS DEL BENESTAR SOCIAL

Entenem el benestar social com un instrument coordinat amb altres iniciatives (ocupació, fiscalitat, habitatge, cultura) que poden possibilitar la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

Les iniciatives de benestar social i polítiques socials no han de caure en una mera dimensió assistencial i pal·liativa. Incidirem sobre les causes de la desigualtat i sobre els col·lectius més febles.

MAJORS, DISCAPACITATS I SALUT MENTAL

Pensem que caldria:

• Per la inexistència de places, cal crear una residència pública i gratuïta per a gent major de Llíria.
• Posar un Centre Especial d'Ocupació públic sostenible per a discapacitats físics i psíquics, que els done treball protegit i remunerat.
• Fer vivendes tutelades.
• Fer un Centre de Dia públic i gratuït en cada barri (el Barranquet, Reixuxena, la Sang, Mura, les Casetes Noves, el Pic, la Plaça de Pedralba) per a gent major, malalts d'Alzheimer, Parkinson i altres malalties mentals; amb menjador social, servei de tramitació d'ajudes, serveis mèdics, servei de transport i servei de respir familiar.
• Substitució del serveis d'ambulàncies on no siguen necessàries perquè el malalt pot accedir a un altre tipus de vehicle (turisme o furgoneta).
• Reivindiquem el compliment de Generalitat Valenciana en el desenvolupament de la Llei de Dependència i la dotació de pressupost suficient per part de les administracions.

CARTA ABIERTA A RAJOY: "ME CONDENAN USTEDES AL EXILIO"

Querido Presidente:

Le escribo mientras tramito mi baja en el régimen especial de autónomos. Soy una joven de 25 años, esa edad en la que el paro castiga especialmente a los jóvenes en este territorio que usted gobierna. Me licencié en Periodismo y ahora estoy estudiando un ciclo de grado superior de imagen (fotografía, vídeo, iluminación). Llevo trabajando como periodista desde segundo de carrera, cada vez con más dificultades. Este verano he tenido que hacerme autónoma para trabajar en un estudio de fotografía en el que me pagaban demasiado poco, tan poco que me da vergüenza hasta decir cuánto. 

Con su maravilloso plan para emprendedores jóvenes, si ahora me doy de baja los meses de bonificación en la Seguridad Social me siguen contando, por lo que la próxima vez que me dé de alta (si es que hay próxima vez), tendré que pagar el triple que ahora. No es que yo sea un caso especial, pero veo mi currículum lleno de experiencia, cursos complementarios y pone que hablo cinco idiomas. De hecho parte de mi verano lo he dedicado a recibir clases en una academia de alemán. De las siete personas de mi grupo, al menos cuatro se habían apuntado a alemán para abrir sus expectativas laborales fuera de nuestras fronteras.

EL CONSELL AMAGA LES LIQUIDACIONS DE LES FIRMES PRIVATITZADES DE SANITAT

La diputada autonòmica d'EUPV Marina Albiol va criticar que el Consell «amaga» les liquidacions anuals de les empreses dels departaments de salut privatitzats del País Valencià, que mostren els comptes d'aquestes empreses amb l'administració pública, tot i haver-les sol·licitat.

Albiol ha recordat que va demanar «fa mesos» al conseller de Sanitat, Manuel Llombart, la documentació de totes les liquidacions anuals dels departaments de salut privatitzats de Dénia, la Ribera, Manises, Torrevella i Elx-Crevillent des que van entrar en funcionament amb el model de gestió privatitzada, però només els ha facilitat la liquidació de Ribera Salut fins a 2007.

EUPV EXIGEIX AL CONSELL QUE REBUTGE L'EXCLUSIÓ DE LESBIANES I DONES SOLES DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA PÚBLICA

Esther L. Barceló (EU): “Tenim constància que aquesta discriminació intolerable ja s’està aplicant al País Valencià”

La diputada autonòmica d’Esquerra Unida, Esther López Barceló, ha reclamat al Consell que rebutge de manera clara i sense tebieses la proposta que ha formulat el Ministeri de Sanitat, en la què deixen fora dels tractaments de reproducció assistida a les dones soles i a les lesbianes. 

“Aquesta mesura és absolutament vomitiva, discriminatòria, masclista i homòfoba i retrata molt bé quin tipus de gent ens governa. La màxima del PP ésredueix a recuperar la dona submisa i dependent de l’home, pròpia de la secció femenina. Pilar Primo de Rivera estaria orgullosa d’una bona alumna com la ministra Ana Mato”. 

Esquerra Unida denuncià fa aproximadament un any que aquesta discriminació ja estava produint-se en la sanitat pública valenciana. La formació d’esquerres presentarà ara una Proposició No de Llei en Les Corts, “no sols per a que es rebutge la proposta del Govern actual, sinó perquè s’ature la discriminació que ja està produint-se”.

SOBRE DESNONAMENTS I EL COPAGAMENT FARMACÈUTIC ALS DISCAPACITATS

Sessió de control al president Fabra (Marga, Marina i Ignacio):

“EU repta al Consell a expropiar als bancs per aturar els desnonaments” 

"Quina és la política del Consell per a garantir el dret social a l'habitatge?" Amb aquesta pregunta oral adreçada al president de la Generalitat durant el Ple del 18 d'abril, la coordinadora general d'Esquerra Unida va posar de relleu la necessitat d'actuar urgentment contra els desnonaments al País Valencià, la segona autonomia en nombre d'execucions hipotecàries de l'Estat espanyol. Marga Sanz aprofità la sessió de control a Alberto Fabra per a exigir-li que no pose entrebancs en la tramesa de la proposició de llei, presentada pel seu grup, per a expropiar als bancs i oferir habitatges als desnonats.”

PALLASSADES EN SANITAT

MANOLO POCAVERGONYA DIXIT

Entrevistador del PP: ¿Qué grandes proyectos van a marcar un antes y un después en el futuro de Llíria?

Manolo Izquierdo:  "Nuestro municipio está experimentando una transformación muy importante hacia el progreso y el futuro, ya que se está convirtiendo en un referente no sólo en la comarca sino fuera de ella.  

Sin duda, el hospital de Llíria va a suponer un incremento del bienestar de los ciudadanos, pues nuestros vecinos tendrán a su alcance una infraestructura sanitaria moderna y de calidad. 

Además, uno de los proyectos estrella de esta legislatura, el edifico multiusos, va a dar servicio a numerosas demandas de colectivos sociales y culturales, ya que esta infraestructura va a ser un punto de encuentro social emblemático en la ciudad.

"PER QUÈ HE D'AVANÇAR TOTS ELS MESOS 44 EUROS A L'ADMINISTRACIÓ?"

"Per què he d'avançar cada mes 22 euros meus i altres 22 de la meua dona a l'Administració?"

José María Taberner Palop, un pensionista de la ciutat de València, no troba resposta ni raons al fet que mes rere mes, amb la seua minsa pensió de 759,13 euros amb els quals es mantenen ell i la seua dona, es convertisca en un finançador obligat de l'Administració autonòmica. 

Pels seus ingressos anuals, a José María només li correspondria pagar 8 euros d'aportació farmacèutica màxima al mes, però ha d'abonar fins a 30, que és la quantia límit que la Conselleria de Sanitat va fixar per a tots els pensionistes, així els corresponga pagar 8 euros al mes com 18.

LA ORATORIA QUE PERJUDICA GRAVEMENTE LA SALUD (Y EL BOLSILLO DEL CONTRIBUYENTE)

DISCURSO DE ANA QUE TE MATO

Buenas, buenas días, buenas tardes a todos.

En primer lugar agradecerles...

Vamos, hemos universalizado la sanidad para los españoles.

Saben ustedes que la sanidad es universal y que estaba recogida en muchas leyes pero nunca se aplica hasta el final.

Todos los españoles tienen derecho a asistencia sanitaria gratuita. Todos sin dejar uno.

Lo primero que vamos a hacer es, eeehhh, incorporar al derecho español un artículo de una directiva que les diré que está incorporado al derecho español todo, eeeh, laaa toda la directiva menos un artículo que justo es el artículo que prohibe de forma explícita desplazarse en busca de atención sanitaria. Luego hemos quitado también una cartera que llamamos cartera común suplementaria que la adjunto si me lo permiten con la cartera accesoria.

Ahí estarían pues las prestaciones farmacéuticas, las terope.. tripe… teroperapéuticas, ehh… me he equivocado en la en el nombre y poner en valor lo que tiene mucho en valor, porque no hay cosa que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades.

Hemos adoptado una medida que ya estaba adoptada. Lo más importante que por primera vez los parados sin prestación parlamentaria, que... perdón sin presta sin.. sin pre…presta sin prestación sin prestación por desempleo, perdón.

En definitiva eeeh lo que les decía. No es lo mismo una persona que no está enferma en su consumo de medicamentos que una persona que está enferma.

Los pensionistas que es no pagan nada son aquellos que ya no tienen derecho a prestación por desempleo, es decir los que ya tienen los que tienen simplemente eeehh. los.. ah perdón, pensionistas. Pensionistas son de los pe que tienen el... hablamos de renta no de pensiones.

Pues yo ya me voy a callar.

(...de Antología...)

http://www.cadenaser.com/espana/audios/explicaciones-ana-mato/csrcsrpor/20120418csrcsrnac_11/Aes/c


Pero hay más. Según aparece en ELPAIS:

LA POLICÍA CONFIRMA VIAJES Y OBSEQUIOS 
ENTREGADOS POR LA RED GÜRTEL A ANA MATO

LA CONSELLERIA DE SANITAT DEL PP SUPRIMEIX LA PARTIDA PER A L'HOSPITAL DE LLÍRIA

La Conselleria d'Hisenda i Administració Pública ha autoritzat a la Conselleria de Sanitat a transferir 45,3 milions d'euros que s'havien consignat per a les obres dels hospitals de Gandia i Llíria, l'execució de les quals ha sigut paralitzada, per a despeses de funcionament d'altres centres de salut.

La Generalitat ha pres la decisió de destinar 45 milions que anaven per als hospitals de Gandia i Llíria per a altres centres ja en funcionament. Sanitat justifica aquesta decisió "davant la necessitat d'adequar els crèdits destinats a la imputació comptable d'obligacions corresponents a despeses de funcionament que dóna a hospitals i centres de salut".

Fonts de la Conselleria de Sanitat han explicat que, a causa de la situació econòmica actual, durant 2012 es va paralitzar l'execució de determinades obres, com els hospitals de Gandia i de Llíria, la qual cosa va suposar que quedara un saldo disponible de 45'3 milions d'euros en el capítol VI del programa d'Assistència Sanitària.

JOVENTUT, SALUT I SEXUALITAT

La salut és una de les preocupacions i dels objectius transversals a qualsevol grup d’edat. La importància de la relació entre joventut i salut rau en el fet de ser una etapa privilegiada en el foment i l’educació en hàbits saludables que permetran a les persones desenvolupar una vida molt més sana i plena. 

Des de Joves d'EUPV creiem en una visió molt més àmplia de la salut, a partir del concepte de salut integral de l’OMS, com a benestar complet, i no com a absència de malaltia. Hem de promoure el benestar social com a punt imprescindible per aconseguir el benestar personal i, en això, els espais juvenils, l’educació formal i no formal, el món juvenil associat, etc., hi esdevenen espais claus. Al mateix temps, com per a la resta de la nostra organització, ens pareix ineludible la total i absoluta defensa dels models públics sanitaris, de l’atenció sanitària universal, necessitats evidents per als i les joves valencianes donades les mancances salarials i d’ocupació que patim.

Des d’EUPV pensem que cal:

• Desenvolupar campanyes i activitats municipals i autonòmiques de prevenció de la salut: fomentant hàbits saludables i informant sobre els riscos de l’abús d’alcohol i d’altres drogues. Però enfocant-les més enllà de la perspectiva repressiva. El tractament dels problemes derivats de l’abús d’aquestes substàncies ha de ser enfocat en un tracte d’igual a igual entre les persones joves i l’administració.
• Accions (campanyes, difusió de preservatius, fullets, telèfons municipals d’assistència...) orientades a prevenir MTS (malalties de transmissió sexual) i embarassos no desitjats, mantenint sempre un tractament d’igual a igual entre administració i ciutadania jove. Defenem la pràctica gratuïtat o preu simbòlic dels anticonceptius i previsors de les MTS.
• Promoció de la Salut Integral (Benestar Complet) dels/les joves, d’acord amb la definició de l’OMS, contemplant la Salut no com a absència de malaltia, sinó com a benestar físic, psicològic i emocional.
• Programes municipals i autonòmics de foment d’hàbits saludables. En relació amb la necessitat d’un oci alternatiu, és necessari potenciar també activitats alternatives destinades a combatre l’estrés i els costos de la vida sedentària. El foment de l’esport és també foment de salut, igual que el desenvolupament de campanyes i activitats que incidesquen en la consecució d’aquest objectiu de la salut integral. Es tracta, abans que res, d’aprofitar els espais educatius i de socialització jove per a introduir-hi una modificació dels costums, dietes, etc., afavorint un desenvolupament més saludable.
• Abordar problemàtiques relacionades no sols amb la salut física, sinó també amb la psíquica, problemes com l’anorèxia, la bulímia i la baixa autoestima hauran de considerar-se com a objectius fonamentals d’aquestes polítiques.
• Universalització de la informació sobre sexualitat i anticoncepció. Les administracions locals han de vetllar perquè en totes les escoles i instituts s’oferesca una àmplia informació sobre la sexualitat i l’anticoncepció.
• Campanyes d’ajuda, difusió i informació sobre la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) per a les joves valencianes. La Generalitat valenciana ha de suposar un suport per a les dones en el seu dret a decidir, combatent les demagògiques i falses acusacions abocades per mitjans i esglésies arcaiques. Així, la legislació sanitària valenciana ha de garantir el dret gratuït a la IVE a totes les dones que ho sol·liciten dins del sistema sanitari públic.
• Potenciar el paper dels sindicats i les seues seccions juvenils en la formació en salut laboral; programes que han de formar part dels curricula acadèmics, especialment en l’ensenyança professional.

¿QUIÉN SE BENEFICIA DEL NEGOCIO DE LA SANIDAD PÚBLICA?

Grandes empresas sanitarias como Capio y Ribera Salud ensanchan su mercado al privatizarse la gestión de hospitales públicos de donde proviene la mayoría de sus ingresos

• Privatizar hospitales sale caro
• Compraventa de hospitales públicos

La privatización de la asistencia sanitaria abre una vía de negocio, de ingresos, para las empresas a las que las administraciones terminan por ceder la gestión sanitaria. La reciente decisión de la Comunidad de Madrid de sacar a concurso seis hospitales de la región –que ahora funcionan bajo dirección de la consejería- pone encima de la mesa una tarta que puede alcanzar los 400 millones de euros anuales. La presidenta de Castilla-La Mancha, Dolores de Cospedal, también anunció un proceso similar para cuatro centros de su comunidad.

¿A quiénes se le abre el mercado con esta decisión política? El mayor operador privado de centros sanitarios públicos es la ya famosa Capio Sanidad. Esta compañía pertenece a un fondo de inversión: CVC Partners, que desembolsó en marzo de de 2011 unos 900 millones de euros para hacerse con la compañía.  CVC, lógicamente, se dedica a ganar dinero para sus inversores: “Desde 1996  […] hemos multiplicado por 2,7 el retorno de las cantidades invertidas “, explican. Entre sus inversores están “los líderes mundiales en fondos de pensiones e inversión”. El resto del accionariado es más opaco ya que la empresa no accede a ofrecer una relación pormenorizada. El único nombre contrastado es el de Teresa Echániz Salgado, Subdirectora de Investigación y hermana del consejero de Sanidad de Castilla-La Mancha José Ignacio Echániz.

L'APOSTA SANITÀRIA DEL PP: L'HOSPITAL DE LLÍRIA EL VENEN PER 35 MILIONS D'EUROS

Sanitat cobrarà 75 milions d'euros per privatitzar els hospitals de Llíria i Gandia

La conselleria estudia cedir la gestió dels administratius i dels zeladors dels hospitals de Xàtiva i Ontinyent a les adjudicatàries privades

La Conselleria de Sanitat té previst traure a concessió administrativa (al model Alzira) la gestió dels hospitals de Llíria i Gandia, el primer acabat, tancat des de fa tres anys per la manca d'equipament i tapiat des de mitjans d'agost, i el segon amb el 90% de l'obra realitzada i parat des de fa set anys per manca de finançament, tot i que en els últims mesos s'ha vist en l'entorn la presència d'algun equip d'obrers.

Amb aquesta maniobra la conselleria que dirigeix ​​Luis Rosado pretén incorporar a les minses arques sanitàries 75.000.000 d'euros que aportaria la UTE que es quedara amb l'hospital de Llíria (35 milions) i el de Gandia (en pagarien 45 milions).

En ambdós casos, i segons fonts pròximes a la institució sanitària, el que les empreses privades encarregades d'explotar la gestió pagarien seria la construcció de dos centres hospitalaris, que és el requisit imprescindible del model de concessió administrativa.

L'hospital de Llíria, l'obra del qual va costar 32 milions, es va tapiar per a evitar actes de vandalisme i robatoris i no es va inaugurar en tres anys com s'havia previst perquè faltava tot l'equipament valorat llavors en uns 8 milions d'euros.

Per la seua part, les obres de l'hospital de Gandia, que es van pressupostar en 40 milions, van començar el març de 2003 i als dos anys van quedar paralitzades. Des de llavors, la construcció sanitària enmig de l'erm d'un polígon industrial sembla un vaixell encallat en terra. Sanitat no ha pogut finalitzar l'obra en no disposar dels 8 milions per l'equipament.

La conselleria negocia que les empreses adjudicatàries de la concessió administrativa d'ambdós hospitals accepten que el contracte siga de 15 anys i uns altres 5 fixos (que serien els prorrogables), per a rebaixar la quota capitativa que és de 639 euros en els 5 departaments on està implantat aquest model.

MARCHA DE LA DISCAPACIDAD POR EL RESPETO Y LA DIGNIDAD

DISCAPACIDAD EN MARCHA

Estimados compañeros y compañeras:

Ante la situación que nos está tocando vivir a la sociedad en general y al sector de la discapacidad en particular y teniendo a dos meses vista la perspectiva de la Consellería de dar comienzo a la aplicación del nuevo Modelo de Financiación para los centros que atienden a personas con discapacidad, un grupo de trabajadores, padres y simpatizantes del sector de la discapacidad nos planteamos qué tipo de medida podríamos tomar frente a la administración para paralizar la implantación de ese Nuevo Modelo de Financiación y copago, tal y como está diseñado y pensado para su puesta en marcha.

Es por ello, que tras encontrarnos en muchas de las convocatorias llevadas a cabo durante este último año, se generó la necesidad de reunirnos y de ello nació la propuesta que os planteamos:

• Nos gustaría poner en vuestro conocimiento que desde la provincia de Alicante ha surgido una iniciativa, por parte de trabajadores de varios centros con el apoyo de alguna asociación de padres, para realizar una marcha a pie hasta Valencia con el lema "Marcha de la Discapacidad por el Respeto y la Dignidad".
• Se han creado diferentes comisiones de trabajo: coordinación entre centros y provincias, logística, itinerarios y planificación, difusión y artes tecnológicas y jurídicas.
• Se calcula que desde Alicante se podría realizar la marcha en unos diez días más o menos. La idea es comenzar el día 19 de Noviembre desde donde se decida e ir avanzando por aquellos municipios en donde hay centros, servicios, etc., afectados o sensibilizados que nos acojan e ir sumando efectivos a la marcha. Se habló de utilizar las infraestructuras de los propios centros, locales de sindicatos, caritas, etc. con el fin de pernoctar.

Los objetivos que se persiguen con esta marcha son, por un lado, traspasar la dermis social que hasta el momento ha sido impermeable o poco permeable y que se haga visible de verdad la insoportable situación por la que atraviesa el sector, y por otro, la paralización del Modelo de Financiación que quiere imponer unilateralmente la Consellería a los centros a partir del 2013.