SOBRE LA SALUT SEXUAL DEL COL·LECTIU LGTBIQ

Com en altres àmbits, també en el de salut, les persones LGTBI ens trobem amb múltiples discriminacions i desigualtats que aprofundeixen les mancances i deficiències del sistema sanitari. Així, per exemple les lesbianes i transsexuals són discriminades pels protocols ginecològics en què no es contempla la diversitat concreta de la seua sexualitat. Per a evitar aquestes situacions de desigualtat és imprescindible construir un sistema sanitari basat en la diversitat de la societat a què ha d’atendre.

Hem de desenvolupar una bona educació sexual sana, plena i sense complexos que no reduesca les pràctiques sexuals a l’ús del preservatiu i que no associe el sexe unilateralment a les MTS. Informar només sobre la SIDA és negatiu, perquè contribueix a reforçar una idea de la sexualitat com quelcom perillós. Però al mateix temps, també s’ha d’informar i formar amb més profunditat sobre les infeccions de transmissió sexual, sobre el VIH-SIDA, però sobretot de la realitat de les persones que han contret qualsevol MTS o VIH.

Per això, la realització de campanyes de prevenció de MTS i VIH és una cosa fonamental, així com campanyes de conscienciació de l’ús del preservatiu i altres barreres de protecció en les relacions sexuals, fent especial insistència en la població amb pràctiques homo-bisexuals. L’homofòbia social i institucional existent és perjudicial i negativa per a la prevenció del VIH. La inexistència de campanyes que aborden la diversitat sexual i l’absència d’intervencions específiques dificulten que els missatges preventius siguen assimilats per aquesta població en no sentir-s’hi identificats. Donada la prevalença del VIH entre els homes que tenen sexe amb homes, la vulnerabilitat social evidencia la urgent necessitat de posar en marxa programes de prevenció del VIH dirigits a aquest col·lectiu.

Esquerra Unida es compromet a garantir el dret a la visibilitat i normalització social del VIH-Sida. Hem de combatre l’estigma que impedeix les persones amb VIH revelar la seua situació personal de seropositivitat, tant en el seu àmbit laboral, públic, com més íntim. Per això, cal fer veritable insistència en les campanyes de conscienciació i formació, però sobretot en l’educació. Ha d’incloure’s la realitat seropositiva en els itineraris educatius per a educar en el respecte i la diversitat. També cal impedir que els treballadors VIH+ siguen víctimes de l’acomiadament o de mecanismes de pressió psicològica que propicien la seua marxa voluntària. És important, per tant, impulsar mecanismes perquè les persones seropositives no puguen ser acomiadades a causa de la seua infecció de VIH-Sida.

Hem d’acabar amb l’estigma social del VIH; per això, és prioritari acabar amb la categorització del VIH-Sida com a “malaltia infectocontagiosa” en compte d’“infectotransmissible”, ja que açò provoca que, amb la legislació en la mà, s’estiguen tancant recursos socials a persones seropositives, com són les residències de tercera edat o les cases d’acollida de dones maltractades, la qual cosa dificulta enormement la labor realitzada fins ara tant en el camp de la prevenció (donant un missatge erroni de contagi en comptes de transmissió) com en el de la visibilitat.

A l’hora d’abordar totes aquestes realitats, hem de tenir en compte que els col·lectius més exclosos veuen aprofundida la seua discriminació en contraure el VIH:

• Les dones pateixen amb major virulència el VIH-SIDA. A la intrínseca vulnerabilitat biològica de la dona davant del VIH, que determina que tinguen una probabilitat moltes vegades major que els homes de contraure la infecció, s’han de sumar les desigualtats socials, culturals, econòmiques i polítiques que incrementen aquesta vulnerabilitat i que comprometen el curs i l’impacte del VIH-Sida. Codependència, vulnerabilitat i assumpció de rols de gènere posen a la dona en una situació d’especial risc.
• La situació en els Centres Penitenciaris demostra deficiències que són un clar exemple de la precària atenció sociosanitària i de la vulneració de drets que pateix aquest col·lectiu.
• La població que exerceix la prostitució és estigmatitzada i exclosa del sistema públic, per la qual cosa es fa prioritari incidir en la prevenció del VIH tenint en compte les particularitats del propi col·lectiu: mobilitat, immigració, cultura, etc. (actualment, només el desenvolupament de programes per part de les ONG en aquest àmbit està pal·liant en alguna mesura la inexistència de polítiques públiques en aquesta matèria).
• La població immigrant hauria de poder beneficiar-se dels programes de prevenció del VIH/Sida existent des dels centres sanitaris i educatius, tant dels realitzats per l’administració pública com d’aquells executats per diferents ONG en l’àmbit comunitari. Per això, no n’hi ha prou de donar accés a aquest col·lectiu, sinó que aquests programes han d’estar adaptats a les característiques i necessitats reals dels diferents grups de població immigrant. És imprescindible que existesca una estreta col·laboració entre ONG que treballen en el tema de VIH/Sida i les associacions d’immigrants junt amb les administracions públiques.

Per tot això, des d’Esquerra Unida proposem:

• Establir i regular les pràctiques mèdiques en relació a l’homosexualitat i transsexualitat per a impedir les pràctiques lesives de modificació de l’orientació sexual.
• Difusió de campanyes específiques de formació i conscienciació per a les i els treballadors del sistema sanitari on s’expliquen les distintes realitats que impliquen lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, així com incorporar en els plans d’estudi de les distintes facultats de medicina, infermeria, assistència social i treball social, la realitat transsexual, bisexual, lèsbica i gai en les seues diverses dimensions i el tractament de l’homofobia i transfòbia.
• Incorporar el fet lèsbic i transsexual en les mesures preventives i la ginecologia, impulsant campanyes entre les professionals de ginecologia perquè incorporen la realitat transsexual i lèsbica en els seus protocols, en les campanyes de càncer de mama, etc.
• Acabar amb la categorització del VIH-Sida com a “malaltia infectocontagiosa” en comptes d’“infectotransmissible”.
• Impulsar mecanismes perquè les persones seropositives no puguen ser acomiadades a causa de la seua infecció de VIH-Sida.
• Promoció de campanyes de prevenció de MTS i VIH, així com campanyes de conscienciació de l’ús del preservatiu i altres barreres de protecció en les relacions sexuals, fent especial insistència en la població amb pràctiques homosexuals i centrant-se en programes de prevenció del VIH dirigits a aquest col·lectiu.
• Promoure la cerca i innovació de nous fàrmacs i teràpies per a combatre la infecció de VIH-SIDA, així com la cobertura de la sanitat pública de la cirurgia reparadora per a la lipodistròfia i reproducció assistida.
• Inclusió de la realitat seropositiva en els itineraris educatius per a educar en el respecte i la diversitat.
• Compliment de la Llei de Qualitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut en allò que concerneix el traspàs de la Sanitat Penitenciària al Sistema Públic de Salut de cada CA
• Desenvolupament de programes públics de salut i prevenció de MTS en l’àmbit de la població que exerceix la prostitució.
• Programes de prevenció del VIH/Sida dirigida i accessibles a la població immigrant, tant dels realitzats per l’administració pública com d’aquells executats per diferents ONG en l’àmbit comunitari, adaptant-los a les característiques i necessitats reals dels diferents grups de població immigrant.