SEVERÍ ALBARRACÍN, UN ALTRE LLIRIÀ EN L'OBLIT

"Ensenyeu als vostres descendents en la seua edat primera com cal viure al món; assenyaleu-los els vostres enemics; poseu a les seues mans l'arma que tant vos va costar conquistar per a defensar-vos i veureu entrar al món una generació coneixedora de la seua missió..." 

Per un ensenyament laic, 1908

Estos principis que serien portats a la pràctica pel llirià Severí Albarracín Broseta, mestre de primer ensenyament amb poc més de vint anys, que en el seu periple republicà i federal a València, durant un temps es va encarregar de la instrucció dels xiquets del centre republicà local fins que va ser expulsat.

En aquest punt va iniciar el seu acostament a l'anarquisme, i d'ell es troben dades sobre el període èpic de la primera Internacional i les seues persecucions, sobre la seua amistat amb Bakunin, Kropotkin i Guillaume o sobre la seua participació en la Revolució del Petroli d'Alcoi (la direcció se li va atribuir), però escasses són les referències a la seua tasca com a mestre de la Internacional, més enllà que va defensar un dictamen per crear escoles internacionalistes al congrés de Còrdova de 1873.

Severí Albarracín Broseta (Llíria, País Valencià, 1850 - Barcelona, ​​1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola. Militant de la FRE de l'AIT, va assistir al 2n congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa el 1872, on fou nomenat Membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova eliminà el Consell Federal, (desembre 1872-gener 1873) fou Designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior.

PLANTA LA TEUA HORTA

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula en fresc, fregida, bullida, torrada o en salmorra, també pot ser guardada per al consum durant bona part de l'any.

Ceba novella

Coneguda des de molt antic, botànicament és una planta bianual, és a dir, el primer any de vida emmagatzema reserves en fulles modificades que formen un bulb, i el segon any les gasta per emetre unes vigoroses tiges florals, anomenades canons.

Nosaltres aprofitarem el primer any, quan podem collir-la tendra, amb el bulb jove, o seca, ja madura per a guardar. Però si volem tindre calçots o llavor, triarem entre les millors cebes guardades i les plantarem al desembre. Així a la primavera tindrem els calçots i a l'estiu, la llavor.

PROJECTES I ACTUACIONS PER UNA LLÍRIA VERDA: PENSANT LA CIUTAT DEL FUTUR

Seguint el model del programa VITÒRIA-GASTEIZ EUROPEAN GREEN CAPITAL 2012, el de la capitalitat verda europea de fa dos anys, des d'EUPV de Llíria hem debatut un model centrat en els projectes i actuacions que permetran avançar cap a un sistema urbà més sostenible i fer realitat la ciutat verda del futur.

Són deu plans i intervencions que permetran a la nostra ciutat afrontar el seu futur amb èxit. 

Un decàleg d'iniciatives que es basen en en el marc de la Green Capital però que van més enllà.

1. PLA PER A LA MILLORA DE LA BIOCAPACITAT, BIODIVERSITAT I PAISATGE URBÀ. L'ANELLA VERDA INTERIOR

Llançament d'un projecte global per a forjar una Anella Verda Interior que permeta crear una nova infraestructura verda urbana, que millore la biocapacitat, biodiversitat i paisatge urbà i on hi haja projectes de remodelació i rehabilitació amb criteris "Green Building", projectes de reforma urbana amb tècniques d'ecodisseny que requeriran, per a posar-los en marxa, d'una coordinació política, social i veïnal que garantisca una implantació adequada.

El perímetre sud del casc urbà, aquell que limita amb les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara, és una mostra de la necessitat de rehabilitació paisatgística, urbana i ecològica: PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA.

2. PLA DE PREVENCIÓ DE LES INUNDACIONS

Parc Natural del Túria,
amb la part de les rambles del terme de Llíria

Afrontar i previndre d'una manera sostenible un dels problemes que afecta parts de la nostra ciutat mitjançant l'elaboració i execució dels projectes de sanejament, derivació i millora ecològica dels barranquets de les llomes que envolten el casc urbà.

D'altra banda, caldria preveure també els projectes de condicionament hidràulic i tractament ecològic i paisatgístic de la rambla Primera i la Castellarda, ja que el final d'estes rambles formen part del Parc Natural del Túria.

3. PLA DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE RECURSOS NATURALS SENSIBLES

Un pla que hauria de contemplar:

• Projecte d'establiment d'una Anella Verda, amb la consegüent restauració i millora de l'entorn del casc urbà, per a millorar la seua connectivitat ecològica, el paisatge i la biodiversitat i, com no, també per a potenciar el seu ús públic.
• Parc de Sant Vicent.
  
• Parc de les Travesses.
• Parc de la Buitrera, Santa Bàrbara i Sant Miquel.
• El Cabeçolo.
• El Cabeçó de l'Àguila.
• L'Horta Vella (Mura, Barba-séquia, la Closa, Beniali, Mitjana, el Rel...).
• Pla d'ocupació rural pel paisatge, que permeta la restauració forestal i la millora paisatgística en entorns degradats, que al nostre municipi s'estenen com la pólvora.

4. PLA DE MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC

És, sens dubte, un dels projectes que més necessita la ciutat, un pla que permeta una millora dels hàbits mediambientals de tots els ciutadans. Ho assenyalàvem a l'entrada PER UNA ORDENACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA DEL CASC HISTÒRIC DE LLÍRIA. A banda d'este pla, quedarien altres actuacions com:

• Impuls de la bicicleta com a mitjà de transport, desenvolupant el seu pla director amb un nou sistema automatitzat i integrat de lloguer de bicicletes i nous carrils bicis amb enllaços amb la xarxa existent que la facen eficient.
• Pla Director de Mobilitat dels vianants.
• Impuls al car-sharing i al vehicle elèctric.
• Nou impuls del "Centre Comercial a Cel Obert" que comporta, entre altres aspectes, un nou esquema de distribució urbana de mercaderies.

LA LENTA AGONIA DE LA GARROFERA

Ara pujava el dia 

ara pujava el dia 

feixugament com un garrofer 

o com una morera. 

tornaven els fills del col•legi 

i em sorprenien escrivint. 

experimentava una certa vergonya. 

escriure encara 

encara. 

he assumit un paper amarg. 

l'he assumit perfectament conscient 

d'allò que se'm demanava que se m'exigia 

procure acomplir el meu deure 

escrivint per aquells que no escriuen 

parlant per aquells que no parlen encara. 

encara escric 

encara. 

*** 

el dia 4 de setembre faré cinquanta anys. 

això no és res maco. 

vosté és encara jove. 

cinquanta anys no vol dir res. 

ESQUERRA UNIDA DE LLIRIA I LA RESTA DE PARTITS DE L'OPOSICIÓ DEMANEM UN PLENARI EXTRAORDINARI PER LA SENTÈNCIA DE LES INFOGRAFIES 3D DEL MULTIUSOS,

Reclamen el pagament de 6.368,48€ per part del PP de Llíria, el suport als funcionaris municipals, la reprovació de l'edil i Presidenta del PP local i l'obertura d'expedient informatiu a l'arquitecte municipal, així com una regulació del lliurament d'informació.

I

nfografia que apareix en programa Electoral PP 2007

La totalitat dels regidors de l'oposició, (10 edils del PSPVPSOE-COMPROMÍS-MOVE-EUPV) sol·liciten un ple extraordinari per demanar responsabilitats per la Sentencia nº 232/2012 d'11 de juliol, PA 000334/2011, que obliga a pagar a l'ajuntament edetà (o siga tots el veíns de Llíria) una factura impròpia, la qual deuria haver abonat el Partit Popular de Llíria per l'ús d'una infografia 3D de l'Edifici Multiusos que es va encarregar i es va utilitzar posteriorment al seu programa electoral per als comicis locals de 2007.

De la documentació aportada en la Comissió Reservada creada per esclarir els motius que van derivar en aquesta Sentència, es desprèn que va haver un encàrrec verbal per part de l'arquitecte municipal d'una sèrie d'infografies per mostrar com seria el projecte d'edifici Multiusos que actualment s'alça a la zona del Pla de l’Arc.

Els grups de l'oposició remarquen que, aquest encàrrec es va fer a un equip professional, el qual mai va arribar a cobrar els treballs realitzats, fet que va motivar una denúncia en el jutjat, on al final, es condemna a l'ajuntament de Llíria a pagar 6.368,48€. Utilitzant el tribunal com a base documental i de prova, un programa electoral del PP de 2007 on apareixien publicades les infografies en 3D de l'edifici Multiusos. Confonent-se en l'argumentació de la Sentència el programa electoral del PP amb un butlletí informatiu municipal de l'Ajuntament.

El consistori, en declaracions de l'alcalde, sempre ha defensat que no va fer cap encàrrec, ni coneixia a l'equip professional, ni tenia per què pagar aquesta factura. Extrem pel qual es deuria ara reclamar via administrativa al Partit Popular de Llíria que restituisca el perjudici econòmic que ha causat a les arques municipals. Assumpte que l'equip de Govern no ha volgut afrontar assumint les peticions que els grups de l'oposició han formulat en la Comissió Reservada creada a l’efecte i que ara aquests reclamen mitjançant la petició de convocatòria d'un ple extraordinari.

Igualment, els quatre grups demanen la desestimació d'un escrit presentat pels dirigents populars contra els funcionaris habilitats nacionals, on es demanava que se'ls exigiren responsabilitats disciplinàries per demanar que el PP restituira la quantia que el Jutjat havia sentenciat contra l'ajuntament i que al seu judici hauria d'haver-la abonat el partit que va fer ús de les infografies (el PP de Llíria). Pel que també es demana la reprovació de l'actual presidenta del PP local i l'obertura d'un expedient informatiu per la intervenció de l'arquitecte municipal en la contractació verbal de les infografies, tal com queda provat en la Sentència en qüestió i que després van ser utilitzades partidàriament pel PP.

Així mateix, es reclama una reglamentació municipal que definisca com ha de facilitar-se la documentació i informació, tant a ciutadans com a partits polítics, tinguen o no representació aquests últims en el consistori.

És inadmissible que el Partit Popular, d'una banda, utilitze i faça un ús partidista d’unes infografies que, al final han pagar les arques municipals i que a més, pretenga imposar sancions contra els funcionaris que, en compliment del seu deure, han denunciat aquesta irregularitat.

MÉS INFORMACIÓ: FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA QÜESTIONEN EL PAGAMENT D'UNA FACTURA.

L'AIGUA A UN CAMP DE TÚRIA SENSE GRANS DEPURADORES: DEFICITÀRIA, A LA CUA A L'HORA DE REPARTIR-NE LA DEL TÚRIA I DE MOLT MALA QUALITAT COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES EXTRACCIONS MASSIVES

El riu Túria al seu pas per l'assut de Benaguasil

La gestió del Túria no té, però, la complexitat del Xúquer, i això es nota en l'ETI, on els problemes identificats en este riu no han generat l'abundant literatura del seu germà del sud.

Per començar, tot i que el riu és compartit amb Aragó, els usos que reben les seues aigües a Terol, on "la ciutat beu aigua del Túria però el regadiu és escàs" no han suposat fins ara una excessiva pressió sobre el Túria i no hi ha per tant un conflicte interautonòmic com el que aflora permanentment al Xúquer.

Canal principal del Camp de Túria
al seu pas per la partida de l'Angelet

No obstant això, la dependència de València respecte al Túria, simbolitzada pel Tribunal de les Aigües o pel proveïment l'aigua potable, que es remunta a 1890, no és només passat.

Amb aigües del Túria es beu a València i a la seua àrea metropolitana "encara que cada vegada menys" i es reguen els Pobles Castell (Bugarra, Pedralba, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja), la Reial Séquia de Montcada i les séquies tradicionals de la Vega de València.

Durant els anys seixanta es «colonitzà» el Camp de Túria amb la construcció d'un gran canal que permet regar "amb l'auxili de pous on el cabal del riu no arriba", unes 18.500 hectàrees i donar de beure a Llosa i al Villar. Aigües avall, els Pobles Castell, Montcada i la Vega, afegeixen unes 13.500 hectàrees fins a sumar les 32.000 hectàrees de regadiu que alimenta el riu Túria.

BOUS AL CARRER PAGATS PER L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA: LA VERGONYA DE SER CONTRIBUENT

Al llibre de festes de Sant Miquel de 2013 diuen que enguany es gasten 14.000 euros públics en bous, i tot sense desglossar-ho ni indicar a què va dedicada cada partida. Ni tampoc se sap si hi ha partides extra que no s'adjunten a la partida de bous. Novament, són xifres separades del gasto total de les festes quan són la despesa més rellevant de les festes locals. 

El PP de Llíria, amb la "transparència" i la "cultura".

No cal ser Ciceró ni Kant per saber que la llibertat necessita de lleis. I, per tant, de prohibicions i sancions. És cert que el principi bàsic, en un Estat democràtic de Dret, és la presumpció general a favor de la llibertat. El que significa que qui pretenga limitar-la haurà de provar les bones raons que justifiquen aquesta decisió en concret. 

Però ningú s'estranya ni jutja que siga lliberticida l'existència del Codi Penal, fins i tot encara que siga en el seu sentit mínim d'acord amb l'esperit garantista, pel qual es limita la "llibertat" del maltractador, del contaminador, de qui discrimina indegudament, de qui tortura o abusa, causant danys que no tenen justificació.

Extracte d'un article de Javier de Lucas aparegut a ELPAIS.

Setmana "taurinocultural" de Llíria 2012

LA RAMBLA CASTELLARDA I EL PARC DEL TÚRIA: DE LA QUEBRASSA A L'ASSUT DE BENAGUASIL

Hi ha dos trams de rambla del nostre terme municipal que "formen part" del Parc Natural del Túria. Un és el tram final de rambla Primera, vora les Travesses, i l'altre és el tram de migjorn de la rambla Castellarda.

Parc Natural del Túria. Enclavaments en el terme de Llíria

El recorregut que vos proposem s'inicia a la Quebrassa i finalitza a l'assut de Benaguasil, ja en terme veí. Comproveu quines són les condicions del "nostre tros" de parc natural, tot ple d'espècies al·lòctones, corriments de terres, ribassos desfets, construccions il·legals, una gravera, femers, camins de lliure recorregut per a vehicles a motor...

El passat juliol, un incendi de vora 80 hectàrees devorà part del recorregut que ara farem. Que açò servisca d'homenatge a la gran tasca antiicendis de la conselleria de Serafín Castellano. És una ironia, evidentment.

NOVAMENT EL FOC I LA POLÍTICA DEL PP ENS CREMEN 

AL CAMP DE TÚRIA. SERAFÍN, VÉS-TE'N A TA CASA! 

ARMAND GUERRA, UN LLIRIÀ EN L'OBLIT

Armand Guerra, un fill il·lustre de Llíria, continua sense el reconeixement que es mereix per part dels seus paisans. Anomenat José Estívalis Calvo (Llíria, 4 de gener de 1886 - París, 10 de març de 1939), fou un anarquista, tipògraf i cineasta que va combatre el feixisme amb la seua càmera.

Fill de llauradors edetans pobres, fou internat en un seminari de València i als tretze anys començà a treballar de tipògraf. El 1899 fou empresonat per participar en una vaga anarquista i el 1908 marxà a París amb el seu germà. El 1909 col·laborà amb el grup d'exiliats anarquistes de Ginebra Germinal, i després de fer col·laboracions a diverses publicacions de caire anarquista el 1911 marxà al Caire per a establir-se en una comunitat anarquista italiana.

El 1913 tornà a París i començà a interessar-se pel cinema. Alhora que treballava de tipògraf, la Unió de Sindicats de França el convidà a fer reportatges de cinema social (a través de la cooperativa fundada per ell Cinema du peuple) i adoptà el seu pseudònim d'Armand Guerra. El 1915 treballà com a tipògraf a Lausana i el 1917 s'establí a Madrid, on va fundar l'empresa Cervantes Films. Després de fer sis films sense ressò comercial, el 1920 tornà a Lausana, on treballà d'autor, director i traductor de guions per a films alemanys. 

Escena de "Carne de fieras"

Durant els anys 20 va treballar als estudis de la UFA a Berlín i el 1925 va participar com a actor a Sommernachtstraum (El somni d'una nit d'estiu) de Hans Neumann, junt a l'actor i llibertari Alexander Granach, amb qui també treballà en Nosferatu de F. W. Murnau. Alhora, fou corresponsal a Berlín de la revista de Barcelona Popular Film, on li van prohibir un film.

El 1930 va rebre algunes ofertes per a dirigir a Espanya, però no va tornar d'Alemanya fins al 1931. Treballà per al Cine Popular Español i intentà fundar uns estudis cinematogràfics a València, però va fracassar per manca de suport econòmic, i el 1934 treballà com a actor a La alegría que pasa (1934) de Sabino Antonio Micon. El 1936 projecta el film revolucionari Carne de fieras, amb escenes de nu femení, però l'esclat de la guerra civil espanyola va impedir la seua estrena. Durant el conflicte col·laborà amb la CNT en l'elaboració de documentals i conferències sobre el front i la guerra. Fou empresonat pel Servei d'Intel·ligència Militar (SIM) del 8 d'abril al 26 d'agost de 1938 al vaixell Uruguay al port de Barcelona, d'on fou alliberat per mediació del secretari general de la CNT, Mariano Vázquez.

CANVIS EN EL TREN DE LA BRUIXA D'ENGUANY EN LA FIRA DE SANT MIQUEL

Feu clic en "continueu llegint l'entrada" per a vore els canvis en el tren de la bruixa d'enguany en la Fira de Sant Miquel.

ARTICLE DEL COL·LECTIU AL LLIBRE DE FESTES 2013

De què espereu que parlem?

De la falta d'una autèntica representació del poble? De les retallades en els nostres drets bàsics? D'institucions obsoletes? De faena inestable i vassalla o directament de l'absència de faena? De l'església que furta i fica el nas en tots els assumptes d'Estat? De bribons, princeses de color de rosa i estafadors? De la manca de separació entre els poders de l'Estat? D'uns mitjans d'opinió alienats i alienants? Del clientelisme polític i la corrupció institucionalitzada? De la nul·la transparència i l'opacitat financera de l'Administració? Del desmantellament i privatització dels serveis públics? De la deriva centralista de l'Estat i de la deriva d'autoodi a la valenciana? Del poder del capital, dels bancs i de les oligarquies? De la deixadesa i la desfeta en matèria ambiental? De la justícia injusta? De les imposicions morals i la doble moral de gent que no sap què és l'ètica ni la coneix? De desnonaments i copagaments? De sanitat de rics i de pobres? De l'agonia al vore el dia a dia?

EUPV DE LLÍRIA: PER UN NOU URBANISME

En Esquerra Unida volem aconseguir un espai públic accessible per a totes les persones; que la gent amb més dificultats, com la gent major, els xiquets i els discapacitats puguen gaudir d'un municipi habitable, sense barreres arquitectòniques.

És necessari el canvi de mentalitat respecte al tant anomenat creixement econòmic i urbanístic neoliberal, causant de la desaparició del nostre paisatge natural, de l'ocupació dels nostres espais tradicionals per espais macrourbanitzats, insostenibles i innecessaris. Així com l'absurda idea de traure's de la mànega polígons industrials que només beneficien als especuladors.

Volem treballar no només des de l'Ajuntament, sinó també des del carrer, afavorint l'ordenació natural i equilibrada del nostre poble, amb unes idees clares que amb la vostra ajuda poden ser realitat.

Per una reorganització de la xarxa viària del casc històric de Llíria.
Per la protecció, delimitació i consolidació del perímetre sud del casc urbà de Llíria.

DENUNCIEN LA TALA DE PINS QUE SE SALVAREN DE L'INCENDI D'ANDILLA

Ecologistes en Acció de la Serrania denuncia la tala indiscriminada de "milers de pins adults que es van salvar de l'incendi de l'any Passat a Andilla". 

Segons Explica el portaveu de la Formació ecologista a la comarca, Luis Suller, "estan arrasant una massa forestal de pi adult , catalogada com d'especial protecció paisatgística i forestal, amb l'excusa de la presència d'una plaga d'escolítids" o escarabats del gènere "Tomicus destruens (Wollaston)".

La tala l'executa l'empresa que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament d'Andilla, els plecs dela qual els va supervisar la Conselleria de Medi Ambient. Els ecologistes expliquen que es tracta de la mateixa empresa que s'encarrega de la retirada de la fusta cremada de la zona i alerten del negoci que hi ha en aquest sector: " la fusta verda es ven a 10/12 euros la tona i la cremada a 6 euros".

Alcubles després de l'incendi que arrassà la Serrania, l'Alt Palància i el terme de Llíria

EUPV DE LLÍRIA: DEFENSORS DEL BENESTAR SOCIAL

Entenem el benestar social com un instrument coordinat amb altres iniciatives (ocupació, fiscalitat, habitatge, cultura) que poden possibilitar la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

Les iniciatives de benestar social i polítiques socials no han de caure en una mera dimensió assistencial i pal·liativa. Incidirem sobre les causes de la desigualtat i sobre els col·lectius més febles.

MAJORS, DISCAPACITATS I SALUT MENTAL

Pensem que caldria:

• Per la inexistència de places, cal crear una residència pública i gratuïta per a gent major de Llíria.
• Posar un Centre Especial d'Ocupació públic sostenible per a discapacitats físics i psíquics, que els done treball protegit i remunerat.
• Fer vivendes tutelades.
• Fer un Centre de Dia públic i gratuït en cada barri (el Barranquet, Reixuxena, la Sang, Mura, les Casetes Noves, el Pic, la Plaça de Pedralba) per a gent major, malalts d'Alzheimer, Parkinson i altres malalties mentals; amb menjador social, servei de tramitació d'ajudes, serveis mèdics, servei de transport i servei de respir familiar.
• Substitució del serveis d'ambulàncies on no siguen necessàries perquè el malalt pot accedir a un altre tipus de vehicle (turisme o furgoneta).
• Reivindiquem el compliment de Generalitat Valenciana en el desenvolupament de la Llei de Dependència i la dotació de pressupost suficient per part de les administracions.

BOUS AL CARRER A PARTIDORS: LA TEOLOGIA SENSE LLEI DEL BEATERI DEL REMEI

Si fa poc parlàvem dels BOUS AL CARRER AL PATI DE SANT FRANCESC DE LLÍRIA: LA COHERÈNCIA MORAL DEL BEATERI DEL RAVAL, ara és normal que fem la mateixa amb els bous de la part d'Avall. Igual que als de la col, als de la carabassa. 
No ho fem per una qüestió de neutralitat tal com faria l'ajuntament a l'hora d'organitzar els protocols d'una processó interparroquial, sinó per un laïcisme militant que ens porta a denunciar les hipocresies de l'Església catòlica i la dels seus devots i devotes.

I és que en les festes organitzades ara a principis de setembre en honor a la mare de déu del Remei, a la Trinitat i a sant Joan de Mata, també faran bous al carrer, i també n'embolaran. La teoria de l'Església al voltant de la tortura als animals no lliga amb la pràctica d'esta institució. Per la seua banda, la posició dels parroquians i parroquianes, que no poden concebre festa sense crueltat, és inamovible. Este dissabte, novament, el beateri de Partidors i rodalia i el beateri del Raval deixen de costat la seua perpètua rivalitat per a mantindre una unitat d'acció davant del Vaticà més místic: que els animals també siguen criatures del seu déu, això, els la bufa.

L'Església sempre ha paregut contrària als espectacles de mort i vanitat humana, almenys en l'escrit, com es veu en la butla promulgada l'1 novembre de 1567 per sant Pius V. La butla «De Salutis Gregis Dominici» ens diu: 

«Atés que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i caritat cristiana i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, prohibim terminantment baix pena d'excomunió als que permeten la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguen a terme». 

«I si algú morira allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica. Prohibim baix pena d'excomunió que els clergues que hagen rebut ordres sagrades prenguen part en aquests espectacles. Queden prohibides les corregudes de bous encara que siguen, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat de l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual i obres piadoses, i no amb aquesta classe de diversions».

EUPV DE LLÍRIA: ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

La gent d'EUPV estem pel bon ús, la millora i la conservació del medi ambient. 


Considerem que els recursos naturals estan per a usar-los i gaudir-los, però no per a abusar d'ells. Hem de ser conscients i pensar que no estem sols en el planeta, que els recursos són limitats, i que cada vegada que encenem una llum innecessària, arranquem el cotxe, etc., estem hipotecant el nostre futur i el de les generacions futures.

Entenem que les institucions són les primeres que han de donar exemple i actuar en uns quants fronts. L'Ajuntament ha de convocar periòdicament les reunions de l'Agenda 21, on estan representades diferents associacions d'agricultors, ecologistes..., per tal de dissenyar el model de desenvolupament del nostre territori.

IL·LUMINACIÓ PÚBLICA

Més del 60 % del gasto elèctric dels ajuntaments procedeix de l'enllumenat públic. A més a més, tota inversió que es produeix serà amortitzada amb el temps, pel que creiem que cal actuar amb la màxima prioritat:

• 

  Reduir la il·luminació pública fins a l'estrictament necessari, no superant en cap cas les recomanacions de les diferents associacions astronòmiques.
• Adaptar la il·luminació de les vies i carrers en funció de la utilització i la variació segons l'horari.
• Substituir progressivament les lluminàries per unes altres més eficients, minimitzant les pèrdues cap al cel, la il·luminació de copes d'arbres, façanes, etc.
• Evitar l'ús de llum blanca en l'enllumenat exterior, ja que produeix efectes més perjudicials sobre la fauna nocturna.
• Eliminarla il·luminació dels accessos a la població, substituint-la, per a mantindre la seguretat, per senyals lluminosos amb detector de presència en els casos necessaris.

TRANSPORT I MOBILITAT

• Construcció d'aparcaments col·lectius dissuasoris que permeten el tancament del centre urbà al trànsit rodat, afavorint la conversió en zona de vianants.
• Habilitar una zona pública d'estacionament de vehicles pesants (camions, autobusos...).
• Dissenyar una xarxa de carril bici no només per a ús lúdic, sinó perquè siga una alternativa a l'ús del vehicle privat en els trajectes dins del municipi.
• Crear un servei de préstec de bicicletes: Llíriabici.
• Volem el transport urbà totalment de gestió pública, consensuant horaris amb els ciutadans i ciutadanes perquè siga eficaç i arribe a totes les zones de Llíria (casc urbà i urbanitzacions). Este transport facilitarà l'accés a l'hospital comarcal.
• Apostarem per la creació d'una xarxa de transport comarcal.
• Exigim la doble via del metro fins a Llíria i l'allargament del servei fins al Pla de l'Arc.

LA URBANITZACIÓ D'EDETA, ATRAPADA PER AIGÜES FECALS

Els veïns d'Edeta, empantanats des de fa dos anys per aquesta situació

La quasi totalitat de veïns de la urbanització Edeta de Llíria, porten dos anys empantanats en una obra que havia d'haver estat resolta en tan sols 12 mesos i que encara ara no s'hi veu el remat.

Aquesta obra d'urbanització que se suposava que anava a millorar la qualitat de vida del veïnat, no els ha provocat més que maldecaps que no ha sabut resoldre l'Ajuntament ni els representants de l'agent urbanitzador, l'empresa Cobra.

Amb motiu de les pluges viscudes durant aquests darrers dies, hi ha hagut parcel·les negades per fang i aigües fecals que ha vessat el col·lector de pluvials. S'ha observat com el recentment estrenat pou de recollida de pluvials, en compte d'absorbir l'aigua de pluja caiguda, aboca cap al carrer les aigües fecals procedents del col·lector general provinent des de la urbanització Xelardo.

Col·lectors