LA LENTA AGONIA DE LA GARROFERA

Ara pujava el dia 

ara pujava el dia 

feixugament com un garrofer 

o com una morera. 

tornaven els fills del col•legi 

i em sorprenien escrivint. 

experimentava una certa vergonya. 

escriure encara 

encara. 

he assumit un paper amarg. 

l'he assumit perfectament conscient 

d'allò que se'm demanava que se m'exigia 

procure acomplir el meu deure 

escrivint per aquells que no escriuen 

parlant per aquells que no parlen encara. 

encara escric 

encara. 

*** 

el dia 4 de setembre faré cinquanta anys. 

això no és res maco. 

vosté és encara jove. 

cinquanta anys no vol dir res. 

no vol dir res. 

vol dir els camions de l'estraperlo. 

vol dir la sang indignament vessada. 

vol dir el pa i l'oli escassos. 

vol dir precarietat. 

vol dir la jove conscientment palpada en un cine 

i pagada amb un pastís. 

vol dir un ull més gran que l'altre com un horror 

petrificat. 

vol dir els amors precaris. 

vol dir un quall de sang en una gola seca. 

vol dir anar a missa i rebre la comunió 

i que et segellen després un paper on diga 

que has anat a missa i has rebut la comunió 

per tal de cobrar el sou. 

vol dir les llargues cues el poal de carbó. 

vol dir els homes captius afusellats. 

vol dir els afronts. 

vol dir les cauteles. 

vol dir el llit de matrimoni comprat de segona mà. 

vol dir passar per tot per tal de tenir -hi un sou vosté 

mana senyor. 

vol dir les vitamines que no es trobaven enlloc. 

vol dir els dies executats sumàriament. 

vol dir l'horror. 

vol dir un litre d'oli de ricí. 

vol dir la manca d'estudis i si vols estudiar per a rector 

podríem fer alguna cosa. 

vol dir isabel jove i terriblement vella amb el cànter de 

l'aigua pujant tota una escala. 

vol dir la fam. 

vol dir que no hi ha llibertat i no et faces il•lusions eh. 

si ben mirat som joves. 

n'hi ha de més vells que nosaltres i tenen vint anys a penes. 

[de Versos per a Jackeley] 

Vicent Andrés Estellés