La Formación del Espíritu Nacional (F.E.N.) era l'assignatura més fàcil d'aprovar. També la més tòxica si te la prenies al peu de la lletra. Al Vilaweb publiaren un article de Jordi Artigas titulat 'Jo també vaig ser espanyolitzat', que va suscitar molts comentaris dels lectors. Artigas ha tornat als arxius per investigar un dels grans fraus pedagògics del Franquisme, la Formación del Espíritu Nacional, una assignatura que han hagut d'aprovar generacions de ciutadans.
Els comentaris dels lectors que van viure de primera mà aquesta aberració pedagògica fan posar els pèls de punta. Enric Masip Gorgori explica que al seu poble, al Priorat, la FEN l'impartia el mossèn. "El capellà tenia via lliure per entrar a l’escola. Era militar i a més portava pistola".
"Jo vaig “estudiar” la FEN amb un mestre que era un coronel retirat que es deia Zosimo Z.S", explica en Pep, lector de Núvol. "No recordo gaire les lliçons. A més, com que ja era vell, ens dedicàvem a xerrar, jugar i dibuixar. Els llibres eren tots de l’editorial Doncel i eren gairebé sempre els únics en color. Els varem llençar tots. Tinc 53 anys i també els hi puc dir que els hi ha sortit el tret per la culata", remata Pep.
Jordi Sala, comunicòleg, explica també les seves vivències escolars d'aquell temps amb una precisió prodigiosa: "Tota la meva família som catalanoparlants. A cinc anys, però, juntament amb el meu germà, em dugueren a una escola “Nacional” d’aquestes que tenien nom de país sud-americà (Ecuador, Perú, Uruguay, etc.). De fet, si no fos pel patetisme de la situació, s’hauria esdevingut una escena curiosa, el dia de la rebuda, perquè els professors que hi havia eren, la majoria, gent del barri, enfundats, però, en unes bates de color merda d’oca, que els anaven grans. També parlaven d’una manera estranya i molt curiosa, observats de prop pel director de l’escola, que fumava amb broquet i s’assemblava molt al verro aquest de ministre que acaba de dir que vol Espanyolitzar els nens catalans.
El primer tripijoc que vam haver d’entomar, doncs, va ser que no es tractava d’espanyolitzar, sinó de castellanitzar. Perquè si un castellà pot arribar a espanyolitzar un català és que les coses van molt malament. O sia que tot el que va passar a partir d’aleshores vaig arxivar-ho en una pista a part, per a ser tractat en el seu moment, quan ens haguéssim pogut deslliurar de les bates", diu Jordi Sala.
Podeu continuar llegint l'article a Núvol.
Podeu recuperar l'article de Jordi Artigas, Jo també vaig ser espanyolitzat, aquí.
Aparegut al VILAWEB.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.