La presentadora de televisió Ana Rosa Quintana i l'exjugador del Reial Madrid, Fernando Morientes, no necessiten tindre els diners en un paradís fiscal, perquè els tenen ací a l'estat espanyol i només tributen l'1% per ell, a diferència del que li succeeix a qualsevol altre espanyol. No són els únics, ja que personatges de l'elit financera com l'exministra socialista Mercedes Cabrera, el directiu del Màlaga Fernando Hierro o la mediàtica família Polanco també. I tot legalment, sense haver-se d'endur els diners fora d'Espanya. Com s'ho fan?
SICAV, PARADÍS FISCAL
Per a no pagar pels seus diners només que l'1%, només han d'invertir en una SICAV (Societats d'Inversió Col·lectiva de Capital Variable), sigles que amaguen un autèntic paradís fiscal legal a Espanya, que no pot ser controlat per l'Agència Tributària, i per al qual únicament es necessita un capital mínim de 2.404.048 euros.
Amb este mecanisme legal, les grans fortunes espanyoles, l'elit financera, no necessita portar els seus diners a l'estranger, ni evadir, perquè ací, a Espanya pot tindre còmodament, i retindre'l i usar-lo quan vullguen, com si d'un banc es tractara, i sense que la seua activitat puga ser fiscalitzada pel Ministeri d'Hisenda. Així ho explica en el seu llibre SICAV, paraíso fiscal el professor de Dret i Economia a la Universitat Autònoma i Carlos III, Guillermo Rocafort.
PROGRESSISTES QUE NO PAGUEN COM ELS ALTRES
Tal com revela en el seu llibre el professor Guillermo Rocafort, alguns destacats progressistes que s'han caracteritzat per donar suport a projectes socialistes, la SICAV està gestionada ni més ni menys que per la Banca March, o l'exministra de Cultura Mercedes Cabrera i la presentadora de televisió Ana Rosa Quintana, que s'ha fet cèlebrement famosa pels seus discursos moralitzadors a la televisió, no paguen com els altres. El professor Rocafort ha assenyalat al diari El Aguijón que "una gran part de les elits financeres i de les grans fortunes espanyoles tenen els seus diners invertits en SICAV, i per tant en un limbe segur, fora de l'abast i supervisió de l'Agència Tributària i pagant el mínim, mentre que la resta dels ciutadans veu com li pugen els impostos i paga una mitjana de 35 vegades més que esta nova aristocràcia dels diners que pot accedir a estos paradisos fiscals encoberts".
POSAR LES RABOSES A GUARDAR LES GALLINES
Els diners invertits a les SICAV, i que a vegades són constituïdes per homes de palla als que en l'argot financer se'ls denomina "mariatxis", estan únicament controlats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, un dels vicepresidents de la qual, Carlos Arenillas (i marit de l'exministra socialista del PSOE Mercedes Cabrera) era alhora, i en un clar conflicte d'interessos, tal com assenyala l'autor, propietari de la SICAV Tagomago [segons dades de la premsa de l'època aportats per el periodista Daniel Montero Bejarano, Arenillas, el mandatari de l'entitat encarregada d'investigar als "mariatxis", posseïa ell només el 99,25% dels 9 milions d'euros invertits a Tagomago, el 0,75% restant corresponia a altres al menys 99 persones], constituïda juntament amb l'exsecretari d'Estat d'Economia David Vergara.
Una cosa que l'autor del llibre ha assenyalat gràficament al diari El Aguijón: és com "si poses les raboses a guardar les gallines". Rocafort assenyala al seu llibre que "crida l'atenció que va ser este (en referència a Carlos Arenillas) quan exercia les funcions descrites [vicepresident de la CNMV], que la CNMV va parar el 2005 l'ofensiva d'Hisenda contra les SICAV de manera fulminant". El debat ha estat obert pel polèmic llibre editat per l'editorial Rambla, i per la brillant exposició del professor Guillermo Rocafort, en un moment en què la classe mitjana i la majoria dels treballadors veuen com se li pugen els seus impostos i la crisi fa efecte en la seua economia. Però no tots pagarem la crisi igual, o almenys això sembla, després de l'obra del professor Rocafort.