ELS MOLT RICS NOMÉS CONTRIBUEIXEN AMB L'1%

La presentadora de televisió Ana Rosa Quintana i l'exjugador del Reial Madrid, Fernando Morientes, no necessiten tindre els diners en un paradís fiscal, perquè els tenen ací a l'estat espanyol i només tributen l'1% per ell, a diferència del que li succeeix a qualsevol altre espanyol. No són els únics, ja que personatges de l'elit financera com l'exministra socialista Mercedes Cabrera, el directiu del Màlaga Fernando Hierro o la mediàtica família Polanco també. I tot legalment, sense haver-se d'endur els diners fora d'Espanya. Com s'ho fan?

SICAV, PARADÍS FISCAL

Per a no pagar pels seus diners només que l'1%, només han d'invertir en una SICAV (Societats d'Inversió Col·lectiva de Capital Variable), sigles que amaguen un autèntic paradís fiscal legal a Espanya, que no pot ser controlat per l'Agència Tributària, i per al qual únicament es necessita un capital mínim de 2.404.048 euros. 

Amb este mecanisme legal, les grans fortunes espanyoles, l'elit financera, no necessita portar els seus diners a l'estranger, ni evadir, perquè ací, a Espanya pot tindre còmodament, i retindre'l i usar-lo quan vullguen, com si d'un banc es tractara, i sense que la seua activitat puga ser fiscalitzada pel Ministeri d'Hisenda. Així ho explica en el seu llibre SICAV, paraíso fiscal el professor de Dret i Economia a la Universitat Autònoma i Carlos III, Guillermo Rocafort.

PROGRESSISTES QUE NO PAGUEN COM ELS ALTRES

Tal com revela en el seu llibre el professor Guillermo Rocafort, alguns destacats progressistes que s'han caracteritzat per donar suport a projectes socialistes, la SICAV està gestionada ni més ni menys que per la Banca March, o l'exministra de Cultura Mercedes Cabrera i la presentadora de televisió Ana Rosa Quintana, que s'ha fet cèlebrement famosa pels seus discursos moralitzadors a la televisió, no paguen com els altres. El professor Rocafort ha assenyalat al diari El Aguijón que "una gran part de les elits financeres i de les grans fortunes espanyoles tenen els seus diners invertits en SICAV, i per tant en un limbe segur, fora de l'abast i supervisió de l'Agència Tributària i pagant el mínim, mentre que la resta dels ciutadans veu com li pugen els impostos i paga una mitjana de 35 vegades més que esta nova aristocràcia dels diners que pot accedir a estos paradisos fiscals encoberts".

POSAR LES RABOSES A GUARDAR LES GALLINES

Els diners invertits a les SICAV, i que a vegades són constituïdes per homes de palla als que en l'argot financer se'ls denomina "mariatxis", estan únicament controlats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, un dels vicepresidents de la qual, Carlos Arenillas (i marit de l'exministra socialista del PSOE Mercedes Cabrera) era alhora, i en un clar conflicte d'interessos, tal com assenyala l'autor, propietari de la SICAV Tagomago [segons dades de la premsa de l'època aportats per el periodista Daniel Montero Bejarano, Arenillas, el mandatari de l'entitat encarregada d'investigar als "mariatxis", posseïa ell només el 99,25% dels 9 milions d'euros invertits a Tagomago, el 0,75% restant corresponia a altres al menys 99 persones], constituïda juntament amb l'exsecretari d'Estat d'Economia David Vergara. 

Una cosa que l'autor del llibre ha assenyalat gràficament al diari El Aguijón: és com "si poses les raboses a guardar les gallines". Rocafort assenyala al seu llibre que "crida l'atenció que va ser este (en referència a Carlos Arenillas) quan exercia les funcions descrites [vicepresident de la CNMV], que la CNMV va parar el 2005 l'ofensiva d'Hisenda contra les SICAV de manera fulminant". El debat ha estat obert pel polèmic llibre editat per l'editorial Rambla, i per la brillant exposició del professor Guillermo Rocafort, en un moment en què la classe mitjana i la majoria dels treballadors veuen com se li pugen els seus impostos i la crisi fa efecte en la seua economia. Però no tots pagarem la crisi igual, o almenys això sembla, després de l'obra del professor Rocafort.

ALTRES INVERSORS EN SICAV

• Emilio Botín, amb els 250 milions d'euros invertits en Cartera Immobiliaria va guanyar 25 milions d'euros el 2009, pels quals va pagar només 144.000 en impostos (ni tan sols va arribar a l'1% establit per llei).
• Amancio Ortega, l'home més ric d'Espanya, va mantindre fins a desembre de 2010 dues SICAV per un total de 163 milions d'euros. La seua exdona, Rosalía Mera manté més de 500 milions d'euros sense pagar d'impostos gràcies a Breixo i Soandres, sent esta la tercera SICAV amb més patrimoni del país.
• Alicia Koplowitz té el rècord d'inversió amb 473 milions d'euros en Morinvest.
• El segon lloc és per Allocation, la SICAV de la família del Pi, fundadora de Ferrovial, amb 410 milions d'euros.
• El famós empresari segrestat per ETA el 1988, Emiliano Revilla.
• Santiago Herrero Leon, president de la Confederació d'Empresaris d'Andalusia, amb 10 milions d'euros en Cartera Andaluza SICAV.
• La família Reyzábal, propietària dels edificis més cars i emblemàtics de Madrid: Edifici Windsord i la Torre Picasso.
• Helena Revoredo, presidenta de Prosegur.
• José Antonio Castro de Sousa, president de NH Hotels.
• L'arquitecte Ricardo Bofill.
• La família Lladró.
• La infanta Pilar de Borbón y Borbón, germana del rei, és la presidenta de la cooperativa d'inversió Labiernag 2000, amb 4,4 milions d'euros, i en la qual figuren com a vocals dos dels seus fills: Beltrán i Bruno Gómez-Acebo de Borbón. L'empresa va guanyar 392.000 euros el 2009, pels quals només tributar 931 euros (l'1% preceptiu haurien estat 3.920 euros).
• Els exjugadors del Reial Madrid Roberto Carlos, Fernando Hierro i Fernando Morientes, amb 2,4 milions d'euros els primers i 1,9 milions d'euros el tercer d'ells en altres tantes SICAV (Roadsol Inversions, Ferrosor Inversions i Josa Inversions).
• També el exbarcelonista Iván de la Peña va obrir (és de suposar que al costat d'altres 99 inversors com a mínim, que mana la llei) la SICAV Peñasen.
• L'històric president del FC Barcelona, ​​José Luis Núñez, guarda 154 milions d'euros a la SICAV anomenada NN2003.
• L'empresari Rosendo Naseiro, exmembre de l'executiva nacional del PP i protagonista del cas Naseiro, que investigava el suposat finançament il·legal del PP i que va ser arxivat pel Tribunal Suprem després d'invalidar les escoltes telefòniques [per cert, al jutge que va ordenar les escoltes , ¿també ho van fer fora amb una puntada al cul com a Garzón?].
• Per descomptat, l'empresa més rica del planeta Terra i això que el seu regne no és d'este món (encara no aparega a la revista Forbes), l'Església Catòlica, també gaudeix a Espanya d'estos insolidaris productes d'inversió:

• Àngel Vallejo Balda, sacerdot i ecònom de la diòcesi d'Astorga, presideix la SICAV Vayomer, amb 7 milions d'euros

• L'Ordre de la Immaculada Concepció, custòdia 3,5 milions d'euros en Francat.

• Les Filles de la Caritat inverteixen els seus estalvis en Inversiones Deima i Ojos Nuevos, amb 5,4 milions d'euros en empreses com Repsol, Telefónica o Bayer o Roche -fabricants, per cert d'anticonceptius, quin pecat!-, de manera que van guanyar 547.000 euros el 2009.

• Els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu, controlen el 99,99% dels més de 11 milions d'euros de la SICAV Finances Querqus.

Què fan els representants de la sobirania popular per a aturar tot això?: Posar travetes a Hisenda.

El 2004, Hisenda va començar un pla d'inspecció de les SICAV i, encara que el nombre d'inspeccions va ser mínim, el fisc va exigir que diverses de les cooperatives d'inversió investigades pagara el 35% dels seus beneficis com qualsevol altra empresa. [...] Els amos de les SICAV van moure els seus fils i buscar l'empara de... Sí, has encertat: la classe política, estos abnegats homes i dones que lluiten amb força al Parlament representant-nos i vetlant pels nostres drets i pels nostres interessos, que per això els votem, no?

El 31 de maig de 2005, el Congrés dels Disputats (perquè cal veure com es disputen els escons, els descendents de la gran p...) tenia previst debatre dues propostes que suposaven de facto una amnistia per a totes les SICAV. La iniciativa va partir de Convergència i Unió (la pela és la pela, noi). Volien que fóra la CNMV i no Hisenda qui decidira sobre l'ús de "mariatxis" a les SICAV, i volien també, atenció!, que la normativa s'aplicara «no només a partir de l'entrada en vigor de la llei, sinó també i de manera especial en relació amb els exercicis anteriors que puguen estar sent objecte d'actuacions de comprovació o investigació o que ho puguen ser en el futur». En altres paraules: CiU volia que els inspectors d'Hisenda s'estigueren quiets. I comptaven amb el suport de la majoria de la Cambra.

Des de llavors, els inspectors d'Hisenda han denunciat públicament pressions per part del Ministeri d'Economia, i més concretament des de la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, per limitar les seues facultats d'intervenció enfront les SICAV i sotmetre-les a un control polític. A més, els tribunals de justícia han anul·lat les decisions del fisc contra les SICAV investigades...

Font: "El club de los pringados", de Daniel Montero. Ed La Esfera de los Libros, S. L.

Article d'Ana Burrieza de 13.01.12.