Comunicat de premsa. Eleccions Locals 2015

      El passat dissabte 21 de febrer de 2015 el col.lectiu local d’EUPV de Llíria va aplegar-se en assemblea per triar els candidats i candidates a les eleccions locals que es celebraran enguany. L’assemblea va triar en un acte de coherència i de compromís amb les dones treballadores a les persones que encapçalaran la nostra llista d’enguany. Aquestes persones són Carme Veses, Maite Balaguer i Tànit Arastei.

Carme Veses

Carme Veses ha estat durant l’actual legislatura la cara visible d’EUPV a l’ajuntament de Llíria tant pel seu càrrec com a regidora com per la seua imbricació personal dintre de nombrosos col·lectius cívics locals

Maite Balaguer

Maite Balaguer és resident a Llíria des de fa molts anys. El seu caràcter  i senzillesa sóns ben coneguts per totes les persones que la coneixen. 

Tànit amb sa mare i el seu iaio

Tànit Arastei és una lliriana de raça, l´última d’una nissaga de lluitadors antifeixistes edetans. Des de ben jove el seu compromís amb les lluites socials del nostre poble i comarca ha estat ben palesa.

CARTA ABIERTA A LOS QUE AÚN APOYARÍAN AL PP

Carta abierta al 24,5% de los españoles que aún sigue apoyando al PP con posdata para el resto

Está Vd. entre los 8.112.582 de personas que, según una encuesta de Metroscopia, votarían de nuevo al PP allá donde se les convoque. Representan Vds. el 24,5% de los ciudadanos con derecho a sufragio y el 17,2% de los residentes en España. Apenas 6 puntos más de electores otorgaron la mayoría absoluta a Mariano Rajoy, el 30,2%. La primera cuestión es saber si esos porcentajes le parecen democráticamente significativos para respaldar un cambio del modelo de Estado como el que se está dando en nuestro país. Pero hay muchas más que le planteo siempre que no sea beneficiario del sistema creado. Es decir, marido, mujer, hijo, primo, tío, amigo, vecino, chofer, o simple siervo clientelar del PP. No es previsible que ese grupo alcance ni al millón de personas, así que todavía se encuentra Vd. en un sector muy amplio cuyas motivaciones nos interesan.

¿Qué piensa cuando asiste a diario al rosario de robos de dinero público a gran escala que muestran las investigaciones judiciales y periodísticas? Ya sé que me dirá el consabido “todos lo hacen” pero ¿de verdad cree que son lo mismo de “iguales” todos o que no es punible un solo euro sustraído por parte de quien sea? Más aún ¿Vd. apoyaría a quienes atracan su propia casa? ¿Estima que un país puede funcionar con gente que, como Vd., avala la corrupción?

Nos gustaría saber también cómo se le queda el cuerpo al conocer que con el dinero de todos –el presupuesto del PP procede en un 95% de subvenciones públicas- sus favoritos se están llevando impresionantes sobresueldos, “indemnizaciones” y “becas” de alojamiento. Hasta un millón de euros más ha cobrado el propio Mariano Rajoy solo en un quinquenio, según las propias cuentas del partido presentadas al juez Ruz, y así buena parte del staff y durante años. ¿Sabe cómo se nos queda a la gente decente conocer estos datos? ¿Le importa algo?

¿Le da igual que le mientan? Porque Vd. sabe que nos han mentido a todos y reiteradamente. A la mayoría no nos da igual. ¿Confía en sus afirmaciones actuales que anuncian futuros prósperos?

LA IDEOLOGÍA DE LA GENERACIÓN PERDIDA

Los adultos están claramente sobre-representados en las etiquetas socialista y conservadora, los jóvenes prefieren más las etiquetas de liberal y progresista

Los jóvenes sin estudios obligatorios y con contrato indefinido son el colectivo más conservador, en cambio, lo que ocurre con el grupo de los precarios sin estudios es justamente lo opuesto

Hemos mostrado como los jóvenes están notablemente más polarizados ideológicamente que sus mayores

De Albert Falco-Gimeno y Pablo Simón

En política las etiquetas son importantes. La ideología no sólo ayuda a los votantes a ordenar su escala de valores y prioridades, también les sirve como un “atajo informativo”, es decir, les ayuda a distinguir sin demasiado coste entre aquello que le conviene o no en una realidad política y social cada vez más compleja. En el post precedente, tirando del hilo de la dualidad en el mercado de trabajo, nos centramos en sistematizar diferencias importantes dentro del colectivo de los jóvenes. Como mostramos en un análisis general, dentro de la llamada generación perdida existe una gran diversidad de situaciones profesionales y educativas, luego esperábamos que la crisis les estuviera afectando de manera diferente. Hoy nos queremos centrar en comprobar la distribución ideológica de estos jóvenes de acuerdo con sus perfiles educativo/laboral y, particularmente, compararla con la de los adultos.

Sin ánimo de ser exhaustivos, hay fundamentalmente dos mecanismos distintos que pueden explicar una diferencia en la posición ideológica por razón de edad. El primero es el conocido comoefecto ciclo vital. Según este mecanismo, los individuos tienen una determinada posición ideológica cuando son jóvenes pero a medida crecen y tienen más experiencias vitales, ésta se va modificando (recuerden la idea popular pero equivocada de que se es de izquierdas de joven y de derechas de mayor). El segundo es el conocido como efecto cohorte. Según este argumento, la posición ideológica cambia en función de la generación en la que naces porque lo haces inserto en unas instituciones y socialización diferentes. Por ejemplo, la diferencia entre los que nacieron bajo el franquismo y los que lo han hecho en democracia.

En esta entrada no vamos a poder discernir entre los dos efectos para explicar la diferencia joven-adulto pero vamos a hacer un esfuerzo para señalar las diferencias existentes y, particularmente, en qué categorías de joven se radican. Una vez más, hemos tomado el barómetro del CIS del pasado julio para hacer una radiografía general de la cuestión. En el gráfico siguiente se muestran las etiquetas ideológicas en las que se ubican los jóvenes y los mayores.

UN FUTUR D'ESQUERRES AL PAÍS VALENCIÀ?

UN FUTUR D'ESQUERRES AL PAÍS VALENCIÀ?

El PP valencià, per fi, s'afona. És un fet que s'olora, es palpa, se sent. Des del 1995 han estat ocupant la Generalitat a colp de taló i fastuositat. Han acostumat el poble al boato i l'argumentació opaca, i com ara les coses no estan per a pompositats ni per a fer-se entendre en tecnicismes macroeconòmics, ells mateixos saben que es clevillaran. Intenten reforçar-se en el sud, on Císcar fa de les seues per exterminar els últims reductes zaplanistes, alhora que també procuren deixar-ho córrer quan algú com Rita o Rus o altres tòtems del partit se n'ix del guió marcat. Fabra, amb cara de tecnòcrata i tot, no podrà reaccionar com Monti, i això que la Itàlia de Berlusconi i el País Valencià de Camps pareixia que portaren vides paral·leles. La Generalitat està endeutada i lligada de mans, la qual cosa vol dir que els valencians i valencianes patirem el deute d'altres i estarem emmanillats pel que fa a les nostres llibertats i drets socials.

El panorama se'ls pinta fosc. En el PP saben que perdran la majoria absoluta que ara ostenten en les Corts:

• PP, 55
• PSPV-PSOE, 33
• COMPROMÍS, 6
• EUPV, 5

Però això no implica que el PP perda la majoria, ja que la irrupció no tan hipòtetica d'UPYD pot fer que les dretes i els neolerrouxistes tornen a sumar. 
Ara bé, com fins i tot cabria la possibilitat que, celebrades les pròximes votacions a les Corts Valencianes, els partits de l'oposició sumaren majoria, cal parlar de pactes i futures aliances prèviament, i més quan sabem qui són els companys de viatge, ja que no és molt sensat voler anar de la mà dels "socialistes" o de gent que ha volgut fer el seu camí per divergències "de cartera". Segons l'enquesta que tragueren el 9 d'octubre a El País, potser es produïsca un canvi en les futures Corts Valencianes:

PEL QUE FA A LA QÜESTIÓ CATALANA, JA ESTÀ BÉ D'INTOXICACIONS: SOBRE L'AMPLIACIÓ INTERNA DE LA UE

La premsa i la "real politic" madrilenya, i la catalana també, estan dins d'una espiral que tots ja coneixem. Barbaritats es diuen d'una banda i de l'altra, però el que denota com de lligats estan els interessos nazionales i els mitjans mediàtics de Madrid és la intoxicació que dia rere dia hem de suportar als telenotícies.  La branca valenciana, com no, també havia de posar el seu granet d'arena. I tots sabem també com de bé li va al PP això de l'anticatalanisme. D'ací a poc segur que trauen una càtedra i tot.

Si voleu una miqueta de sensatesa, llegiu què diu el Director Honorari de la Comissió Europea sobre el cas escocés. Feu el paral·lelisme amb el cas català i "voilà". L’autor és membre sènior del St. Antony College, Oxford, Asessor sènior de l’European Policy Centre de Brussel·les i Director General Honorari de la Comissió Europea. Ha treballat durant quaranta anys tant per al Ministeri Britànic d’Afers Exteriors com per a la Comissió Europea i ha pres part en diverses negociacions per a l’amplicació de la Unió.

Graham Avery, membre senior del St.Antony’s College de la Universitat d’Oxford, assessor sènior de l’European Policy Centre de Brussel·les i Director General Honorari de la Comissió Europea

1. L’objecte d’aquesta nota és clarificar el procediment a través del qual, després d'un referèndum en el qual el poble escocès voti en favor de la independència, Escòcia podria esdevenir membre de la Unió Europea. Encara que l’informe discuteix altres qüestions més amples, com ara els termes en els quals Escòcia en seria membre o l’actitud dels membres de la Unió i les seves institucions, l’informe es centra en la qüestió de quin seria el procediment d’adhesió d’Escòcia.

2. En el debat sobre la independència escocesa és natural que els qui s’oposen tendeixin a exgagerar les dificultats de ser-ne membre mentre que els favorables tendeixen a minimitzar aquestes dificultats. Aquesta nota vol enllestir el tema de la manera més objectiva possible. En resum argumenta que:

• Els arranjaments per a que Escòcia sigui part de la Unió haurien de posar-se en marxa de forma simultània a la independència
• Els cinc milions d’escocesos han estat membres de la Unió durant més de 40 anys i han adquirit drets com a ciutadans europeus
• Per raons pràctiques i polítiques no se’ls pot demanar abandonar la Unió i demanar després la readmissió
• Les negociacions sobre els detalls de la participació escocesa en la Unió haurien de fer-se en el període entre el referèndum i la data de la independència
• La Unió hauria d’adoptar un procediment simplificat per a les negociacions i no el procediment tradicional seguit quan hi ha l’adhesió de països que no en són membres.

3. La Unió Europea no té cap precedent al qual acudir en el cas de la independència d’Escòcia. Els següents casos són rellevants però és difícil considerar-los com a precedents:

• Grenlàndia es va incorporar a la Unió Europea en 1973 com a part de Dinamarca. Després va obtenir l’autonomia i va votar abandonar la UE. Això va obligar a una decisió de la Unió, en 1989, apartant Grenlàndia del territori de la Unió i del seu entramat legal.
• El març de 1990 la República Democràtica Alemanya va triar un nou govern dedicat a la reunificació; a l’octubre de 1990, quan es va unir a la República Federal, els seus 16 milions d’habitants van esdevenir membres de la Unió.
• Com a resultat del ‘divorci de vellut’ de Txecoslovàquia, la república Txeca i Eslovàquia van demanar ser membres de la Unió Europea. Eslovàquia en 1995 i la república Txeca el 1996. Tots dos van ser membres de la Unió el 2004.

4. La reunificació alemanya d’alguna manera és el contrari de la independència d’Escòcia: va ser una ampliació sense adhesió mentre que la independència d’Escòcia serà una adhesió sense ampliació. Tanmateix el cas alemany és pertinent en el cas escocès pel que fa al procediment. Sota la pressió del dia en que estava fixada la reunificació la Unió Europea va adoptar un procediment simplificat de negociació en virtut del qual la Comissió va explorar amb Bonn i Berlin els canvis necessaris en la legislació europea, i les seves propostes van ser aprovades de forma ràpida pel Consell de Ministres i el Parlament Europeu. No va caldre una conferència intergovernamental de la Unió perquè no es van modificar els tractats.

UPYD PRETÉN EQUIPARAR LES CONSULTES POPULARS A UN COLP D'ESTAT

Una iniciativa d'UPyD, presentada al Congrés dels diputats el passat 1 d'octubre amb la signatura de Rosa Díez, proposa recuperar el delicte de convocatòria il·legal d'eleccions o consultes populars per via de referèndum, perquè són "en els nostres dies un dels principals atacs al nostre ordre constitucional", segons el text.

Aquestes iniciatives van ser introduïdes com a delicte en l'ordenament jurídic pel Govern de José María Aznar el 2003, que va ser derogat posteriorment pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. 

El partit de Rosa Díez argumenta que la supressió d'aquest delicte va privar a l'Estat d'"un instrument essencial per a la repressió" d'unes conductes que, segons ells, suposen "un atac directe contra la Democràcia". En la seua exposició de motius, la Proposició de Llei d'UPyD assenyala que "en els nostres dies els principals atacs al nostre ordre constitucional és difícil que provinguen d'un alçament armat o d'un enderrocament per la força del Govern legítim, sinó que adopten formes menys violentes però igualment perilloses, com són les consultes populars al marge de la legalitat en les quals, sota grandiloqüents paraules com el "dret a decidir" o arrogant-se la voluntat "del poble", el que realment pretenen és vulnerar per la via dels fets la Constitució Espanyola i, amb ella, tot l'Estat de Dret".

A GRÈCIA SE LI ARRUGA EL MELIC...

SOBRE PACTES PSOE-IU

Endinseu-vos en el temps que vindrà... Imagineu.

Parlant de política ficció, seria bo, sensat i coherent un futurible pacte entre el PSOE llirià i EUPV Llíria? Ser la veu discordant i quedar-se sempre al marge dels pactes de govern municipal és una opció lògica, realista i acceptable o es tracta de llançar-se de cap a l'ostracisme i la marginalitat? A dia de hui, es podria repetir un pacte com el de la legislatura 1999-2003, quan tingué lloc el tripartit (PSOE i Entesa -EUPV i Bloc-) encapçalat per Fina Pérez Lapiedra? Existeix el PSOE, és a dir, un "Partit Socialista Obrer" Espanyol?

No deixeu d'opinar sobre qualsevol cosa. Estem molt interessats i interessades en saber el vostre punt de vista. Comenteu tot el que vullgueu sobre estos i altres assumptes.

I és que fa un temps ja ens mostràrem solidaris amb l'opinió de la militància i els simpatitzants d'Extremadura que rebutjaren tant formar part d'un govern amb els socialistes com de donar-los el suport perquè el PSOE accedira a la presidència de la Junta d'Extremadura. Durant massa anys el PSOE extremeny practicà polítiques caciquils que de cap manera podien ser oblidades. I si la majoria d'extremenys volia PP, esta no era una qüestió moral que recaiguera sobre el llom dels membres d'IUEx. 
Els extremenys tenen el que volen. I IUEx no ha donat res al PP. Els ho han donat els extremenys, cansants, i amb raó, d'unes polítiques conservadores del PSOEx que ben bé pot fer el PP perquè és el partit genuïnament conservador. Sempre s'ha preferit l'original a la còpia.

Ara, en Andalusia, el panorama és completament diferent, i les bases (teòricament segons alguns) han donat suport a un govern de coalició PSOE-IU. Novament, ens mostrem escèptics. Si bé Griñán no és Chaves, els andalusos han votat majoritàriament a Arenas. IU fa un favor al PSOE i això que el PSOE, quan no requereix d'IU, ni s'ho pensa. I el PSOE andalús també està ple de senys caciquils com en la veïna extremadura. El PSOE, en els dos llocs, és com el partit del règim, una espècie de PP a la valenciana, i es mire com es mire, anar al seu costat és empudegar-se massa. Temps al temps. Esperem, companys i companyes andalusos, que només siga una qüestió de negror sentida des d'una òptica valenciana i estiguem equivocats.

I què dir d'Astúries? Ídem. Izquierda Xunida hauria de desmarcar-se. No vol dir això haver de fer un paper a l'estil UPyD, de navegar entre dos aigües, sinó mostrar uns plantejaments sòlids i inflexibles que els del PSOE, per acomplexats i seguidors dels afers capitalistes, no saben o no volen portar a terme. Ahir, UPyD es decantà per fi. Un govern PSOE-IX és viable i més amb la necessitat constant de l'únic vot d'UPyD?

Julio Anguita sobre el Govern PSOE-IU a Andalusia: 

"El projecte no està a l'altura de les circumstàncies, no val"

L'excoordinador general d'IU Julio Anguita ha afirmat fa dos dimecres, en relació amb el nou Govern andalús de coalició que conformen PSOE i IU, que "podem posar a excel·lents i magnífiques persones" en determinats càrrecs de responsabilitat, però en este cas "el projecte ", segons ell," no està a l'altura de les circumstàncies, i no val". En declaracions a Europa Press, Anguita ha aclarit que ell no pot opinar sobre el nou executiu andalús, ni sobre com s'han repartit PSOE i IU les diferents conselleries, ja que, segons ha recordat, ell votà "en contra" de l'acord previ entre les dues formacions en el referèndum que, amb esta finalitat, va convocar l'organització d'esquerres.

L'ATZUCAC GREC

El panorama grec és confús, però molt aclaridor alhora. SYRIZA és la novetat i la unió al rebuig a les mesures imposades des d'Europa que estan asfixiant tot el poble hel·lé. Però el KKE, el Partit Comunista Grec, es desmarca d'esta nova "radicalitat" esquerrana; de fet, són vells coneguts.

Estos són els resultats de les darreres eleccions gregues:

Eleccions gregues 2012
Partit		Ideari	Líder	Vots	%	Escons	+ / – anteriors comicis
	Nova Democràcia	Conservadors del Partit Popular Europeu	Antonis Samaras	1.183.851	18,9%	108	17
	Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA)	Aliança de forces oportunistes i forces del PASOK	Alexis Tsipras	1.051.094	16,8%	52	39
	Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK)	Socialdemòcrates del Partit Socialista Europeu	Evangelos Venizelos	827.459	13,2%	41	119
	Grecs Independents	Conservadors, escisió de ND	Panos Kammenos	664.737	10,6%	33	33
	Partit Comunista de Grècia (KKE)	Comunistes	Aleka Papariga	531.293	8,5%	26	5
	Alba Daurada	Neonazis	Nikolaos Michaloliakos	438.910	7,0%	21	21
	Esquerra Democràtica	Escisió de SYRIZA i del PASOK	Fotis Kouvelis	382.650	6,1%	19	19

El partit en voga, SYRIZA, seria el que segons tots els sondejos trauria ara la majoria, però no absoluta, quasi dos setmanes després de les eleccions. Entre l'esquerra, i no només la grega, la situació arriba a ser kafkiana. Mentre que el Partit Comunista d'Espanya i Izquierda Unida estan dins del Partit de l'Esquerra Europea, el Partit Comunista Grec resta fora del moviment esquerrà europeu. Són els membres de SYNAPISMÓS, el partit majoritari dins de la coalició de SYRIZA, els que formen part del Partit de l'Esquerra Europea. Com a mínim, això indica fins a quin punt hi ha un cacau de por al si del Partit Europeu.

I és que les coses que se senten dir des del KKE, el Partit Comunista Grec, no sonen gens insensates. En SYRIZA tenen molt d'oportunistes i, com no, disposen dels mitjans d'una manera molt efectiva i eficient i han sabut canalitzar francament bé el rebuig generalitzat cap als dos partits, fins ara, majoritaris, la ND (el PP d'allí) i el PASOK (el PSOE grec). Este rebuig no és altra cosa que conseqüències del seguidisme que els dos partit majoritaris han fet de les polítiques dures i abusives de la Troika cap a la ciutadania grega.

Alexis Tsipras, el líder de SYRIZA, qui va rebre, un de tants, el mandat exploratori pel President de la República per formar un govern, va començar els contactes amb els líders dels partits, i va recórrer a maniobres de tàctica i tracta de causar una gran impressió.

El líder de SYRIZA es va posar en contacte per telèfon amb la secretària general del KKE, Aleka Papariga, i va demanar una reunió en el marc dels seus contactes amb els líders dels partits pel que fa a la formació d'un govern. Aleka Papariga va contestar que no hi ha tema de discussió per a esta reunió. I tot té un perquè.

En les seues declaracions, Alexis Tsipras reiterar la seua proposta d'un "govern d'esquerres", amb l'objectiu de "redistribuir la càrrega fiscal, confrontar el problema fiscal en termes de justícia social, la reestructuració productiva i la planificació ecològica del desenvolupament".

Les condicions mínimes que ha fixat SYRIZA per a la cooperació amb el KKE, són els següents:

• La necessitat de la cancel·lació immediata de l'aplicació de les mesures que preveu el Memoràndum i sobretot de les lleis vergonyoses que redueixen encara més els salaris i les pensions.
• La cancel·lació de les lleis que suprimeixen els drets laborals bàsics i en particular la llei que estableix que el dia 15 de maig s'abolirà la prolongació dels convenis col·lectius i se cessaran.
• La promoció de canvis immediats en el sistema polític per a l'aprofundiment de la democràcia i de la justícia social, en primer lloc canviant la llei electoral, mitjançant la representació proporcional, així com l'abolició de la llei pel que fa a la responsabilitat dels ministres.
• El control públic del sistema bancari que hui en dia, encara que ha rebut uns 200 mil milions en efectiu i garanties dels fons estatals, encara està en mans dels executius que el van portar a la fallida. Exigim que es publique immediatament l'informe de Black Rock. Els bancs han d'esdevenir instruments per al desenvolupament de l'economia i l'enfortiment de les PIME.
• La creació d'una Comissió d'Auditoria per investigar la part odiosa del deute, una moratòria del deute i la recerca d'una solució europea justa i viable.

En el seu comunicat, l'Oficina de Premsa del Partit Comunista Grec, el KKE, sobre les declaracions d'Alexis Tsipras, assenyala que:

Hui, Alexis Tsipras amb les seues declaracions ha utilitzat el mandat que va rebre per assistir a la seua pròxima campanya electoral fent propostes parcials que tenen el caràcter d'una proclamació preelectoral dirigida als més desesperats per enganyar i robar vots.

Malgrat el fet fonamental que un govern no ha de tractar només quatre o cincs assumptes, sinó tot, Tsipras ha passat per alt esta realitat com si no existira. El KKE destaca que:

NO ESTEM TOTS ELS QUE SOM

PER UNA REFORMA INTEGRAL DEL SISTEMA ELECTORAL I REPRESENTATIU VIGENT.

PER UNA DEMOCRÀCIA PLENA I PARTICIPATIVA.

En uns dies vos plantejarem la proposta de reforma de la llei electoral vigent que defensem des d’Esquerra Unida del País Valencià. Però abans, escriurem unes línies dels perquès esta llei és injusta i antidemocràtica. Per a començar, fixeu-vos en este quadre:

	CASTELLA I LLEÓ	PAÍS VALENCIÀ
Població	2.560.000	5.112.000
Escons al Congrés	32	33
Escons al Senat	39	17

Com és possible que tenint més del doble de població, el País Valencià només tinga un diputat més al Congrés que Castella i Lleó? No valen igual els vots dels valencians que els dels castellans? És esta la defensa dels interessos valencians del PP i del PSOE quan s’omplin la boca de valenciania? Esta és només una mostra de les injustícies que emanen de la llei electoral que tenim i que PP i PSOE s’encaboten en no voler canviar pels seus propis interessos. En podríem dir altres que serien igual d’il·lustratives, però no tan pròximes.

           

Tot això passa per una llei electoral injusta, unes regles de joc corrompudes, que ara intentarem esbossar d’una manera senzilla en quatre passos.