NO ESTEM TOTS ELS QUE SOM

PER UNA REFORMA INTEGRAL DEL SISTEMA ELECTORAL I REPRESENTATIU VIGENT.

PER UNA DEMOCRÀCIA PLENA I PARTICIPATIVA.

En uns dies vos plantejarem la proposta de reforma de la llei electoral vigent que defensem des d’Esquerra Unida del País Valencià. Però abans, escriurem unes línies dels perquès esta llei és injusta i antidemocràtica. Per a començar, fixeu-vos en este quadre:

	CASTELLA I LLEÓ	PAÍS VALENCIÀ
Població	2.560.000	5.112.000
Escons al Congrés	32	33
Escons al Senat	39	17

Com és possible que tenint més del doble de població, el País Valencià només tinga un diputat més al Congrés que Castella i Lleó? No valen igual els vots dels valencians que els dels castellans? És esta la defensa dels interessos valencians del PP i del PSOE quan s’omplin la boca de valenciania? Esta és només una mostra de les injustícies que emanen de la llei electoral que tenim i que PP i PSOE s’encaboten en no voler canviar pels seus propis interessos. En podríem dir altres que serien igual d’il·lustratives, però no tan pròximes.

           

Tot això passa per una llei electoral injusta, unes regles de joc corrompudes, que ara intentarem esbossar d’una manera senzilla en quatre passos.

1) LA QÜESTIÓ DE LA CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL

Cada província aporta un mínim de dos diputats, independentment de la població. Ceuta i Melilla, per la seua banda, un cada una. Dels 350 diputats totals, per tant, n’hem de restar estos 98 d’assignació directa; els altres 252 són els que reparteixen en funció de la població. Així, hi ha destarifos com que un diputat de Sòria (pepero o socialista per defecte) sempre valdrà més del triple que un valencià.

	Habitants	Escons al Congrés	Habitants per escó
Sòria	95.000	2	47.500
Melilla	76.000	1	76.000
València	2.575.000	16	160.937

Si en lloc d’haver 50 circumscripcions hi haguera una única circumscripció, els vots emesos en qualsevol lloc tindrien el mateix valor. El fet que Sòria, tenint menys població que el Camp de Túria, aporte dos diputats és injust. I si l’excusa és que els territoris més despoblats han d’estar sobrerepresentats per tal d’afavorir la seua situació d’inferioritat, nosaltres proposem dos coses: que siguen els mateixos partits els que s’encarreguen d’equilibrar les seues pròpies llistes per territoris, si és que realment tant els interessen, o que directament puguem votar a un diputat per Sacanyet.

2) LA QÜESTIÓ DE LA BARRERA ELECTORAL

No es tenen en compte els vots a candidatures que no obtinguen un mínim d’un 3% per cada circumscripció. Imagineu-vos la quantitat de gent que queda per representar al llarg de tot l’Estat. I encara s’ha de dir que este percentatge és del 5% en les autonòmiques i en les municipals.   

3) LA QÜESTIÓ DEL SISTEMA D’HONDT

Les candidatures que ja han passat per estos dos filtres se sospesen en funció del sistema d’Hondt. Per tal d'explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s'hagen d'escollir huit diputats, i on els resultats de les eleccions siguen els de la taula següent:

Partit	Nombre de vots
Partit A	120.000
Partit B	100.000
Partit C	40.000
Partit D	5.000
Partit E	2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagen superat la barrera electoral. En este exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa 8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben, quedaran exclosos del repartiment d'escons.

Partit	Nombre de vots
Partit A	120.000
Partit B	100.000
Partit C	40.000
Partit D	5.000
Partit E	2.500

Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en este cas huit. Amb esta taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguen els més grans quocients per orde decreixent. Quan en la relació de quocients siguen iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que haja obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi haguera dos candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.

Partit	Vots	/1	/2	/3	/4	/5	/6	/7	/8	Escons
Partit A	120.000	1r 120.000	3r 60.000	5é 40.000	8é 30.000	24.000	20.000	17.143	15.000
Partit B	100.000	2n 100.000	4t 50.000	7é 33.333	25.000	20.000	16.667	14.286	12.500
Partit C	40.000	6é 40.000	20.000	13.333	10.000	8.000	6.667	5.714	5.000

4) LA QÜESTIÓ DE LES LLISTES ELECTORALS TANCADES

Els partits són els que trien el rostres visibles (i els invisibles) i l’electorat només ratifica estes llistes. Així s’afavoreixen les castes polítiques i els sistemes electius clientelars.