 |
| Castellano i l'amo de Avialsa, a l'esquerra, llueixen dotzenes d'ànecs com a trofeus de caça |
El conseller de Governació va signar al març de 2010 l'adjudicació del servei per extingir els focs a l'empresa d'avions Avialsa T-35, amb el director general comparteix jornades cinegètiques. Però, damunt, EL CONSELL DEIXA SENSE BRIGADES LES MUNTANYES VALENCIANES PER SEGON ANY.
L'extitular de Sanitat també caça amb el contractista Taroncher.
No arriba a la longevitat política ni a la capacitat de metamorfosi de Rafael Blasco, però Serafín Castellano ha acreditat de sobres la seua versatilitat. No debades ha estat conseller (de Justícia i Administracions Públiques, Sanitat i Governació) durant dotze dels 18 anys de règim popular al País Valencià. I malgrat les seues moltes ocupacions i a compatibilitzar càrrecs al Consell amb el partit "hui és també secretari general del PP, número dos d'Alberto Fabra", sempre s'ha reservat temps per a una de les seues grans passions: la cacera.
Entre els que han compartit jornades cinegètiques amb Castellano hi ha contractistes de la Generalitat. Fins i tot empresaris als quals ha adjudicat, amb signatura de pròpia mà, contractes milionaris. És el cas del director general i propietari de l'empresa aeronàutica Avialsa T-35. Vicente Huerta i Castellano han assaborit caceres, acompanyats per altres empresaris i algun dirigent d'una important societat pública, segons fonts coneixedores d'aquestes excursions de cap de setmana. Caça menor. Ànecs, per a més senyes.
El contracte que la Conselleria de Governació va atorgar, per tramitació urgent, a Avialsa l'1 de març del 2010 era caça major. El seu import va assolir exactament els 22.657.852 euros.
L'empresa d'Horta, una de les més importants companyies europees d'aviació en la lluita contra el foc i en la fumigació de camps, va resultar concessionària per aquesta quantitat del servei d'avions destinats a les tasques d'extinció d'incendis forestals al País Valencià. El conseller Castellano va signar la resolució el 17 de març de 2010. Avialsa, que compta amb la major flota d'Espanya d'aeronaus per a la lluita contra incendis, va construir un aeròdrom a Viver, convertida en la seua principal base logística, després d'haver aconseguit el 2 de febrer de 2007 l'autorització de la Conselleria de Territori per a poder construir el centre de vols en sòl no urbanitzable. Les instal·lacions acullen també a Air Tractor Europe, signatura del grup Avialsa que té la representació per a Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà de l'americana Air Tractor, un dels més importants constructors mundials d'avions per a l'extinció d'incendis.
Quan Governació adjudicà el contracte d'Avialsa feia poc més d'un any que, al febrer de 2009, havia esclatat l'escàndol dels contractes atorgats a dit i de forma reiterada per Castellano al seu amic José Miguel Pérez Taroncher, amb qui també va de caça i juga a pilota valenciana. En total, les empreses del constructor de la Pobla de Vallbona (Construcciones Taroncher y Associados, Construcciones Pérez Taroncher i Jopeta Gestión de Patrimonios) es van endur més de 200 encàrrecs menors "si superaven els 50.000 euros es fraccionaven per a donar-los a dit" entre 2000 i 2008. Per un total de 7 milions d'euros. Al voltant d'1,7 milions li'n va adjudicar Castellano quan era titular de Sanitat.
Per a camuflar l'escàndol, Taroncher va muntar DV-Cuatro, a nom dels seus fills, per seguir treballant amb la Generalitat. Tots aquests contractes amb Taroncher motivaren la presentació d'una querella, el passat 19 de juny, per part de l'Associació contra la Corrupció al País Valencià, que acusa el conseller de prevaricació, malversació de cabals públics, delicte de negoci i activitats prohibides als funcionaris i abús en l'exercici de la funció. El TSJ valencià va demanar a les Corts que acreditara la condició d'aforat, com a diputat, del conseller i dimarts passat el tribunal valencià va preguntar a Fiscalia si és competent per a investigar les adjudicacions del conseller a les mercantils de Pérez Taroncher.
El matrimoni prenia posicions per a fer negocis. Els anys 2007 i 2008 van ser, sens dubte, els del «boom» econòmic per a la parella. Castellano ja portava anys fora de Sanitat, Conselleria que obrí la porta a Taroncher. Va acampar allà i no va parar de pescar contractes. En aquests dos exercicis es va emportar gairebé dos milions d'euros només a l'hospital la Fe per a treballs de reforç de l'estructura del pavelló central. Uns contractes plens d'irregularitats fins al punt que una de les factures, per 498.025 euros, va poder pagar-se gràcies al fet que el director de l'Àrea de Salut va haver de certificar que els treballs s'havien realitzat i va invocar el principi d'«enriquiment injust» de l'Administració si no pagava. El llavors conseller Manuel Cervera va amnistiar després totes les il·legalitats comeses: "no hi havia ni expedient" perquè Taroncher poguera cobrar.
El 92% de la facturació de les empreses d'aquest constructor és pública. Però ha tingut clients privats. Alguns d'il·lustres. Per exemple, l'actual secretària autonòmica de Governació, Asunción Quinzá. Taroncher va fer el 2004 una reforma a casa de qui és mà dreta de Castellano. Els treballs van costar uns 26.000 euros. Quinzá va declarar a aquest diari que va pagar les obres, però no recordava el preu ni conservava, va dir, les factures. D'entrada, ni tan sols recordava si l'obra l'havia fet Taroncher. A la segona meitat del 2007, el constructor va compatibilitzar les obres de la Fe amb la reforma dels dos banys de l'habitatge de qui era directora econòmica de l'hospital, María Fernanda Saiz, qui després va ser secretària de la Sindicatura de Comptes.
Aparegut en el LEVANTE.
acabe de posar un ciri a sant judes tadeu perquè faça serafin alcalde de benissanó.
ResponderEliminarAy, Serafinet, si pareixes un rei. Ta mare, la taravella, estarà orgullosa.
ResponderEliminar