L'AIGUA A UN CAMP DE TÚRIA SENSE GRANS DEPURADORES: DEFICITÀRIA, A LA CUA A L'HORA DE REPARTIR-NE LA DEL TÚRIA I DE MOLT MALA QUALITAT COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES EXTRACCIONS MASSIVES

El riu Túria al seu pas per l'assut de Benaguasil

La gestió del Túria no té, però, la complexitat del Xúquer, i això es nota en l'ETI, on els problemes identificats en este riu no han generat l'abundant literatura del seu germà del sud.

Per començar, tot i que el riu és compartit amb Aragó, els usos que reben les seues aigües a Terol, on "la ciutat beu aigua del Túria però el regadiu és escàs" no han suposat fins ara una excessiva pressió sobre el Túria i no hi ha per tant un conflicte interautonòmic com el que aflora permanentment al Xúquer.

Canal principal del Camp de Túria
al seu pas per la partida de l'Angelet

No obstant això, la dependència de València respecte al Túria, simbolitzada pel Tribunal de les Aigües o pel proveïment l'aigua potable, que es remunta a 1890, no és només passat.

Amb aigües del Túria es beu a València i a la seua àrea metropolitana "encara que cada vegada menys" i es reguen els Pobles Castell (Bugarra, Pedralba, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja), la Reial Séquia de Montcada i les séquies tradicionals de la Vega de València.

Durant els anys seixanta es «colonitzà» el Camp de Túria amb la construcció d'un gran canal que permet regar "amb l'auxili de pous on el cabal del riu no arriba", unes 18.500 hectàrees i donar de beure a Llosa i al Villar. Aigües avall, els Pobles Castell, Montcada i la Vega, afegeixen unes 13.500 hectàrees fins a sumar les 32.000 hectàrees de regadiu que alimenta el riu Túria.

Benjamí Aparicio, president de la Junta d'Usuaris del riu Túria i de la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana, assegura que en el riu «no hi ha greus problemes de subministrament». Fins i tot creu que el Túria «podria donar aigua» als altres. «Falta regulació al riu", explica Aparicio "a causa dels problemes que limiten l'ús de la presa de Loriguilla i l'abandonament d'altres projectes que mai es van executar com el pantà de Sant Vicent, el de Vilamarxant o l'assut de la Canyada que, de construir-se, ens permetrien disposar de més recursos». Novament una aposta per les grans construccions en lloc d'incidir en l'ús eficient i racional de l'aigua.

Els redactors del nou pla hidrològic no semblen apostar per les preses per corregir els dèficits locals i confien la solució a la creixent utilització d'aigües depurades i a la modernització del regadiu. Toca...!

El problema és que el regadiu més deficitari en recursos, el del Camp de Túria, és també l'últim a la cua a l'hora de repartir aigües superficials i l'únic que no disposa de grans depuradores com les de Pinedo, Carraixet, Paterna o Quart-Benaixeve. Les extraccions d'aigua per compensar l'àrea del Camp de Túria on no arriba l'aigua del riu ha provocat «el mal estat quantitatiu» dels aqüífers de Llíria-Casinos i Bunyol-Xest.

La Generalitat assegura que està estudiant alternatives per al proveïment del Camp de Túria amb aigües superficials, bé mitjançant preses directes al riu o a través del canal del Camp de Túria. 

Segons els Consell, la major part de les obres projectades per a millorar l'eficiència dels regadius del Túria i per aprofitar millor les aigües residuals depurades s'han finalitzat o es troben en una fase avançada d'execució (???). Tanmateix, queda pendent una profunda reordenació que podria generar algunes tensions si s'altera el règim concessional.

Segons l'ETI, «la modernització dels regadius del Camp de Túria i de la Reial Séquia de Montcada, la previsible reducció de superfície a l'entorn de l'àrea metropolitana de València, així com l'increment de la reutilització d'aigües regenerades permetrà reduir la pressió sobre el sistema Túria en uns 41-49 hm3 any a l'horitzó de 2015».

L'ETI atribueix als regadius tradicionals de la Vega "a on arriba la justícia del Tribunal de les Aigües de València" 3.757 hectàrees de regadiu a l'any 2005. Els estudis realitzats per la CHJ preveuen que la superfície regada per les antigues séquies del Túria disminuïsca fins a les 3.569 hectàrees en 2015, un descens mínim que fa uns anys hauria estat impensable a causa de la pressió urbanitzadora sobre l'horta.

Pel que fa a la modernització de l'àrea regada per la séquia de Montcada, l'ETI estableix un element nou: hi haurà modernització i reutilització en el cas d'aigües residuals però s'ha descartat portar el degoteig fins a les parcel·les per «tractar-se en la seua major part de cultius hortícoles tradicionals regats a manta que configuren un valor patrimonial, paisatgístic i ecològic».

Sobre un article aparegut al LEVANTE.