SI LA PALMERA VOLS CONSERVAR, EN DESEMBRE O GENER L'HAS D'ESPORGAR

UNA NOVA DITA DEL NOU REFRANYER POPULAR 
COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES RECENTS ONADES DE FAUNA AL·LÒCTONA, 
PROPICIADES, COM NO, PER LA TRAMA CAPITALISTA QUE ENS DESGOVERNA:

"SI LA PALMERA VOLS CONSERVAR, EN DESEMBRE O GENER L'HAS D'ESPORGAR"

El morrut de les palmeres, becut vermell o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d'escarabat curculiònid. És una greu plaga per a les palmeres ornamentals.

Originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, el morrut de les palmeres s'ha estés a l'Àfrica i Europa, arribant a la Mediterrània a la dècada de 1980, sent detectat per primera volta a Espanya el 1994, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i Màlaga, i a França el 2006. 

A més, el corc es va registrar per primera vegada a prop d'Amèrica a Curaçao, el gener de 2009.

Morfologia del morrut

És relativament gran, entre dos i cinc centímetres de llarg, i d'un color roig òxid. Les seues larves excaven galeries de fins a un metre de llarg al tronc de les palmeres, arribant sovint a matar la planta. Com a resultat, l'escarabat ha esdevingut una de les principals plagues de les plantacions de palma, com la palma de coco, palmera datilera i la palma d'oli. 

Femella del morrut roig.

Cicle de vida del morrut

Este corc generalment infesta diverses espècies d'arecàcies (palmeres). En origen afecta a Cocus nucifera i a Elaeis guineensis. Ací s'ha constatat que afecta també a Phoenix canariensis, però també pot afectar a Phoenix dactylifera, i eventualment a espècies del gènere Washingtonia.

La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l'aclarida. L'ou, d'un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s'alimenta del teixit interior de l'arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l'arbre i forma un capoll a la fullaraca, a la base de les fulles. L'adult presenta una coloració roig ferrós amb taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids.

El cicle de vida total dura aproximadament 7-10 setmanes.

Impacte en l'espai

Capolls i pupa que fa el morrut roig.

Mentre que l'adult provoca alguns danys a través de l'alimentació, és l'excavació de la larva en el cor de la palma la responsable de la majoria de la mortalitat.

Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península Ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de països on no es realitzaven inspeccions ni quarantenes per a instal·lar-les en àrees de fort creixement urbanístic durant la dècada del 2000, ja que els focus d'entrada detectats eren massa allunyats entre si per a ser una dispersió autògena.

Símptomes de la infestació

Els primers efectes visibles de la infestació són la caiguda de les fulles de la part superior o laterals, ja que les larves devoren l'interior del nervi central de les fulles i el tronc. Els sons d'excavació i de mastegar de les larves es poden sentir si es té una bona oïda escoltant directament sobre el tronc de la palmera, tot i això alguns inspectors usen dispositius d'escolta electrònica o estetoscopis per a detectar-ho. La corona es marceix en primer lloc i segueixen les fulles inferiors de la capçada a mesura que les larves descendeixen a la cerca de teixits tous.

Larva del morrut roig.

Prevenció contra el morrut

Com que el morrut prefereix posar els ous en els teixits tous, blans, és pot reduir la probabilitat d'infestació evitant els danys mecànics a les plantes com la poda. L'enquitranat o impregnació amb màstec de les ferides pot reduir el risc d'infestació. A més, cal evitar retirar les fulles madures per tal d'evitar produir ferides on es produeix la posta.

Des d'una perspectiva estètica, mantindre les palmeres sense podar durant tot l'estiu pot ser que no siga el més apropiat. No obstant això, en la pràctica, es tracta d'un mecanisme de prevenció i defensa davant l'amenaça que suposa el morrut. Sobretot en els mesos calorosos, el morrut es mostra més actiu.

«Hem d'evitar al màxim, fins al més lleu factor que puga provocar que el morrut s'instal·le a les palmeres», adverteix Antonia Soto Sánchez, entomòloga l'Institut Agroforestal de la Mediterrània, de la Universitat Politècnica de València (UPV). La investigadora adverteix que «amb la poda de les palmes s'emeten certes substàncies d'atracció per a l'insecte. Estos compostos apareixen en les ferides que es produeixen en la base de les palmes podades».

Les fulles mortes de les palmeres, aquelles per les que ja no circula la saba de la planta, poden ser retirades sense perill d'augmentar l'atracció del morrut roig. Així doncs, es poden retirar els palmells mortes de l'arbre sense cap risc. En este punt, la investigadora Soto incideix que «la poda és només una fet estètic, ja que les palmes seques no perjudiquen la vida de la palmera», encara que reconeix que en cas que la possible caiguda d'una palma seca puga ser perillosa per els ciutadans, el millor és procedir a tallar-la.