Una proposta de divisió territorial d'Ibèria. |
Vist des de la Mediterrània, Portugal para molt lluny, però ens uneixen més coses de les que ens separen. Un hipotètic estat federal ibèric, unió dels estats portugués i espanyol, tindria, de cara cap a fora, molt més rellevància en Europa; de cara cap a dins, el pes de Castella i de tot allò castellà (entés ara com igual a espanyol) es relativitzaria amb el contrapés que suposaria Portugal. Així, l'iberisme constitueix el pas més viable dins del marc europeu cap a la consecució d'una república valenciana sobirana o, com a mínim, cap a la consecució d'un estat federal on tot allò que no siga castellà i allò castellà estiguen en un mateix plànol.
L'iberisme és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Portugal i Espanya i, en darrer terme, la unitat política d'estos en un nou estat anomenat Ibèria. Estos ideals van ser promoguts principalment per moviments republicans i socialistes d'ambdós països, especialment durant el segle XIX, quan van tindre major predicament els ideals nacionalistes de caràcter integrador, com el Risorgimento italià o la Unificació alemanya. Posteriorment este corrent no tindria una continuïtat històrica rellevant. No obstant això des de 2009 una sèrie d'estudis de la Universitat de Salamanca han mostrat que un percentatge significatiu d'habitants dels dos països no serien contraris a una unió política entre ambdós estats. La unió política entre Espanya i Portugal és una idea que divideix als portuguesos i causa indiferència a Espanya. El 39,9% dels ciutadans del país veí és partidari d'integrar-se amb Espanya en una federació, mentre que la majoria dels espanyols expressen el seu desinterés quan se'ls planteja la proposta, segons l'enquesta.
Senyera d'Ibèria amb més tradició, de 1854. |
Portugal i Espanya comparteixen una unitat geogràfica que es manifesta en la llarga frontera comuna (1214 km), a la cruïlla d'importants rius (Minho, Duero, Tajo, Guadiana), en el mateix clima, base rural, etc. A més, ambdós estats participen d'una història, de vegades comuna, de vegades paral·lela. Des de la dominació romana, visigoda, àrab, fins a la conformació dels regnes cristians medievals i l'ideal comú de la Reconquesta fonamentat en el doble objectiu de l'expulsió de l'Islam i la unificació dels regnes sota una mateixa corona, continuant per l'era dels descobriments, la unió dinàstica aeque principaliter de les tres corones de la península Ibèrica sota el mateix sobirà de la Casa d'Àustria, la Guerra del Francés (anomenada a Portugal Guerra de la Península), la Quàdruple Aliança (1834) enfront de les guerres carlina i miguelista, el Pacte Ibèric (1942), i acabant en l'ingrés dels dos estats com a membres de la Unió Europea.
Una altra proposta de divisió territorial d'Ibèria. |
Des de la adhesió dels dos estats a la Unió Europea el 1986, les relacions entre tots dos, tant econòmiques com polítiques i culturals, s'han estret d'una forma ràpida i intensa.
Extensió
Actualment, la hipotètica unió d'Espanya i Portugal donaria com a resultat el quart país més gran d'Europa, després de França, Ucraïna i Rússia.
lloc | membre de la UE | extensió territorial |
---|---|---|
1 | França | 674.843 km² |
2 | Ibèria | 598.889 km² |
3 | Suècia | 449.964 km² |
4 | Alemanya | 357.050 km² |
5 | Finlàndia | 338.145 km² |
Demografia
En els aspectes demogràfics, la unió donaria com a resultat un país amb quasi 58.000.000 de persones, població equiparable a la d'Itàlia, Regne Unit o fins i tot França.
estat | població a 1/1/2011 | extensió (km²) |
---|---|---|
Espanya | 47.150.8197 | 504.6458 |
Portugal | 10.555.8539 | 92.931 |
Total | 57.706.672 | 597.576 |
Comparació amb els països més poblats de la Unió Europea segons dades d'Eurostat per a 1 de gener de 2011:
lloc | membres de la UE | població a 1/1/2011 |
---|---|---|
1 | Alemanya | 81.751.602 |
2 | França | 65.075.310 |
3 | Regne Unit | 62.435.709 |
4 | Itàlia | 60.626.442 |
5 | Ibèria | 57.706.672 |
6 | Polònia | 38.200.037 |
NO M'HO HAVIA PLANTEJAT MAI, PERO ÉS COM PER A PENSAR-S'HO. ÉS UNA BONA MANERA DE DILUIR EL PODER DE CASTELLA I MADRIT.
ResponderEliminarM.agrada. Amb qualsevol de les dues postures d.estructura territorial interna. Anem a afegir.se a la proposta d.Iberia i la difondrem. Tots junts som més forts. Les fronteres quant menys millor.
ResponderEliminarequiliquà!
ResponderEliminar