EL PAI DE LA CLOSA LI EIXIRÀ CAR A IZQUIERDO

PAI de Barba-séquia des d'on es veu el PAI de la Closa i, al fons, Benissanó.

Si mireu el cost del m2 d'un PAI com el de la Venta, comprovareu que està al voltant dels 60 euros. Doncs bé, el PAI de la Closa, el de l'eixida a Benissanó, són unes càrregues urbanístiques de més de 150 euros el metre quadrat, i això que és sòl terciari i no és residencial. Els propietaris de terrenys, igual que els afectats en les diferents urbanitzacions, en Mura, en Barba-séquia, en Carrasses o en l'Alpelic, veuen com han de malbaratar les parcel·les si no volen un mort o endeutar-se de per vida si volen consevar-les. Però els propietaris del sector ST-1 (eixida a Benissanó) han patit unes càrregues urbanístiques de quasi 2 milions d'euros i un repartiment parcel·lari, com a mínim, fet d'una forma estranya.

En blau, PAI de la Closa, a l'est del casc urbà i en l'eixida a Benissanó.

Hi ha molta gent cremada que no ha pogut amb la supèrbia i la fatxenderia de la colla pepera del poble. Vinga advocats, vinga denúncies, vinga queixes, però els del PP han reparcel·lat molt sovint com els ha vingut en gana, mirant per uns interessos que, clarament, no eren els dels propietaris (o el del conjunt dels propietaris), ni menys encara pels interessos del poble.

Però esta vegada Manuel Izquierdo, flamant alcalde del PP en Llíria, pot tindre les hores comptades. Esta vegada s'ha topat amb uns propietaris que li han interposat una querella criminal que va avant pel PAI de la Closa, el més costós de l'estat espanyol (sense exagerar-ho). I són gent cremada per haver perdut, a dia de hui, algun, més de 100 milions de les futures pessetes. I tot això, parlant de terrenys que, tal com estan les coses, no es poden vendre si no és malvenent-los.

No és cap casualitat que la signatura de l'acta de replanteig, que autoritza l'inici de les obres, es realitzara el 19 de març de 2011 i que al dia següent es dictara el Decret aprovant la quota zero. És a dir, tots els moviments del  PP de Llíria per tirar-ho avant foren 3 dies abans de les passades eleccions del 22 de maig de 2011. Al remat, tot açò ha portat a que l'Ajuntament de Llíria haja de fer-se càrrec d'unes càrregues urbanístiques per valor d'1.159.000 euros més IVA i la retaxació de la connexió elèctrica. I no serà perquè l'Ajuntament de Llíria no té forats que tapar...

Per què decidiren pagar amb diners les càrregues urbanístiques del 10% que li corresponen a l'Ajuntament a l'empresa Sanz Desarrollos Urbanos SL, curiosament la mateixa que es va encarregar del ST-1, el de Carrases, quan normalment este pagament  es realitza amb terrenys? Que els ho diguen si no als pobres desgraciats que els han bescanviat una parcel·la en el centre urbà per un mort asfaltat assecant-se al sol al costat de la Rambla Primera.
O per què decidiren 2 dies abans de les passades eleccions autonòmiques i locals reconéixer unes obligacions d'1.159.000 euros? I per què s'obliga a l'Ajuntament a fer-se càrrec d'unes obligacions sense tindre un pla pressupostari que puga fer front a esta despesa?

PAI de la Closa vist des del camí del cementeri.

PAI de la Closa vist des del camí Fondo.

Cantó del PAI de la Closa. Al fons, el PAI que envolta el castell de Benissanó.
Tots dos PAI, descoordinats, no han sabut resoldre la connexió per a vianants entre Llíria i Benissanó.

Vista més occidental del PAI de la Closa. On hi ha la casa, va una "zona verda", just on no hi ha cap veïnat que la puga disfrutar. I evidentment és així perquè és la menys rentable del pastís. No és una incongruència desfer bancals, ribassos i séquies mil·lenàries per a convertir-ho en "zona verda"?

És per això que diversos propietaris afectats per les obres d'urbanització del PAI de la Closa han interposat una querella criminal per la comissió d'un presumpte delicte de prevaricació contra els funcionaris de l'Ajuntament de Llíria responsables d'haver dictat les ordres d'embargament dels comptes bancaris. I és que el consistori edetà ha iniciat l'execució forçosa contra els propietaris que no han pogut fer front a les elevades quotes d'urbanització, ordenant l'embargament dels comptes bancaris a través de les quals els propietaris afectats perceben els seus ingressos econòmics, sous, subsidis d'atur, pensions i altres ajudes públiques, i que per llei són inembargables mentre el seu import no excedisca la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional (650 euros), com així passa en molts dels casos en què s'ha dut a terme l'embargament.


Bona part dels propietaris particulars i empreses afectades per estes obres d'urbanització han manifestat que "és impossible fer front al pagament de les quotes urbanístiques exigides per a finançar les obres, un cost que puja a la quantitat de 120 euros per metre quadrat de parcel·la". 
A més, acusen l'Ajuntament del PP de generar falses expectatives de negoci a la zona i de consentir exclusivament l'enriquiment de l'agent urbanitzador a costa de l'empobriment dels propietaris i empreses afectades per les obres, provocant situacions dramàtiques en diverses famílies i empreses de la zona.


Està clar que... continuarà...

La Closa vista des del camí del cementeri.

PAI de la Closa, a prop de les vies del tren.

Font: Levante-EMV.