L´HIPOTECA MEDIAMBIENTAL QUE HEM DE PAGAR TOTS ELS LLIRIANS I LLIRIANES: LES URBANITZACIONS

Els promotors immobiliaris s’han convertit en els autèntics dissenyadors de l’urbanisme valencià, amb la complicitat dels ajuntaments i del govern autonòmic i amb l’ajuda de la legislació vigent. Aquest urbanisme del promotor és un model especulatiu i depredador del territori que no respon a l’interés comú de la societat, sinó a l’enriquiment ràpid d’uns pocs gràcies a les grans reclassificacions de terrenys rústics (i sovint a costa dels petits propietaris).

El resultat està ben a la vista: només entre 1990 i 2000, la superfície urbanitzada al País Valencià va crèixer quasi un 50%, omplint encara més d’asfalt, rajols i formigó el territori.

Aquest procés es va intensificar en els últims temps, abans de l'esclafit de la bombolla urbanística, en què es varen presentar centenars de programes d’actuació integrada que pretenen reclassificar milers d’hectàrees de terrenys agrícoles, sense ni tan sols respectar les terres més fèrtils ni l’entorn dels principals espais naturals.

Ens hem precipitat així cap a un model de ciutat difusa, on les urbanitzacions s’escampen com una taca d’oli, difuminant els límits entre la ciutat i el camp, i separant cada volta més els espais destinats a les diferents activitats: residencial, productiva, serveis, compres, oci, etc. Especialment negatives són les urbanitzacions que suposen un creixement massiu de població (duplicant o triplicant el nombre d’habitants de pobles menuts) o que es construeixen a quilòmetres dels nuclis de població.

Es tracta d’un model amb un fortíssim impacte ambiental (major encara en les urbanitzacions de baixa densitat): enorme consum d’aigua, destrucció desmesurada de terrenys agrícoles, aïllament dels ecosistemes naturals, augment de les emissions de contaminants i alt cost energètic per la gran dependència del cotxe, saturació de les infraestructures, etc. Un model, en definitiva, que atempta contra el medi ambient i la cohesió social, que hipoteca la qualitat de vida de les generacions futures i que trastoca la identitat del País Valencià.

Consum insostenible d’aigua

El consum domèstic d’aigua per persona i dia en els habitatges unifamiliars de les urbanitzacions, en especial els que tenen jardí i piscina, arriba a ser el triple del dels pisos o els habitatges baixos sense jardí.

Aquest creixement de la demanda d’aigua (encara major si les urbanitzacions s’associen a camps de golf) augmenta la pressió sobre els rius i les aigües subterrànies; la construcció de dessaladores per a promoure nous creixements urbanístics incontrolats és inacceptable pel seu impacte ambiental.

Per una altra banda, les urbanitzacions comporten impermeabilitzar enormes superfícies, cosa que provoca una considerable pèrdua d’infiltració de l’aigua de pluja, que té com a conseqüència una menor recàrrega dels aqüífers i una major violència de les riuades.

Pèrdua de terrenys agrícoles

L’ocupació de sòl agrícola suposa una pèrdua definitiva de producció agrícola, un malbaratament d’un sòl que ha necessitat milers d’anys per formar-se. Moltes actuacions urbanístiques ocupen sòls agrícoles o d’horta que tenen uns valors agroambientals molt elevats i on s’han invertit importants recursos per dotar-les de xarxes de reg (en alguns casos xarxes antigues que tenen un gran valor historicocultural).

Increment del trànsit

Les urbanitzacions, pel seu caràcter monofuncional (amb un ús quasi exclusivament residencial), obliguen els seus habitants a desplaçar-se en cotxe per a satisfer les necessitats quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat, oci, etc.). A més, la baixa densitat de població impedeix un servei de transport públic col•lectiu econòmicament viable que puga atendre amb eficàcia aquestes zones tan disseminades. Les conseqüències ambientals i socials d’aquest extraordinari increment de l’ús del cotxe per als desplaçaments quotidians són molt importants: consum de combustibles fòssils, emissions de contaminants atmosfèrics, ocupació de sòl pel viari, soroll, perill d’accidents i d’atropellaments, pèrdua d’autonomia d’importants sectors socials (sobretot xiquets i persones majors) que han de dependre d’altres persones obligades a fer de "xofers", etc.

Pèrdua d’identitat, segregació social i inseguretat

La urbanització del medi rural transforma el camp en un espai desposseït de la cultura agrícola i de la seua història, cosa que provoca la desaparició dels vincles entre els habitants i el territori; en aquest context creixen el desarrelament social, l’aïllament i la pèrdua d’identitat i de sentiment de comunitat. Aquestes noves formes urbanes tampoc no afavoreixen la cohesió social, ja que el mercat immobiliari tendeix a agrupar en cada urbanització a una població amb un perfil socioeconòmic molt semblant, impedint la coexistència i la interacció entre grups socials diversos, que és una de les grans riqueses de les ciutats; per altra banda, l’oferta massiva de sòl urbanitzable no ha abaratit el preu dels habitatges, sinó tot el contrari. Altra conseqüència d’aquest model urbanístic és l’increment de la inseguretat, tant per la dispersió dels habitatges, desocupats bona part del temps, com per la pèrdua de vida als carrers, reduïts a simples vials de circulació motoritzada.

Costos de manteniment de les infraestructures i els serveis

Les urbanitzacions no només hipotequen els recursos naturals, sinó també l’economia dels ajuntaments, que s’enceguen amb els diners fàcils de les llicències de construcció dels primers anys. En acabar la injecció econòmica que aquestes suposen, comencen els problemes, ja que els ingressos no compensen de cap manera els alts costos de manteniment dels serveis que demanden els nous residents: xarxes d’abastament d’aigües i de clavegueram, depuració d’aigües, recollida i tractament de la brossa, neteja de carrers, enllumenat públic, seguretat, etc.

Els costos són, a més, molt superiors en models urbanístics de baixa densitat (unifamiliars, xalets, etc.), amb una proporció desmesurada de xarxa viària i de serveis per a tan sols uns quants veïns per carrer; a la fi, és el conjunt del veïnat de les poblacions qui acaba fent-se càrrec dels sobrecostos originats per les urbanitzacions, en detriment d’altres necessitats. El creixement poblacional sense cap previsió ni planificació ha provocat també en algunes zones la saturació de les dotacions sanitàries, educatives, culturals, etc.

Impactes sobre els paratges naturals

Sovint les urbanitzacions es plantegen al voltant de parcs naturals, zones humides, paisatges singulars, rius, litoral, etc., ocasionant uns impactes inacceptables sobre els espais naturals: aïllament biològic, desnaturalització del paisatge, introducció de noves espècies de flora i fauna, etc.

A més, cal tenir en compte que les noves urbanitzacions necessiten infraestructures que multipliquen l’impacte ambiental: autovies i carreteres, canalitzacions d’aigües potables i residuals, depuradores, depòsits, línies elèctriques, etc.

Turisme residencial

La plaga d’urbanitzacions i segones residències que patim no és turisme, sinó una activitat purament immobiliària, que fins i tot perjudica el sector turístic (tant per la seua insostenibilitat ambiental, com perquè deixa escassos beneficis als sectors hoteler i de restauració).

Algunes propostes

• Planificació urbanística sostenible, participativa i al servei del conjunt de la societat.

• Defensa de la ciutat compacta —tradicional en la regió mediterrània— que combina una gran diversitat d’usos en poc espai, la qual facilita l’accessibilitat dels residents, redueix la necessitat del transport motoritzat i afavoreix la cohesió social; les noves zones urbanitzades, limitades al mínim imprescindible, han de ser contigües als nuclis consolidats.

• Millora de les carències actuals de les ciutats: esponjament en les zones d’excessiva densitat edificatòria, potenciació de les zones verdes, pacificació del trànsit, millora del transport col·lectiu, reducció de la contaminació, etc.

• Foment de la rehabilitació i la reutilització del patrimoni construït existent en compte de promoure noves construccions, a fi de causar menys danys ecològics i evitar consumir més territori.

• Potenciació de l’eficiència energètica dels edificis i de la instal·lació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica (més enllà del Codi Tècnic d’Edificació).

• Establiment de mesures per a impedir l’especulació als terrenys agrícoles; les expectatives de reclassificació encareixen els preus de la terra i desincentiven l’activitat agrària. Aplicació d’un Pla de Revitalització de l’Agricultura Valenciana, que done especial importància a l’agricultura ecològica.

• Millora dels serveis públics a les zones rurals: escoles, sanitat, serveis socials, transport col·lectiu, etc.