 |
| PAI de Barba-séquia en Llíria |
- El sòl ja classificat té uns valors de mercat, que també s'han col·locat al costat dels actius tòxics, i revertir aquesta situació generaria una pèrdua de valor molt notable. El procés, lent, requeriria en molts casos acudir als tribunals.
De 2000 a 2006, el sòl ocupat es va incrementar en 30.000 hectàrees per any, a un ritme de 3,37 hectàrees per hora.- Ara no hi municipi mediterrani que no tinga un llit de riu o rambla construït i això augmenta enormement la vulnerabilitat de les persones.
- Mentre els constructors s'atrinxeren, guardant posicions i esperant millors anys, ecologistes i geògrafs reivindiquen la necessitat de protegir l'excedent de sòl urbanitzable
En temps en els quals els ajuntaments no compten amb plusvàlues de la construcció per tal de millorar els serveis que es presten als ciutadans toca racionalitzar i reclassificar. La tendència urbanística és crear xarxes urbanes més espesses on els serveis siguen més econòmics, recuperar centres històrics o eixamples i afavorir polítiques de lloguer. A l'Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes parlen d'una paralització dels nous processos d'ocupació. "Hi ha por a fer comunitats de veïns", diu Sebastià Grau, el seu president.
Una macrourbanització amb tot just una desena de residents tindria unes quotes enormes, independentment de la por als impagaments. L'últim informe del Defensor del Poble alerta d'un increment de les queixes de ciutadans que viuen en urbanitzacions sense consolidar, en què no passa el correu o no compten amb els serveis més essencials perquè no hi ha diners ni població suficient per a contractar-los.
De 2000 a 2006, el sòl ocupat es va incrementar en 30.000 hectàrees per any, a un ritme de 3,37 hectàrees per hora, segons dades d'un estudi de 2012 del desaparegut Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya. "Estem pagant per aquest model, però encara no hem valorat bé aquesta ocupació i les seues conseqüències", creu Luis Jiménez, exdirector d'aquest organisme. El cas de Seseña és un dels més palpables.
Un estudi de la Universitat Complutense, realitzat amb dades del 2012, conclou que la despesa lumínica s'ha duplicat en els últims cinc anys. On resulta més car és en els municipis de menys de 200.000 habitants, que van voler competir amb les grans ciutats, on resulta molt més barat tindre llum.
La bogeria de la rajola féu que Espanya fóra l'estat europeu que més sòl urbà fabricà entre 2000 i 2006, segons un recent estudi de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA per les sigles en anglés). Una sèrie de mesuraments fets per satèl·lit han permés concloure que va acaparar en aquest període el 24% del terreny que es va urbanitzar a la Unió Europea. La segueixen França, amb un 12% i Alemanya, amb un 9%. La crisi ha aconseguit frenar aquesta tendència, per alleujament de les terres verdes i de cultiu i algunes de les espècies que hi viuen. Però ha deixat sòl qualificat com edificable per 35 o 40 anys, a un ritme mitjà baix d'unes 150.000 habitatges anuals, segons dades del Sistema d'Informació Urbana, dependent del Ministeri de Foment. O siga, 709.577 hectàrees rescatables per a la natura.
 |
| PAI de la Closa, en Llíria |
Aquesta gran bossa urbanitzable és la que els ecologistes volen rescatar aprofitant l'aturada de la rajola. És a dir, tornar a qualificar com a sòl rústic aquell per al qual no es preveja un ús immediat. No serà fàcil, hi ha diners pel mig, o la promesa de diners futurs. "Aquest sòl ja classificat té uns valors de mercat, que també s'han col·locat al costat dels actius tòxics, i revertir aquesta situació generaria una pèrdua de valor molt notable", explica Rafael Mata Olmo, catedràtic de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat Autònoma de Madrid. Tampoc podria fer-se al·ludint simplement al fet que no hi ha expectatives de desenvolupament o que tenen un gran valor ambiental, afegeix. El procés, lent, requeriria en molts casos acudir als tribunals.
 |
| PAI de Carrasses, en Llíria |
En l'organització Seu Bird Life recorden els seus intents infructuosos per comprar terrenys agrícoles a la zona d'Alcalá d'Henares (Madrid) amb la intenció de recuperar el xoriguer petit. Els va ser impossible. "Els propietaris no perdien l'esperança que aquest sòl fóra requalificat i aconseguir un major aprofitament", explica José Luis Atienza. L'organització conservacionista, molt activa judicialment, detecta ara, però, "cert interés judicial" per revisar els sòls catalogats com urbanitzables i tornar a protegir-los. "Estem sol·licitant que es preserven i en general es concedeix", diu Atienza. L'ONG també ha demanat als partits polítics que s'incloga una clàusula en la Llei del Sòl perquè tota superfície urbanitzable que no s'haja desenvolupat en 10 anys torne al seu estat habitual.
"El nostre estil de vida associat a un gran consum està pressionant la terra", assegura Hans Bryninckx, director de l'Agència Europea del Medi Ambient. Però més enllà de la proporció de terra que es cobreix amb ciment hi ha un altre efecte: les carreteres i altres infraestructures estan erosionant progressivament hàbitats molt valuosos amb grans conseqüències per a les espècies més amenaçades d'Europa.
 |
| PAIs a l'oest del nucli urbà de Benaguasil |
En el cas d'Espanya, les zones urbanes han usurpat terrenys principalment agrícoles. Les més afectades per l'ocupació artificial han estat Madrid, la costa mediterrània (Alacant, València, Múrcia, Illes Balears i especialment Castelló), àrees estratègiques de Saragossa, zones properes a grans nuclis, com Toledo, o ciutats que partien amb una ocupació molt baixa, entre les quals destaquen Ourense o Valladolid. Aquests creixements, advertits en un treball de Cristina Zamorano realitzat el 2012 per l'extint Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya, s'han confirmat al mapa recentment traçat per l'Agència Europea de Medi Ambient.
A més d'atemptar contra espècies amenaçades, la construcció desenfrenada ha envaït superfícies inundables (llits de rius o primeres línies de platja) i s'han agreujat els efectes de les catàstrofes naturals com inundacions o grans nevades. "La Llei de Sòl de 1998, del PP, no especificava clarament que no es pot construir en zones afectades per riscos naturals", apunta Jonathan Gómez Cantero, climatòleg expert en riscos naturals. "Ara no hi municipi mediterrani que no tinga un llit de riu o rambla construït i això augmenta enormement la vulnerabilitat de les persones", afegeix.
Un bon planejament urbanístic no evita per complet les inundacions, però pot fer que no siguen catastròfiques. Gómez Cantero posa com a exemple les últimes inundacions al Pirineu, on hi ha també riscos de despreniment. "A Castro Urdiales (Cantàbria), per exemple, hi havia una urbanització davant del mar que es promocionava amb l'eslògan 't'esguitaran les ones': em sembla increïble", es lamenta.
 |
| PAI d l'Alpelic, en Llíria |
El 2004, Espanya va arribar a construir 600.000 habitatges, més que a Alemanya, França i Itàlia. "El creixement no tenia límits", descriu Sebastià Grau, president de l'Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes. Ara el panorama és diferent. Els esforços del sector es concentren en la rehabilitació, en què les ciutats cresquen cap a dins. Al juny, el Govern va aprovar la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana. En el preàmbul de la norma es considera "molt difícil" que a curt o a mitjà termini els sectors de la construcció i immobiliaris puguen seguir transformant sòls verges i construint habitatge nou. Hi ha 723.043 habitatges buits.
El gran repte és recuperar l'entorn. Mentre els constructors s'atrinxeren, guardant posicions i esperant millors anys, ecologistes i geògrafs reivindiquen la necessitat de protegir l'excedent de sòl urbanitzable. "És un terreny adobat per a la construcció massiva, una bomba latent", preveu Luis Jiménez, exdirector de l'Observatori de Sostenibilitat d'Espanya. La tornada al verd original és una missió titànica. "Una vegada que s'ha posat una rajola és gairebé impossible llevar-la", assegura Mario Rodríguez, de Greenpeace.
Aparegut a ELPAIS.
A parar al clot...
ResponderEliminar