LLÍRIA, "L'ALDEA GAL·LA" DE LA BAMBOLLA IMMOBILIÀRIA

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

Llíria, de 23.000 habitants i situada a 26 quilòmetres de València, és una aldea gal·la en què els últims amics de la pilotada urbanística valenciana resisteixen les envestides de la crisi. La seua voracitat constructora i les requalificacions estan tenint ara un efecte especialment dramàtic: en iniciar nous projectes urbanitzadors, els propietaris de les parcel·les afectades poden patir l'expropiació dels seus domicilis si no poden pagar les despeses d'edificació. Molts d'estos xalets (tant els coneguts com a "residències consolidades" com els que no han assolit este grau) abans servien de segona residència i, en èpoques de crisi econòmica, han passat a ser la primera i única.

PAI de l'Alpelic (carrer d'Alcubles)

A més dels habitatges, xicotetes finques o negocis també estan sent objecte de desenes d'expropiacions forçoses com a conseqüència de nous projectes urbanístics per a "consolidar espais urbans". Són els temuts PAI (programes d'actuació integrada). Actualment, a Llíria, hi ha cinc urbanitzacions legals i una altra desena de PAI estan en fase de licitació, construcció o lliurament.

PAI de l'Alpelic (carrer d'Alcubles)

Un PAI és un contracte entre l'Ajuntament i el propietari d'un terreny (que s'anomena agent urbanitzador) per a l'execució o consolidació d'un nou assentament urbà o d'ampliació de la ciutat. Per això, este agent urbanitzador presenta al Consistori un pla d'actuació en una zona concreta que inclou una reparcel·lació i construccions d'edificis i infraestructures. Ell és qui finança els costos i els repercuteix, al seu torn, entre els propietaris dels terrenys afectats que, o paguen, o veuen expropiada seua parcel·la. A canvi, l'urbanitzador s'encarrega de dotar els terrenys de serveis com clavegueram, carrers, llum o aigua, i cedir una part a l'administració local.

Dins d'un d'estos PAI es troba el terreny d'Ángel, que té un viver en un que ja està licitat. L'agent urbanitzador i l'Ajuntament han pactat un preu per metre quadrat al qual no pot fer front i que l'obligarà a tancar el seu negoci, ja que té 5.000 metres de terreny i haurà de pagar més de mig milió d'euros. Este és un cas límit, però també hi ha altres situacions en què persones amb escassos recursos econòmics han de fer front al pagament de desenes de milers d'euros.

PAI de Falcona, a prop de l'Estació de FGV

La Llei Urbanística Valenciana permet que es facen PAI, estiguen d'acord o no els propietaris. Un d'estos PAI va afectar una parcel·la on viu Maite, un terreny comprat pels seus pares en els anys 70. En aquella època, van sol·licitar permís a l'Ajuntament per a edificar, qui no va oposar problemes, i des de l'any 1986 porten pagant l'impost sobre béns immobles de naturalesa urbana. Però ara, si volen urbanitzar, han de pagar a part les instal·lacions de clavegueram, enllumenat públic o el paviment. I si no tenen diners per fer front a esta urbanització, se'ls expropia.

La parcel·la de Maite és de 715 metres quadrats i ha arribat a un acord amb l'agent urbanitzador per a pagar la quota de manera fraccionada: 915 euros al mes durant dos anys. Si el propietari justifica "insuficiència financera", la Llei preveu que es puga fraccionar el pagament en quotes mensuals. Estos ajornaments mai podran superar els cinc anys i a més tenen interés i cal prestar garantia "real i suficient" per a garantir el compliment.

En l'actualitat, este model, de gran implantació en els anys del boom urbanístic, ha estat descartat per la majoria de poblacions. El motiu, que no hi ha diners per a urbanitzar i que les plusvàlues que s'obtenen són mínimes, ja que els habitatges no es col·loquen en el mercat.

PAI de Barba-séquia (carrer de València)

El cas de Llíria és totalment diferent de la generalitat. En els últims anys, els projectes urbanitzadors es multipliquen per tot el terme: el Corral de la Marquesa, Sant Vicent, ST-1, Formidables, Edeta, l'Avenc, UE-3, UE14, Montblanc, el Caramello, Carrasses, són projectes que s'estan fent o estan en procés de licitació o d'adjudicació.

Els afectats denuncien que en moltes ocasions els propietaris d'habitatges i terrenys no poden fer front als diners per metre quadrat que demana l'agent urbanitzador, pel que es veuen obligats a malvendre, en el millor dels casos, o perdre la seua propietat.

Els veïns de les construccions consolidades de Llíria denuncien que "les actuacions urbanístiques estan plenes d'irregularitats en el seu procediment i les mateixes bases que les regulen, i que afecten greument a desenes de propietaris d'habitatges, molts d'ells en situació extrema, ja que es troben o bé en atur o són pensionistes amb ingressos mínims i, si s'escau també suportant pagament d'hipoteques de fills i néts".

Xalets al camí de les Travesses

A més, critiquen que el govern municipal es renta les mans cedint l'ordenació urbana a agents urbanitzadors i evitant la gestió directa per part del Consistori. Des de l'Ajuntament, governat pel Partido Popular des de 2003, expliquen que és una manera de trobar solució al problema dels nuclis poblacionals dispersos per tot el terme municipal i perquè tots els veïns tinguen accés als serveis bàsics i consolidar estos espais.

Però les explicacions no convencen els afectats que veuen l'ombra de la corrupció en les adjudicacions. Les denúncies apunten directament a la regidora d'urbanisme, Remedios Mazzolari, a la qual acusen de beneficiar empreses del seu entorn.

De fet, s'ha presentat un escrit a la Fiscalia per a denunciar "possibles irregularitats urbanístiques i administratives". Entre elles destaquen la presumpta contractació amb empreses de les quals Mazzolari era consellera o diferents mecenatges al consistori per empreses que després són adjudicatàries d'obres municipals.

Notícia de Toni Martínez apareguda en LA MAREA . ES