EL COMERÇ HA DE SER JUST

El comerç just és una forma alternativa de comerciar que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics (els consumidors) i els països empobrits (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG, cooperatives, empreses, artesans, etc., i es basa en les normes següents:

• Assegurar als treballadors un sou digne.
• No acceptar ma d'obra infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
• Ser respectuosos amb el medi ambient.
• No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
• Estructures democràtiques en la presa de decisions i en qualsevol àmbit del tràfic de mercaderies.

Segons arreplega la Viquipèdia, Intermon Oxfam assenyala que per cada paquet de café d'una marca convencional venut a un preu de 1'95€, el seu productor de café a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro.

Quan este mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.

Un moviment internacional

El comerç just és un moviment internacional que, des de fa més de trenta anys, es planteja un repte difícil: lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial. Milers d'organitzacions de solidaritat, de cooperació per al desenvolupament, cooperatives i col·lectius de productors han contribuït a teixir en estos anys una amplíssima xarxa d'intercanvi, de suport mutu i de comercialització.

Des de les primeres botigues pioneres de la solidaritat, sorgides en els països del nord d'Europa, fins a les nombroses entitats importadores que hui es coordinen a través de l'EFTA (European Fair Trade Association), la IFAT (International Fair Trade Association) o d'altres associacions internacionals, este moviment s'ha vist en diverses ocasions reconegut i recolzat per diversos organismes internacionals. Cal citar la “resolució sobre la promoció de la justícia i la solidaritat en el comerç Nord-Sud”, aprovada pel Parlament europeu el 1994 o el  més recent Dictamen del Comité Econòmic i Social de la UE. 

Amb tot, el seu reconeixement més gran és representat per les consecucions en el terreny de la sensibilització i de la cooperació i, resultat molt més ambiciós i realment difícil d'aconseguir, per les quotes comercials assolides en els últims anys. L'últim anuari de l'EFTA parla de 3.000 botigues de comerç just consolidades a tota Europa, 45.000 punts de venda i un facturatge calculat en més de 80 milions d'ECU (és una dada de mitjans anys 90). Alguns productes "estrela", com el café, han consolidat quotes de mercat del voltant del 5% en països com Suïssa o Holanda, en una imparable dinàmica de creixement a tot el continent. 

Per què comerç just? 

A pesar que les relacions econòmiques amb el mal anomenat "tercer món" ja no seguisquen les rígides pautes d'espoliació de l'època colonial, la seua realitat està molt lluny de ser un idíl·lic intercanvi igualitari. La divisió internacional del treball segueix fent d'estos països les reserves barates de matèries primeres, els preus de les quals són establits pel "mercat", en este cas un eufemisme per definir els dictàmens de les grans corporacions econòmiques i industrials dels països avançats. 

Encara més: en molts d'estos països, l'herència colonial ha significat la permanència d'una economia quasi exclusivament basada en l'exportació d'un o més productes bàsics, en molts casos productes agrícoles. És el cas de Filipines amb el sucre o d'Uganda amb el café. Això significa, entre altres coses, una dependència absoluta dels preus arbitraris que hem esmentat, la preeminència del monocultiu (amb totes les conseqüències ecològiques i socials que comporta) i la progressiva escassetat d'altres mitjans de subsistència. 

Finalment, els països més rics s'han anat dotant d'eines per protegir les seues exportacions i els seus mercats: els elevats aranzels sobre els productes treballats i les fortes subvencions a  l'exportació de molts dels seus productes agrícoles determinen una espiral cada vegada més gran de desigualtat comercial a escala mundial. S'arriba així a veritables desastres econòmics i socials: el sucre subvencionat europeu envaeix i arruïna el mercat i els cultivadors de Filipines; la dacsa dels Estats Units destrueix el mercat centreamericà. I no són els únics exemples de dúmping, encara que potser són els més emblemàtics. 

Dit siga de passada, el clamorós fracàs de les últimes reunions de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) té l'origen en esta situació cada volta més injusta i cada volta més patent i en la negativa de molts països "de segon pla" de seguir arruïnant les seues precàries economies. 

Els criteris del comerç just 

Davant d'esta realitat, el moviment de comerç just començà plantejant unes opcions concretes de desenvolupament. Amb el lema "comerç, no ajuda" es van portar a terme els primers projectes que pretenien establir noves bases, equitatives i solidàries, de les relacions comercials entre el països pobres i països rics.

A més de la intensa activitat de sensibilització i pressió política, s'establiren uns criteris d'intercanvis econòmics amb els productors del països pobres que resumim breument: 

• Que els processos de cultiu i de producció siguen respectuosos amb el medi ambient. 
• Que els productes siguen elaborats per petits productors agrupats en forma cooperativa o en altres alternatives de treball associat, assegurant en qualsevol cas condicions dignes de treball.
• Les operacions comercials són directes amb les contraparts, evitant així intermediaris i especuladors. 
• Garantir als productors un preu de compra just per als seus productes i per al procés d'elaboració. Este preu sempre és superior al que obtindrien a través del mercat tradicional. 
• Garantir una cooperació a llarg termini amb els productors i un avançament dels pagaments per a evitar, en la mesura que siga possible, el recurs a préstecs bancaris. 
• Invertir part dels beneficis en programes de desenvolupament comunitari. 
• Garantir una transparència en els preus tant per als productors com per als consumidors. 

No només de pa… 

El moviment de comerç just no s'ocupa únicament de comercialitzar i distribuir els productes del Sud, sinó que té en el seu actiu moltes campanyes de sensibilització, algunes de les quals s'han revelat fonamentals per denunciar gravíssimes situacions. És el cas del mercat mundial del tèxtil i de les "maquiles" o de l'explotació del treball infantil. 

Les campanyes del moviment, que han involucrat i involucren parlaments nacionals, sindicats, organitzacions internacionals com la UNESCO i milions de ciutadans i ciutadanes, han donat una contribució important a la creació d'una nova consciència solidària arreu del món. Hui resulta més difícil per a qualsevol empresa, encara que lamentablement no impossible, passar-se per alt els drets bàsics de treballadors i treballadores en molts països en vies de desenvolupament. Saben que sectors importants de consumidors ben informats poden exercir el seu dret de veto, senzillament deixant de comprar els seus productes. 

I esta, en realitat, és la gran força del moviment de comerç alternatiu. Per què un consumidor o una consumidora estan disposats a pagar més per un café solidari? Per què el moviment de comerç just no necessita grans inversions publicitàries perquè el facturatge global de les seues organitzacions cresca any rere any? O senzillament és que la solidaritat és un valor comercial afegit? 

En realitat, darrere de cada paquet de cacau o de café de comerç just venut existeix un fenomen social i polític que ja no es pot subestimar: l'emergent consciència de qui els compra; una crítica, potser modesta i en veu baixa, al món en què vivim a partir del que consumim diàriament.

Enllaços d'entitats que treballen pel comerç just

• Sodepaz. ONG de desenvolupament i solidaritat internacional fundada l'any 1992, manté una important activitat de promoció del comerç just. 
• Oxfam. Pàgina dedicada al comerç just d'Intermón Oxfam, amb informació, botigues i campanyes de solidaritat relacionades amb el consum responsable. També podeu visitar la botiga on-line d'Oxfam. 
• Fair Trade. Pàgina de Global Exchange: botiga on-line, informació sobre els productors i directori internacional de recursos, entre altres enllaços.
• Coordinadora Estatal de Comercio Justo. Naix el 1996 amb la finalitat de potenciar el comerç just al nostre país. Integra les organitzacions que importen els productes i les botigues que els venen. 
• Alternativa 3. Organització de comerç just i solidari que des del 1992 es dedica a la importació, distribució i comercialització de productes tèxtils, d'alimentació i d'artesania que provenen de grups d'artesans i productors dels països del Sud. 
• Campanya Bon café: www.boncafe.org/ 
• Espanica. Empresa que distribueix des de fa molts anys a l'estat espanyol el café de comerç just de Nicaragua. Una de les peculiaritats d'esta entitat és la seua propietat: un 50% de l'empresa pertany als cultivadors de café de Nicaragua, mitjançant diferents associacions de productors. 
• IDEAS. Comercialització, a través de la xarxa de les botigues de la Solidaritat, de productes que compleixen els criteris del comerç just. 
• EFTA. Federació Europea de Comerç Just, organització que aglutina a les principals importadores de comerç just d'Europa. 
• NEWS. Xarxa Europea de Botigues de Comerç Just. 
• Mercadeco. És l'organització de comerç just pionera a Euskadi. Organització independent sense ànim de lucre, va nàixer a Bilbao l'any 1995, i l'any 2000 ha estat reconeguda com a fundació. 

Extret de la Càtedra Unesco d'Estudis Interculturals de la UPF.