En reivindicar la diversitat sexual no podem oblidar aquelles persones que, ja siga pels estereotips imperants, per haver quedat fora del circuit comercial o pels obstacles addicionals que han de viure, entre altres causes, pateixen situacions de “doble” discriminació, augmentant les desigualtats que han d’afrontar.
Parlem, en primer lloc, de les persones LGTBI majors, col·lectiu sovint oblidat (fins i tot pel propi col·lectiu LGTBI), però que no per això deixa de tenir les seues inquietuds i problemàtiques. Les generacions de majors actuals van haver de viure la persecució de la dictadura franquista i, a més, després de la transició van haver de patir l’estigma i l’armari. Algunes d’aquestes persones avui han pogut gaudir de l’avanç en la realitat social del col·lectiu LGTBI, altres encara romanen en l’armari, sent encara un difícil procés d’eixida, i altres que, fins i tot havent eixit, viuen un complicat procés d’adaptació a la nova realitat que se’ls obri. Les persones majors, dins del col·lectiu LGTBI, són una part, junt amb el col·lectiu trans, que pateix major risc d’exclusió i soledat, atés que sovint els seus espais de socialització es redueixen, no són un col·lectiu d’interés per al "mercat rosa" o, simplement, són persones que sembla que ja poc poden aportar. Lluny d’aquesta realitat creiem que, per la realitat històrica que han hagut de viure, pel valor de la seua lluita per a les generacions més actuals, hem d’assistir i també apoderar aquestes persones, perquè reivindicar el seu paper, és fer més possible la diversitat.
Per un altre costat, les persones amb discapacitat funcional hi han hagut de viure, i han de viure, diàriament nombrosos obstacles. Les estructures socials, arquitectòniques, mentals que imperen en la societat impedeixen l’accés a tot un conjunt de realitats diverses funcionalment. Per la seua banda, també l’orientació sexual i identitat sexual és una important causa de discriminació per a les persones LGTBI, discriminació que s’agreuja quan s’afegeix una diversitat funcional, i és per això que s’han de dur a terme polítiques actives per a derrocar aquests límits, que sovint s’imposen des de la realitat aliena d’aquestes persones. Si alguna cosa ens ensenyen aquestes persones és que la diversitat no té per què suposar una barrera o un límit i que hem d’apostar pel reconeixement de la seua persona, de la seua vàlua humana, de la seua formació, de les seues ganes per contribuir i transformar la societat, per damunt d’una visió purament assistencial que infravalora el seu potencial. Per això, cal treballar perquè l’orientació o identitat sexual tampoc en siguen un límit.- Recuperació de la Memòria Històrica de les víctimes de la dictadura franquista per orientació o identitat sexual al País Valencià.
- Formació de voluntariat LGTBI per a assistir a persones majors en situació d’exclusió o soledat.
- Promoure el voluntariat de suport a les persones amb diversitat funcional en els col·lectius LGTBI.
Totes les persones migrem o han migrat els nostres avantpassats alguna vegada, de poble, de comarca, de país. Migrar o morir, què tries tu?
ResponderEliminarDonar visualització a totes aquelles persones que d'una manera o altra sofreixen exclusió, és un treball de tots i totes. La resta de la societat ha de conèixer que no vivim en una bombolla on allò que no compartim, som o ens agrada existeix, i per tant tractant-se de persones hem de reconèixer la seua valua, la seua vida dintre d'aquesta societat maliciosa, rancia, estereotipada i retrògada en la que vivim.
ResponderEliminar