COM MUNYIR UN HOME SENSE QUE SE N'ADONE

Metàfores hi ha moltes, des de les imatges inicials de la magistral pel·licula Novecento on un crepuscular Burt Lancaster  se n’adona de la inevitabilitat de la seua fi quan la criadeta li espeta que no es pot munyir un bou fins  el maquinari de Màtrix que empra les conexions psinàtiques dels humans per extraure electricitat.  Nosaltres serem molt més trivials, qüotidians en diríem, per demostrar la nostra tesi que equipara l’home amb la vaca lletera.  Abans de res, i per  esclarir els nostres lectors què és o què s’entèn per allò de ser un home m’agradaria pendre les paraules del Doctor James Hollis que ho deixa ben clar: “Quan parle a grups de dones, suggereïsc a les dones que miren els homes d’aquesta manera: si a elles els furtaren la seua xarxa íntima d’amigues, aqueixes amb les quals comparteixen el seu viatge personal,  arrencaren la seua capacitat instintiva per a guiar-se pel món, s’adonaren que estan quasi  complentament sols al món,  i entengueren que només se les  definirà per estàndards de productivitat alienes a elles, només així aleshores podran copsar quin és l’estat interior dels homes”.  És a dir, un home és com una vaca lletera. Des de  ben xicotet et repiquen amb la idea de què hi ha que treballar i donar gràcies, i compte treballar dignifica l’home sempre i quan siga un treball que responga salarialment i emocionalment a les expectatives del treballador,  sinó és la primera màniga que t’enganxen a la mamella. Desprès s’obliden d’avisar-te que el principal perill dels homes són els bancs i que només una persona que pateisca d´alguna malaltia del cap se’n refiaria i vas i  comences a domiciliar rebuts, a donar-los els teus diners perquè te’ls guarden i si estàs mal de bo fins i tot els demanes una hipoteca, i així tenim la segona màniga per extraure’ t un poc més de lleteta.  I per si fora poc, se’ls oblida de comunicar-te que el millor menjar és aquell que tu mateix pot plantar-te, que no necessites la majoria de coses que tens per poder viure sinó que són excuses perquè el sistema puga continuar explotant-te com si fores part del ramat que veu passar el temps tancat al corral.