EL DRET DE LES PERSONES MAJORS A UNA VIDA AUTÒNOMA I DIGNA

Al País Valencià, al voltant del 16% de la població són persones majors, en la majoria de casos, persones amb possibilitats de mantenir uns nivells d’autonomia i d’activitat social i relacional alta. En altres casos, persones amb diferents graus de dependència que requeriran dispositius de solidaritat i atenció. En qualsevol cas, el final de la vida laboral i el procés d’envelliment no ha d’implicar cap pas traumàtic, ans al contrari, ha de poder ser un canvi d’etapa on desenvolupar valors de participació, d’aportació de coneixements i experiències, en el context d’una societat plenament responsable amb la seua gent gran i, per tant, garantidora del seu benestar material i emocional sense cap excepció. Un colp més, EUPV pren el compromís de treballar a fons perquè la gent gran esdevinga subjecte actiu en la creació de condicions per a una vida digna i siga protagonista en els diferents àmbits de la nostra societat: cultural, educatiu, polític... 
Per a EUPV, les polítiques de gent gran —en un marc global de responsabilitat pública i reconeixement universal de drets socials— s’han d’emmarcar en els principis d’equitat, autonomia, solidaritat, reconeixement de la diversitat, participació, impuls a les relacions intergeneracionals i proximitat. Sobre la base d’aquests valors, les polítiques de gent gran s’han d’articular a l’entorn de tres grans eixos o dimensions d’acció:

Una gent gran participativa i protagonista dels canvis socials

Cal posar l’accent en la participació social de les persones grans, en el seu accés sense restriccions a les ofertes culturals, lúdiques i formatives, als processos de creativitat social. Cal promoure les condicions perquè la gent gran s’implique amb força en les xarxes de solidaritat, bon veïnatge, voluntariat social i transformació comunitària als nostres barris, viles i ciutats. En aquest sentit, EUPV impulsarà els consells de participació de la gent gran a tots els nivells territorials i sectorials, així com el desenvolupament de plans integrals i comunitaris que tinguen la gent gran com a eix principal de transversalitat en aquells barris i territoris on la presència de persones grans és important i calga garantir millores integrals a la seua qualitat de vida. Caldrà, finalment, promoure i garantir la participació de la gent gran en el disseny i la gestió de tots aquells serveis i equipaments orientats a satisfer les seues necessitats i millorar el seu benestar material, emocional i relacional.

Una gent gran ben atesa per una xarxa universal de serveis de proximitat

L’atenció a la gent gran requereix d’una xarxa ben articulada de serveis que incorpore tota una gamma de possibilitats. La concreció d’aquesta xarxa passa per tres grans àmbits d’actuació pública:

• Els serveis de suport a la vida quotidiana de la gent gran que garantesquen el dret a viure i envellir dignament a casa, és a dir, a l’entorn familiar, afectiu i comunitari de referència. Això implica l’accés universal, en tant que dret de ciutadania, a una cartera integral de serveis d’atenció domiciliària, teleassistència i centre de dia. Totes les persones grans amb necessitats de suport per a les activitats de la vida diària han de tenir garantits els serveis domiciliaris apropiats (ajuda personal, neteja, bugaderia, compres, àpats a domicili, arranjaments, acompanyament, etc.). A més, totes les persones grans que viuen soles o amb suport familiar afeblit han de tenir accés al servei públic de teleassistència, el qual ha d’incorporar, també, una forta dimensió preventiva. Finalment, en tots aquests casos, cal garantir la possibilitat d’accés a un centre de dia de proximitat, com a recurs d’atenció de qualitat.
• Els programes d’habitatges amb serveis per a la gent gran. Aquests programes han d’anar orientats a persones grans autònomes però amb necessitat de certs suports, que hagen vist precaritzades les condicions d’habitabilitat per raons diverses i que, per tant, necessiten un nou marc de vida quotidiana proveïdor de condicions de seguretat i benestar emocional.
• L’acolliment residencial. L’accés a un centre residencial de la xarxa pública ha d’estar garantit per a aquelles persones grans amb uns graus de dependència que així ho requeresquen, per tal d’assegurar un envelliment digne. L’acolliment residencial s’ha d’anar ampliant també a aquells casos de persones autònomes que, en exercici de la seua autonomia, hi facen l’opció, tot promovent residències amb diversitat de situacions i nivells d’autonomia.

Tota aquesta xarxa de serveis ha de tenir en compte també el dret al suport i al benestar material i emocional de les persones cuidadores. EUPV es compromet a impulsar marcs integrals de suport a les persones cuidadores: des de formació i mecanismes d’ajuda mútua, a l’extensió del programes d’atenció més personalitzats possibles.

Cap persona gran en situació de pobresa

La participació social activa de les persones grans i la xarxa de serveis de suport a la vida quotidiana s’han de poder desenvolupar en un marc de pobresa zero per a la gent gran. L’eradicació de les situacions de pobresa de les persones grans s’ha de situar en el context de la política pública integral de lluita contra la pobresa al País Valencià. Tot i així, la desvinculació de les persones grans en relació a l’activitat assalariada comporta un conjunt d’especificitats.

En primer lloc, EUPV es compromet a treballar perquè totes les pensions del sistema contributiu de la seguretat social se situen, sense excepció, per sobre del salari mínim interprofessional.

En segon lloc, EUPV proposa l’establiment d’una Pensió Bàsica Universal, entesa com a transferència de caràcter individual i permanent, és a dir com a dret subjectiu, que garantesca que tota persona gran del País Valencià té uns ingressos individuals mensuals equivalents com a mínim al salari mínim interprofessional. En definitiva, l’eradicació de la pobresa i la seguretat econòmica de la gent gran com a compromisos ineludibles d’una societat inclusiva, cohesionada i solidària.