La qual cosa es fa especialment evident en alguns dels seus elements. Que la figura del coach (l'entrenador) haja substituït els vells consellers, com els sacerdots, els endevins, els psicòlegs o el confident de la barra del bar, és prou revelador de com la preparació intel·lectual del passat ha deixat lloc a una permanent posada en forma física i mental, i de com les perspectives ètiques, morals o intel·lectuals abandonen el lloc per deixar pas a la disciplina i la forja de músculs emocionals.
No obstant això, les metàfores no s'esgoten en l'ús d'uns quants termes. És l'entorn en si mateix el que està imbuït d'aquest esperit. Les noves formes del capitalisme s'agrupen al voltant d'un frame que dóna sentit a les seues parts. L'esport és aquest marc conceptual: per això, més que contractar treballadors, l'empresa esponsoritza als que posseeixen més talent, als que alberga en el si de la seua signatura només en tant seguisquen oferint les "marques" previstes.
Un empleat, que no és altra cosa que un competidor, s'ha de fer visible destacant respecte de la massa amb la finalitat de ser patrocinat (contractat) per una empresa de prestigi. Per a aquesta tasca, ha de cuidar-se mentalment i físicament i potenciar les virtuts que li fan diferenciar-se. Ha d'adquirir les habilitats relacionals i els coneixements teòrics que el porten a ascendir un esglaó, però la clau rau sobretot a mantenir l'actitud correcta, que és la d'intentar arribar un pas més enllà i trencar els límits, com si fóra un atleta que busca permanentment batre un rècord.
Així funciona, afirma Christian Laval, professor de sociologia a la Universitat de París X Nanterre, el nostre entorn econòmic, laboral i existencial. El seu objectiu no és tant exhortar-nos a que ens adaptem als models del mercat, que "la transformació de totes les relacions socials segons el model únic de la competència, obligant a tots els individus a un deure de competitivitat. Tota la política i la moral contemporànies obeeixen a aquest principi universal, que sobrepassa el marc econòmic i que es converteix en la nova coherència normativa del nostre món: set competitius o desapareixeu".
Aquesta lògica funciona a gran escala, com s'ha vist a l'hora de gestionar la crisi dels països mediterranis apressats pel deute públic, assegura Laval, però sobretot és eficaç en el nivell quotidià: "Ens trobem davant d'una lògica general cada vegada més interioritzada pels individus. La competència s'ha erigit en principi social".
Però aquest nou context no implica que es force la gent a actuar d'una manera predeterminada, com passa en els totalitarismes. "No estem davant d'aquestes institucions totals, com l'exèrcit o l'església, que modelen als individus ficant-los en el mateix motle. En la nostra societat es pot ser diferent i cultivar la singularitat, però sempre que s'utilitze com una arma a l'hora de competir. La llibertat del nostre sistema és la llibertat per obtenir resultats: fes el que vulgues, però afegeix valor. Aquest és el mandat del que un no es pot sostraure".
Empobriment generalitzat
L'objectiu és fer de si mateix una marca i de tractar d'afegir a la mateixa el màxim capital simbòlic. "Es tracta d'esdevenir empresari d'un mateix, quelcom que serà presentat pels nous discursos com el veritable art de viure, i com una cosa que només sorgeix a partir de l'ètica existencial que un aprén si es mou contínuament en el tall del risc. Aquests discursos, àvidament divulgats, poden seduir molta gent, en particular a aquells joves atrets per l'aventura de l'empresa, però són també una manera de donar una mica d'atractiu a una realitat molt més complicada, com és l'empobriment generalitzat de la població".
Cada vegada més els sistemes educatius i, afirma Laval, es nota molt en l'europeu, estan enfocats cap a l'objectiu de que cadascú faça una marca de si mateix i que aprenguem a lluitar en aquesta lluita sense quarter per a posicionar-nos en l'entorn laboral. "Som els managers de les nostres vides, i les empreses han comprés bé aquest principi posant en concurrència els equips i els individus a través de reptes, de concursos i de tècniques d'avaluació i de comparació. Així, l'ètica del nostre temps acaba exaltant el vigor, el combat i l'èxit, convertint-nos en guerrers que lluiten per la supervivència, en "una lluita de tots contra tots per obtenir les posicions més envejables o simplement per aconseguir una feina.
La guerra de classes no ha desaparegut. S'ha generalitzat i, en aquest moviment, ha fet explotar els grans grups socials en fraccions que lluiten una contra l'altra ". El món (laboral) s'ha convertit d'una mena de combat continuat, on només els vencedors sobreviuen.
Però aquesta competència ferotge es complementa, per ser del tot eficaç, amb la idea que vivim en un sistema just que ens dóna el que ens mereixem. Si tenim èxit o fracassem és completament mèrit o demèrit nostre, pel que no podem culpar les estructures socials o als altres que nosaltres no aconseguim el que volem. I aquesta mirada, plenament operativa a nivell individual, es trasllada també al pla general, assenyala Laval. "Si les desigualtats, l'atur i la pobresa augmenten, no és per culpa del sistema, sinó que és l'individu l'únic directament responsable de la seua sort. No cal oblidar que el capitalisme contemporani és herència del puritanisme, del darwinisme social i del eugenisme. Els pobres tenen el que es mereixen, per la qual cosa l'única manera d'ajudar és animar-los a lluitar els uns contra altres".
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.