Versió de L'arbre domèstic,
de Pere Calders, dins Cròniques de la veritat oculta
En aquesta vida he tingut molts
secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la
veritat oficial, és el que ara explicaré.
Un matí, en alçar-me, vaig veure que
en el menjador de ma casa havia nascut un arbre. Però no penseu que era una
il·lusió: es tractava d'un arbre de veres, amb arrels que es clavaven a les
rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida
que allò no podia ser la broma de ningú i, no tenint persona estimada a qui
confiar certes coses, vaig anar a la policia.
Em va rebre el capità, qui duia un
vestit l'elegància del qual no podria explicar perquè el tapaven els galons.
Vaig dir:
- Vinc a fer saber que en el
menjador de ma casa ha nascut un arbre autèntic, al marge de la meua voluntat.
L'home es va sorprendre. Em va mirar
una bona estona i després digué:
- No pot ser.
Això va irritar el capità. Va donar
un colp amb la mà, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
- No pot ser. Si fóra possible això
seria possible qualsevol cosa. Entén? S'hauria de repassar tot el que han dit
els savis. Estaríem ben arreglats si en els menjadors passaren coses tan
extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos
la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia
la guerra. Ho comprén?
- Sí, però jo he tocat l'arbre amb
les meues mans.
- Apa, apa. Oblide-ho. Compartisca
el secret amb mi només i l'estat pagarà bé el seu silenci.
Ja anava a signar el xec quan es
mobilitzà la meua consciència. Vaig preguntar:
- Que és d'interés nacional, això?
- I tant!
- Doncs no vull ni un cèntim. Jo per
la pàtria tot, sap? Pot manar.
Als quatre dies vaig rebre una carta
del rei donant-me les gràcies.
I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?
És boníssim...
ResponderEliminarL'obra de Pere Calders és tota boníssima, però sobretot "Cròniques de la veritat oculta".
ResponderEliminarLa veritat oculta ens fa mal de vegades quan la descobrim o la sospitem. Fa una setmana que no hi ha res de nou penjat al blog. Les veritats ocultes i les males pràctiques d'alguna gent salvapatries, junt al meninfotisme i la manca de participació d'altres, sembla que han acabat amb la paciència d'aquelles persones que fan este blog. Siga com siga, moltes gràcies per estar ahí, esteu on esteu.