La gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba sent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant els seus antics habitants, més pobres.
És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de les seus classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.
El terme (traducció de l'anglés gentrification) fou inventat per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington:
- Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envaïts per classe mitjanes. Cases rònegues i modestes -dues habitacions a dalt i dues a baix- han estat comprades, una vegada els seus arrendaments s'han acabat, esdevenint residències elegants (...). Una volta aquest procés de 'gentrificació' comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foratgitats i tot el caràcter social del barri capgirat.
Una variant no urbana ni exactament amb les mateixes característiques es dóna als pobles de muntanya que sobtadament passen de l'abandó a una renaixença com a nucli de segones residències.
.jpg) |
| Barri del Cabanyal, un exemple de la gentrificació a la valenciana |
La gentrificació s'ha justificat per part dels governs local, normalment sota polítiques de "reestructuració urbana". El que aquestes polítíques busquen, però, és que els residents de classe més obrera isquen del centre de la ciutat i vagen cap als afores o als suburbis, així com també es busca reestructurar la ciutat per a millorar la circulació entre el centre i les zones residencials dels voltants de la ciutat. A nivell econòmic, la ciutat es beneficia de l'augment de taxes i de preus del lloguer com a conseqüència de la gentrificació.
Es pot argumentar a favor de la gentrificació al·legant que la rehabilitació dels edificis és una bona alternativa a l'expansió de la ciutat, ja que la ubicació dels barris gentrificats sol ser cèntrica i es beneficia de transport públic i altres comoditats urbanes. Un argument pervers, però, seria el que diu que el procés de gentrificació és bo perquè dóna veu a les comunitats més desafavorides que així tenen una manera de fer escoltar les seues reivindicacions.
Arguments en contra de la gentrificació
L'argument predominant en contra de la gentrificació rau en l'obligació moral d'inhibir els efectes adversos que el procés pot tenir per les comunitats gentrificades.
"La gentrificació és només l'aleta que veiem sobre l'aigua. A sota hi ha la resta del tauró: una nova economia americana en la qual la majoria de nosaltres serem més pobres, una minoria serà molt més rica, i on tot anirà més ràpid, més homogeni i més controlat o controlable": Rebecca Solnit (2000).
"La gentrificació és només l'aleta que veiem sobre l'aigua. A sota hi ha la resta del tauró: una nova economia americana en la qual la majoria de nosaltres serem més pobres, una minoria serà molt més rica, i on tot anirà més ràpid, més homogeni i més controlat o controlable": Rebecca Solnit (2000).
Chester Hartman afirma que el "dret a desplaçar" de la societat actual és un fet aclaparador; els propietaris de residències poden desplaçar els seus inquilins d'una manera o d'una altra. Un canvi de casa forçat sobre persones que tenen pocs recursos per afrontar-ho, juga en contra dels individus i les famílies i té costos socials.
Alguns estudis mostren que aquells que solen ser desplaçats són en desproporció no-blancs, d'edat avançada, pobres i de famílies nombroses. El desplaçament els empeny a un mercat immobiliari esbiaixat que els força cap a unes residències més cares i menys adequades per les seues necessitats.
L'increment de les taxes fa que els propietaris de les cases hagen de triar entre pagar i quedar-se (a través de l'increment del preu del lloguer) o bé vendre la propietat i marxar de la comunitat gentrificada. Un altre argument en contra diu que la gentrificació redueix el capital social de l'àrea que afecta. Les comunitats tenen uns vincles molts forts amb la història i la cultura del seu barri. Si es provoca que els veïns d'una zona gentrificada hagen de marxar, el capital social de l'àrea se'n ressenteix.
Fonts:
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.