URGEIX LA DEMOCRÀCIA I LA PARTICIPACIÓ EN L'EDUCACIÓ

L’educació ha de concebre’s com un Projecte Comunitari. Sense la intervenció de tota la societat és impossible aconseguir majors cotes de formació i d’igualtat. Educar a la ciutadania per a la participació responsable i crítica hauria de ser l’objectiu fonamental del nostre sistema educatiu. No obstant això, en la pràctica poc s’ha fet per a avançar per aquest camí.

Durant els governs socialistes, encara que la LODE es presentava com una llei progressista en tant que recollia i regulava per primera vegada la participació de l’alumnat i les famílies en la vida dels centres, no passava d’això, de contemplar. Res es va fer després per a afavorir el seu funcionament i amb el temps s’ha demostrat la seua total insuficiència per a resoldre els problemes dels Centres i garantir una verdadera participació. Els Consells Escolars, rares vegades passen de ser un òrgan burocràtic que ratifica tasques i acords ja presos pel Claustre. Per si açò fora poc, el 1995, es va aprovar la Llei orgànica sobre la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents que va suposar un retrocés quant al repartiment de responsabilitats i tasques en els centres i va frenar la possibilitat d’aprofundir en experiències de gestió democràtiques, reforçant el paper dels directors i la inspecció i animant a la competitivitat entre centres.

Amb l’arribada del PP, s’inventen la LOCE, anomenada llei de qualitat educativa per uns i llei calamitat per altres, que acaba de rematar la feina, eliminant expeditivament les competències del Consell Escolar relatives a la direcció i gestió dels Centres Escolars i relegant-los a un paper totalment secundari. La LOCE estableix un model de direcció professional enfront d’un model participatiu a fi d’una qualitat que ells entenen com a competència, selecció i control, i que res té a veure amb la igualtat d’oportunitats i la formació democràtica de la ciutadania. Quant a la LOE, no aporta cap proposta creativa al respecte.

Al País Valencià, la situació s’ha agreujat en els últims anys de govern del Partit Popular. S’ha sostret als Consells Escolars de Centre la capacitat de triar els òrgans de direcció, d’acord amb les polítiques neoliberals que tracten de potenciar un model d’“eficiència de gestió empresarial”, traslladant als sistemes públics els esquemes de la iniciativa comercial privada.

Al País Valencià, ens trobem comarques en què el 75% dels ajuntaments no han constituït els Consells Escolars municipals. I atenent a informacions sindicals i de diferents AMPA molts dels municipis on estan constituïts no compleixen la normativa ni quant al nombre de convocatòries que estipula la Llei (11/1984) ni en els objectius que, encara que escassos, marca aquesta.

Al País Valencià, a penes hi ha associacions d’alumnes en els centres de secundària i allí on existeixen tenen vertaderes dificultats per a desenvolupar una funció eficaç.

Al País Valencià, l’actual govern del Partit Popular ha aprovat en les Corts Valencianes un Decret de Llei dels Consells Escolars que retalla dràsticament la representació de professorat, alumnat i famílies, a fi de limitar la participació i silenciar les veus discrepants de la seua nefasta política educativa.

A EUPV som conscients que només podrem avançar cap a una escola gratuïta, coeducativa, científica, laica, democràtica i oberta al seu entorn, si es dóna una pràctica real i efectiva de participació democràtica de tota la comunitat educativa, no sols en els centres escolars, sinó en tota l’estructura del sistema educatiu.

EUPV proposa articular una sèrie de mesures que passen per la potenciació de l’associacionisme i per una major transparència, un increment de competències i un canvi i regulació consensuada en la composició dels Consells escolars (de centre i autonòmic), dels Consells socials, Claustres i Consells de Govern de les universitats i del propi Consell de Coordinació Universitària.

PROPOSTES d'EUPV:

Democratitzar i potenciar els Consells Escolars

• Derogació de la Llei de Modificació del Text Refós de la llei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana del 16 de gener de 1989. Recuperar la seua composició anterior i reforçar el seu caràcter democràtic.
• Creació dels Consells Escolars comarcals de districte educatiu i municipals (quan no coincidesca districte i municipi) i impulsar el seu funcionament.
• Establir mecanismes legals perquè els informes emesos per aquests òrgans de manera consensuada siguen tinguts en compte per les administracions educatives. Aquests òrgans de participació hauran de tenir competències de govern (les pròpies de la planificació general de l’oferta educativa en el seu àmbit territorial), de control i, en aquelles qüestions educatives sobre les quals no puguen prendre decisions últimes, se’ls reconeixerà el dret de proposta, de manera que l’òrgan competent (Conselleria d’Educació, Ple Municipal, Junta de Districte) haja de debatre-la i pronunciar-s’hi.
• Recuperar les competències dels consells escolars, el seu dret a l’elecció directa dels equips directius, tornant a ser l’òrgan de govern dels centres, dotant-lo d’una representació equitativa i proporcional de tots els sectors de la comunitat educativa i dinamitzant el seu funcionament.

Democratitzar el funcionament dels centres escolars

• Les escoles són llocs privilegiats per a assajar experiències i vivències de participació democràtica. El compromís del professorat, la implicació de les famílies i la participació de l’alumnat són determinants bàsics de la qualitat educativa d’una escola.
• Implantar en els centres dinàmiques de direcció col·legiada i rotativa entre el professorat que augmente la implicació d’aquest en tots els aspectes de la vida en l’escola. Combatre la professionalització dels equips directius que porta a la seua submissió a l’administració, per damunt dels interessos de la seua comunitat educativa. Primar la formació de tot el professorat per afrontar col·lectivament les problemàtiques dels centres.
• Crear nous camins de participació de les famílies en la vida dels centres: cambres de delegats/des de les famílies, comissions de treball, tallers en què col·laboren les famílies... La implicació de les famílies ha d’anar més enllà de l’interés pel seu fill/a i ha d’estendre’s a tots els aspectes de la vida del centre.
• Perquè siga possible conciliar la vida laboral i escolar, defenem que, a efectes laborals, es reconega com a deure públic de caràcter inexcusable l’assistència dels pares i mares o tutors a les reunions de tutoria, consells escolars, activitats educatives o entrevistes programades pels centres educatius perquè coneguen i col·laboren amb l’educació dels seus fills i filles.
• Potenciar l’associacionisme de l’alumnat i regular la seua participació en la vida del centre per a afavorir la seua implicació en tots els assumptes que li concerneixen. Impulsar les cambres de delegats d’alumnes i les assemblees de classe com a instruments de participació i decisió de l’alumnat
• Fomentar l’associacionisme de les famílies i millorar la legislació per a fer possible una major participació de les AMPA. Col·laborar amb les federacions d’AMPA en l’exercici d’activitats formatives dirigides a la millora del sistema educatiu.
• Promoure i realitzar activitats formatives conjuntes en què participen tots els sectors de la comunitat educativa per a cercar línies d’acció coordinades.

Autonomia dels centres escolars

EUPV garantirà l’autonomia efectiva dels centres en l’organització, una autonomia que permeta i facilite el treball en equip del professorat, amb temps i espais concrets, així com la planificació de les seues ensenyances per a respondre a les característiques i necessitats del seu alumnat. EUPV impulsarà una legislació bàsica sobre organització i funcionament de centres que afavoresca la flexibilitat organitzativament i fomente les activitats de suport i reforç amb l’alumnat i la recuperació d’assignatures no aprovades.

Programa d’obertura dels centres al seu entorn, que es concretaria en cada districte educatiu i/o en cada municipi. Es desenvoluparà en conveni amb els ajuntaments i oferirà serveis i activitats (a concretar en els centres) com ara: biblioteca, estudi assistit, servei de menjador, junt amb activitats culturals i recreatives. Aquesta obertura ha de comptar amb el pressupost necessari per fer possible tant la realització de l’activitat com el pagament a les persones responsables de què aquesta es faça (conserges i altres professionals). Així mateix es promouran convenis amb les universitats públiques per desenvolupar un programa de beques orientat a estimular la col·laboració d’estudiants universitaris en les activitats d’estudi assistit o altres actuacions acords amb la seua formació.

Per una universitat democràtica

Creació i/o reforç del paper dels Consells Interuniversitaris, Consells Socials i Claustres Universitaris; Consell Interuniversitari amb representació de l’Administració autonòmica, de la Universitat o universitats, de l’Assemblea legislativa, dels estudiants i dels agents socials. Aquest Consell establirà un mapa amb l’oferta de titulacions que, a nivell autonòmic, i tenint en compte els recursos existents, done resposta des de les universitats públiques a la demanda social. Igualment, els ajuntaments en què es troben enclavades les universitats han d’incorporar polítiques actives, fins i tot financeres, cap a aquestes, per mitjà dels seus representants en els Consells socials.

En el marc de la LOMLOU correspon a les CA regular la composició i les funcions dels Consells Socials. Entenem aquest Consell com l’òrgan de participació de la societat en la Universitat, la composició de la qual ha d’incloure representació del Parlament Autonòmic, de la Federació de Municipis, dels sindicats més representatius, de les organitzacions empresarials més representatives (almenys un representant ha de pertànyer a les organitzacions d’economia social, de conformitat amb la normativa vigent), d’organitzacions no governamentals que exerceixen activitats educatives o universitàries, i d’aquelles organitzacions o entitats amb implantació i transcendència en la realitat social de la comunitat.

Per a EUPV és fonamental potenciar el Claustre Universitari, les Juntes de Centre i els Consells de Departament com a expressió de l’autonomia universitària i com a principals canals de participació democràtica. EUPV està en contra dels models de gestió empresarial de les universitats.