La
privatització dels serveis municipals ha estat una constant en els últims anys
a recer del suposat estalvi per a les malmeses arques dels ajuntaments. No
obstant això, la situació està canviant. Són ja diversos els consistoris que
estan recuperant la gestió pública d'instal · lacions privatitzades pels
elevats costos i la poca rendibilitat per a les adjudicatàries. Des
del argumentari neo-liberal compartir pel Partido Popular i pel PSPV-PSOE s´ens
ha venut la fal·làcia que és el d'aconseguir una major eficiència, però no està
demostrat que els serveis públics gestionats de forma privada siguen més
eficients o millors per al ciutadà.
Segons un estudi de la Universitat de Granada i
portat a cap pels professors José Luis Zafra, professor del departament
d'Economia Financera i Comptabilitat i Miguel Ángel García-Ros, professor d'Economia
Aplicada on s’analitzen els serveis prestats en més de 1.000 ajuntaments
espanyols de fins a 50.000 habitants entre els anys 2001 i 2010: "No hi ha
una diferència significativa d'eficiència entre la gestió pública i privada de
serveis públics com l'aigua, i fins i tot hi ha casos on el servei empitjora amb
la privatització"
Aleshores perquè és
privatitza? Els ajuntaments ho fan perquè necessiten liquiditat, utilitzen a
les empreses concessionàries com si foren una entitat financera, per obtenir
diners. Ja que els partits dretans atribueixen una menor eficiència a la gestió
municipals i el rendiment dels
empleats públics comparats amb els d’una empresa privada, però la privada ha de
maximitzar el benefici, i al final aquest benefici, que eix del que paguem els
ciutadans i ciutadanes, és més gran que la suposada falta d’eficàcia de la
gestió pública. Les empreses
privades paguen quantioses sumes als ajuntaments per fer-se amb aquests serveis
públics i per recuperar la inversió i maximitzar el benefici, sovint, el
resultat és un empitjorament de les condicions dels treballadors i un augment
de les tarifes als usuaris
Què ha passat en alguns ajuntaments
valencians pel que fa a la privatització dels serveis públics?
L'Ajuntament de Calp, per
exemple, va aconseguir préstecs
d'uns 18 milions del pla de pagament a proveïdors i aprovar un pla d'ajust que
marcava com manaments indestructibles deixar anar tot el llast dels serveis amb
números vermells. Però el govern local (PP i Independents-Els Verds) només ha
complert amb el tancament de l'escola de música, l'acomiadament de 76
treballadors i la congelació a la resta de la productivitat, així com amb la
pujada al màxim de l'IBI.
El cas contrari podria ser el dels
municipis de Montroi i Sumacàrcer, Montroi ha recuperat la neteja d'edificis
públics, amb cinc llocs de treball, i la "escoleta", amb una
directora i quatre professors, que abans gestionaven empreses privades. El
benefici industrial que es portava l’empresa n’és el benefici, a més a la gent
es la contracta mitjançant una borsa de treball municipal. Sumacàrcer ha
recuperat la gestió de la piscina municipal i el de l’escoleta i la creació
d'una borsa d'ocupació per a la neteja de les instal·lacions públiques. Sumacàrcer
també gestiona l'escola d'un a tres anys. A més, disposa d'una borsa d'ocupació
pública per netejadores amb 40 dones, que és rotativa.
A Esquerra
Unida de Llíria creiem que els serveis prestats pels propis municipis són
millors que els serveis privats, sobretot pel que fa als drets dels clients i
al coneixement de les necessitats d'aquests i al desenvolupament de serveis.
La
qualitat dels serveis, l'eficàcia de la cadena de serveis, l'ecologia i la
sostenibilitat ètica del treball són també raons importants que fan preferir el
treball municipal. A més, el treball realitzat pels municipis és més fàcil de
vigilar, i actua, per tant, com una barrera per a l'economia submergida. És
també un mecanisme útil per evitar que els diners dels contribuents vaja a
parar a possibles inversors de capital estranger i paradisos fiscals. I a més pot passar també que els propis
proveïdors de serveis privats es troben en dificultats econòmiques o d'una
altra índole que els obliguen a tancar la seua empresa, la qual cosa significa
que la responsabilitat torna a recaure en el municipi.
A
Esquerra Unida de Llíria pesem que no
hi ha cap raó perquè un servei privatitzat funcione millor que si és públic
llevat que rebaixen les condicions laborals i els drets dels seus treballadors
que és el que sol passar. En contraposició, el que proposem és una Empresa Pública de Serveis que recepcione
tots aquells d'àmbit municipal com poden ser la recollida de residus o la el
manteniment de zones verdes. Volem portar a cap un procés de remunicipalització que es durà a terme de manera
progressiva a mesura que vagen acabant els contractes perquè la seua resolució
amb les empreses privades no resulte costosa per a les arques de l'Ajuntament.
Des d’Esquerra Unida de Llíria volem demanar de l’actual govern de
l’Ajuntament de Llíria que estudie la viabilitat de revertir al municipi tots els
serveis públics que ha privatitzat, i la memòria econòmica necessària per
sustentar la viabilitat d'aquesta recuperació. Sol·licitem també de
l'Ajuntament de Llíria que es faça càrrec de manera immediata de la gestió de
la prestació del servei de neteja viària, servei de recaptació i neteja
d'edificis públics actualment externalitzats, a través de la fórmula que es
considere més eficient.
_07.jpg)
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.