Daniel Raventós (Barcelona, 1858), professor d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, és un dels majors experts en renda bàsica que hi ha a Espanya. Com a president de la associació Xarxa Renda Bàsica fa anys que defensa la idea que qualsevol ciutadà, només per ser-ho, té tot el dret del món a rebre un sou - "una assignació monetària incondicional", en diu ell-. De bell nou la idea pot semblar destarifada, però Raventós creu que que aquesta retribució és perfectament possible. Ho creu i ho porta defensant des de fa més de 13 anys, tants com els que es porta celebrant el Simposi de la Renda Bàsica, una trobada anual en què economistes, sociòlegs i politòlegs reflexionen sobre la viabilitat d'aquest concepte
Aquest any el XIII Simposi se celebra a Sant Sebastià . L'associació Xarxa Renda Bàsica, organitzadora de l'esdeveniment, presenta com a principals novetats un estudi pràctic per finançar una renda bàsica a Guipúscoa i una versió actualitzada d'un altre cas pràctic que ja va presentar sobre Catalunya. Ambdòs estudis demostren que aquesta renda bàsica, tot i que com reconeix Raventós "no està molt estesa entre la ciutadania", és una opció a tenir molt en compte en el futur com a alternativa a les actuals polítiques neoliberals que ens han conduït a la crisi .
Què és la renda Bàsica?
La renda bàsica és una assignació monetària incondicional. Això vol dir que a diferència dels subsidis més o menys generalitzats en l'Estat de benestar no cal complir una condició prèvia com ser pobre o estar a l'atur per percebre: en un Estat amb renda bàsica una persona no necessitaria cap condició més enllà que la de ser ciutadà o resident acreditat, independentment que treballe o no.
¿Emilio Botín, president del Banco Santander, també rebria la renda bàsica?
Des del punt de vista comptable no hi ha cap mena de dubte. Però Botín hauria de pagar molt més del que paga ara en impostos perquè la renda bàsica pogués finançar-se.
Com es podria finançar? És viable econòmicament?
Ho és. A l'associació Xarxa Renda Bàsica hem elaborat estudis pràctics que així ho demostren. D'entrada, la gent tendeix a pensar que si la cobra tothom, el ric i el pobre, la renda bàsica no es podria pagar. La gent fa el càlcul, ben intencionat però erroni, de multiplicar la renda bàsica pel nombre d'habitants d'un país. Però no és així. Nosaltres vam fer una simulació amb dades fiscals de Catalunya i segons els nostres càlculs, a través d'una profunda reforma l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis públics si el muntant fos inferior, es podria finançar una renda bàsica a Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals i de 1.593 l'any per als menors de 18 anys.
Com calcular aquesta xifra?
Des de l'Associació Xarxa Renda Bàsica, vam accedir a més de 200.000 declaracions de l'IRPF de l'any 2010 a Catalunya, és a dir en plena crisi. Utilitzem un programa de microsimulació i ens basem gairebé exclusivament en una reforma de l'IRPF que impliqués un augment de la recaptació. També hem agafat alguna idea del sindicat dels tècnics de Haciena (Gestha). La reforma fiscal seria imprescindible per tenir una renda bàsica.
Una renda bàsica universal no afavoriria els més rics?
No, per a res. Una de les coses que més ens interessava de l'estudi a Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia amb la renda bàsica. Bé, doncs el 70% de la població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda, sortia guanyant, és a dir guanyava més diners. Un 10% de la població, la més rica, sortia perdent, i entre un 15 % i un 20% es quedava igual. Qui guanyaria completament és aquell que no té ingressos: passaria de percebre zero a ingressar 7.968 euros a l'any. Posem exemples pràctics: una persona rep una pensió de 500 euros al mes. La renda bàsica que hem calculat per a Catalunya serien 664 euros al mes. Vol dir això que aquesta persona va a rebre els 500 euros de la pensió més els 664 euros de la renda bàsica? No, només rebrà 150 euros més perquè les quantitats no s'acumulen: els 500 euros queden completament suprimits en ser una quantitat inferior a la renda bàsica. Ara és al contrari, en comptes de 500 euros, una persona rep 800 euros de pensió, una quantitat superior. Què passaria? Doncs es quedaria igual.
Insisteixo, ¿és just que la percebin també els rics?
Li poso un altre exemple: jo sóc professor titular de la Universitat de Barcelona i percebo un salari públic. Per percebre la renda bàsica hauria de pagar més impostos a partir del primer euro que guanyés. Haurien de descomptar més en l'IRPF del que em descompten ara, però també percebria la renda bàsica. El que guanya 100.000 euros també hauria de pagar més en el seu IRPF i potser ingressés menys al cap de l'any fins i tot comptant amb la renda bàsica.
Hi ha moltes crítiques contra la renda bàsica, la més estesa és que només serviria per mantenir ganduls.
Hi ha gent que crítica el subsidi d'atur perquè diuen que desincentiva a l'hora de buscar feina, però aquesta crítica no serveix per a una renda bàsica precisament pel seu caràcter d'incondicionalitat.Imagineu un subsidi d'atur indefinit que fos incompatible amb tenir una feina. Segurament el perceptor d'aquest subsidi no estaria molt motivat a l'hora de buscar feina: seria un a canvi de l'altre. Però amb la renda bàsica no passaria això, perquè una renda bàsica per definició és acumulable, amb molts dels matisos que hem dit de més impostos, però és acumulable a altres rendes. Amb una renda bàsica, per exemple, la gent tindria més llibertat per buscar una altra feina que fos més d'acord amb la seva formació i els seus gustos, i molts joves no es veurien obligats a acceptar condicions de treball de misèria com passa ara. Això entronca amb la idea que alguns defensors de la renda bàsica recolzem des de fa temps: que no solament es tracta d'una mesura que podria acabar gairebé de cop amb la pobresa, sinó que incrementaria la llibertat de bona part de la ciutadania.
Una altra crítica molt recurrent és que la renda bàsica faria que moltes dones deixessin de treballar.
Al principi hi va haver algunes feministes que van alertar d'aquest risc. Però la renda bàsica és un instrument d'emancipació que atorga més autonomia a les dones: és capaç de garantir l'existència material de moltes dones que ara depenen del seu marit o amant. Fins i tot algunes feministes entren en la idea que bo, estar a la llar de forma voluntària i deixar un mercat laboral que en molts casos maltracta les dones tampoc és un pas enrere en l'alliberament de la dona.
Quins efectes positius tindria en la societat la implantació de la renda bàsica?
D'entrada, reduiria moltíssim la desigualtat. Ho hem quantificat. Segons el nostre estudi, Catalunya passaria de tenir un dels majors índexs de desigualtat d'Europa a posar-se al nivell de Noruega, el país més avançat d'Europa en aquesta matèria. L'índex de Gini, que mesura la desigualtat, es reduiria en 4,5 punts. Però hi ha un altre efecte molt important, que ja he apuntat abans: si tu poses una renda bàsica igual al llindar de la pobresa, acabes amb la pobresa.
Amb la renda bàsica es sortiria de la crisi?
Per descomptat. Caldria afegir la reforma fiscal que implicaria la renda bàsica i una lluita implacable contra el frau fiscal. Caldria tenir també un control efectiu de la banca i que una part important de la mateixa fos pública, sense oblidar la coordinació i control dels paradisos fiscals. Però bé, això sembla la carta als Reis Mags (rialles).
Creu que algun dia es podrà implantar una renda bàsica a Espanya?
La renda bàsica requereix un ampli consens social. La primera condició és, per tant, que sigui coneguda. Ara no ho és. Cal el suport de gent prou significativa des d'un punt de vista social. Hi ha un altre requisit: que la idea de la renda bàsica estigui molt ben fonamentada i molt ben explicada.Una de les grans dificultats que té la renda bàsica és que si no s'aprofundeix una mica és molt fàcil de ridiculitzar.
Suïssa va a convocar un referèndum per establir una renda bàsica de 2.000 euros al mes a tots els seus ciutadans.
Així. Jo no sé si la iniciativa triomfarà, però el que demostra aquesta convocatòria és que la renda bàsica és perfectament factible. No estem parlant d'un país estrany, estem parlant de Suïssa, un país normal. No he volgut dir abans perquè despista la gent, però la renda bàsica existeix des de fa 26 o 27 anys a Alaska (Estats Units). Està finançada d'una forma no pública, molt particular, en fi, però en un país tan individualista com els Estats Units les seves conseqüències han estat tan positives que ningú, ni la mateixa Sarah Palin quan va ser governadora d'Alaska es va atrevir a suprimir-la. Després hi ha experiències parcials: a Ciutat de Mèxic, la ciutat més poblada del món, hi ha una pensió bàsica universal per a tots els majors de 68 anys i els resultats després de 10 anys han estat tan positius que ningú, ni la dreta que estava en contra al principi, vol suprimir.
Per què una mesura tan progressista no està més present en els mitjans?
Això és com preguntar per què no es fa un altre tipus de política econòmica. Per les raons que he esmentat abans, la política econòmica que es practica des de fa molts anys, i especialment amb la crisi, benèfica al grup més ric de la població. La renda bàsica seria una mesura que formaria part d'una altra política que simplement tingués com a prioritat beneficiar la immensa majoria de la població i no estrictament als rics. Encara que està més que fa set o vuit anys, la renda bàsica és un concepte que encara no està molt estès entre els ciutadans. I no es tracta de voluntat, simplement s'està en contra d'aquesta política perquè s'està practicant una altra que beneficia els poderosos.
Quines novetats podem esperar del simposi a Sant Sebastià?
El que de veritat és nou és l'estudi de la renda bàsica per Guipúscoa. La diputació foral ens va passar les dades i hem pogut fer la simulació. També es discutirà coses relacionades amb el feminisme: com podria ajudar la renda bàsica a incrementar la llibertat de la dona. També els efectes de la crisi sobre la salut pública i el paper que tindria una renda bàsica en aquesta situació.Presentarem també una versió actualitzada de l'informe de Catalunya i un estudi sobre la reducció de jornada laboral.
FONT: PÚBLICO
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.