RESIDUS: CALEN POLÍTIQUES DE REDUCCIÓ I MINIMITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ EN ORIGEN

Per parar la tendència al creixement continuat i insostenible dels residus, s’han de prioritzar polítiques de reducció i minimització de la producció en origen. Es tracta d’una política preventiva dirigida a evitar que determinats objectes o parts d’objectes, productes o subproductes comercials (envasos, embolcalls, etc.) es convertesquen en residu i vagen a parar al fem (o s’abandonen de manera descurada). 
EUPV defensa la revisió de l’Acord Marc de residus i el Mapa zonal, buscant la participació del màxim d’entitats implicades: sindicats, col·lectius conservacionistes, partits polítics, associacions de veïns, consumidors, entitats del món rural, etc., per a arribar a acords àmpliament consensuats, dirigits a aconseguir una gestió racional i sostenible del problema que els residus constitueixen en la nostra societat. 

Estem per una recollida selectiva optimitzada, instaurant sistemes no voluntaristes de recollida que fomenten la separació en origen i penalitzen a qui no faça aquesta separació, prioritzant la separació de la matèria orgànica i la minimització radical dels fems inseparables. Rebutgem la incineració per ser una activitat altament contaminant, que implica multitud de problemes des del punt de vista sanitari, ecològic i econòmic, que en absolut actua desincentivant la generació d’RSU (residus sòlids urbans), i que provoca altres problemes derivats de l’alliberament atmosfèric de perillosos tòxics com les dioxines i la generació de cendres tòxiques que exigeixen un tractament especial. Proposem que prime el principi de solidaritat entre comarques i el principi de proximitat en la implantació de les plantes de tractament.

La producció d’RSU al País valencià ha crescut de manera important, més d’un 42% en els 8 últims anys. En l’actualitat, cada valencià ve a produir més d’1,5 Kg de residus al dia, la qual cosa es converteix en uns 550 Kg per persona a l’any. La tendència, a més, si no s’adopten mesures urgents, és de seguir incrementant aquestes xifres. Avui dia, la separació de residus urbans és voluntarista i, per això, de baixa eficàcia i, en conseqüència, els nivells de reciclatge són encara molt baixos.

Cal prioritzar la recollida selectiva de la matèria orgànica, que representa el 50%, per a poder produir un “compost” de qualitat per a la seua utilització en els camps com a abonament. Només es recupera un 25 % de vidre i un 10% de paper i cartró. També a causa del baix nivell de separació d’RSU, el compost que s’obté és de baixa qualitat i provoca problemes en la seua utilització en els camps.

D’altra banda, els abocadors generen gran quantitat de problemes ambientals i socials lligats a la seua ubicació i al trasllat dels residus. Els conflictes derivats de l’increment dels residus ha anat augmentant en els últims 4 anys, convertint-se en una font permanent de tensions socials, mediambientals i econòmiques. La falta de compliment de les infraestructures necessàries i previstes en el primer PIR (Pla Integral de Residus) ha generat un rebliment dels abocadors i plantes instal·lades, especialment en les comarques del sud (El Campello, Xixona, Villena, Asp, etc.)

L’única forma viable i sostenible d’enfrontar-se al greu problema de la ingent quantitat de residus sòlids urbans generats per la nostra societat és, per tant, frenar-ne la tendència a l’increment quantitatiu i aconseguir-ne una disminució com més prompte millor.

Per a aconseguir aquests objectius cal establir estratègies de minimització i prevenció de la producció dels residus, per a disminuir la quantitat d’objectes i materials susceptibles de convertir-se en residu després del seu efímer ús; molt particularment, embolcalls, envasos i embalatges.

Cal impulsar una normativa per a la minimització de residus elaborada amb el màxim consens i participació social, comptant especialment amb la col·laboració de botigues i grans superfícies comercials. Aquesta normativa ha d’aconseguir:

• Disminuir al màxim la quantitat d’embolcalls i embalatges que no siguen estrictament necessaris.
• Emprar per a aquests usos materials que siguen fàcilment reutilitzables o reciclables, com el cartró o el vidre, en detriment del plàstic.
• Evitar aquells materials o combinacions de materials que resulten de difícil reciclatge o que compliquen la seua separació. Unificar al màxim les característiques dels plàstics d’ús inevitable per a facilitar el seu reciclatge.
• Gravar l’ús de les bosses de plàstic o altres utensilis d’un sol ús per a promoure la utilització de bosses duradores reutilitzables.
• Promoure l’ús preferent dels envasos reutilitzables (si és possible de vidre) o almenys els reciclables amb més facilitat.
• Restringir i gravar els envasos el procés de fabricació dels quals tinga un elevat consum de recursos naturals (energia, aigua o materials no renovables) o que genere nivells destacats de contaminació o de destrucció de paratges naturals en la seua producció (com l’alumini).
• Establiment de mesures legals, fiscals i de foment a escala local, comarcal i autonòmica per a promoure aquestes mesures de minimització.
• Elaboració de Programes de Minimització Sectorials (residus de la construcció i demolició, olis usats, residus perillosos, voluminosos, etc.).
• Inclusió de criteris favorables a la reducció en origen en les polítiques de compra i adjudicacions de les Administracions públiques.

En segon lloc, els residus generats han de ser recuperats o reutilitzats en grau màxim, per a la qual cosa ESTENDREM la recollida selectiva a tots els municipis valencians. L’objectiu bàsic d’aquesta mesura és disminuir al màxim la fracció mesclada de residus, la qual cosa permetrà reduir, en gran manera, els residus que acabaran finalment en un abocador i, alhora, millorar la qualitat del “compost” elaborat a partir de la matèria orgànica. A més, açò farà més fàcil tot el procés de recuperació i reciclatge, i permetrà estalviar espai i energia en els processos relacionats. Per això és necessari en les llars, així com en altres centres productors de RSU (escoles, restaurants, oficines, comerços, etc.) ESTABLIR una separació efectiva de:

• Matèria orgànica 

• Paper i cartró 

• Vidre 

• Envasos de plàstic i metall 

• Residus tòxics i perillosos de caràcter urbà que han de tractar-se de manera independent (piles, medicaments, fluorescents, etc.)

Aquesta recollida selectiva ha de ser generalitzada perquè realment s’aconseguesquen els objectius proposats, havent d’establir les normatives que els determinen i les mesures de vigilància i sanció adequades en cas d’incompliment.

Naturalment, el procés de generalització haurà de ser gradual i haurà d’estar acompanyat per mesures d’educació i sensibilització ciutadana sobre el problema dels residus i els avantatges de la recollida selectiva.

La generalització ha d’establir-se en diverses fases, començant en determinats barris de les ciutats mitjanes i grans, i en xicotets municipis de diferents comarques, per a poder estendre’s després de solucionar els problemes inicials que puguen aparèixer en aquestes primeres etapes.

A més, és necessari:

• La clausura de tots els abocadors il·legals que assolen tota la geografia del País Valencià i que són una perillosa font de contaminació, com és el cas de l’abocador d’Olocau.
• Reducció màxima dels Residus Tòxics en els processos industrials i agrícoles.
• Fomentar l’acostament entre els punts de producció i de consum, i col·locar barreres per motius ambientals a l’excessiu “viatge” de les mercaderies.
• Propostes de reelaboració amb participació democràtica des de l’àmbit autonòmic amb Plans per als residus perillosos, fangs de depuradora, pneumàtics usats, etc. a través d’empreses públiques.
• Foment de la Indústria local de Reutilització i Reciclatge dels residus.
• Gestió dels Residus en l’àmbit Comarcal, per a acabar amb el turisme dels fems cap a la comarques de l’interior del país, amb el risc que es convertesquen en un immens abocador.
• Reducció de la grandària de les plantes de tractament, que han de processar un màxim de 90.000 t/any.
• Implantació de plantes de biometanització en totes les instal·lacions de la plantes de tractament per a convertir els residus en biogàs.
• Fomentar l’arreplega de residus domèstics, voluminosos i perillosos.
• Ús del paper reciclat ecològic per part de les Administracions públiques.

Finalment, des d’EUPV REBUTGEM la incineració com a procediment per a solucionar el problema dels residus i denunciem els plans del Govern del PP respecte a la construcció de quatre Plantes d’Incineració en tot el territori valencià.

La incineració és una activitat contaminant, que implica multitud de problemes des del punt de vista sanitari, ecològic i econòmic, que en absolut actua desincentivant la generació de RSU, i que provoca altres problemes derivats de l’alliberament atmosfèric de tòxics perillosos com les dioxines i la generació de cendres tòxiques que exigeixen un tractament especial. Tant abocadors com incineradores no s’enfronten al problema crucial de reducció dels residus, és una manera d’amagar el problema soterrant els residus o cremant-los per a generar la falsa impressió que s’han fet desaparèixer. És a dir, no intervenen en la direcció adequada de reducció del problema des del seu origen i només representa una manera d’amagar les greus deficiències en la gestió dels residus duta a terme pel Partit Popular.